El darrer documental d’Horitzons que em va impressionar (Horitzons és un programa del K3 que passa esplèndids documentals de National Geographic, la BBC, Discovery Channel o NHK) explicava la història d’un encontre entre un d’aquests aventurers-antropòlegs que corren pel món i una tribu de l’Amazònia. No recordo ni com es deia la tribu ni a quin país es trobava el seu tros de selva, però sí que em sembla recordar que la llengua dels colonitzadors que coneixien una mica era l’espanyol, no el portugués. La tribu tenia la seva pròpia llengua, és clar, però ja hi havia algun jove que la parlava i podia fer de traducció per l’antropòleg anglés.
El que més em va sorprendre d’aquesta tribu eren dues coses: La primera, la més impactant a nivell visual, era que vestien robes occidentals (duien samarretes, pantalons curts, gorres, chancletes), però seguien vivint a la manera tradicional de les tribus indígenes de l’amazones: els homes caçaven micos i petits animals amb cervatanes i fletxes, les dones cuidaven dels fills i de la casa, els nens passejaven àgils pels intrincats camins de la selva, es banyaven feliços al riu, vivient tranquils en el seu món… Les imatges de cares de sorpresa de dones, joves i nens davant l’home blanc es repetien, però aquesta vegada ni pits nus, ni cordills com a única vestimenta, ni pintures a la cara… robes occidentals! Es veu que el motiu és que aquesta tribu portava anys comerciant amb altres tribus, i havien anat agafant materials i robes occidentals sense haver entrat en contacte amb blancs des de feia moltíssims anys; només alguns dels vells del poblat n’havien conegut algun.. És fascinant veure com havien estat capaços d’agafar només el que els facilitava la vida, però sense canviar el seus sistema de vida: ni una televisió, ni una ràdio, només algunes xarxes, algun miral…
I la segona cosa sorprenent era el fet que no tenien xaman. No recordo molt bé l’explicació que van donar, però resumint la raó era que en algun moment de la seva història van descobrir que el món xamànic els feia viure amb angoixes, pors, i baralles amb altres tribus pel poder, per venjances, i que en algun moment van decidir “treure-se’ls del damunt”. Com? Doncs matant-los. Van matar tots els xamans de la regió, o del seu poblat, no ho recordo. Amb ells es va perdre una llarga tradició de xamanisme, un bé cultural? Algú podria dir que és una llàstima i que amb això s’extingeix una cosmovisió del món, una forma de vida, però que voleu que us digui, si en aquesta tribu han descobert que viuen més feliços així doncs em sembla molt bé. Potser haguessin pogut ser menys dràstics, però bé, no soc ningú per jutjar-los. La qüestió és que per l’antropòleg anglès semblava que això era un fet molt sorprenent i un cas força atípic d’entre els que ell havia conegut.
Em segueixen fascintant aquests petits documentals ☺
Trasllado també els comentaris que va tenir el post en el blog original: 25 Oct, 2006
Inventariant 
26 Oct 2006, 00:51
Curiós on n’hi hagi, el que més em crida l’atenció és que matassin als xamans, no els hi podrien haver oferit una altra professió? Sempre hi ha algú que acaba pagant el “pato” pero les desicions de la vida, i això passa a la vida moderna, com a les tribus africanes del congo occidental.
26 Oct 2006, 19:25
jajaja M’ha agradat aquesta catalanització tan graciosa de l’expressió castellana “X donde lo haya”, chat! ;)
Exacte, a vegades hi ha gent que paga el pato de les decisions que altres no saben prendre d’una manera “civilitzada”, o humana… menys dràstica, en definitiva…!
27 Oct 2006, 01:43
Doncs jo crec q ho dic molt a això por donde lo haya, no està tan mal dit, no??
27 Oct 2006, 11:30
jajaja! en castellà sí, és clar! el que no sé si en català… però buenu, en realitat parlem una mena de castelà o castalà tots, eh… parlo per mi i crec que per bastants barcelonins com jo… a les balears practiqueu bastant el bilingüisme del dia a dia, com es veu en el teu blog, eh ther ;-) (perdona que en l’anterior missatge t’he canviat el nom!)
per cert, molt bones les fotos que tries (no sé si ja t’ho havia dit)
salutacions bloggaires
29 Oct 2006, 21:27
Doncs no, jo mai xerr (parlo) en castellà aquí a Mallorca, però el blog es distint, pq sé que hi ha gent que no entén el català o mallorquí, i em llegeix. Però referent a ficar expressions castellanes, doncs sí, serà que som de poble… ;)
Una abraçada!!!!
i salutacions bloggaires
01 Nov 2006, 16:00
Interessant, sí, encara que jo no solc mirar documentals. Però aquí estàs tu per resumir-los. :-)
01 Nov 2006, 20:30
I m’encanta parlar-ne’n Charleeze, perquè em tenen fascinada, i amb el blog he trobat una manera ideal de compartir aquesta fascinació! :D
més salutacions bloggaires, ther! (jo no soc de poble però també dic moltíssimes castellanades! ;)