Entrevista a Lluís Freixes a Núvol

Publicat originalment a Núvol el 14.3.2024

Lluís Freixes: «Escric pels qui es declaren ‘animal friendly’ pero mengen animals»

El periodista Lluís Freixes Carbonell publica Sedició a la granja (Ara Llibres), un assaig que vol ser un mapa i un petit receptari de solucions al greuge amb més botxins i víctimes de la història: la nostra relació amb els animals.

Ens trobem al bar Santa Vegana de la plaça Orwell de Barcelona, el marc ideal per a un llibre que fa una picada d’ullet al títol de l’autor anglès, Animal farm. És una cafeteria amb rebosteria vegana, pastissos, coques, plats salats, un petit oasi per a la clientela vegana on no caldrà que preguntem de què és realment l’entrepà vegetal… Un local molt agradable amb una cuina i un servei excel·lent per a una entrevista amb molta “teca”.

Lluís, tu ets periodista, estàs avesat a escriure cròniques periodístiques, i també escrius articles de temàtica “animalista”, però aquest és el teu primer llibre… Què et va fer decidir a tractar aquesta temàtica en forma d’assaig? Va ser un encàrrec o se’t va acudir a tu?

L’editorial Ara Llibres buscava un periodista que tingués la capacitat d’analitzar una temàtica de la qual se’n parla cada cop més, com són els drets dels animals, i que alhora tingués experiència en la cobertura informativa d’aquests temes. Volien algú que pogués fer no-ficció, que tingués un punt periodístic i que es fes amb un llenguatge que tothom pogués entendre. Em coneixien perquè col·laboro al mitjà El Caballo de Nietzsche de eldiario.es, i em van fer la proposta. Els vaig dir que necessitaria una mica de temps, però finalment vaig dir que sí.

És la primera vegada que s’escriu en català i que s’endrecen totes les lluites en relació amb els drets dels animals, i a més, amb una mirada catalanocèntrica. Ha sigut tot un repte! Un periodista està acostumat a resumir i això en canvi consistia en esplaiar-se. La idea era veure què estem fent nosaltres respecte als animals: Catalunya té foie-gras, però ja no té indústria pelletera, té una indústria porcina immensa, però ja gairebé no té granges de conills, hi ha correbous i molta relació encara amb l’experimentació amb animals. Volíem dibuixar un “mapa” de com ho estem fent i cap on estem anant en la nostra relació amb els animals.

També contextualitzes i expliques com s’estan fent les coses a altres llocs…

Hi ha temes que ja havia treballat abans, tant a TV3 com a Catalunya Ràdio i haver format part de la secció d’internacional em va permetre entendre per què hi ha països, com el Regne Unit, que en temes de benestar animal ens treuen anys i anys d’avantatge. Al final, tots els animals formen part del mateix engranatge i la nostra violència no té fronteres. Explico com pot ser que hi hagi països on l’animalisme no és només una lluita de les esquerres o que en d’altres l’extrema dreta s’ha apropiat de demandes animalistes. L’animalisme polític, si el comparem amb altres moviments socials com el feminisme, acaba de néixer.

A qui va dirigit el teu llibre? A quin tipus de lectors esperes arribar?

A tothom que tingui prou valentia per descobrir la cara més cruel de l’espècie humana i tingui l’empatia suficient per voler formar part de la solució.  El de ‘Sedició a la granja’ és un antiespecisme per tots els públics, o sigui, un animalisme de veritat que anima a reflexionar sobre quina mena de déus volem ser pels animals: uns déus generosos i benevolents o un déus despietats borratxos de supèrbia. He volgut posar de manifest, d’entrada, que els animals són a tot arreu: són a tots els contes que ens llegeixen de petits; són cada dia al plat a taula, i han nascut amb l’únic propòsit d’acabar en el nostre plat; són a les nostres ciutats; són a tot arreu des que naixem fins que l’últim dia que morim i mai hem tingut en consideració els seus interessos. El llibre vol mostrar al públic general d’on surt la nostra relació amb ells i perquè és problemàtica i tòxica. D’on ve i què podem fer per canviar-la.

Però escrius per a convençuts… o per a convèncer?

Si mires les enquestes d’opinió et trobes que el 93% dels ciutadans està a favor dels drets dels animals, més que el feminisme o qualsevol altra lluita social; que un de cada quatre catalans, segons el Centre d’Estudis d’Opinió, diu que tots els animals han de tenir els mateixos drets que els humans de no ser explotats, però els números no quadren quan constates que només 1 de cada 10 ciutadans és vegà o vegetarià. Això ho explico quan parlo de l’animalisme i de la dissonància cognitiva, és a dir, el mecanisme mental pel qual separem la carn de l’animal a qui pertanyia. Escric pels qui es declaren “animal friendly” pero mengen animals, cosa que no sembla gaire “friendly” des del punt de vista de l’animal que és menjat.

Com ho has fet per tractar un tema que aparentment no està “al carrer”, i fent servir termes que poden semblar impopulars, com ‘crueltat animal’, ‘sofriment’, ‘greuges morals’?

A molta gent li pot semblar feixuc parlar de drets dels animals perquè partim del fet que no hi ha una educació al respecte. Hi ha molta gent que et diu “jo no m’informo perquè no vull saber què passa”. I això no deixa de ser una alarma teva pròpia, no vols trencar la dissonància cognitiva perquè estàs més tranquil sense pensar-hi que aquella carn que t’estàs menjant era la carn d’un animal que volia viure en pau.

Lluís Freixes | © Anna Borràs

Fas servir la metàfora d’un viatge que potser serà incòmode…

L’explicació de com es fa, per exemple, el foie-gras no l’he tret de cap entitat animalista, l’he treta de la mateixa patronal, perquè no hi ha una manera edulcorada d’explicar el que estan fent. O què és un cabrit, una cria que no arriba a trenta dies, o la trituració de pollets vius en la indústria de l’ou… El que sí que he procurat és no escriure-ho de forma acusatòria. El sistema alimentari és un entramat immens on hi estem ficats tots: productors, intermediaris i consumidors.

T’has hagut de frenar en algun moment?

He pogut dir tot el que havia de dir. I Ara Llibres m’han donat tota la llibertat d’escriure-ho. Com que em dirigeixo a un públic heterogeni, he hagut d’anar amb compte amb expressions típiques de cercles antiespecistes. És a dir, he triat dir “carn” i no “cadàvers esquarterats en safates de porexpan”. Les dues defineixen el mateix, però la segona es fa servir per provocar, i no ho busco.

Vols dir que has mirat de fer servir fórmules perquè qui ho llegeixi no “pugi les defenses” perquè senti com que l’estàs acusant.

Exacte, però tu arribes al final del llibre i és impossible que no reflexionis sobre la teva relació amb els animals i què podries fer per canviar-la. En general som bona gent, hi ha una voluntat de no fer mal. Perquè en això consisteix la humanitat. Conceptes com “la transició proteica” o “l’alliberament animal” generaran problemes perquè van en contra dels nostres privilegis com a humans, però crec que és important que hi pensem.

Com ha estat el procés de documentació per a la preparació d’aquest llibre? La bibliografia és gairebé tota de l’any 2000 en endavant. Ha estat premeditat?

Cito un parell de filòsofs clàssics, la resta pràcticament tots són informes i bibliografia molt actual. Sempre hi ha hagut persones que han mirat els animals de forma diferent, de Pitàgores a Nietzsche i fins a Peter Singer. Moltes de les cites són de filòsofs homes, però això és perquè el seu pensament és el que ha transcendit, els de les dones no quedaven escrits. Però com que la major part de les persones vegetarianes i veganes, amb moltíssima diferència, són dones, he volgut fer una mena de reparació històrica citant-ne moltes: Cecilia Böhl de Faber, que escrivia articles antitaurins al segle XIX, Núria Almiron, catedràtica de la Universitat de La Pompeu Fabra, la periodista Lucía Arana, o Amanda Romero, la primera regidora vegana de l’Ajuntament de Madrid, entre d’altres.

I tot ho has acompanyat de dades. A banda de periodista ets economista, i això es nota…

Em sento molt còmode amb les dades perquè crec que per a convèncer una persona pots apel·lar o bé al cor o bé a la raó. I els números no depenen del nivell de sensibilitat de l’altra persona. Les dades són les que són. I hi ha dades de sobres per a mostrar que el que fem als animals és flagrant, manifestament brutal. Només un parell de dades: a Catalunya, 9 de cada 10 gallines —3 milions l’any— no els tocarà mai la llum del sol, o el nombre de porcs que escorxem cada dia: 21.000 només a Riudellots de la Selva. La gent sap que hi ha més porcs que catalans però no es pregunta d’on surt tot l’aliment que consumeixen i l’aigua que beuen.

Fas servir expressions molt afortunades. El “xarop antiespecista”, la “gran mentida col·lectiva”, el concepte “d’alimentació no-violenta”.

El tema de l’alteritat s’aborda molts cops des de la no-violència. Sobre les persones LGTBI, sobre les dones, sobre les persones racialitzades. I per què no sobre els animals si, objectivament, la seva opressió és la causa amb més víctimes i més botxins de la història? Per què no expandir la nostra esfera moral també cap als animals com hem anat fent amb els humans que hem maltractat històricament? A més és una forma molt gràfica per a una persona que no s’hagi plantejat mai la quantitat de violència necessària perquè un animal acabi al nostre plat. Això vol dir que l’alimentació que no és vegana és violenta? Com a mínim, que pensis, ni que sigui per un moment, “hi ha algú al meu plat, no alguna cosa”. Això estava viu. Això, de fet, és un cadàver en descomposició amb una capa de gastronomia.

També fas servir l’expressió de “desanimalitzar” la dieta…

Ara sentim a tot arreu que cal descarbonitzar la nostra economia, és a dir, reduir les emissions de CO2. I quan apliquem això a què mengem, la millor manera de descarbonitzar la dieta es desanimalitzar-la. L’impacte climàtic d’una dieta basada en vegetals és ridícula comparada amb la dieta occidental d’avui dia. ‘Sedició a la granja’ és una defensa dels animals i per tant de planeta, per bé que tots els vegans són ecologistes però no tots els ecologistes són vegans.

Presentes solucions o idees que es poden considerar “benestaristes”, que apel·len al benestar dels animals per sobre o abans que la seva explotació.

Comencem pel fet que, per a algunes formes d’explotació, l’oposició majoritària realista passa per l’abolició, com és el cas, per exemple, de la tauromàquia, la pelleteria o el transport d’animals vius. No són reformables. Però, en canvi, en explotacions que toquen a l’alimentació encara cal fer moltes “passes benestaristes”, per desgràcia. A nivell individual qui no vulgui menjar animals que no ho faci, però no hi ha una drecera possible col·lectiva i viable. La suma de molts individus vegans mai podrà vèncer un capitalisme que se sustenta en l’explotació animal. Malauradament, a vegades cal un bany de realisme. Segons el Centre d’Estudis d’Opinió només el 4% dels catalans són vegans. Però per mi no és incompatible ser abolicionista i alhora defensar que s’ha de donar una millor vida als animals explotats mentre l’alliberament no arribi. Crec que necessitem els dos tipus d’activistes: l’anarquista que allibera conills i destrossa torres de guaita de caça, per descomptat, però també hi ha d’haver la persona que lluita perquè els peixos de la piscifactoria estiguin més ben alimentats o que les gallines deixin d’estar en gàbies. Però admeto que és una part del procés que pot fer molta mandra de defensar.

Creus que amb aquestes mesures s’avança en la direcció desitjada..?

Hi ha una sensació que aquestes mesures eternitzen la lluita o fins i tot legitimen l’explotació animal, com explico en el capítol, en què “desmunto” la mentida dels certificats de benestar animal. Hi ha altres mesures que l’escurcen, com podria ser l’educació. Si una generació que ha crescut sense curses de braus ja ho incorporen en la seva ètica i els docents i les famílies acompanyen aquest canvi de mentalitat, al final l’única recepta a llarg termini és l’educació (com en tots els temes socials), tant a les escoles, com a casa o des dels mitjans.

Lluís Freixes | © Anna Borràs

Treballes en un mitjà audiovisual. Creus que aquest és un tema que es tracta amb rigor quan surt alguna notícia relacionada?

L’opressió envers els animals es tracta molt poc i sovint es fa malament. A la majoria de mitjans de comunicació hi ha molt més desconeixement que maldat. Però és que el sistema alimentari cau a trossos si no es basa en la hipocresia i l’engany. Segons l’INE, l’alimentació és la segona despesa més gran de les llars, després de l’habitatge. I el producte alimentari on més diners gastem és la carn. Per fer que la roda segueixi girant cal una propaganda que ens digui que tot està bé i que no ens fem preguntes. És el que anomeno “la hipocresia de la vaca que riu”.

Com esperes que la teva obra contribueixi a la consciència sobre els drets dels animals? Quin impacte t’agradaria tenir?

M’agradaria que algú quan acabi el llibre triï una de les tres opcions que hi ha: reduir el consum de productes d’origen animal, que ja crec que és una victòria; vegetarianisme, per la qual diria que calen més inputs que no només aquest llibre; o bé que pels que ja són vegetarians sigui una empenta per a passar al veganisme. I que el que anomeno “la piràmide especista” es desplaci: a dalt de tot de la nostra jerarquia moral hi ha gossos, gats i animals de família, per sota tenim els grans mamífers (elefants, cetacis, simis), a sota els animals anomenats de granja i de consum i a sota tota la resta (peixos, ocells, invertebrats, insectes). M’agradaria que cada cop es vagi escurçant la distància entre els animals que estimem, com els gossos i els gats, dels que ens mengem o despreciem. Allò de donar un tracte humà a tots els animals, que no és el mateix que humanitzar-los.

Per acabar… com veus el futur dels animals, o més ben dit, els drets dels animals en un futur proper?

La conquesta dels drets dels animals acaba de començar. Jo sóc més optimista que pessimista i he escrit un llibre possibilista. Quasi tot està per fer. M’agradaria que qui el llegeixi hi pensi, que comenci a veure que la carn és algú, que hi ha molta violència en moltes decisions petites que prenem cada dia. I que en acabar-lo sàpigues quin és el pes de les teves decisions i, per tant, seguir per aquest camí ja és decisió teva. Apel·lo especialment a aquell 93% dels ciutadans que es declara defensor dels drets dels animals sense saber exactament què són. Potser el llegiràs i serà empenta. Ajudarà, potser, a acabar de fer el pas. Com a mínim, espero que hi pensaràs la propera vegada que et toqui omplir la nevera.

Moltes gràcies. I molts èxits.

La meva setmana vegana #01

Hola! No sé si això ho llegirà algú o simplement serà un altre escrit estil “diari personal” que em servirà a mi com a recordatori i record…

El cas és que feia temps que em feien enveja els repassos que feien de la seva “setmana vegana” els companys activistes Maria i Sergio al seu podcast Infovegana, i anteriorment també feien en alguns episodis els pioners en temes de podcasts vegans el Joseph de la Paz, de Vitamina Vegana, i Joan Boluda, en el seu podcast conjunt (i enyorat) Veganismo, el podcast.

Sovint pensava que jo no tindria gaire a dir la majoria de les setmanes i en canvi recentment he pensant que estava equivocada. Que segur que en totes i cada una de les setmanes que porto sent vegana aquests darrers 8 anys podria haver escrit una ressenya, un resum, un recopilatori de fets, accions o anècdotes relacionades amb el veganisme, això és, amb la lluita pel reconeixements dels drets dels altres animals, no drets de benestar animal, no, el SEU dret a disposar i gaudir de la seva pròpia VIDA, principalment, i per tant, a no ser USATS i EXPLOTATS per al seu ús per part d’altres animals com són els animals humans.

Aquesta setmana:

He començat a col·laborar en un nou projecte: la web de Filosofia Vegana en català, traducció del mateix web original en castellà, Filosofia Vegana, de Luís Tovar. La idea és ajudar en la traducció dels articles. I pel camí, aprendré un munt, segur!

Comentàvem amb la persona que ho porta que es diu Xavier, que no sabem fins a quin punt és un “producte” d’autoconsum entre vegans, però com que mai se sap on pot arribar la informació, ajudar a difondre el veganisme en la nostra llengua em fa especial il·lusió.

Vaig assitir a un webinar de la conegudíssima Melanie Joy, titulat “How Vegans Can Improve Relationships and Communication During the Holidays“, del que em va parlar un company activista, l’Albert, amb qui vaig coincidir en el sopar solidari al Restaurant Alive en favor de la Fundació El Hogar.

Molt interessant el que vaig poder escoltar, amb ganes de rebre el link de la gravació i repassar conceptes!

Per cert, al sopar solidari vaig coincidir amb l’Edu, l’Albert, la Maria i el Sergio, que tenen junts un podcast que m’agrada moltíssim i recomano molt: Infovegana, podcast de veganismo y sostenibilidad., tots ells companys activistes del de la Plataforma Antiespecista de Barcelona amb qui vaig coincidir una època que vaig estar fent activisme de carrer amb ells: el Cubo por los animales (prèviament havíem estat dins de l’organització AV que feia un tipus d’activisme similar). El web i perfils a xarxes socials que tenen són molt interessants també i tenen molta informació! Segui-los i escolteu-los, valen molt la pena!

I per acabar la setmana vegana estupendíssima, vam visitar per primer cop un santuari, el Santuari Món La Bassa Hogar Animal, que ens va encantar, tant al petit que per primer cop a la seva vida va veure i tocar animals de prop! (i confesso que jo també en alguns casos, perquè mai havia vist de prop a alguns!). Vam veure un conill, dos porcs senglars, un es deia Kiwi i tenia les potes del darrere paralitzades, gallines, paóns, porcs i porcs híbrids de porc vietnamita i porc senglar, ases, cavalls i dues vaques, la Macarena i la Mari Carmen!

Ja m’he fet teamer i tornarem, de ben segur!

Viure un Nadal vegà

En aquest article intento resumir el que considero que són els reptes, oportunitats i dificultats de celebrar un Nadal Vegà enmig d’una societat especista.

Viure un Nadal (o festes del solstici o Hannukah) vegà bàsicament vol dir tenir en compte els animals en totes les teves accions, igual que fem les veganes i els vegans la resta de l’any.

El que està clar és que és una època en que la necessitat humana de trobar-se per celebrar plegats aquests dies es tradueix en haver de compartir molts àpats amb gent no vegana, especialment difícils quan són la família, i la obligació de sentir constantment un discurs sobre la solidaritat, l’amor, la compassió, que MAI els inclou a ells, els animals no humans, i ens posa davant de la hipocresia de la SOCIETAT i CULTURA ESPECISTA en la que ens hem criat la majoria de persones abans de la nostra “conversió” a persones veganes.

Aleshores, en concret, idees/suggerències per a viure un Nadal Vegà:

Festes on hi ha menjar implicat

  • si has de compartir àpats amb no vegans en la mesura que puguis (si cuines tu) pots sorprendre als teus convidats presentant viandes molt saboroses i festives perquè tens milers de receptaris amb versions veganes dels plats típics nadalencs de cada regió
  • si vas a un restaurant, i vols compartir l’estona de l’àpat nadalenc amb família o companys de feina si és un sopar/dinar d’empresa, assegura’t que tinguin opcions veganes per no haver d’acabar menjant una amanida de fulla verda i tomàquet a preu d’or o pots provar de convènce’ls de triar almenys un restaurant vegetarià…
  • si per coherència amb com vius la resta de l’any, evitant consumir productes d’origen animal per ètica, per sostenibilitat o per salut, decideixes que no vols assistir a algun d’aquests àpats on tota la taula serà plena de cossos d’éssers que tu consideres que mereixien una vida digna que se’ls va arrebassar, pots preparar-te mentament les respostes a les preguntes de perquè no assistiràs, perquè te les faran; com més serenament i amb convenciment responguis més difícil serà que puguin fer-ne mofa, i haraun de respectar la teva decisió. Si el fet que t’absentis els fa qüestionar-se coses, no t’ha de fer claudicar, cadascú ha de ser responsable de les seves decisions, i ningú et pot imposar que hi vagis perquè a ells/elles els farà sentir malament la teva abscència
  • prepara’t també mentalment pels xantatges emocionals que et puguin fer qui et vulgui titllar de radical, o menystenir la teva opció
    existeixen cada cop més restaurants vegans que ofereixen àpats nadalencs totalment vegans, també en opció per a emportar!
  • si vols incorporar al teu Nadal Vegà els dolços i postres especials d’aquesta època com són els torrons, els bombons, o el tortell de reis, no és difícil trobar comerços que fan pastisseria vegana, tant a peu de carrer com per internet. Només caldrà una mica d’anticipació perquè no es troben en les botigues clàssiques de queviures ni encara en grans supermercats (tot i que l’oferta augmenta cada dia més)

Imatge de la web de Jenny Rodríguez recetasveganas.net

Festes i activitats per a infants

  • és fàcil que amb l’excusa que antigament es feia i en tens un record agradable (distorsionat per la cultura especista) puguis caure en la temptació de voler que els infants de la família vagin a un espectacle on hi ha animals implicats (per sort el circ amb animals està prohibit a Catalunya però encara es poden trobar fires de nadal o fires medievals que exhibeixen animals vius amb l’excusa de la recreció històrica). Aquestes situacions suposen un abús per a l’animal, que és sotmès a moltes hores d’estrés especialment auditiu, i no poden tenir els seus comportaments naturals sinó que sovint se’ls obliga a ser muntats (cas de ponis de fira)

Il·lustració del llibre “Sin palabras” de Roger Olmos

  • les antigues visites al zoo o l’aquari sembla un clàssic i s’acostuma a fer sota el pretext educatiu, però cada cop hi ha més gent que se n’adona que no té res d’educatiu ensenyar un animal engabiat allunyat fora del seu entorn natural patint estrés i pretendre que el fet de veure’l eduqui sobre la seva vertadera naturalesa, quan els seus comportaments naturals en llibertat estan explicats en gràfics i murals, i no quadren amb l’individu apàtic i desnaturalitzat que els infants veuen entre parets de vidre o reixes. Ni tan sols l’educació, que no és efectiva, justificaria una vida de captiveri. Els zoos del segle XXI han d’evolucionar ja cap a espais vertaderament educatius de realitat virtual o projeccions dels animals en el seu hàbitat.

La tecnologia al servei de la conservació de la naturalesa. Del blog de zooxxi.org

  • com a alternativa, si vols que els infants de la casa coneguin com són els animals realment, pot ser una bona ocasió per a visitar la teva protectora o gossera local i oferir-te com a voluntari per a passejar gossos o cuidar gats, o fer una visita respectuosa a santuaris d’animals que permeten el contacte amb humans per les característiques de l’animal i de la forma de contacte, respectuosa i controlada.

Un gos a la gossera vs un cop adoptat ;)

  • Contribuir econòmicament amb donacions o ajuda voluntària pot ser una bona manera d’educar als infants en el respecte als animals
  • un altre tema delicat són els pessebres vivents que fan servir animals reals en la seva representació. De nou, se’ls obliga a estar llargues hores en determinats espais i exposats als espectadors, i a diferència dels actors que participen de la performance teatral, no han triat ser allà

El consumisme nadalenc

  • més enllà del menjar les festes es caracteritzen per les diferents tradicions de fer-se regals mútuament entre família i amics (reis mags, el tió, l’amic invisible, el pare noel…), i això comporta un consum sovint descontrolat que no mira qui es beneficia i a qui perjudica aquest consum. Com a vegà prens consciència del patiment que viuen les víctimes sense veu que són els animals, però aquesta nova mirada al món sense la bena de l’especisme et fa veure moltes altres realitats de les que abans potser no n’eres conscient, de forma que acostumes a sortir de la cadena del consumisme acrític, i busques formes alternatives de celebració que no passin per la compra compulsiva.
  • Existeixen els mercats d’intercanvi, la reutilització, la opció de comprar a petits artesans locals, de recolzar el comerç local i de proximitat, de fer tu els teus propis regals, fer regals no tangibles… Imaginació al poder contra la bogeria capitalista del consum desorbitat!
  • si decideixes comprar, com a vegà tindràs en compte que els teus regals no contiguin productes d’origen animal (pells, cuirs i llanes en el cas de roba, llet o mel com a ingredients en sabons i cosmètica) o que hagin estat testats en animals en el cas de perfums, cosmètics o detergents
  • el veganisme també acostuma a portar de la mà una preocupació per la sostenibilitat i el medi ambient, així que probablement tindràs en compte no només l’origen del producte, sinó també els seus materials
  • no és bo associar l’adopció d’un animal de companyia i molt menys la seva compra com a regal nadalenc, per l’associació que en pot fer l’infant d’aquell animal a qualsevol altre bé de consum; el propi concepte de “mascota” ja els objectivitza i pot fer que les ganes de fer un regal especial acabin en un nou abandonament perquè no ha estat un acte responsable per part de la família que l’ha ofert com a regal de Nadal.

L’activisme pels drets dels animals

  • Les festes de Nadal poden ser un bon moment per a fer un pas mes en la teva decisió d’infringir el mínim dolor possible a qualsevol ésser, sigui humà o animal no humà: fer-te activista pels drets dels animals. És un bon moment perquè l’excusa del menjar pot dur a converses sobre les possibilitats de seguir una dieta que exclogui els animals en qualsevol etapa de la vida i condició i perquè la cantarella generalitzada de “pau i amor” d’aquestes dates pot fer més evident que en altres èpoques la contradicció entre el que es predica i el que es fa.
  • Hi ha moltíssimes formes d’activisme des de fer i distribuir enganxines a xerrades o activisme a peu de carrer per a mostrar la realitat de l’explotació animal. Només has de buscar una mica al teu poble o ciutat i trobaràs un grup local d’activistes, per exemple d’Anonymous for the Voiceless, i si no n’hi ha, et pots inspirar en d’altres per a crear el teu.

Activistes d’Anonymous for the Voiceless