Els meus escrits a Núvol, el digital de cultura

Desembre 28, 2013 at 4:35 pm (crítica, inventaris) (, , , , , )

Els meus escrits a Núvol, el digital de cultura… els inventario en un post, perquè me n’he adonat que si anava posant aquesta llista a cada nou post del blog, saltava com a “retroping” als comentaris de l’article de núvol en qüestió, i a banda de la feinada per a l’editor, quedava lleig i massa autoreferencial… ;) Així que els deixaré en un sol post que aniré actualitzant.

En ordre cronològic:

  1. 10.11.2012 – [TEATRE] Quin nom li posareu?
  2. 13.11.2012 – [TEATRE] El tinent d’Inishmore de Martin McDonagh al Versus
  3. 17.12.2012 – [CIRC] Mazùt, o acceptar el canvi des de “l’aquí i ara”
  4. 19.12.2012 – [MÚSICA] Carlos Núñez a Barcelona: doble ració
  5. 29.12.2012 – [MÚSICA] Cor de cors. L’Agrupació Cor Madrigal celebra 25 anys a L’Auditori
  6. 26.02.2013 – [TEATRE] Catalans, tenim una història
  7. 19.04.2013 – [LITERATURA] L’edició, unplugged
  8. 20.04.2013 – [TEATRE] Teatre antitotalitari
  9. 12.07.2013 – [CIRC] Matx de pallassos. Un combat molt lliure a l’Espai Lliure del Lliure
  10. 17.07.2013 – [TEATRE] “Dona sàpiens” de Les Xandrines al Teatre Alexandra
  11. 27.07.2013 – [TEATRE] Molt més que Mozart
  12. 15.09.2013 – [LITERATURA] Itineraris literaris exclusius per a Sketchcrawlers a La Setmana
  13. 13.12.2013 – [CIRC] Obres de Baró d’Evel, l’espectacle sinestèsic, crònica de circ a Núvol
  14. 18.12.2013 – [TEATRE] El Romeu i Julieta à la Propeller al Teatre Akadèmia
  15. 13.04.2014 – [CIRC] Maiurta. El plaer de transitar per l’art
  16. 03.07.2014 – [TITELLES] Quan Pinotxo es va fer gran
  17. 08.07.2014 – [TITELLES] Trípula, un viatge meravellós
  18. 26.09.2014 – [LITERATURA] Més contes de Paper de Vidre
  19. 02.10.2014 – [TEATRE] Airejant pensaments i secrets a la Sala Muntaner
  20. 11.12.2014 – [LITERATURA] Els arquetips de Damià Bardera
  21. 27.02.2015 – [CIRC] Un dia al circ
  22. 05.06.2015 – [CIRC] Pallasses sense fronteres al Circ Cric
  23. 09.06.2015 – [TEATRE] Blanca desvelada. La veritat damunt d’un escenari
  24. 08.06.2015 – [TEATRE] Quan l’oblit té nom de dona
  25. 19.10.2015 – [TEATRE] Què són avui en dia els Lladres de Temps?

Enllaç permanent Feu un comentari

Obres de Baró d’Evel, l’espectacle sinestèsic, crònica de circ a Núvol

Desembre 13, 2013 at 10:12 am (crítica) (, , , , , )

“Obres”, de Baró d’Evel Cirk Cie., l’espectacle sinestèsic

/ 13.12.2013

Detalls, fragments, idees, traços, pinzellades, Obres, el nou espectacle de Baró d’Evel està concebut com una visita d’obres a un espai en construcció. Una visita itinerant que ens permet veure part del seu procés creatiu, alhora resultat de recerques recents i embrió de futurs treballs.

El nou muntatge de la companyia francocatalana Baró d’Evel, Premi Nacional de Circ de Catalunya de l’any 2010, es desenvolupa en diversos espais del Mercat de les Flors, aprofitant les obres de remodelació que s’hi estan fent. Els afortunats que tinguin entrades per a veure aquest experiment recorreran en els propers tres dies una ruta per les seves entranyes, les sales, els espais polivalents, les escales, camerinos i passadissos.

Veiem pertot la petjada de Mateu-Decourtye i el seu especial univers: en el cavall mig dona o dona mig cavall, l’omnipresència de l’animalitat que ens habita, en els moviments animalescos dels ballarins que recordem de La sort du dedans, en les gotes musicals que a Mazùt tenien un protagonisme destacat; en els diàlegs molt de l’estil d’en Blaï Mateu: mig metafilosòfics, mig pragmàtics, mig mitològics i multilingüístics: en català, francès, italià o senzillament en gramelot. La veu de Camille Decourtye desperta emocions i malgrat no tenir tanta presència com en altres de les seves obres t’arriba a l’ànima i et fa vibrar. Per una bonica circumstància temporal no fa d’amazona dels cavalls Bonito i Shengo, que també apareixen en escena, però la seva connexió amb ells genera moments màgics en l’espectacle. Completen el repartiment d’aquest calidoscopi fragmentari els artistes convidats: Lali Ayguadé (ballarina), Noémie Boissou (màstil xinès i contorsió), Piero Steiner (actor), Julian Sicard (acròbata), Ricardo Martell (serigrafia), i Mado & Tino (músics).

A “Obres” hi ha música, pintura, dansa, contorsió, acrobàcia, teatre, animals, criatures, molta poesia visual i molts sons; sentireu sons per tot arreu, i notareu olors, i paladejareu pintura, terra i aire. Som davant d’un espectacle sensorial i sinestèsic: un galop fet de sorra, una mirada en unes mans, l’aigua com a instrument sonor, el fred lluminós del carrer, l’escalfor fosca sota els focus, gotes musicals que marquen el camí com senyals lluminosos d’un passadís d’avió.

Les pintures d’aire ancestral de l’artista Bonnefrite, responsable de les imatges i la identitat visual de Baró d’Evel, presents arreu, acaben de conformar el retaule multidisciplinar d’aquest espectacle total.

I per si en voleu encara més, el programa complementari als espectacles que ofereix el Mercat de les Flors als espectadors interessats en aprofundir en les obres que programa comptarà aquest divendres 13 amb un especial Baró d’Evel: a les 19h de la tarda el crític i analista de circ Jordi Jané impartirà la conferència “Baró d’Evel: l’herència i la conquesta” amb el posterior debat amb Bet Miralta i Jordi Aspa de la Cia. Escarlata Circus. En finalitzar l’espectacle, a les 22h, la companyia conversarà amb la moderació de la periodista Bàrbara Raubert i amb el mateix Jané.

Baró d’Evel Cirk Cie. “Obres”. Mercat de les Flors. Del 12 al 15 de desembre

Direcció artística: Camille Decourtye, Blaï Mateu Trias. Col·laboradors: Bonnefrite. Equip artístic: Lali Ayguade, Noémie Bouissou, Camille Decourtye, Blaï Mateu Trias, Ricardo Martell, Julian Sicard, Piero Steiner, Mado & Tino. Equip tècnic: Boris Billier, Marc Boudier, Adèle Grépinet, Laurent Jacquin, Nadine Nay, Fanny Thollot. Producció & difusió: Marie Bataillon, Marie Dubois.

[[L’inventari dels meus escrits a Núvol, el digital de cultura, aquí.]]

Enllaç permanent Comentaris tancats a Obres de Baró d’Evel, l’espectacle sinestèsic, crònica de circ a Núvol

Mazùt de Baró d’Evel Cirk Cie, crítica teatral publicada a Núvol

Desembre 19, 2012 at 4:28 pm (crítica) (, , , , )

El 17.12.2012 em van publicar la meva tercera crítica teatral a Núvol, aquesta vegada d’un espectacle a mig camí entre el teatre i el circ d’una companyia francocatalana que m’agrada molt: Baró d’Evel Cirk Cie.

Aquí la teniu: Mazùt, o acceptar el canvi des de “l’aquí i ara” i aquí la transcric:

En el deliciós espectacle Le sort du dedans la companyia Baró d’Evel Circk feia passar l’espectador dins la seva petita carpa circense a través d’uns tubs sonors, un espiral t’engolia dins el que seria una magnífica estona de circ, música, dansa entre humans, un cavall, i un contrabaix. Enguany Mazùt es presenta com una proposta més teatral. El ball d’un cavall a l’inici, el lent caminar d’una gossa al final. Instint i cor. Treballada simbiosi de circ, dansa, música i arts plàstiques que arrossega a l’espectador per les emocions, els sentits i la intuïció més que no pas per la raó.

Un espectacle que reflexiona sobre l’animalitat que rau en tot ésser humà i la seva acceptació.

Dos intèrprets en escena, Blaï Mateu Trias, i Camille Decourtye, omplen l’escenari amb un desplegament profús de la seva corporalitat: la dansa, l’acrobàcia, la gestualitat, la veu, tot es posa al servei d’una narració imprecisa. Assistim a una lenta transformació, a un canvi (Mazút en rus i en grec vol dir “canvi”, però també “petroli”, d’aquí l’ambientació en una fàbrica i l’element negre que impregna les teles al principi i al final de l’obra). La mutació dels personatges inicials, reconeixibles, racionals, quadriculats, un home i una dona que treballen amb taules, cadires i papers, i que poc a poc van alliberant la seva animalitat. Es van embolicant, són engolits literalment pels papers, necessiten cada cop més espai vital, es desmunten, es despentinen, es mimetitzen l’un en l’altre, es confonen el seu gènere masculí i femení, es complementen també en una recerca per tot l’espai, una recerca de no se sap què, no saben cap a on, ni fins quan: “No sabem perquè però continuem, oi?” s’interpel·len l’un a l’altre, i alhora interpel·len a l’espectador atent.

Mazùt té moments de gran lirisme, com el dels dos protagonistes esgotats per la recerca respirant acompassadament, gairebé musicalment, o com el so de les gotes omplint l’escena; de monotonia i fatalisme en alguns passatges, ritme i color en d’altres. Per aquesta meravella de recurs escènic poc vist, Baró d’Evel Circk Cie ha comptat amb l’ajuda de l’enginyer de gotes Thomas Pachoud i del conseller de rítmica i música Marc Miralta. Grans aportacions per a un espectacle on la música, la il·luminació, l’aigua, els sons de les gotes i també els fets amb el propi cos, així com també els silencis, acompanyen el misteri i la poesia intimista de tota l’obra.

També té moments pertorbadors, com la gota d’aigua incessant que l’atribolada cantant acaba integrant en el seu repertori bucal fins a trobar-li la gràcia, almenys durant una estona, per acabar amb un esgarip desesperat i un udol, o la màscara de pintura blanca que empastifa el rostre d’ell, sense que ni tan sols se n’adoni, fins que l’altre, ella, li fa notar. Talment com a la vida mateixa: suportem càrregues imposades i mirem d’integrar-les abans que ens esclafin, vivim amb màscares que només els qui més ens estimen i coneixen ens poden ajudar a reconèixer.

El mot ‘Mazùt’ vol dir ‘canvi’ en rus i en grec.

Al llarg de els seus personatges es transformen, muten, evolucionen. Interactuen entre ells o fan solos dansats, ballats i cantats. La presència tranquil·la d’una gossa evoca la seva pròpia animalitat. I la figura mítica del cavall esdevé la metàfora de l’instint, de la força, de la bèstia que ens habita. Aconsegueixen amb una bellesa inusual i corprenedora una de les coses que es proposen: portar a l’espectador a endinsar-se i gaudir de l’«aquí i ara».

La companyia ha treballat aquesta peça en col·laboració amb artistes catalans, com la companyia Mal Pelo, grup creatiu format per Maria Muñoz i Pep Ramis, que han aportat la seva trajectòria en l’aproximació al moviment basat en el fons i no tant en la forma, i el seu enfocament surrealista de la dansa, amb l’animalitat com un dels seus interessos principals. I també francesos, com el dissenyador Bonnefrite, responsable de les imatges i la identitat visual de Baró d’Evel. Gràcies a aquest darrer artista l’espectador ha tingut la possibilitat d’endur-se a la sortida un exemplar imprès al moment del cartell de l’obra. La cua era llarga i els somriures de complicitat i admiració a la sortida del teatre, molts.

Autors i intèrprets: Camille Decourtye i Blaï Mateu Trias / Col·laboradors: Benoît Bonnemoison – Fitte, María Muñoz – Pep Ramis (Mal Pelo) / Il·luminació: Adèle Grépinet / So: Fanny Thollot / Vestuari: Céline Sathal / Consell rítmica i musical: Marc Miralta / Enginer de gotes: Thomas Pachoud / Producció: Marie Bataillon, Marie Dubois

Al Mercat de les Flors, del 13 al 16 de desembre de 2012

[[L’inventari dels meus escrits a Núvol, el digital de cultura, amb els enllaços respectius, aquí.]]

Enllaç permanent Feu un comentari

Pyrene de l’Esbart Sant Martí

gener 8, 2011 at 1:50 pm (anecdotes, crítica) (, )

Si esteu per Barcelona aquest cap de setmana us recomano moltíssim l’espectacle Pyrene, de l’Esbart de Sant Martí. Tant si us agrada el ballet folklòric com no us animo a que deixeu els prejudicis de costat i aneu a gaudir d’un espectacle molt complet de dansa tradicional i contemporània que no us deixarà indiferent.

PATUM

Dansa de creació
Música de Joan Ll. Moraleda
Muntatge coreogràfic de David Martínez

Fundat l’any 1947 a Barcelona és un dels ballets considerats de referència dins del món de la dansa catalana. Si voleu saber què vol dir “ballar en català” no us el perdeu. Oblideu-vos de la sardana, oblideu-vos del que heu vist fins ara. La tria musical, encertadíssima, la il·luminació, molt bona, el vestuari, preciós, modern sense estridències quan cal, tradicional i evocador en la majoria de les danses (dissenyat per una de les ballarines), el cos de ball, molt professional, malgrat ser tots amateurs, i les coreografies de David Martínez (i de Jaume Guasch en el magnífic Vall de Valencians de Tarragona) impecables.

Un espectacle per redescobrir danses, músiques i textos de la mà de la mitologia catalana i una trentena de dansaires entusiastes i molt professionals. La incorporació de l’actriu i narradora Jordina Biosca afegeix un punt de teatralitat i narrativitat molt interessant a un espectacle de ball ja de per sí molt complet i gratificant de veure.

Més informació a la web de l’Auditori o a la web de l’espectacle.

(Les fotografies de l’espectacle les he tret del grup del Facebook de l’esbart)

Enllaç permanent Feu un comentari

Sombreros de Philippe Decouflé, al TNC

Setembre 30, 2008 at 7:35 pm (anecdotes, cites) (, , )

“SOMBREROS” DE PHILIPPE DECOUFLÉ AL TNC – PER ROSA ROMERO

http://www.icatfm.cat/

“La Sala Gran del TNC no podia escollir un espectacle millor per inaugurar la temporada que el de Philippe Decouflé amb “Sombreros”.

Aquest és un títol que amaga un doble sentit: a més del seu significat en espanyol, la seva pronunciació en francès ens parla de “sombre héros”, és a dir, d’herois ombrívols. L’espectacle és un homenatge al món del cinema expressionista de Murnau de llum i ombres i compta amb la música de Brian Eno i Sebastian Libot i textos de Claude Ponti. Tots els que ja coneixeu Decouflé pel seus espectacles “Shazam” i “Iris” ja sabeu que és un ballarí i coreògraf renovador de la dansa contemporània i autor d’espectacles de gran vellesa visual.
“Sombreros” és la història de Françoise i Françoise i del seu viatge a Mèxic que serveix com a pretext per mostrar-nos una sèrie de retaules plens de poesia i d’humor amb un component d’adsurd. Com hem dit les referències al cinema són constants en aquest espectacle de dansa que evoluciona dia rere dia gràcies al seu punt d’improvisació. “Sombreros” s’estarà a la Sala Gran del TNC fins al 28 d’aquest mes, és a dir, diumenge. No us la perdeu.”

Ho subscric: un espectacle innovador i trencador, amb molta bellesa, sentit de l’humor, sensibilitat, poesia visual… La primera part amb un ballarí tot vestit de negre fent de l’ombra d’un altre tot vestit de blanc… espectacular.

Enllaç permanent 3 comentaris

%d bloggers like this: