Tot i que soc més de #joSantJordi, avui caic en la temptació de jugar amb el famós símbol de l’amor, el cor. Aquest que m’ha caigut a les mans avui pot representar el meu amor de tres densitats: amor a mi mateixa, amor pels animalons que estimo, i amor per les persones que estimo i les que estimaré. Tres densitats, o tres graus, o tres destinataris del mateix amor, i igual que els líquids de diferent densitat que d’entrada són impermeables l’un a l’altre, quan els sacseges es barregen i confonen l’un en l’altre, i l’altre en l’un, tot i que cada element conserva la seva entitat, i a la seva química. M’allargaria dient allò que és imprescindible que ens estimem bé a nosaltres mateixos per estimar els altres…, que l’amor a la Canica m’ha ensenyat moltes coses sobre fidelitat, constància i incondicionalitat, i que cada dia aprenc a estimar millor a la personeta que he deixat que se m’incorporés al viatge a mig camí, i que espero estar ben atenta per reconèixer el proper destinatari del meu amor en un futur-present proper. Però crec que no caldrà. Bona nit de xiu-xiuejos i carícies compartides per a tots aquells que la tingueu, sigui avui, sigui per Sant Jordi, el nostre dia dels enamorats, o pels afortunats per a qui ho és cada dia de l’any.
Inventariant 