Santa xocolata 2

Novembre 17, 2006 at 6:34 pm (General)

No us perdeu el detall de la decoració del plat: espolvorejar (es deu dir així, això?) el plat amb xocolata havent-hi col·locat abans estratègicament una forquilla i un ganivet, i treient-los, de manera que quedi com “l’ombra”. Original, eh?

Anuncis

Enllaç permanent 2 comentaris

La força de les imatges

Novembre 14, 2006 at 12:54 am (General)


Aquesta imatge pot tenir moltes interpretacions, oi?
– la fredor d’alguns regals…
– un regal que es fon de seguida…
– el regal de desfer-se de plaer…
– quan canviar d’estat, o els canvis en general, són com un regal…

algú s’anima a fer més interpretacions?

Dedicada a una bloggaire amiga que
ha passat una mala experiència recentment
i a qui crec que li agradarà aquesta fotografia
(que probablement ja coneixies, c. :)

Enllaç permanent 1 comentari

Que noooooooooo

Novembre 8, 2006 at 4:29 pm (General)


Que NO és la meva feina. No ho penso fer. Quaaaantes vegades hauré de marcar els límits i dir QUE NO, sigui de forma oberta o encoberta, o directament no fer-ho, perquè s’adonin d’una vegada per totes que ja no “trago” com quan era més joveneta, innocent, quan “apechuguaves” amb feines que no et pertoquaven, per les que no et pagaven, perquè encara et “compensava”, encara hi estaves disposat… quantes vegades? Imagino que tantes com faci falta. O fins que me’n cansi i els engegui a pastar fang. A veure qui guanya el pols.

Enllaç permanent 2 comentaris

Estil fosc-horrendo-hortera

Novembre 3, 2006 at 2:19 pm (General)



Avui m’he adonat que he tingut la gran sort que els meus pares no han decorat casa seva en un estil que trobo per les cases d’amics i amigues meus: l’estil que jo li dic “estil fosc-horrendo-hortera”. Mobles foscos, antiquadíssims ja, enoooormes, de formes recarregades i ampuloses… i “per més inri” rematats amb figuretes rollo lladró, tigres, ocells, alegories a ves a saber què…, marcs i més marcs de fotos platejats, un estil des del meu punt de vista súper hortera i carrincló! Per mostra un parell de fotos que s’apropen al que em refereixo. No podria viure envoltada d’aquests mobles. M’agraden molt més les línies clares (no tenen perquè ser rectes, però “clares”, no sé si m’explico), els espais diàfans, els mobles clarets, o si són foscos, que contrastin amb el fons, i que no es mengin l’espai. Una mica un rollo ikea, per entendre’ns: funcional i decoratiu, però sense passar-se en cap dels dos aspectes. Mira, tonteries meves. :-)

Enllaç permanent 2 comentaris

%d bloggers like this: