El tiqui-tiqui

Desembre 14, 2011 at 10:51 pm (inventaris)

Amb una parella que vaig tenir vam establir un terme per definir el fet del molt que m’agradava sentir-me acompanyada a casa, el fet de saber que mentre feineges, treballes, llegeixes, descanses… algú altre va fent les seves coses per la casa: era
“sentir el tiqui-tiqui”. Suposo que, tot i no ser el mateix, per això m’agrada tant sentir la Sara quan juga a la seva habitació mentre planxo a la sala o llegeixo al sofà…; sentir-la organitzar onatge fort i maremotos a la banyera de 3 pams, des de la cuina mentre faig el sopar per a dos…; com la meva gosseta Canica fa la seva “gimnàstica” al sofà o sentir des del llit la fressa curiosa a l’habitació del costat , quan mastega el seu pinso just abans d’anar a dormir. Per això també m’agrada que m’esclafi una miqueta quan se m’arrauleix al damunt per sobre l’edredó, a les cames, o se’m cola sota els llençols buscant l’eecalforeta del meu cos en les nits d’hivern. 
Tinc ganes de més tiqui-tiquis a casa… especialment els de l’altra mena. :) #horeconec

Anuncis

2 comentaris

  1. Ona said,

    Sí, aquesta classe de “tiqui-tiqui” es troben a faltar. Estic d’acord amb tu.

  2. Jordina said,

    M’ha agradat molt això del “tiqui-tiqui”. ;-) És una bona manera de descriure-ho.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: