Inventari de noms populars de carrers
Manllevo aquest inventari d’una pàgina web dels taxistes de Barcelona: una llista dels noms populars de carrers i places de Barcelona.
http://www.taxidebarcelona.com/mat_nomenclatura.htm
Alerta xancletes!
atenció als avisos de les escales mecàniques…
he patit i tot després de veure que les xancletes són perilloses…! i efectivament en sortir gairebé em foto una bona nata… però era perquè havia plogut, jeje. Això sí, a partir d’ara quan agafi unes escales mecàniques em tornaré a estudiar totes les recomenacions… per si de cas!
Groucho Marx
Dedicat a un bon amic :-) Descobert gràcies al Gimene.
Wall-e
Com que molts dels bloggers que segueixo ja han comentat la gran pel·lícula d’aquest estiu: Wall-e, i molt bé, només en posaré l’enllaç als seus posts, perquè us els llegiu. Completament d’acord amb ells: una obra d’art. La primera part, sobretot, va directa al cor. I amb molta intel·ligència. El millor: el missatge. I l’escena més bonica: quan imita els ballarins del musical amb una tapa de llauna fent de barret. Ah, i també m’encanta quan s’espera assegut pensant que l’Eva se’n vol anar amb ell a la terra… com diu en Moriarty, està a l’alçada de Buster Keaton i Charles Chaplin!
wall-e
Ja tinc ganes que surti en DVD per anar fent “pause” i poder veure els detallets i les mil referències cinematogràfiques que hi ha (m’han dit que es veia el tiranosaurus de toystory a la seva col·lecció de “cachivaches”) i les “tomes falses”, que si n’han fet, seran genials també, segur, com en totes les de pixar! I si no em puc esperar… la tornaré a veure!
Camuflatge
…camuflada entre els turistes (pell clara, cabell ros i ulls blaus ajuden) passejo la meva ciutat, la meva calurosa ciutat, que aquests dies està més fresqueta. Circulo, passejo, miro, remiro, llegeixo asseguda al terra de la fnac, m’acabo comprant el llibre. Serà un més de la sèrie de llibres que m’agrada llegir alhora (ara estic amb 4: Gediman, Bono, la revista Esquire, Bucay… i algun més que ara no recordo). Tampoc he pogut resistir la temptació de comprar-me un mini portàtil assus per un terç del preu de l’smart phone que anava a veure… per mi el teclat és el que compta…! A veure què tal, espero que no s’escalfi tant com deia el paio del fòrum de la web de la mateixa fnac. Visca l’escriptura portàtil! (amb perdó de les moleskines, que tenen molt d’encant, però per segons què prefereixo les tecles. QWERTY power! ;-)
Bones vacances als que les estigueu disfrutant*!
* sempre em costa emprar el verb “fruir”…, no té la mateixa sonoritat del barbarisme “disfrutar”
Ribes de l’Àfrica
“Navegants com Colom o Magalhâes van dibuixar els mapes de les terres que van descobrir i van donar forma, així, al món que coneixem avui en dia. Hi ha, però, un continent que no coneixem tan bé: Àfrica. Qui pot situar Abuja, la capital de l’estat africà més poblat? Qui sap que l’Etiòpia d’avui va ser l’antic regne d’Aksum, que va gaudir de la seva màxima esplendor entre els segles III i IX? Redescobrirem aquest immens continent amb un grup de periodistes que viatgen a bord d’un veler i que s’aturaran a Port Saïd, Massawa, Djibouti, Mombasa, Durban, Ciutat del Cap, Luanda, Douala, Cotonou, Dakar i Tànger.”
Indígenes sense xaman
I la segona cosa sorprenent era el fet que no tenien xaman. No recordo molt bé l’explicació que van donar, però resumint la raó era que en algun moment de la seva història van descobrir que el món xamànic els feia viure amb angoixes, pors, i baralles amb altres tribus pel poder, per venjances, i que en algun moment van decidir “treure-se’ls del damunt”. Com? Doncs matant-los. Van matar tots els xamans de la regió, o del seu poblat, no ho recordo. Amb ells es va perdre una llarga tradició de xamanisme, un bé cultural? Algú podria dir que és una llàstima i que amb això s’extingeix una cosmovisió del món, una forma de vida, però que voleu que us digui, si en aquesta tribu han descobert que viuen més feliços així doncs em sembla molt bé. Potser haguessin pogut ser menys dràstics, però bé, no soc ningú per jutjar-los. La qüestió és que per l’antropòleg anglès semblava que això era un fet molt sorprenent i un cas força atípic d’entre els que ell havia conegut.
Em segueixen fascintant aquests petits documentals ☺
Trasllado també els comentaris que va tenir el post en el blog original: 25 Oct, 2006
Pesca sagrada a Entogo
Canal 33, dijous 31 d’agost de 2006.
L’esperit de les llegendes, Cap. 8: La pesca sagrada a Entogo. “Al país dels dogons, l’estació seca és angoixant perquè l’aigua hi escasseja molt. Un dels pocs bassals de la regió que no s’asseca és l’Entongo. Allà hi viu un peix sagrat: el silur. Una vegada a l’any, des de fa segles, tots els homes de la regió de Bamba organitzen una gran expedició de pesca. Cada pescador intenta caçar-ne un perquè, segons diu la llegenda, li ha de portar felicitat.”
Impressionant. Acabo de veure un d’aquests reportatges del Canal 33 sobre la vida de diferents tribus del món. Aquest estiu m’estic fent un fart de veure’ls cada matí, m’encanten! Et permeten recórrer món sense moure’t de la cadira. Veure coses fascinants que difícilment podria veure ni que em passés tota la vida viatjant. Són moments, experiències i situacions excepcionals per mi, per nosaltres, els occidentals, però ben quotidianes i normals pels protagonistes, perquè són les seves vides.
El d’avui tractava d’un ritual de la tribu dels dogon (tot i que no he entès si eren els mateixos Dogon de les màscares, crec que si no ho són, seran cosins germans. Mireu aquesta web de fotografies sobre els Dogon. Estava situat a Mali, pel que m’ha semblat veure en els títols de crèdit, un país situat a la banda oest d’Àfrica, per sota d’Algèria i Mauritània, per damunt de Níger, Burkina Fasso, Costa d’Ivori, Guinea i Senegal. “La pesca ritual a Entongo”.
El ritus consisteix en el següent: una vegada a l’any es reuneixen tots els homes i joves circumcidats (pot ser a partir dels dotze anys) a les ribes d’un estany. Les dones no hi estan convidades, es queden al poblat. La caravana l’obre el cap religiós de la regió, muntat a cavall, i un cop allà, els quatre caps dels clans més importants de la regió reciten en veu alta, amb el cap dins una de les senalles que faran servir per pescar, els noms de les famílies dels clans. Això reforça la unitat dels clans, pel que sembla. Un cop acabada de recitar la llista, es llencen a l’aigua només els representants escollits de cada família, per treure unes branques que prèviament havien posat dins l’aigua, al centre de l’estany, perquè els ocells no es mengessin els peixos (això és el que he entès…); es veu que és un honor ser escollit per aquesta tasca…! Això poden ser ben bé una quarantena de persones, que en un no res surten de l’estany amb les branques, i és aleshores quan comença l’impressionant pesca:
tots alhora, que poden ser vora un miler de persones, potser més i tot… es llencen a l’aigua fangosa amb les seves senalles, una mena de cistell ample per una banda i obert amb un petit forat per l’altra banda, per passar- hi la mà, i l’enfonsen una i altra vegada en l’aigua remoguda i marronosa per pescar uns petits peixos taronges (silurs, diu la fitxa de TV3 que són) que es fiquen dins d’una mena de bosses de plàstic negre que duen lligades al cos, o els aguanten amb la boca mentre en busquen més. Aquesta activitat frenètica, amb milers de persones omplint a vessar un estany, que fa que els peixos es quedin sense espai, i per tant siguin més fàcils de pescar, dura només un quart d’hora. Passat aquest temps tots els homes surten de l’aigua i es reuneixen amb els altres membres de la seva família, per posar en comú els peixos que han pescat, i repartir-los entre ells. Pels dogon aquests peixos són símbol de fertilitat (no els vénen, sinó que els regalen a les seves dones) i, segons el ritual, quan més en pesquis més felicitat tindràs per l’any entrant.
Impressionant, oi? :-)
Trasllado també els comentaris que va tenir aquest post en el moment de la seva publicació original, el 31/08/2006
-
Ho he de reconèixer, jo també m’he quedat a veure el reportatge,(això que ja l’havia vist), però és que l’imatge d’aquella gentada buscant peixets dins d’un bassal de fang…impressionant, i el reportatge anterior d’una regió d’Alemanya….bufff ja m’hi veia jo passejant per les ribes de l’Elba!!
-
El d’ahir d’Alemanya no el vaig veure, veus… Són genials sempre, aquests reportatges… (compartim aquest “disfrute”, eh, AlimbUrg…! Ben curiós el teu blog, per cert, m’he de llegir bé això dels memes… ens veiem per “cioraved”…;)
-
A mi aquest tipus de reportatges m’encanten, perquè com dius tu, et permeten descobrir món que no podries trobar sense ells. D’altra banda m’entristeixen perquè tinc la impressió de perdre el temps en els viatges que faig, faltats d’aquest component aventurer tant gran!
Ara mateix
“Posem-nos dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible“.
Miquel Martí Pol
El poeta Miquel Martí i Pol
26 Oct 2006, 00:51
Curiós on n’hi hagi, el que més em crida l’atenció és que matassin als xamans, no els hi podrien haver oferit una altra professió? Sempre hi ha algú que acaba pagant el “pato” pero les desicions de la vida, i això passa a la vida moderna, com a les tribus africanes del congo occidental.
26 Oct 2006, 19:25
jajaja M’ha agradat aquesta catalanització tan graciosa de l’expressió castellana “X donde lo haya”, chat! ;)
Exacte, a vegades hi ha gent que paga el pato de les decisions que altres no saben prendre d’una manera “civilitzada”, o humana… menys dràstica, en definitiva…!
27 Oct 2006, 01:43
Doncs jo crec q ho dic molt a això por donde lo haya, no està tan mal dit, no??
27 Oct 2006, 11:30
jajaja! en castellà sí, és clar! el que no sé si en català… però buenu, en realitat parlem una mena de castelà o castalà tots, eh… parlo per mi i crec que per bastants barcelonins com jo… a les balears practiqueu bastant el bilingüisme del dia a dia, com es veu en el teu blog, eh ther ;-) (perdona que en l’anterior missatge t’he canviat el nom!)
per cert, molt bones les fotos que tries (no sé si ja t’ho havia dit)
salutacions bloggaires
29 Oct 2006, 21:27
Doncs no, jo mai xerr (parlo) en castellà aquí a Mallorca, però el blog es distint, pq sé que hi ha gent que no entén el català o mallorquí, i em llegeix. Però referent a ficar expressions castellanes, doncs sí, serà que som de poble… ;)
Una abraçada!!!!
i salutacions bloggaires
01 Nov 2006, 16:00
Interessant, sí, encara que jo no solc mirar documentals. Però aquí estàs tu per resumir-los. :-)
01 Nov 2006, 20:30
I m’encanta parlar-ne’n Charleeze, perquè em tenen fascinada, i amb el blog he trobat una manera ideal de compartir aquesta fascinació! :D
més salutacions bloggaires, ther! (jo no soc de poble però també dic moltíssimes castellanades! ;)