Inventari de barbuts i imberbes

gener 1, 2011 at 9:55 pm (inventaris)

Avui faig un inventari dels imberbes que em van agradar en la meva adolescència, i dels barbuts que m’agraden ara (tots són amors platònics, aixx… algun dia en coneixeré (i em lligaré) algun ;)

Inventari de… IMBERBES
L’actor Rob Morrow interpretant al Doctor Joel Fleishmann  a la sèrie Doctor en Alaska, que veia l’any 1996 a les dotze de la nit, a TV2, a casa tota sola a les fosques quan la meva mare i la meva germana ja dormien (sempre serà el primer, el meu primer amor platònic ;)
John Corbett, actor, interprentant a Chris Stevens, de la mateixa sèrie. Masculí, hippie i bohemi, delinqüent juvenil reconvertit a amant de la filosofia i locutor sensible. Com no m’havia d’agradar…
Robert Redford a la peli “El hombre que susurraba a los caballos”, la pel·lícula sobre el llibre de Nicholas Evans “El hombre que susurraba al oído de los caballos” que tant em va emocionar.
 

 

Bruce Springsteen, el rei, ai què dic, perdò, The Boss. Ho torno a dir? virilitat + chico malo + sensibilitat, especialment l’etapa del videoclip de Dancing in The Dark del concert on va pujar a una suposada fan (la Courteney Cox). Mereix menció especial per ser el meu ídol “oficial” d’infància i adolescència. 

Sergi López actor. De nou l’encarnació (per a mi) de la masculinitat sumada a una profunditat de mirada que fa posar els pèls de punta.


I ja de més gran, ara que ja en tinc trenta, em perden els barbuts de nas prominent i rínxols als cabells, o amb alguna de les tres coses… mira, tinc aquesta dèria… Ara, que si són músics o es dediquen a alguna cosa del món de l’art, ja em tenen morta…

Inventari de… BARBUTS
Enric Montefusco, el líder i cantant d’un dels meus grups descobriment d’enguany, bé, del 2010, Standstill. Per la barba, per la mirada entre misteriosa i fràgil…
David Otero, El Pescao, per la barba, els cabells, pel seu videoclip…
Guillem Gisbert, la barba, la mirada com trista, el nas, l’ukelele, el seu grup, la timidesa…
Lluís Vilamajor, tenor de prestigi i director de cors, he tingut la sort de conèixer-lo en persona per l’amistat d’una de les ex-directores de la meva ex-coral. Un encant d’home, amb molt de magnetisme també.
Jordi Rico, actor. L’únic ros, mira! D’ell m’atrau la barba (no sempre en porta!), els seus rínxols, la dolçor de la seva mirada, la seva veu, i els papers que ha anat triant al llarg de la seva carrera.
Julio Manrique, ehem, baveta caient… des del primer dia que el vaig veure en una sèrie, i darrerament pels seus treballs com a actor i com a director, se’m fa difícil descriure el seu magnetisme.
Oleguer Aymamí, músic, violoncel. Per la mirada, per com toca el violoncel tant per a música clàssica i barroca com per fer música popular, pel somriure, i pels rínxols.

inventariant

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: