Pyrene de l’Esbart Sant Martí
Si esteu per Barcelona aquest cap de setmana us recomano moltíssim l’espectacle Pyrene, de l’Esbart de Sant Martí. Tant si us agrada el ballet folklòric com no us animo a que deixeu els prejudicis de costat i aneu a gaudir d’un espectacle molt complet de dansa tradicional i contemporània que no us deixarà indiferent.
 |
 |
PATUM
Dansa de creació
Música de Joan Ll. Moraleda
Muntatge coreogràfic de David Martínez
Fundat l’any 1947 a Barcelona és un dels ballets considerats de referència dins del món de la dansa catalana. Si voleu saber què vol dir “ballar en català” no us el perdeu. Oblideu-vos de la sardana, oblideu-vos del que heu vist fins ara. La tria musical, encertadíssima, la il·luminació, molt bona, el vestuari, preciós, modern sense estridències quan cal, tradicional i evocador en la majoria de les danses (dissenyat per una de les ballarines), el cos de ball, molt professional, malgrat ser tots amateurs, i les coreografies de David Martínez (i de Jaume Guasch en el magnífic Vall de Valencians de Tarragona) impecables.
Un espectacle per redescobrir danses, músiques i textos de la mà de la mitologia catalana i una trentena de dansaires entusiastes i molt professionals. La incorporació de l’actriu i narradora Jordina Biosca afegeix un punt de teatralitat i narrativitat molt interessant a un espectacle de ball ja de per sí molt complet i gratificant de veure.
Més informació a la web de l’Auditori o a la web de l’espectacle.
 |
| (Les fotografies de l’espectacle les he tret del grup del Facebook de l’esbart) |
Inventari de barbuts i imberbes
Avui faig un inventari dels imberbes que em van agradar en la meva adolescència, i dels barbuts que m’agraden ara (tots són amors platònics, aixx… algun dia en coneixeré (i em lligaré) algun ;)
| Inventari de… | IMBERBES |
 |
L’actor Rob Morrow interpretant al Doctor Joel Fleishmann a la sèrie Doctor en Alaska, que veia l’any 1996 a les dotze de la nit, a TV2, a casa tota sola a les fosques quan la meva mare i la meva germana ja dormien (sempre serà el primer, el meu primer amor platònic ;) |
 |
John Corbett, actor, interprentant a Chris Stevens, de la mateixa sèrie. Masculí, hippie i bohemi, delinqüent juvenil reconvertit a amant de la filosofia i locutor sensible. Com no m’havia d’agradar… |
 |
Robert Redford a la peli “El hombre que susurraba a los caballos”, la pel·lícula sobre el llibre de Nicholas Evans “El hombre que susurraba al oído de los caballos” que tant em va emocionar. |
|
Bruce Springsteen, el rei, ai què dic, perdò, The Boss. Ho torno a dir? virilitat + chico malo + sensibilitat, especialment l’etapa del videoclip de Dancing in The Dark del concert on va pujar a una suposada fan (la Courteney Cox). Mereix menció especial per ser el meu ídol “oficial” d’infància i adolescència.
|
 |
Sergi López actor. De nou l’encarnació (per a mi) de la masculinitat sumada a una profunditat de mirada que fa posar els pèls de punta. |
I ja de més gran, ara que ja en tinc trenta, em perden els barbuts de nas prominent i rínxols als cabells, o amb alguna de les tres coses… mira, tinc aquesta dèria… Ara, que si són músics o es dediquen a alguna cosa del món de l’art, ja em tenen morta…
| Inventari de… | BARBUTS |
 |
Enric Montefusco, el líder i cantant d’un dels meus grups descobriment d’enguany, bé, del 2010, Standstill. Per la barba, per la mirada entre misteriosa i fràgil… |
 |
David Otero, El Pescao, per la barba, els cabells, pel seu videoclip… |
 |
Guillem Gisbert, la barba, la mirada com trista, el nas, l’ukelele, el seu grup, la timidesa… |
 |
Lluís Vilamajor, tenor de prestigi i director de cors, he tingut la sort de conèixer-lo en persona per l’amistat d’una de les ex-directores de la meva ex-coral. Un encant d’home, amb molt de magnetisme també. |
 |
Jordi Rico, actor. L’únic ros, mira! D’ell m’atrau la barba (no sempre en porta!), els seus rínxols, la dolçor de la seva mirada, la seva veu, i els papers que ha anat triant al llarg de la seva carrera. |
 |
Julio Manrique, ehem, baveta caient… des del primer dia que el vaig veure en una sèrie, i darrerament pels seus treballs com a actor i com a director, se’m fa difícil descriure el seu magnetisme. |
 |
Oleguer Aymamí, músic, violoncel. Per la mirada, per com toca el violoncel tant per a música clàssica i barroca com per fer música popular, pel somriure, i pels rínxols. |
inventariant
