Un dia al circ, crònica de circ a Núvol

febrer 28, 2015 at 12:22 pm (inventaris)

Article publicat a Núvol el 27.02.2015

The big top, l’espectacle dels Raluy fa justícia als seus eslògans: “El circ més clàssic i familiar” i “Un circ català obert al món”. No en va, el passat 3 de febrer va guanyar el Premi Ciutat de Barcelona per “l’eficaç combinació artesanal de números propis i atraccions internacionals”.

Circ Raluy

Com a conductor de l’espectacle trobem al veterà Carlos Raluy, que amb la seva direcció precisa i destra va presentant acrobàcies, malabars, números aeris, mags i pallassos, alternant-se artistes de la nissaga Raluy amb artistes internacionals, per a transportar-nos durant una estona al món del “més difícil encara”. Un dels valors afegits d’anar-los a veure és gaudir dels voltants de la carpa: podreu visitar el Museu del Circ i fotografiar-vos davant dels carruatges del segle XIX i XX perfectament conservats que formen part de la seva comitiva itinerant.

En un detall de posada en escena molt ben trobat, és la cinquena generació de la família Raluy qui obre la funció: les joves germanes Kimberly i Jillian Giribaldi Raluy (tenen 16 i 14 anys) amb les seves talentoses acrobàcies dels “Jocs Icaris”. Altres membres de la nissaga els trobem en el número aèri de Jean-Christophe de Beauchamp i Kerry Raluy, en el de Louisa Raluy dins una esfera metàl·lica imponent, i en el molt destacable número d’inspiració ètnica de Rosa Raluy amb fletxes i llances en equilibri, homenatge a l’escultor Alexander Calder. En aquesta ocasió no vam poder veure el número dels patins de Niedzielai Emily Swider Raluy, ni les acrobàcies mans-a-mans dels ucraïnesos Golden Star, però vam poder gaudir d’altres artistes internacionals com el números del llaç i altres elements dels cowboys amb el francès Patrick Gruss Bouglione, o els malabars impossibles amb caixes que semblen surar en l’aire de William Giribaldi.

La serietat del Bigotis (una mena de carablanca per la seva serietat), la comicitat ingènua deBilin (l’august) i l’energia desbordant de Sandro (el contraaugust) formen el clàssic trio de pallassos que fan les delícies de grans i petits, amb números individuals o de transició compartits també amb Globó i les seves ampolles musicals.

El final amb els germans Carles i Lluís Raluy (que a banda de clown és matemàtic, alerta!) tocant la concertina a dues mans, i marxant junts d’esquena al públic mentre el cercle de llum es va tancant és un bonic final per a un espectacle rodó.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: