Un concertàs en favor d’un futur millor per als animals
Publicat el 28.10.2016
Sota l’impuls dels voluntaris de la campanya que formen el grup de treball d’art, el doble disc recopilatori reuneix cançons que fomenten valors com l’empatia, l’altruisme, la superació i el coratge davant les adversitats, entre les quals hi ha tres cançons escrites exclusivament per al disc. Una d’elles és el single de la campanya, compost i produït per Roger Gascon, “No tot és tan bonic com sembla”, en el qual han participat artistes com Cesk Freixas, Caïm Riba o Luthea Salom, components de Sidonie, Pinker Tones o Raydibaum i el cor Ol’ Green.
Després que obrissin la vetllada amb les presentacions i agraïments pertinents el coordinador i portaveu de la campanya ZOOXXI, Leonardo Anselmi (també portaveu de la plataforma PROU! que va aconseguir l’abolició de les curses de braus a Catalunya) i el mateix Roger Gascon, vocalista i músic del grup The Lazy Lies, amics, públic i simpatitzants vam poder gaudir de més de dues hores de bona música d’artistes compromesos amb el benestar animal.
Va engegar el concert l’energia vocal i la frescor de Natàlia Miró do Nascimento, cantant catalana de mare brasilera més coneguda com a Namina, ben acompanyada pel seu germà Àlex Miró a la guitarra elèctrica i Agnès Prats al violoncel, que van oferir un mini-set acústic que va fer posar la pell de gallina als assistents.
Tot seguit va pujar a l’escenari Steven Munar, que ens va oferir cinc cançons del seu extens repertori en format semi-acústic, amb les impecables frases de guitarra elèctrica de Patricia Serrano donant el contrapunt perfecte a la carismàtica i pausada veu del cantant anglo-mallorquí. L’himne “Break The Rules”, inclosa al disc de ZOOXXI, va tancar el seu set.
L’alegria contagiosa de la música de The Lazy Lies, quintet barceloní d’indie pop amb reminiscències dels anys 60, va fer pujar la temperatura del local. Amb les veus de Montse Bernad i Roger Gascon, van repassar el seu disc de debut davant un públic entregat que va corejar les tornades de les seves cançons i de la seva particular versió de “Ever Fallen In Love (With Someone You Shouldn’t’ve)?” dels Buzzcocks.
Mazoni va sortir a l’escenari acompanyat només de la seva guitarra acústica, però això no va ser cap impediment per aconseguir mantenir la temperatura de l’ambient, més aviat al contrari. Va oferir un intens concert de quatre cançons, encapçalades per la melòdica “Purgatori”, va regalar-nos un tema inèdit que sortirà en el seu proper àlbum, va seguir amb “La promesa” (cançó que tanca el CD doble de ZOOXXI), i va tancar el seu set de manera espectacular amb l’acompanyament improvisat a la pandereta de Xavi Mir, guitarrista de The Lazy Lies.
Finalment, va ser el torn de The Crab Apples, que van repassar les millors cançons dels seus dos primers discos amb una gran professionalitat i un gran so, tot i la seva joventut. L’energia de la guitarra de Laia Alsina i les seves cançons de tonalitats indie van posar un fantàstic punt i final per a un concert rodó.
El disc que es presentava, amb 26 cançons d’artistes d’estils variats, entre els quals trobem Love of Lesbian, Blaumut, Txarango, Niño de Elche, Inspira, Joan Dausà, La Troba Kung-Fú, Anna Roig i L’ombre de ton chien, Pau Vallvé o The Pinker Tones, ja està disponible per a la seva venda en CD físic i també en descàrrega digital aquí.
Entre el públic, personalitats del món de la cultura, com l’actriu Núria Gago, que posa veu al vídeo de la presentació del projecte a la web de la campanya, també membres de la política barcelonina, i molts amics i simpatitzants del projecte que vam poder gaudir d’una nit d’esperança. D’esperança, perquè cada cop més gent es preocupa i s’ocupa de fer d’aquest món un món millor per als animals no humans, començant pels que tenim al costat de casa, en ple centre de la ciutat.
ZOOXXI és una campanya impulsada per l’Associació Animalista Libera! i la Fundació Franz Weber. Després d’anys de treballar amb el món acadèmic, el fruit d’aquests estudis s’ha posat a l’abast de la ciutadania, que és qui ara es mobilitza en grups de treball per poder presentar a l’Ajuntament de Barcelona, a principis de l’any que ve, una Iniciativa Ciutadana (IC) per replantejar la finalitat dels zoològics i les necessitats reals dels animals, i treballar per a la seva reconversió cap a un model adaptat a l’ètica i els coneixements del segle XXI i canviar l’actual model, d’entreteniment i amb una finalitat comercial cap a un model totalment nou.
Què són avui en dia els Lladres de Temps?
Publicat el 19.10.2015
Momo de la cia Anna Roca
Per a tots aquells que estigueu familiaritzats amb l’obra de l’escriptor alemany sabreu que dins de l’obra Momo o l’estranya història dels lladres de temps i de la criatura que va tornar el temps robat als homes hi ha molts contes, moltes històries, molts personatges. I pels que no, no deixeu passar l’oportunitat de conèixer aquesta història meravellosa sobre el temps i l’ús que en fem.
La gran riquesa d’aquesta obra de crítica social és que sap fer arribar un conjunt de valors (l’escolta, el no judici, les relacions humanes, la solidaritat, el joc lliure, la imaginació…) i permet reflexionar sobre els perills d’una societat consumista i l’imperatiu de la productivitat i com això afecta a les relacions personals. Això, diu Anna Roca, és una de les coses que més la van animar a portar la història de Momo al teatre. Volia fer reflexionar, especialment als nens, sobre el fet que encara avui en dia correm el perill de ser abduïts pels “homes grisos” i que ens robin el temps, un toc d’alerta que, malauradament, no ha perdut actualitat.
Explicava la directora que d’una banda, la de Momo era una història que sempre havia volgut portar al teatre, i que d’una altra banda, tenia clar que volia fer una obra amb una escenografia característica, molt particular. Un dia les dues idees van confluir de forma natural: “Jo tenia molt clar que volia un jardí botànic abandonat, tenia molt clar que volia el públic a dins, que estigués respirant el que nosaltres respiràvem, i a partir d’aquí va néixer Momo”. La idea del jardí botànic circular li va recordar les velles ruïnes de l’amfiteatre abandonat de la novel·la, i va enllaçar amb la idea de tres actors presentant alguns dels personatges i de les històries del llibre, especialment la part de Momo i els homes grisos. I el propi escenari acompanya en tota la idea de fons de l’obra: el temps sembla aturat en aquest jardí botànic abandonat, les plantes enfiladisses comencen a senyorejar l’espai, se senten refilets d’ocells, i s’oloren fragàncies de naturalesa…
Com és marca de la casa, en aquest espectacle d’Anna Roca hi tenen el mateix protagonisme la paraula, la narració, la música i la manipulació d’objectes. Hi ha teatre d’ombres, hi ha personatges que són presentats amb els meravellosos titelles de materials reciclats de la Judith Torres, i hi ha música en directe.
Els tres actors es desdoblen en múltiples personatges, apareixent i desapareixent pels arcs de la glorieta com jugant a fet i amagar amb el públic. Amb un ritme àgil i vibrant, les evolucions i els canvis de veu dels actors Anna Roca, Jordi Gilabert i Marta Rius (que també canta i toca l’acordió), tenen al públic infantil enganxat a les banquetes, barrejant diferents llenguatges teatrals per a explicar un conte de contes, una història universal.
Expressament retallada, sense entrar en la part més onírica o metafòrica de la tortuga Cassiopea, el Mestre Hora i les flors horàries, Momo (1973) és un llibre posterior -però a vista d’ocell aproximadament coetani- amb les grans obres del s. XX Un mundo feliz (Huxley, 1932), 1984 (George Orwell, 1949) o Fahrenheit 451 (Ray Bradbury, 1953); totes elles són crítiques a un model de societat a on semblava que la humanitat s’estava dirigint; des de la distopia o des de la ciència ficció expressaven les pors, o podríem dir que alertaven, dels perills de la tecnificació, el control de l’individu o la uniformització del pensament.
Que avui en dia el concepte “lladres de temps” estigui associat en les primeres pàgines d’una cerca a Google amb totes aquelles activitats o hàbits que afecten a la productivitat, demostra que la història de Momo té una vigència indiscutible. Potser hauríem de començar a pensar qui són els homes grisos del nostre temps i si no serà que ens els hem ficat a les butxaques, a casa, al llit. Aquesta sèrie de fotografies ens pot donar una pista…
* Espectacle recomanat a partir de 8 anys.
* La companyia aporta un dossier pedagògic completíssim per a treballar a les escoles abans i després de l’espectacle.
Artistes catalans presenten el disc “ZOOXXI” a la Sala Apolo
Publicat el 19.10.2016
Es tracta d’un doble recopilatori amb 27 cançons d’artistes i grups, que han volgut donar suport a una campanya que, sota el nom de ZOOXXI, proposa una reconversió profunda dels zoològics, començant pel de Barcelona, però amb vocació internacionalitzadora, en virtut d’un canvi de paradigma, d’una transformació profunda de la visió que es té dels animals que viuen en els parcs zoològics actuals. Totes les cançons del doble compacte, incloses les tres cançons compostes exclusivament per al disc, fomenten valors d’empatia, superació, altruisme, coratge davant l’adversitat i crítica social.
El disc ve encapçalat per la cançó “No tot és tan bonic com sembla”, el single de la campanya, que es va fer públic el passat mes de juliol, compost per Roger Gascon i interpretat per artistes com Cesk Freixas, Caïm Riba i Luthea Salom, components de Sidonie, Itaca Band, The Pinker Tones i Ol’ Green, entre d’altres.
Completen el disc 26 cançons d’altres artistes de diversos estils, entre els quals trobem Love of Lesbian, Blaumut, Txarango, Niño de Elche, Inspira, Joan Dausà, Mazoni, La Troba Kung-Fú, Anna Roig i L’ombre de ton chien, Pau Vallvé, The Pinker Tones, i molts més.
ZOOXXI, campanya de l’Associació Animalista Libera! i la Fundació Franz Weber, porta ja més de 7 anys de treball amb el món científic i acadèmic, i compta amb el suport de personalitats en el camp científic com Carmen Maté, doctora en zoologia (etologia de primats) i exdirectora del zoo de Barcelona, Jaume Fatjó, etòleg i president del Comitè de Protecció Animal del Col·legi de Veterinaris de Barcelona, i prop de 20 científics que han completat els dossiers científics que recolzen la campanya. ZOOXXI s’organitza en 9 grups de treball: científic, sociològic, arxiu, comunicació, educació, art, activisme, esdeveniments i campanya, i la seva representació es realitza a través d’una plataforma de 21 personalitats representatives de les institucions, de la política, del món empresarial, acadèmic, dels col·legis professionals, de les organitzacions civils i mediàtiques.
L’objectiu és replantejar la finalitat dels zoològics i les necessitats reals dels animals, i treballar per a la seva reconversió cap a un model adaptat a l’ètica i els coneixements del segle XXI. És una proposta tècnica per transformar els zoos en un espai per protegir els drets dels animals en lloc d’utilitzar-los com ho fa l’actual model, com a forma d’entreteniment i amb una finalitat comercial. ZOOXXI impulsa una mobilització ciutadana que demanarà a l’Ajuntament de Barcelona a principis de l’any 2017 l’aplicació d’aquest programa a la ciutat a través d’una Iniciativa Ciutadana (IC) avalada per una recollida de signatures.
Ja es poden comprar les entrades des de la web de la Sala Apolo, aquí.
