Diari 1996 1a part

Novembre 18, 2010 at 10:07 am (anecdotes, cites) (, , , )

He retrobat uns textos que vaig escriure amb setze anys, i els trobo macots i ben escrits… així que faig una auto-cita, i tal qual estaven, sense modifcar-ne res,  els “elevo a públic”, com deia en Genís Roca en una entrevista que tenim com a materials en el Postgrau que estic cursant (Llibre, literatura i lectura en la societat de l’informació).

De passada serà un petit homenatge a la meva coral, el Cor Trobada, que possiblement deixaré en breu, i que tantes alegries m’ha donat al llarg d’aquests anys. Us estimo molt a tots, nens… us enyoraré un muntarró dels grans… però no ens deixarem de veure, eh! Visca el Cor Trobada!!!

“Dijous, 15 de novembre de 1996

Avui ha estat un dijous plujós i com cada dijous he anat a disfrutar les meves dues horetes d’assaig amb la coral. Ha començat a ploure a mitja tarda i em sembla a mi que quan més ha descarregat ha estat l’estona d’anar cap a la coral, perquè he entrat a la classe de música gairebé regalimant, amb els camals dels pantalons ben rexops…! I això que duia paraigües…! (Bé,…un d’aquests meravellosos paraigües plegables que ara van de tort, ara et quedes amb el pal a la mà, i que a la mínima bufada un pèl vigorosa se’t capgiren fent un “flop” delator).

Després dels exercicis de tècnica de veu per escalfar (molt útil en aquesta època de l’any en què qui més qui menys arrosseguem els símptomes d’un refredat tardà…) hem començat l’assaig. Avui érem pocs, i hem format un petit semicercle a la banda esquerra de la classe, davant del piano. Ostres tu, gairebé m’adormia cantant “Blue Moon”, com que ja l’hem cantat tantes vegades, doncs surt sola; era talment com “tararejar” inconscientment una cançoneta lleugera mentre feineges distretament… però aquesta dolça inconsciència no pot durar eternament, i el Toni (el director), ens ha despertat amb uns horribles acords al piano desafinats expressament, que han fet saltar a més d’un de la cadira, i hem hagut de prendre’ns-ho amb més serietat si volíem ser dignes de l’ofici que professem, una coral.”

Cor Trobada 1996

Cor Trobada 2010

ps: em reconeixeu en les fotos? Pista: al setze portava 8-) ulleres! ;-)

Advertisements

6 comentaris

  1. Jaume said,

    Hola Mariona,
    Només un consell. Si t’agrada escriure –i ja veig que t’agrada– no deixis mai de fer-ho. Recuperar aquells moments que vas viure pot ser una de les coses més engrescadores. Jo també havia fet un diari fa uns anys, però la meva poca constància fa que actualment sigui més un recull de notes desordenades en un calaix que mica en mica –molt de mica en mica– miro d’anar ordenant passant a net. Potser gràcies al teu post aquesta tarda obriré de nou el calaix dels records.
    Gràcies.

  2. inventariant said,

    Mil gràcies Jaume!
    Doncs jo me n’alegro moltíssim si tu recuperes tots els teus escrits antics, segur segur segur que seria una llàstima que quedessin en l’oblit, i a més segur que és un procés bonic per a tu, en que segur que t’enriquiràs (encara que faci mal recordar el passat, moltes vegades “el que cou cura” i a més és alliberador “deixar-ho anar” perquè el buit que quedi deixi espai per a coses noves, oi?)

    una abraçada molt forta i espero veure’ns en la propera trobarasca si em torneu a convidar, encara que no hi sigui l’isa, la meva cicerone entre vosaltres!)

    m:-)))

  3. Jaume said,

    Dues cosetes molt breus:

    1. Tens raó amb el que dius, però em temo que quan van repartir la constància jo no hi era. Així que costarà, em conec prou bé.

    i 2. A les Trobarasques no t’ha de convidar ningú. Quan es faci la propera (si es fà, és clar…) t’enviarem la info i, mentre a tu et vingui de gust, sempre seràs benvinguda. Nomès recorda una cosa. A la primera vas venir com a amiga de la Isa, d’acord, però a partir de la segona per nosaltres ja no ets l’amiga de la Isa, ets la Mariona. Així que no depen de la Isa, si no de tu. I si no vols venir t”hauràs de buscar una altra excusa. ;-D

    Fins aviat.

  4. inventariant said,

    Doncs fet!
    Si rebo la info de la trobarasca o me n’entero per l’estic… i puc… vindré!
    Sobre la constància… es pot suplir amb la intermitència i llestos! ;D

    fins aviat!
    m:-)

  5. Daniel said,

    Tendré que aprender tu idioma.

    Un abrazo

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: