Molt més que Mozart
La flauta màgica. Variacions de Dei Furbi a La Seca
Publicat a Núvol l’endemà, 27.7.2013
Meravellosa petita obra d’art. Petita per la durada, petita per l’espai en què es mouen els actors, petita per l’escassetat d’elements escènics. Però gran en diversió, talent, i virtuosisme, de la mà dels sis intèrprets de la companyia Dei Furbi, (Els astuts!) que hàbilment entrellacen a la perfecció el cant a capella, el teatre del gest, l’humor i la dansa.
“La flauta màgica” que fan és una adaptació lliure i enjogassada de l’òpera de Mozart, i està farcida de referències culturals actuals que l’espectador podrà reconèixer. El libretto de les famosíssimes cançons s’han reescrit per a jugar amb el significat dels sons, de les onomatopeies, dels monosíl·labs i de les paraules. Les parts instrumentals es converteixen en evocadores polifonies. Hi trobareu teatre del gest, dansa contemporània, humor televisiu (amb referències al nostrat “Força Barça” i m’ha semblat també veure traces d’APM!), o autoparòdies a la pròpia òpera mozartiana (en els emperrucats i divertidíssims personatges del final); però com que fan teatre intel·ligent Dei Furbi no cauen mai en la parodia ni perden la qualitat d’un gran Mozart reinterpretat en clau contemporània d’una forma exquisida, molt valenta, divertida, i per a tots els públics.
Fotografia extreta de la web de Dei Furbi
La primera escena amb els personatges de l’òpera abillats amb granotes blanques i màscares antigàs ja presagia una obra diferent, renovada i profunda, amb diferents nivells de lectura i capes de sentit. Amb metàfores visuals com aquesta en què la ignorància i la por s’assimila a foscor, la contaminació i la toxicitat, de les quals s’alliberarà el príncep Tamino amb l’ajuda de Papageno en el lluminós camí del coneixement, l’amistat i l’amor.
He recordat la màgia de descobrir l’òpera de Mozart de joveneta amb “El somni de Mozart” de la companyia El Musical més Petit a la Sala petita del TNC, i he gaudit com una criatura de les evolucions d’uns intèrprets en estat de gràcia, del primer al sisè: Toni Vinyals (potent i expressiu príncep Tamino), Joana Estebanell (gran Reina de l’Abric, la seva ària no defrauda en absolut), Marc Pujol (virtuós cantant i divertidíssim Papageno), Robert González (convincent i imponent Sarastro), Anna Herebia (dolcíssima i meravellosa interpretació de Pamina) i David Marcé (sorprenent i polivalent Monostatos, en altres muntatges aquest paper l’ha fet Marc Vilavella). Els arguments universals de l’amor, l’amistat, la por, el coratge, i la força de la música i de l’art per a superar totes les foscors, són agombolats per la música, l’humor i una gestualitat desbordant d’originalitat i creativitat.
Fotografia de Manolo Laguillo
La dramatúrgia i direcció és de Gemma Beltran, fundadora i directora de la companyia, també professora d’entrenament actoral i responsable del Taller de Creació sobre tècniques de la Commedia dell’Arte a l’Institut del Teatre. La direcció musical de David Costa. Els arranjaments musicals de Paco Viciana, la il·luminació de David Bofarull i la creació de l’espai escènic d’Oscar Merino, Ramon Ivars i Gemma Beltran. Aquests dos darrers s’encarreguen també del vestuari (realitzat per Elisa Echegaray i Maria Albadalejo) així com de les màscares balineses.
Queden tres dies, quatre funcions (dissabte doble funció), és possible que ja no trobeu entrades, espavileu! I si us ho perdeu, informeu-vos d’on faran gira, i creieu-me, val la pena que us desplaceu allà on recalin, no us en penedireu. I un últim consell: si podeu repassar la partitura abans, el gaudi de la versió de Dei Furbi encara serà major, perquè no us perdreu cap de les seves picades d’ullet. La Seca Espai Brossa. Fins el 28 de juliol.
- Més informació i crítiques a la web dels de Recomana.cat
- Dossier de premsa de la web de la companyia Dei Furbi
Mariona Sanfeliu,
26 de juliol de 2013
—
A Núvol escric sobre allò que em fascina: les arts escèniques, especialment el teatre i la dansa, però també el circ i la música, gràcies a la proposta de creació col·lectiva amb esperit wiki del projecte “Núvol.com, el digital de cultura” de Bernat Puigtobella. Aquests són els articles que porto publicats fins ara:
10.11.2012 – [TEATRE] Quin nom li posareu?
13.11.2012 – [TEATRE] El tinent d’Inishmore de Martin McDonagh al Versus
17.12.2012 – [CIRC] Mazùt, o acceptar el canvi des de “l’aquí i ara”
19.12.2012 – [MÚSICA] Carlos Núñez a Barcelona: doble ració
29.12.2012 – [MÚSICA] Cor de cors. L’Agrupació Cor Madrigal celebra 25 anys a L’Auditori
26.02.2013 – [TEATRE] Catalans, tenim una història
19.04.2013 – [LITERATURA] L’edició, unplugged
20.04.2013 – [TEATRE] Teatre antitotalitari
12.07.2013 – [CIRC] Matx de pallassos. Un combat molt lliure a l’Espai Lliure del Lliure
17.07.2013 – [TEATRE] “Dona sàpiens” de Les Xandrines al Teatre Alexandra
27.07.2013 – [TEATRE] Molt més que Mozart
[[L’inventari dels meus escrits a Núvol, el digital de cultura, amb els enllaços respectius, aquí.]]
Contenta de formar-ne part
Bases del premi Núvol de contes 2013
Eduard Ribera, guanyador del premi Núvol de contes 2012
Les bases d’enguany presenten alguns canvis. Si l’any passat es van publicar tots els contes rebuts a la redacció de Núvol, més d’un centenar, a un ritme de tres contes diaris, aquest any publicarem únicament un conte cada dia, fins a un màxim de 33 contes. D’aquesta manera, els contes passaran un filtre previ de qualitat abans de ser publicats i estaran exposats més dies a portada de Núvol.
Bases del premi Núvol de contes 2013:
1. El premi és obert a tothom. Els autors hi poden participar amb un únic conte. No cal que sigui un conte inèdit. Pot haver estat publicat en un blog o en una revista o llibre.
2. Els contes han de tenir una extensió màxima de 3.600 caràcters amb espais i s’han d’enviar en un document adjunt a l’adreça contes.nuvol@gmail.com amb una foto i un telèfon de contacte de l’autor. També cal fer constar, si és el cas, el compte de twitter i el blog de l’autor.
3. Els autors que ja van guanyar algun premi en l’edició anterior queden exclosos d’aquesta convocatòria.
4. El jurat estarà format per Màrius Serra, Matthew Tree, Jordi Puntí, Mariona Sanfeliu, Enric Gomà, Neus Nogué, Griselda Oliver i Bernat Puigtobella, i concedirà tres premis. El primer premi consistirà en una estada d’un cap de setmana de Priorat Versió Original a la tardor. El segon premi serà una subscripció a la revista L’Avenç. I el tercer un lot de llibres.
5. El termini de presentació és el 31 de juliol de 2013. Els contes seran llegits i valorats per ordre d’arribada.
Dona sàpiens de Les Xandrines, crònica de teatre a Núvol
“Dona sàpiens” de Les Xandrines al Teatre Alexandra
Mariona Sanfeliu. Barcelona. / 16.07.2013
Publicat a Núvol
Dona sapiens, de Les Xandrines a L’Alexandra cada dijous (fotografia d’A. Bernat, Diari de Sant Cugat)
L’obra consisteix en nou esquetxos al voltant de la quotidianitat de les dones d’avui en dia, ballant entre el realisme fotogràfic i el surrealisme poètic. Elles en són el centre, el pretext, i també les protagonistes, de situacions reals viscudes, recreades o imaginades. Amb humor, ironia, i també sarcasme, ens presenten dones en diferents rols i moments vitals (nena, mare, àvia…) jugant amb la idea de la intel·ligència com a allò que moltes dones no saben si exerceixen com caldria, com voldrien, o si se’ls hi valora en la seva justa mesura.
Una “mare moderna” es pregunta amb ironia si els guanys aconseguits amb l’equiparació de la dona a l’home en drets laborals no l’han portada a una situació contradictòria de major càrrega de responsabilitats. Als intensos horaris laborals afegits a les responsabilitats de la llar que no acaben de ser compartides amb les seves parelles masculines, cal sumar-li les angoixes pel fet de voler ser la mare i esposa perfecta. Una subtil crítica política recorre transversalment les anècdotes, que augmenten amb la lupa de l’exageració situacions quotidianes com les famoses converses sobre els malentesos amb els homes, la innocència de les primeres cites, o les fantasies sobre l’home ideal, entre d’altres. Per veure-s’hi reflectit, riure’s d’un mateix i reflexionar sobre la nostra societat a través del sentit de l’humor.
L’Associació Teatral Les Xandrines és un grup de dones que es van fer amigues arran de trobar-se al parc amb els seus fills, i van decidir l’any 2005 muntar una companyia per a dur a terme activitats relacionades amb el món del teatre. Han representat diverses obres de teatre (I de sobte, PLIF!, T de Teatre, Després de la pluja, Les Cunyades, Ves quins parells, La Hortènsia i la Úrsula, Dones 3.0, Sant Jordi i Dones 7.0.) i fan també lectures teatralitzades per a empreses i entitats culturals. El teatre els serveix com a excusa per a trobar-se, gaudir de la creació de personatges, i tenir el seu propi espai de realització i de relació.
—
A Núvol escric sobre allò que em fascina: les arts escèniques, especialment el teatre i la dansa, però també el circ i la música, gràcies a la proposta de creació col·lectiva amb esperit wiki del projecte “Núvol.com, el digital de cultura” de Bernat Puigtobella. Aquests són els articles que porto publicats fins ara:
[[L’inventari dels meus escrits a Núvol, el digital de cultura, aquí.]]
Històries que commouen (1)
Si no l’heu vist encara, us recomano que primer veieu el vídeo, amb aquesta breu explicació de qui el va penjar, l’usuari ArquitecturaViva:
Marina Abramovic y Ulay tuvieron una intensa relación amorosa durante los años 70. Cuando vieron que ésta se venía abajo decidieron recorrer a pie la Muralla China, comenzando cada uno desde un extremo, para encontrarse en el centro, darse un fuerte abrazo y no volverse a ver. Muchos años después ella expuso en el MoMA ‘The Artist is Present’ (el artista está presente), un minuto de silencio mirando a los ojos de quien quisiera sentarse enfrente. El vídeo muestra lo que ocurrió cuando él llegó al museo.
i en acabat, si us ve de gust, podeu llegir més de la intensa història d’aquestes dues persones, i del context de la trobada al MoMA, molt ben narrada i documentada en aquest article de Fietta Jarque:
http://blogs.elpais.com/sin-titulo/2013/02/marina-ulay-arte-performance.html
Matx de pallassos, crònica de circ a Núvol
Matx de pallassos. Un combat molt lliure a l’Espai Lliure del Lliure
Mariona Sanfeliu. Barcelona. / 12.07.2013
Publicat a Núvol
Avui es lliura al Teatre Lliure un combat important. Un matx de pallassos deixen K.O. l’avorriment, la grisor, i el desencís, i n’ha sortit vencedora l’alegria. Els dos grups de pallassos contrincants i els presentadors han fet gaudir el públic d’una gran vetllada de riure i de descompressió. Els dies 11 i 12 de juliol el públic del Grec té l’oportunitat de veure’s les cares amb el seu propi sentit del ridícul. Tranquils, no en sereu protagonistes si no ho voleu, però podreu assaborir un plat de teatre efímer, únic i irrepetible, una amanida d’improvisacions amb direcció i dramatúrgia de Jaume Mateu(Tortell Poltrona) i Montserrat Trias, de la mà de deu pallassos de categoria, el bo i millor delclown del país.
Jaume Mateu i Montserrat Trias fan ‘Matx de Pallassos’ al Teatre Lliure fins avui
Dos equips a banda i banda del ring competeixen per la puntuació del públic, formats per Jordi Martínez, Alba Sarraute, Lola González, Pere Hosta, Merche Ochoa, Claret Clown,Cristi Garbo, i el mateix Tortell Poltrona, i amb l’acollida i la dinamització de Pep Callau iSabanni com a presentadors i àrbitres del combat, amenitzat amb la també improvisada banda sonora i efectes sonors del músic Lluís Rodríguez. Dues hores i escaig d’un espectacle que parteix d’una idea original de la companyia brasilera Jogando no Quintal que ja s’ha explorat amb èxit de públic de la mà del Circ Circ, i que aquí a l’Espai Lliure ens ha permès als espectadors imbuir-nos de la màgia dels pallassos, gaudir de la rapidesa mental dels artistes i esprémer una mica el nostre propi enginy. Com deia Callau, viure el moment, i deixar-nos travessar per les emocions d’abraçades de més de deu segons, amb tot el públic dempeus. Si voleu saber què poden arribar a dir vuit pallassos sobre la felicitat dels unicorns, o el descobriment de la molècula de la Cuentina sota un ficus, no us perdeu “Matx de pallassos”. I prepareu-vos per un final èpic digne de tot bon combat. Avui divendres última funció.
Matx de pallassos. Amb Jaume Mateu i Montserrat Trias. Espai Lliure. teatre Lliure. 11 i 12 de juliol. Festival Grec 2013
12.07.2013
—
A Núvol escric sobre allò que em fascina: les arts escèniques, especialment el teatre i la dansa, però també el circ i la música, gràcies a la proposta de creació col·lectiva amb esperit wiki del projecte “Núvol.com, el digital de cultura” de Bernat Puigtobella. Aquests són els articles que porto publicats fins ara:
10.11.2012 – [TEATRE] Quin nom li posareu?
13.11.2012 – [TEATRE] El tinent d’Inishmore de Martin McDonagh al Versus
17.12.2012 – [CIRC] Mazùt, o acceptar el canvi des de “l’aquí i ara”
19.12.2012 – [MÚSICA] Carlos Núñez a Barcelona: doble ració
29.12.2012 – [MÚSICA] Cor de cors. L’Agrupació Cor Madrigal celebra 25 anys a L’Auditori
26.02.2013 – [TEATRE] Catalans, tenim una història
19.04.2013 – [LITERATURA] L’edició, unplugged
20.04.2013 – [TEATRE] Teatre antitotalitari
12.07.2013 – [CIRC] Matx de pallassos. Un combat molt lliure a l’Espai Lliure del Lliure
[[L’inventari dels meus escrits a Núvol, el digital de cultura, amb els enllaços respectius, aquí.]]
