L’acolliment familiar al programa “El Mirall” de Catalunya Ràdio

Desembre 13, 2012 at 10:36 pm (cites) ()

El passat dimecres al programa El mirall de Catalunya Ràdio van tractar el tema de l’acolliment familiar.

Hi van parlaran de l’acolliment familiar coneguts meus, entre ells, l’acollidor del germà de la meva nena acollida, i entre els testimonis també vaig sentir coneguts, i va ser citat en antena un dels meus comentaris a la seva pàgina de facebook! ;)

Aquí us deixo els textos de la seva pàgina a Facebook, els comentaris i reflexions que es van anar fent allà i també a twitter, i per descomptat l’enllaç a l’àudio del programa:

Captura de pantalla 2012-12-13 a les 23.07.44

Parlarem de l’acolliment familiar. Persones que decideixen ajudar els menors oferint-los un entorn familiar fins que puguin tornar amb les seves famílies o puguin ser adoptats.

“Heu acollit un infant? Us ho heu plantejat però encara no ho heu fet? Coneixem prou l’acolliment familiar? És el mateix un acolliment que una adopció? L’adopció d’infants catalans passa, necessàriament, per l’acolliment? De tot plegat, “El mirall” en parla amb Núria Canal, directora de l’Institut Català d’Acolliment i Adopció de la Generalitat; amb Lluís Vallès, que té 2 adolescents en acolliment; amb Brauli Narvon, d’una família acollidora d’una nena de 4 anys; amb David Roman, educador d’un centre de menors que té acollit un adolescent amb necessitats educatives especials, i amb tots els qui ens vulgueu explicar el vostre cas.”

Comentaris via facebook

Anna M.M. A mi m’agradaria animar a la gent jove, jo tinc 29 anys i en fa mes de dos que tinc un nen maravellos acollit.
Es una vivença molt gratificant. 

Mariona S. S. Caram Anna! Jo en tinc 32 i una nena de vuit acollida des de fa uns dos anys també i ja soc la més jove de l’associació de famílies on pertanyo (afabar)… Tu baixaries la mitjana d’edat encara més!!
Maria S. M. Hola, em dic Maria S. Sóc una estudiant de segon de batxillerat i estic fent el treball de recerca sobre els acolliments familiars. M’agradaria molt poder contactar amb famílies acollidores que em volguessin respondre unes preguntes sobre les seves experiències. Moltes gràcies.
Mariona S. S. Potser ja ho has fet, Maria, però en cas que no, aquí trobaràs força informació, i a través del mail de contacte et podem dirigir a famílies acollidores que et puguin ajudar: www.afabar.org A l’enllaç recursos > altres associacions trobaràs els enllaços a altres associacions com la nostra o similar que també et poden donar un cop de mà. Salutacions!
Maria S. M. Moltes gràcies! Ara entraré a la pàgina i us enviaré un email!

Comentaris via twitter
Captura de pantalla 2012-12-13 a les 23.27.04
Captura de pantalla 2012-12-13 a les 23.26.07
Captura de pantalla 2012-12-13 a les 23.26.18

…i tuits que són transcripcions de la conversa mantinguda:

  •  Núria Canal “L’acolliment familiar és un acte desinteressat i altruïsta, pensat només per al benestar de l’infant”
  • Núria Canal “L’acolliment familiar és una figura de protecció que implica temporalitat i vinculació amb la família biològica”
  • Núria Canal “Hi ha diverses modalitats d’acolliment de durades molt diferents en funció de les necessitats i totes demanen un compromís”
  • Lluís Vallès “Els dos nens que vam acollir van venir amb mancances afectives i sense dinàmiques familiars i van apostar per formar una llar”
  • Lluís Vallès “mantenir relació amb la família biològica és una de les parts més dures i un focus d’inestabilitat, sol afectar molt als nens”
  • Braulio Narvon “La nena que tenim en acollida té 4 anys i distingeix entre els seus pares “de panxa” i els que tenen cura d’ella”
  • Núria Canal “una tasca importants de la família acollidora és acompanyar en la descoberta de la identitat, també de la família biològica”
  • Núria Canal “Encara que dolgui, quan el nen diu adéu a la família d’acollida és que s’ha triomfat en l’objectiu”
  • David Roman “Vam acollir un adolescent amb necessitats especials fa un any, ell està pletòric i ha avançat molt”
  • David Roman: Un dels moments més bonics va ser quan, parlant per telèfon, li vam sentir dir “Sóc aquí, a casa meva”
Captura de pantalla 2012-12-13 a les 23.26.29

…Gràcies a vosaltres per ajudar a difondre aquesta realitat!

Serem una societat més cuidadora i sana com més infants tinguin una segona oportunitat.


Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: