Mira’ls, no són invisibles
Brutal. Mireu-lo, si us plau, i recordeu-lo quan passeu al costat d’una de les moltíssimes persones que dormen i viuen al carrer a les nostres ciutats.
Recopilación de las acciones de los participantes en el proyecto Dreaming the Same en varias ciudades del mundo.
http://www.dreamingthesame.org/
Des del Centre Obert Heura, com tants d’altres, treballen contra l’exclusió social d’aquest col·lectiu, i per ajudar-los a retornar a una societat de la que ja no se’ls considera integrants, oferint-los un Centre de primera acollida per a Persones Sense Llar, un espai de relació que intenta millorar les situacions de desarrelament a través d’una metodologia participativa i l’acompanyament.
Miniressenya-inventari del llibre “Un ós panda al pas zebra”
Com que tuitejar sobre un llibre no és fàcil de fer en 140 caracters, he fet un tuit-resum de l’inventari que faré ara, sobre la meva darrera lectura, “Un ós panda al pas zebra” de Roc Casagran, editat per Columna.
|
|
 |
El tuit amb el mini-inventari:
Del llibre “Un ós panda al pas zebra”, una novel·la de @RocCasagran, faig un petit inventari del que m’ha agradat i el que no:
- m’ha agradat l’argument clàssic de les vides creuades i les famoses casualitats (o no)
- els personatges, senzills però amb matisos emocionals que els fan rodons, que creixen sota la mirada del lector
- que aquests mateixos personatges i els successos són creïbles, veraços
- l’ús que fa de tant en tant de frases de 3 paraules i el verb el·líptic, perquè donen un ritme àgil a la lectura, o marquen un canvi de ritme
- l’expectativa d’un fet (la llàgrima que vessarà en Baljo 5 anys més tard, a l’estil del “confietor” de Cabré)
- he de reconèixer que m’ha sobrat una mica el pseudo-assaig sobre el blanc i el negre que potser llegit seguit hagués tingut el seu ganxo però més per un blog, potser no com a final de capítol, no li he trobat el lligam a la idea respecte al personatge que ho escrivia..
- m’ha agradat perquè m’ha fet riure
- m’ha agradat perquè m’ha fet plorar
- m’ha agradat perquè he vist reflectida la meva societat
- perquè se’t posa un nus a la gola davant certes realitats que descriu prou bé…
- i m’ha agradat molt el “anti-happy end”, molt més realista que el que et fa pensar tota la novel·la que passarà i no acaba passant.
…no dic el què, llegiu-la! Passareu una bona estona :-)
Resum 2011 – una selecció
Hola, hola,
vaig postejar el text automàtic que et “regala” wordpress on fan un resum del teu any com a blogger amb ells (2011 in review) perquè feien el que a mi m’agrada fer, inventaris, i a sobre maco, amb coloraines, i de forma automàtica… així que vaig pensar, perfecte, un bon resum de l’any.
Però trobo que la imatge del flash que han muntat és més aviat lletgeta, i que fa mandra clicar-hi… així que he capturat el que m’ha agradat més de l’informe anual que m’han fet, i faig un mini de resum del blog al 2011 en quatre imatges i 4 reflexions.
- Resum general: 25 posts, 60 imatges, equivalent a una per setmana (no està malament… ;)
- Com arriben preferentment els lector al blog, m’encanta aquest apartat: la crida del text “Ensayo sobre la ceguera”, Mafalda i Miquel Martí i Pol m’encanta, i em sembla curiós i graciós que hi arribi gent per “Guille”, “Mafalda” i per les lletres del grup Manel. Per cert, un dia us he de parlar de la meva relació amb Mafalda…
- I atenció: homenatge a en Jaume que manté el gran i cada cop més gran blackblocs.blogspot.com, i les altres entrades són les clàssiques, 3 xarxes socials i una gran web sobre temes de creativitat: micelulacreativa.com
- Re-homenatge al Jaume i els seus 15 comentaris, seguit de la meva mare ;-)
- I finalment el top five: literatura, música, autoajuda per a gossos, dansa i declaracions d’amor platònic :-)
Voilà!
Si voleu veure l’informe sencer piqueu la imatge de l’anterior post, 2011 in review.
2011 in review
The WordPress.com stats helper monkeys prepared a 2011 annual report for this blog.
Here’s an excerpt:
The concert hall at the Sydney Opera House holds 2,700 people. This blog was viewed about 8.500 times in 2011. If it were a concert at Sydney Opera House, it would take about 3 sold-out performances for that many people to see it.
Ordre restablert
Llevar-se el primer dilluns feiner després de festes amb energia i il•lusió. Enllestir l’esmorzar i el dinar mig preparat la nit anterior. Tenir madalenes a la cistella per poder-li oferir d’esmorzar. Aconseguir que se li passi el mal humor matiner i canvïi “el xip” per un de més alegre. Sortir només cinc minuts més tard del previst que acaben sent deu i al carrer gairebé un quart abans que obrin el cangur de l’escola, però que ens permet fer un mini passeget a la Canica tot esperant que obrin la porta. Ser el tercer petó del matí a la porta de l’escola, i tornar mentre es van apagant els fanals del carrer al nostre pas. Veure els directors de les caixes del carrer obrir els llums de l’oficina, obrir amb la clau. Ser testimoni així de passada de l’espera encaboriada de l’encarregat de la peixeteria que què deu pensar mentre prem l’automatisme de la persiana. Trobar-se els veïns dels matins al principi del seu trajecte, apressats o indiferents. Arribar puntual a la feina, amb una certa, fràgil, tranquilitat. Gaudir de la retrobada i els jocs infantils tot caminant, pel pur plaer de caminar jugant, o jugar caminant. Trencar la petita rutina retrobada amb una sorpresa a l’amiga que avui (ahir) feia anys, i dir-li així, a la nostra ma(dale)nera, com l’estimem. Recollir i estendre roba abduiïda per la història bèstia d’una artista dissortada, a la caixa tonta, i deixar-se endur pel plor i tancar quan ja se’n té prou. Escriure el post des del llit, amb el mòbil. Esperar fer-ho encara millor l’endemà. Celebrar i gaudir d’allò quotidià.
Ordre restablert.
