El món fàntastic d’Albert Khan. Una visió del món
No fa gaires dies vaig veure un documental de la BBC al canal233 (on sinó..?) que em va fascinar:
tractava d’un banquer milionari i filàntrop francès que va decidir destinar part de la seva fortuna a crear el que ell mateix va anomenar “l’Arxiu del planeta”. Sospitant que el canvi de segle i les seves modernitats estaven a punt de fer caure en l’oblit un munt de vells costums i formes de vida, va voler deixar constància de la vida cultural i quotidiana de la humanitat de principis de segle XX.
Va enviar fotògrafs a fotografiar i filmar arreu la vida cultural col·lectiva del planeta. Khan creia que veure les altres cultures ajudaria a comprendre’ns millor, que retratant documentalment el món ajudaria a crear una cultura de pau, que les imatges de la vida quotidiana de les altres cultures farien que el pacifisme s’arrelés en les persones.
Per desgràcia el projecte no va tenir ni ha tingut mai la rellevància pública que volia que tingués el seu creador, i en pocs anys les guerres mundials van sepultar i condemnar a l’oblit les seves bones intencions, així com bona part dels escenaris i els protagonistes del que ara per ara és la major col·lecció de fotografies antigues a color (tècnica de l’autocrom).
Un inventari visual de la vida quotidiana de la humanitat que com a creadora del blog inventariant no puc deixar de ressenyar, lloar, i admirar.
Aquest és el resum del programa:
El món fàntastic d’Albert Khan. Una visió del món
“Entre el 1908 i el 1930, el milionari banquer i filantrop francès Albert Khan va decidir enviar un equip de fotògrafs arreu del món amb l’objectiu de documentar la vida al planeta. Gràcies a la seva immensa fortuna personal, els fotògrafs de Khan van poder viatjar a més de 50 països plasmant l’espai natural i cultural del món conegut fins aleshores.
A més de convertir-se en testimonis d’alguns dels esdeveniments més destacats de l’època, aquests artistes també van fotografiar els detalls més íntims del dia a dia de molts personatges anònims.
Un segle després, el públic encara pot continuar meravellant-se amb el remarcable, màgic i fascinant món fotogràfic d’Albert Khan.”
Més informació:
Entrada a la wikipedia (en anglès)
La vida son tres flores que se riegan a diario
ei gent…
que la vida són quatre dies i no sabem quin serà el que farà quatre…
em permeto un mini-inventari de recomenacions que m’han vingut avui al cap en saber de la mort d’Adrián Herrero, de vint-i-sis anys, un ballarí argentí boníssim que feia d’ajudant de la professora Marbelys del programa Fama A Bailar.
T’agradi o no el programa si t’agrada el ball veure’l ballar era un gust… un plaer pels ulls…
descansi en pau :’-((
- viviu cada dia com si fos el darrer…
- no deixeu converses pendents…
- feu el que us agrada…
- difruteu del que feu…
- penseu perquè feu el que feu…
- seguiu els vostres somnis…
- compartiu…
- balleu…
- canteu…
- rieu…
- feu riure…!
Us proposo que completem la llista entre tots…
quines recomenacions em faríeu, faríeu als altres…?
m :”-)
ps: aquí podeu llegir-lo i veure’l en el seu blog del MySpace, hi ha coses
ps: la foto l’he agafada del fotolog Diario de un Escapista. Gràcies
