Feliç Sant Jordi 2010!
“Per Sant Jordi, fem llegenda”
podeu felicitar als vostres amics amb la felicitació en 3D o interactiva de la generalitat: http://santjordi.gencat.cat/
…FELIÇ SANT JORDI 2010!
m:-)
Creart, una labor inmensa
Quiero compartir con vosotros el texto que Chené nos ha mandado a los amigos de Creart, una ONG dedicada a fomentar la educación del niño a través del arte. Como tanto él como Marta se explican estupendamente, no digo más. Ahí va:
“Hola a todos, socios y amigos de Creart,
Desde Creart queremos compartir con todos vosotros el trabajo realizado meses atrás en la Franja de Gaza. Como sabéis, se trata de un programa de talleres con fines terapéuticos para madres y sus hijos e hijas, que se enmarcan en un proyecto de urgencia en apoyo psicosocial financiado por el Gobierno Vasco y organizado por Solidaridad Internacional en centros de salud de la UHWC (Union Health Work Committees) en cuatro campos de refugiados de la Franja de Gaza.
Todo el trabajo del programa de talleres ha sido recogido en un video que acabamos de editar:
Desde aquí queremos agradecer a Gabi Vila todo el esfuerzo, trabajo e ilusión que ha puesto en este video.
Os dejo a continuación el texto que Marta Mercade ha escrito en su blog desde Colombia para presentar este video. Marta es parte del equipo de Creart, nos acompañó a Palestina y ahora está en Colombia junto con Mar Maiques en un nuevo proyecto de la asociación. Disfrutad el video, hay mucha parte de vosotros en este trabajo. Gracias a los socios y colaboradores de Creart por vuestro apoyo, y a los que aún no lo son os animo a sumaros a este carro creativo.
Un abrazo.
Chené
Marta Mercade:
El pasado mes de noviembre tuve la oportunidad de viajar como parte del equipo de Creart (junto con Chené, Gabi y Rebeca) a Palestina, para desarrollar un programa de talleres de expresión artística con fines terapéuticos para niños, niñas y sus madres en los campos de refugiados de Jabalia, Beit Hanoun, Rafah y Nusseirat (en la Franja de Gaza).
Para saber más sobre este trabajo y para ver un vídeo documental que acaba de salir “del horno”, pincha en el título de esta entrada y viaja un rato conmigo hasta Palestina..
A través de los talleres que realizamos se pudo crear un espacio de relación entre mujeres y también entre madres y niños/as, creativo y diferente, que permitió trabajar habilidades, actitudes y contenidos que fomentan una educación para la paz. También se trabajó la confianza, la autoestima, la participación activa, la subjetividad, la identidad, las emociones, la expresión y la empatía, todas ellas habilidades fundamentales para aprender a afrontar los conflictos de forma positiva y pedagógica.
Supongo que os estaréis preguntando por qué os cuento todo esto justo ahora y, además, en un blog titulado 2Colombianeando… Resulta que justo hoy, Gabi (nuestro fotógrafo y cámara), ha acabado de montar un pequeño video documental de 14 minutos que explica un poco la experiencia. Tengo que reconocer que ver el video me ha removido, que por unos momentos me he trasladado otra vez a Gaza: con la gente, los paisajes, las sonrisas sinceras, también las miradas de preocupación, las historias de vida que pude conocer, algunas anécdotas impensables, otras demasiado duras para ser tan reales y cercanas… Me vienen a la cabeza imágenes, palabras, recuerdos, caras, manos, colores, voces y un largo etcétera que no se acaba.
Ahora estamos en Colombia, es cierto. Ahora Creart (a través de nosotras) está empezando a desarrollar una experiencia en otro continente muy lejano a Palestina, también cierto… Pero precisamente porque Creart no trabaja solamente en un país o en un lugar en singular, sino que está en constante movimiento (entre contextos, personas y voces diferentes, creando y recreándose en nuevos espacios y construyendo otras posibilidades de acción desde el arte), es interesante que conozcáis también esta experiencia.
Además, creo que todas las luchas sociales para la transformación del mundo (aunque sea en pequeña escala) son importantes y, sobretodo, están conectadas. Por todo eso (y porque creo que el video vale la pena), os invito a verlo y a conocer uno de los proyectos más longevos de Creart y otra experiencia más de trabajo en torno a la educación para la paz y la transformación positiva de los conflictos. Para aquellos a quienes conté la experiencia en persona es una oportunidad de que le pongáis caras, sonidos, lugares, sensaciones, etc., a lo que, hasta ahora, sólo eran palabras y algunas fotos.
Espero que disfrutéis de este vídeo que ha creado Gabi y que, en pocos minutos, muestra a la perfección la atmósfera de trabajo de Creart, así como el contexto de la franja de Gaza en acción.
Chené Gómez
director
933 568 704
639 403 074
info@creart.org.es
www.creart.org.es“
Lletres del disc de Manel “Els millors professors europeus”
LES LETRES
01- En la que el bernat se’t troba
I ahir a la nit
vam conèixer tres dones altes i elegants,
i amb una em vaig posar d’acord
vam conversar, vam riure i hem fet l’amor
i m’ha parlat del seu país i de les coses que fa aquí
amb un castellà força extrany sorprenentment fluïd.Quin nas més gros que tens m’ha dit,
la dona alta des del llit,
hi a la paret ha assenyalat
un quadre verd que de nena havia pintat.
I què bonic, què bonic, què bonic, m’he dit
quina nena més dolça devia ser
quin plaer haver-la pogut conèixer fa molt de temps.
(xiulen… :)
Si tanques els dos ulls m’ha dit,
si et quedes quiet a dins el llit,
t’ensenyaré una cançó
que a casa em cantaven per anar a dormir.
Parla d’un bosc i d’un senyor
que hi viu aïllat entre oms i flors
i es protegeix dels mals humans
amb un exèrcit d’animals
I què bonic, què bonic, què bonic, m’he dit
i quina veu més fina que té
quin plaer haver-la pogut conèixer fa molt temps.
(trompa)
Però el Bernat m’ha dit
que t’ha vist per Barcelona,
que t’acompanyava un home molt alt,
que li has preguntat si encara ens freqüentàvem,
i que m’envies molts records.
Però el Bernat m’ha dit
que t’ha vist per Barcelona,
que t’acompanyava un home molt alt
i que li has preguntat si encara ens freqüentàvem
i que m’envies molts records.
Però el Bernat m’ha dit
que t’ha vist per Barcelona
que t’acompanyava un home molt alt,
que li has preguntat si encara ens freqüentàvem
i que m’envies molts, i molts records.
02- avís per navegants
Has vist que bé que he parlat?
Quin discurs tan ben travat?
Quins principis clars i ferms
dignes d’un home de seny?
Però un avís per a navegants:
fes-me cas els dies senars,
i els parells fes com qui sent
que a la platja hi xiula el vent.
Sembles franca quan em dius
atractiu entre atractius
i que estimes, en el fons,
les meves imperfeccions.
Però jo, que vinc de grumet,
els dies parells et crec,
que els senars, sota dels pins,
tan sols cantes rodolins.
03- ai, dolors
Ai, Dolors, porta’m al ball,
avui que ve tothom, avui és quan hi hem d’anar.
Ai, Dolors, vindré cap al tard
amb un cop de cotxe i t’esperaré a baix.
I, Dolors, avui entre els caps no hi haurà mirades de complicitat
ni, Dolors, cap dit despistat que fregui una esquena per casualitat.
Avui, Dolors, jo picaré un ritme amb les mans
mentre tu treus els tiquets de l’enèsim combinat.
Avui, Dolors, proposa un tema al cantant,
un que es rigui de tu i de mi i d’aquesta història que s’ha anat acabant.
Va, Dolors, que avui serem dos nens grans,
res de tonteries, res de ser especials.
Un-dos-tres, un-dos-tres cha-cha-chà,
taló-punta, taló-punta i torna a començar.
I, Dolors, ningú esperarà cap escena dolça davant cap portal,
ni, Dolors, cap gran veritat serà revelada quan es faci clar.
Avui, Dolors, mourem el cos al compàs
d’un tambor accelerat, d’una gran línia de baix.
Avui, Dolors, proposa un tema al cantant,
un que es rigui de tu i de mi i d’aquesta història que ja no és important.
Un que ens defineixi en tres acords,
un que ens expliqui a la posteritat,
un que conscientment sigui un punt i final,
Dolors, Dolors un que sembli impossible que pugui acabar.
Dolors un que sembli impossible que pugui acabar.
Dolors un que sembli impossible que pugui acabar.
04- pla quinquenal
05- roma
Si hagués nascut a Roma, fa més de dos mil anys,
viuria en un Imperi, tindríem un esclau,
i àmfores al pati plenes d’oli i vi,
i una estàtua de marbre dedicada a mi.
Si hagués nascut a Roma, fa més de dos mil anys,
no faria olor a xampú el teu cabell daurat,
oferiríem bous als déus, brindaríem amb soldats
i ens despertaria un carro pujant per l’empedrat.
(((ai com m’agraden aquests timbals aquí… buufff…)))
I els turistes es fan fotos on tu i jo vam esmorzar,
són les coses bones de passar a l’eternitat,
i una guia els ensenya el mosaic del menjador,
es retraten i passegen per la nostra habitació.
I ara un nen dibuixa a llapis a la sala del museu
el braçalet de maragdes que t’embolicava el peu,
i un submarista troba els nostres gots i els nostres plats,
són les coses bones de passar a l’eternitat.
06- captatio benevolentiae
07- nit freda per ser abril
08- al mar
Tu i jo hem sopat en bons restaurants,
tu i jo hem ballat a la llum d’un fanal,
tu i jo volàvem en un Ford Fiesta groc,
tu i jo hem cantat a la vora del foc,
tu i jo hem buscat coses similars,
tu i jo hem tingut el cap ple de pardals,
tu i jo dalt de la nòria,
tu i jo i la nostra història,
però tu i jo no ens hem banyat mai al mar, al mar, al mar…
al mar, al mar… al mar, al mar… al mar…
Plantem les tovalloles, convido a un gelat,
juguem amb alegria, esquivem passejants.
A l’horitzó es divisen les veles
d’uns nens que fan optimist a la cala del costat.
Dormo una estona, que bufa de mar,
així estirada se’t veu espectacular
llarga i blanqueta a la sorra llegint
intrigues de final inesperat.
És abusiva tanta calor.
T’incorpores i et poses bé el banyador,
amb un peu calcules com està l’aigua
i tot esta llest per tal que entrem al mar.
Així doncs si un dia vens i passes per aquí,
i si malgrat la feina trobem un matí,
no em perdonaria mai, no podria assumir,
no agafar-te amb la moto i que no féssim camí,
molt lluny d’aquí, a l’altra banda del món,
hi ha un xiringuito amb quatre pins al fons,
tu i jo asseguts a la barra d’un bar,
sona bona música i som davant del mar.
al mar, al mar…
al mar, al mar…
al mar… al maaaaaar…
porobom, porobom, porobom, porobooom…
porobom, porobom, porobom, porobooom…
porobom, porobom, porobom, porobooom…
porobom-bom-bom, porobomboromborobo
porobom, porobom, porobom, porobom…
porobom, porobom, porobom, porobooom…
porobom, porobom, porobom, porobom…
porobom-bom-bom, porobomboromborobó.
09- els guapos són els raros
Un home amb ulleres de pasta gruixudes passeja pel port nerviós.
Ja fa més d’una hora que a la seva dona l’espera el Doctor Ramon.
Que avui s’han omplert de coratge i han decidit operar-se el cos.
La dona es vol treure papada i l’home es farà fer un penis més gros.
Però, no saben que ser atractius també pot comportar viure en un malson.
I els dos canten de puta mare, molt millor que jo, que fan cant coral.
I ballen sardanes a Plaça Sant Jaume i ho fan de collons.
El Pepe és un noi que ha fet panxa i es passa el sant dia estirat llit.
Avui el rodegen tres metges i un jove becari amb un bisturí.
Amb un permanent delimiten l’essència greixosa que li extrauran.
I ell somia amb prendre un waikiki envoltat de senyores que marquen mugrons.
Però, el Pepe no sap que alguns ben plantats també viuen en un malson.
I el tio organitza trobades d’amics del 600, i en té un de vermell.
I quan puja al poble, els nens li demanen que els porti a fer un tomb.
No saben que els guapos són els raros.
Ho sap tothom, però no ho diu ningú.
Tampoc no s’agraden i tenen complexes per ser diferents.
I no saben que els guapos desafinen , no tenen swing i no ballen bé.
També es preocupen i tenen psicòlegs, i no passa res.
I no passa res.
I no passa res.
10- dona estrangera
11- ceràmiques guzman
12- corrandes de la parella estable
