Els poemes i mirlitonades de Samuel Beckett a la Beckett

Desembre 10, 2019 at 10:04 pm (crítica) (, , )

Un festí de mots és el que acabem de presenciar els espectadors de l’obra ‘Poemes i mirlitonades’ de Samuel Beckett. Una festa de la paraula, un tiberi de mots, una bacanal de sons, un àpat de lletres i pronúncies. En català i en francès, intercalant-se, juganers, els idiomes, en boca dels intèrprets. Aina Clotet i Jordi Oriol, Jordi i Aina, actors i persona, persona i (també) personatge, en una lectura de poemes força inusual, gens encarcarada, no formal però sí formosa, sense faristol ni focus, amb una certa (petita) dramatúrgia, i un escenari mínim i minimalista.

Us recomanaria que l’anéssiu a veure si no fos que ja no hi podeu anar, perquè només es feia avui, dins del Cicle Samuel Beckett, que commemora els 30 anys de la seva mort i els 30 anys de l’obertura de la sala al públic. El recital s’emmarca també dins del Festival Alcools, que vol portar la poesia contemporània a escena des que va néixer el 2015 a La Seca-Espai Brossa, que i ens ha permès aproximar-nos a la poesia (jocs de paraules?) de Beckett, un recull de textos escrits en francès abans de 1940 (els poemes) i d’altres forjats a finals dels anys 70 (les mirlitonades).

“L’essència beckettiana expressada a través de la forma mínima” és el que ens han acostat l’actriu i l’actor, dramaturg i director, que per primer cop han fet tàndem amb gran encaix en una peça d’un estil que encaixa molt amb altres obres que li hem vist a Oriol, com va ser “La caiguda d’Amlet” del 2007, en aquest cas de factura pròpia. 

Ells han paladejat cada mot, i ens l’han fet paladejar a nosaltres, han jugant amb els oients, trencant a estones la quarta paret, i ho han fet assaborint-ne els significats, els ressons semàntics, les idees, però també els sons, la musicalitat, la cadència. Magnífica (i meritòria!) traducció, per cert, de Maria del Mar Díaz i Amat. El poema Com dir (1989), la seva sonoritat i potència, “Follia el fet de voler-hi creure entreveure què… follia…”, m’ha deixat clavada a la cadira.

Un plaer per l’oïda, gimnàstica pel cervell, un recer per l’ànima en aquests temps convulsos. Ah, i si a sobre vas en companyia d’una amant del teatre i espectadora entusiasta com la Sílvia Pujades l’alegria i el gaudi es multiplica per dos! 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: