Miniressenya-inventari del llibre “Un ós panda al pas zebra”
Com que tuitejar sobre un llibre no és fàcil de fer en 140 caracters, he fet un tuit-resum de l’inventari que faré ara, sobre la meva darrera lectura, “Un ós panda al pas zebra“ de Roc Casagran, editat per Columna.
|
|
 |
El tuit amb el mini-inventari:
L’inventari de micro-reflexions sobre el llibre:
Del llibre “Un ós panda al pas zebra”, una novel·la de @RocCasagran, faig un petit inventari del que m’ha agradat i el que no:
- m’ha agradat l’argument clàssic de les vides creuades i les famoses casualitats (o no)
- els personatges, senzills però amb matisos emocionals que els fan rodons, que creixen sota la mirada del lector
- que aquests mateixos personatges i els successos són creïbles, veraços
- l’ús que fa de tant en tant de frases de 3 paraules i el verb el·líptic, perquè donen un ritme àgil a la lectura, o marquen un canvi de ritme
- l’expectativa d’un fet (la llàgrima que vessarà en Baljo 5 anys més tard, a l’estil del “confietor” de Cabré)
- he de reconèixer que m’ha sobrat una mica el pseudo-assaig sobre el blanc i el negre que potser llegit seguit hagués tingut el seu ganxo però més per un blog, potser no com a final de capítol, no li he trobat el lligam a la idea respecte al personatge que ho escrivia..
- m’ha agradat perquè m’ha fet riure
- m’ha agradat perquè m’ha fet plorar
- m’ha agradat perquè he vist reflectida la meva societat
- perquè se’t posa un nus a la gola davant certes realitats que descriu prou bé…
- i m’ha agradat molt el “anti-happy end”, molt més realista que el que et fa pensar tota la novel·la que passarà i no acaba passant.
…no dic el què, llegiu-la! Passareu una bona estona :-)
