Crítica de teatre “La música salvarà el món”

Desembre 6, 2017 at 6:07 pm (crítica) (, , )

Publicada a Núvol el 5.12.2017

Marc Rosich va acceptar un repte que li van proposar la Cia. Elena Martinell (la cantant-actriu Elena Martinell i la pianista Glòria Garcés): acostar al públic del S. XXI repertori clàssic però en format teatral. Ell, home de teatre però també un enamorat dels musicals i la seva avantpassada en el gènere, l’opereta francesa del S. XIX, va entrar en el joc per crear aquesta peça entretinguda, humorística i amb un punt clownesc, on assistim als primers dies de les (aparentment) úniques supervivents de l’apocalipsi: una soprano i la seva pianista.

L’argument del divertimento no podia ser més estripat: una soprano de coloratura i la seva pianista són contractades per a executar un concert a l’estil vienès en el reservat d’un hotel durant la festa de cap d’any. A petició expressa dels amfitrions, l’hauran de fer amb els ulls embenats, suggerint que els convidats són persones importants o celebrities i que no volen ser vistos en una nit, potser, d’excessos. Allò a què assistim com a públic, alhora del concert i de l’obra, és doncs un concert d’operetes en alemany i de valsos vienesos, en què destaquen la destresa de la pianista i els ornaments vocals de la cantant, que sorprendran el públic no avesat al gènere operístic, i que gaudiran d’allò més els sí que hi són habituats, per les picades d’ullet humorístiques amb què són interpretades les cançons.

El gir argumental de l’obra, i no faig cap espòiler perquè s’explica al programa de mà i al subtítol (“Una coloratura vianesa al caire de l’abisme postapocalíptic”), és que a partir de les dotze campanades les intèrprets deixaran de sentir la fressa típica d’una festa, i malgrat els dubtes inicials acabaran traient-se les benes dels ulls (bonica metàfora!) per descobrir, oh, destí cruel, que són les úniques supervivents d’un misteriós hecatombe que ha deixat a tots els convidats morts, estesos a terra com fitxes caigudes de dominó, amuntegats els uns damunt dels altres.

Aquesta situació esperpèntica permet al dramaturg elaborar una successió de gags amb la música com a indiscutible protagonista, amb bromes sobre la previsible marxa Radetzky dels concerts de cap d’any, l’Europa kitsch i decadent dels valsos d’Strauss, i en què planarà tota l’estona la pregunta de perquè s’han salvat de l’apocalipsi. Amb una referència molt reconeixible pel públic català la soprano es pregunta si pot haver estat pel fet d’estar interpretant música, com al llibre de Pedrolo, Mecanoscrit del segon origen havia estat el fet de ser a sota l’aigua.

Potser sí que com diuen Los Fabulosos Cadillacs “La música salvará al mundo”, perquè molt sovint la realitat sembla indicar que ens precipitem a l’abisme, i només l’art ens pot retornar aquella humanitat que tan sovint sembla que haguem perdut.

Àries de reservat. Una coloratura vianesa al caire de l’abisme postapocalíptic es pot veure fins al 9 de desembre a La Seca Espai Brossa.

Dramatúrgia i direcció: Marc Rosich. Intèrprets: Elena Martinell (soprano coloratura) i Glòria Garcés (piano). Espai escènic i vestuari:Joana Martí. Il·luminació: Ángel Puertas. Moviment coreogràfic: Roberto G. Alonso. Producció: Elena Martinell i Glòria Garcés. Coproducció: Temporada Alta 2017

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: