Diari 1996 1a part
He retrobat uns textos que vaig escriure amb setze anys, i els trobo macots i ben escrits… així que faig una auto-cita, i tal qual estaven, sense modifcar-ne res, els “elevo a públic”, com deia en Genís Roca en una entrevista que tenim com a materials en el Postgrau que estic cursant (Llibre, literatura i lectura en la societat de l’informació).
De passada serà un petit homenatge a la meva coral, el Cor Trobada, que possiblement deixaré en breu, i que tantes alegries m’ha donat al llarg d’aquests anys. Us estimo molt a tots, nens… us enyoraré un muntarró dels grans… però no ens deixarem de veure, eh! Visca el Cor Trobada!!!
“Dijous, 15 de novembre de 1996
Avui ha estat un dijous plujós i com cada dijous he anat a disfrutar les meves dues horetes d’assaig amb la coral. Ha començat a ploure a mitja tarda i em sembla a mi que quan més ha descarregat ha estat l’estona d’anar cap a la coral, perquè he entrat a la classe de música gairebé regalimant, amb els camals dels pantalons ben rexops…! I això que duia paraigües…! (Bé,…un d’aquests meravellosos paraigües plegables que ara van de tort, ara et quedes amb el pal a la mà, i que a la mínima bufada un pèl vigorosa se’t capgiren fent un “flop” delator).
Després dels exercicis de tècnica de veu per escalfar (molt útil en aquesta època de l’any en què qui més qui menys arrosseguem els símptomes d’un refredat tardà…) hem començat l’assaig. Avui érem pocs, i hem format un petit semicercle a la banda esquerra de la classe, davant del piano. Ostres tu, gairebé m’adormia cantant “Blue Moon”, com que ja l’hem cantat tantes vegades, doncs surt sola; era talment com “tararejar” inconscientment una cançoneta lleugera mentre feineges distretament… però aquesta dolça inconsciència no pot durar eternament, i el Toni (el director), ens ha despertat amb uns horribles acords al piano desafinats expressament, que han fet saltar a més d’un de la cadira, i hem hagut de prendre’ns-ho amb més serietat si volíem ser dignes de l’ofici que professem, una coral.”
Cor Trobada 1996
Cor Trobada 2010
ps: em reconeixeu en les fotos? Pista: al setze portava 8-) ulleres! ;-)
Taller de Marionetas de Pepe Otal
Us recomano vívament que aneu a veure algun espectacle al Taller de Marionetas de Pepe Otal.
Casa-taller de Marionetas de Pepe Otal
C. Guàrdia, 11, baixos, 08001 Barcelona
[M] Drassanes
RESERVES & INFORMACIÓ
http://www.tallerdemarionetas.org/
http://cias.titerenet.com/group-1913.htm
http://duduclown.wordpress.com/
El del diumenge 31 d’octubre al vespre va ser pura magia… un univers delirant i surrealista d’escenes multicolors, multiformes, criatures infintes i sensacions a flor de pell… només amb la força de la imaginació i algunes andròmines trobades en una estació de tren…
un home que balla sensualment amb una bossa d’escombraries… una princesa que es torna a convertir en granota després d’un petó apassionat… un paraigües que plou… les busques d’un rellotge convertides en peces del tetris, l’emoció trepidant de pujar a una muntanya russa o una mosca que fa pessigolles dins del cor…
tota la màgia dels titelles més minimalistes i ecològics que hagueu vist mai, de la mà d’un titellaire i mim/clown del qual no sé el nom… Ho averiguaré i completaré* aquest post :-)
* I ja el puc completar!
El Clown es deia Dudu i l’espectacle que vam veure, Calma.
Cia DUDUCLOWN
http://duduclown.wordpress.com
L’atzar va fer que me’l tornés a trobar ahir en unes jornades de conflicte i creativitat a l’Autònoma, i així vaig poder saber el seu nom. En el seu blog podreu veure fragments dels seus espectacles, el contacte, i el més important, properes cites dels espectacles de la Cia DUDUCLOWN!
Aquí un fragment de l’espectacle. No us el perdeu!
