Desvetllada 2

Setembre 25, 2006 at 4:01 am (General)

Torno a estar desvetllada. Són dos quarts de sis del matí, d’un dia festiu… M’he desvetllat, i de tantes coses que m’han començat a passar pel cap ja no m’he tornat a dormir… uns tres quarts d’hora que dec haver estat voltant pel llit… buscant alguna postura còmoda… provant tots els mètodes que conec per dormir… Comptar ovelles no m’ha servit mai… la pissarra i l’esborrador avui impossible. L’esborrador m’ha deixat als deu minuts sobresaturat de feina. I el problema és que el cos em demana de dormir… els ulls em couen, aquella coïssor d’un dia feiner a les set del matí, quan el despertador sona però el teu rellotge intern et diu que encara no has descansat prou. Però no hi ha manera tu. Tot d’idees em venen al cap i no puc parar de pensar. Idees per escriure al blog, idees per apuntar a l’agenda, per apuntar a la llibreteta de les idees per quan no tinc l’agenda a mà… un reguitzell d’idees que aconsegueixen que m’aixequi del llit intentant fer el mínim soroll possible, intentant no despertar-lo, procurant arribar a la porta fent moviments lents i silents, com un lladregot… lladre de son… I ara un S.O.S: algú sap com puc solucionar aquest problema d’insomni intermitent…?

Anuncis

2 comentaris

  1. Charleeze said,

    Ostres, guapa, doncs no ho sé. El cas és que a mi em passa una cosa semblant, però no del tot.

    Jo hi ha dies festius també, que em desvetllo molt d’hora, acostumada al ritme setmanal i llavors em poso a pensar, pensar, pensar, en mil coses, però sovint en coses per escriure al blog. Però la meva solució és senzilla. M’aixeco, les apunto, i me’n torno al llit. I llavors dormo com un lironet. ;-)

  2. llunaimarionesipluja said,

    Això és el que acabo fent… aixecar-me i escriure. El problema és que jo ja “m’enganxo” i no puc tornar al llit… Ara mateix porto des de dos quarts de sis del matí escribint i fent coses amb el mac…, i són dos quarts d’una, compta, sis hores! Si em demanessin de fer com ara sis hores però de feina, sense poder-me aixecar de la cadira diria que quina passada, que què s’han cregut. I amb coses com aquestes que m’agraden… ni me n’adono del temps… Ben bé que “sarna con gusto no pica” ;)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: