Inventariant

Frases Louis Hay

• Estoy perfecatmente preparada para todas las sitaciones que me plantea la vida.
• Ahora creo mi vida del modo que quiero que sea.
• Aprendo fácilmente mis lecciones en la vida.
• La vida me apoya. Sólo me trae experiencias buenas y positivas
• El jardín está empezando a florecer y llega gente nueva a mi vida. Van a llegar experiencas nuevas a tu vida, es conveniente que estés abierta y receptiva a todas ellas. Ten expectativas positivas, sabes que todo está bien y que estás a salvo.
• La vida refleja todos mis pensamientos. Mientras mis pensamientos son positivos, la vida sólo me aporta buenas experiencias.
• Fluyo fácilmente con el cambio. Siempre voy en la mejor dirección.
• Abro la puerta para que lo bueno fluya en abundancia en mi vida.
• Elijo pensamientos que me hacen sentirme bien. Sentirme bien hace que conserve mi salud.

Original: 3/11/2006 a Inventariant

Avui faré un inventari una mica “tontorrón”: de persones que per una raó o per una altra m’agradaria conèixer, encara que sàpiga que no els coneixeré mai. Rollo que et quedes tancat en un ascensor i com que els bombers en tenen per hores deicideixes asseure’t a terra, tranquilitzar-te, i com que aquestes situacions deuen unir molt, et comences a explicar la vida amb un desconegut. Fantasia-ficció, jeje

Algunes raons són més frívoles, altres més profundes…

• el Boris Izaguirre (demano perdó als castellanoparlants, però és que als catalans, i especialment als barcelonins, ens surt posar l’article determinant? definit? davant dels noms i no ens fa l’efecte de despectiu que es veu que sí que fa als castellanoparlants). Em sembla una persona encantadora, i molt interessant.
• el Xavier Sardà (li preguntaria si tot el que fa ho sent o d’alguna manera juga un paper, i en el fons és conscient de determinats “circs” que sembla que potencïi, si és feliç…, com si ha trobat…)
• la Rosa Maria Sardà (em sembla la tieta especial, rara, aventurera i divertida que seria divertit tenir)
• el Bruce Springsteen (no sé què li diria, superat el xoc inicial -soc springsteeniana, encara que no una seguidora boja-, però aguna cosa se m’acudiria, segur. M’encantaria parlar de com diferents poden ser les vides d’una persona nascuda a New Jersey, als EEUU, i una nascuda a Barcelona. I com d’iguals, també, no?
• el Nelson Mandela (tampoc sé que li diria, suposo que m’agradaria xuclar la seva humanitat, escoltar les seves experiències vitals, conèixer el seu món…)
• la Leonor Waltling (sota d’aquesta aparença de fragilitat sembla haver-hi un gran món interior, sembla una persona molt amiga dels seus amics, que no s’ha deixat endur per la “voràgine” de la fama… li preguntaria com s’ho ha fet, i si se sent bé en aquest món. Sembla com si li agradés actuar però no necessàriament ser coneguda… el tipus de persona que és gelosa de la seva intimitat, i que es deu cansar una mica d’estar sempre perseguida pels focus, per lès càmares, pels “fans”… Jo li diria “tia, tens sort de fer el que t’agrada, és genial si trobes l’equilibri entre disfrutar-ho i haver-ne de patir les conseqüències de la fama, i tal”.
• la Scarlett Johansson (aclariré que la trobo una tia guapíssima, súper sexy, i molt bona actriu, però el que m’agradaria conèixer d’ella és la seva forma de pensar, si és una tia intel·ligent -ho sembla- i no només intel·ligència de “coco” sinó la intel·ligència emocional. M’encantaria saber com va portar la separació dels seus pares a una edat semblant a la que tenia jo quan els meus es van separar. Com és això de tenir els pares vivint a diferents ciutats. Com és això del seu actor, del ser famós, d’estar en pòtsers a les cases de tanta gent, de ser un objecte de desig. De com ho porta i si tot això no li fa pedre el cap… De com és tractar amb un geni vivent (i molt estrambòtic) com Woody Allen… etc.)
• el Miguel Bosé, per ser una persona atrevida, enigmàtica, que se’l veu molt segur de si mateix, i sembla que hagi de ser un gran amic dels seus amics… M’agrada d’ell el seu atreviment, que exerceix amb una naturalitat encomiable…!
• la Carme Ruscalleda. Ahir la sentia parlar a la ràdio de la seva afició a ballar sardanes, i em va fer venir ganes d’aprendre’n i fruir de la “joia” que ella diu que sent quan balla… em va encantar la seva vitalitat i la manera de ser tan positiva que transmet. Ma mare l’ha coneguda un dia que va anar al Sant Pol i diu que és igual que quan la veus a la tele, autèntica i sincera

Hi ha més gent, ja l’aniré pensant i ampliaré l’inventari. Ja veieu que em tira el tema del “famoseo”, però m’agradaria aclarir que no sóc una friky d’aquest tema, eh, i que mai he assaltat un famós per dir-li “tio, ets guay”, tot i que a vegades he tingut temptacions, pq tinc força poca vergonya… jaja. Em controlo perquè sé que sovint la gent que m’acompanya es moriria de vergonya si ho fes…!

Continuarà…