Consciència de felicitat
Avui, després de molts mesos sense escriure m’ha vingut de gust tornar a escriure al blog, per a mi, per a qui ho llegeixi, per als que estan subscrits a les quatre xorradetes que vaig explicant, i pels passavolants que caiguin en aquest post per atzar, per casualitat, o per alguna causalitat explicable, o inexplicable.
Enlloc de fer un post llarguíssim en que aniria saltant de temes, d’acumulació de coses per dir que tinc avui, faré un post d’estructura en arbre, amb ramificacions i hipervincles a mode de notes a peu de pàgina o digressions que estan relacionades però es desvien de la idea principal, però que en una lectura no seqüencial, l’enriqueixen i la complementen.
Avui com feia temps que no ho sentia he tingut un ATAC SOBTAT DE CONSCIÈNCIA DE FELICITAT. He estat conscient, de cop, que SOC FELIÇ. I el més curiós de tot ha estat el moment i el “motiu” d’aquest “adonar-se”, d’aquesta presa de consciència… no ha estat en cap moment especial, en cap situació especialment alegre, ni especialment emocionant… ni especialment res… tot al contrari, m’ha vingut en el típic moment de tornar a casa després de la feina, en què poses el pilot automàtic de les coses pendents que et queden aquell dia. Quan agafo la moto per tornar de la feina cap a casa m’acostuma a passar que la ment desplaça voluntàriament (per necessitat) tots els problemes, temes pendents, i possibles solucions laborals per centrar-se en els problemes, temes pendents i possibles solucions de la quotidianitat. Un dels meus mals vicis, perquè encara no he aconseguit que en aquests moments de transició no activar aquesta mena de “pilot automàtic” i fer anar el cap a mil quan el que hauria d’estar fent és centrar-me en la conducció i prou. Estic en procés d’interiorització d’aquella dita zen del “cuando comas, come, cuando peles patatas, pela patatas”, tot i que encara tot sovint no només pelo patates…
Aleshores comença un procés de repàs mental de la propera cosa que faré (per exemple, recollir a la Sara a l’escola de música), del que caldrà fer en arribar a casa (passejar la Canica), del que caldria fer si tenim temps (compra, encàrrecs, endreça de la casa) i de les tasques del dia a dia que s’han de fer peti qui peti (la dutxa, el sopar, el dinar pel tupper del dia següent…, etc.). I ha estat en aquest precís moment, d’acumulació mental de tasques pendents, que m’he donat compte que cada una de les coses que tenia per a fer avui eren testimoni de la meva felicitat.
I he plorat d’emoció :-)
I perquè per a cada cosa que tenia per a fer, que es podrien veure com una feina feixuga, com una llista d’obligacions, se m’acudia la seva contrapartida positiva. Diguem que de cada cosa veia el got mig ple, enlloc de mig buit, enlloc de tasca pendent hi veia l’alegria de fer-ho, de poder-ho fer.
Vols fer l’exercici? Mira, si vols, la meva llista de tasques pendents d’avui, mira els temes genèrics, (força típics del dia a dia de la majoria de nosaltres) i busca el teu equivalent de cada una de les coses que explico, i busca-li també la seva vessant positiva, t’animes?
Segur que li trobes… i potser tu també descobreixes que… ETS FELIÇ!
Més info sobre la imatge: Samsara – Sunyata, i sobre felicitat i zen)
El got mig ple
Inventari de coses que avui tenia per fer, i la seva versió “got-mig-ple” (ve del proper post, “Consciència de felicitat“, sí, sí, del proper en el temps però que he volgut que quedi el darrer en publicar, i per tant, seqüenciament estaran al revés però a través dels hipervincles es pot saltar d’un a l’altre i entendre el context i el perquè d’aquesta llista curiosa):
de tasques domèstiques:
- Passejar a la Canica : tinc un animal de companyia que és un amor i a banda de les obligacions que comporta… em dóna mil i una satisfaccions!
- Cosir l’escut que em falta a la camisa de castellera de la Sara: em fa lluir i sentir l’orgull de gracienca fins i tot abans de ser-ho! ;)
- Fer el sopar & dinar de l’endemà: podré gaudir de l’aprenentatge que faig cada dia cuiant per a dos, i tinc la sort que aquests dies que la Sara està amb la varicel·la i ens hem instal·lat a casa del meu pare, ell m’ajudarà a fer-lo o ens organitzarem i tindré menys feina que quan estem soles a casa
altres temes, de casa:
- Penjar les fotos en els seus nous marcs que ja he muntat: em fa molta il·lusió vere-les cada dia a la sala i a l’entrada, quedaran maquíssimes
- Revisar aquell llistat de coses pendents per fer de les que m’agraden i fer-ne alguna! Escriure al blog, buscar a la xarxa curiositats, informar-me d’actes i esdeveniments als que vull assistir…: tenir interessos i aficions, i gaudir-ne, un goig.
encàrrecs diversos, al carrer:
- La compra: molt fàcil de veure el got mig ple: gràcies que tinc diners per pagar el que necessitem, i de tant en tant alguns petits capricis i tot
- Anar al veterinari per posar-li el recordatori de la vacuna a la Canica: un complement més per a la seva salut
de temes laborals:
- Adelantar alguna cosa de feina que m’enduc a casa (opcional i en funció del temps que em quedi!): tinc feina! I a sobre m’agrada!!!
…
i la llista de coses per a fer avui (o pròximament) que em bullia al cap hagués pogut seguir i seguir si no fos perquè, com us explico en el post Consciència de felicitat, m’he emocionat i de tanta emoció m’he concentrat en ella i he deixat de fer llistes mentals i he tret el pilot automàtic i m’he concentrat en gaudir del present, que en aquell moment era: conduir.
No només pelo patates
I aquí, a mode de recordatori, de “mea culpa”, o de “propósito de enmienda”… alguna de les coses que faig alhora enlloc de centrar-me en una sola de les activitats, just al contrari del que deia en el post “patates”, que és el meu propòsit des de fa anys, i estic en procés d’aprenentatge (la recordo i m’agrada com sona en castellà): “cuando comas come, cuando peles petatas, pela patatas”
Començo per un clàssic i després la llista es va sofisticant:
- Mirar la televisió mentre esmorzen, dinem o sopem
- Escoltar música mentre cuino
- Llegir el diari mentre dino o esmorzo a la feina
- “Fullejar” al Flipboard les novetats de les meves xarxes socials mentre dino, o mentre camino pel carrer, o mentre…
- Escoltar el programa de ràdio “La competència” mentre dino a l’office de la feina
- Respondre whatsapps, missatges, mails, mencions, tuits, mentre camino, o mentre estic a la feina, o fins i tot… xxxxt… no ho digueu a ningú, mentre espero amb la moto en un semàfor!! (ja vaig tenir un avís d’un urbano un dia, ja procuro no fer-ho, agent, li prometo)
- Mirar un mapa (google maps) mentre condueixo cap a un lloc desconegut
- Cosir mentre miro la televisió
- Mirar la televisió mentre planxo
- Fer fotos mentre gaudeixo d’un passeig, de la meva gosseta, de la meva filla..
- Fullejar alhora un diari i mirar en les xarxes socials notícies, actualitzacions d’estat, i novetats dels meus contactes, subscrits…
- Parlar amb algú i alhora anar responent whatsapps amb el mòbil en silenci per no molestar…
- Mantenir més d’una conversa alhora pel mòbil
- Treballar en algun tema a l’ordinador (a casa) i alhora mirar algun capítol d’una sèrie
- Escriure tuits pre i post funció en una obra de teatre, un concert…
- Tuitejar mentre miro un programa de televisió (sobre @operaentexans, per exemple, o sobre programes que em generen el hashtag “el33escultura”, “cinema” o “recomano”.)
- Escriure aquest post mentre tinc un ull en el que tinc al foc pel sopar, jeje..
T’animes a explicar-me les teves superposicions? ;)
Quan pelis patates, pela patates
Estic en procés d’interiorització d’aquella dita zen que diu més o menys així: “cuando camines, camina, cuando peles patatas, pela patatas” (i a mi m’agrada versionar-la com a “cuando comas, come” perquè és la cosa que comptades vegades faig sola, sense fer res més alhora!).
Desconec ara mateix si hi ha una font de la frase (sembla ser que és un proverbi zen) però em sembla un resum perfecte de la idea de centrar-se en el present, l’aquí i l’ara, tant propi de disciplines orientals (des de les arts marcials a la meditació passant per l’art de l’origami) i que és la base de qualsevol exercici de meditació.
Ja fa temps que la vaig sentir citar, en els inicis del meu flirteig amb la meditació vipassana, cap al 2008, i es confirma amb els anys com una de les idees cabdals que vull tenir com a base de la meva vida: viure sempre en l’ara i aquí. No en el passat ni en el futur, en l’ara i aquí, en el present, que d’altra banda és l’única cosa que tenim.
Una primera conseqüència d’aquesta actitud se’n deriva que vius amb més intensitat el present, l’assaboreixes més, en frueixes tots els seus colors i sabors, i s’esvaeixen (si més no, minven) els patiments i les angoixes pel futur o pel passat, perquè et fas plenament conscient que malgrat que el passat hagi condicionat el present que vius, no l’ha determinat; i també que el present que visquis, la qualitat i la direcció de les teves decisions són la llavor del teu futur, i que per tant, està a les teves mans crear, des del present, el futur que vols.
I una segona conseqüència molt important també és que el fer les coses amb plena consciència demana centrar-te en allò que fas, en comparació amb el famós “multitasking” que especialment les dones tant fem i que durant un temps em feia sentir orgullosa. I centrar-te en el que fas acostuma a voler dir que les fas millor que quan fas mil coses alhora. I això també et fa la vida més plaent.
