La saviesa dels infants, crítica de teatre a Núvol

Març 20, 2017 at 9:50 pm (crítica, inventaris) (, , , )

Publicat el 19.03.2017

La nena dels pardals és la darrera peça de la conjunció artística de la Cia. Teatre al detall i la música en directe del grup La tresca i la verdesca, totes dues formacions amb un gran bagatge i èxits damunt i sota dels escenaris (si heu vist espectacles de l’agrupació “tresca” haureu vist l’animació que aconsegueixen amb infants i adults en places i carrers), que repeteixen col·laboració després de guanyar el Premi de la Crítica 2014 al millor espectacle familiar amb L’endrapasomnis.

nena-pardals-01-680x453

Una nova oportunitat d’apropar la música, el teatre, les titelles i la manipulació d’objectes als infants, amb històries magníficament narrades per en Xavi Idàñez i la Txell Botey, de gran presència escènica i magnífica dicció pensada per a les oïdes més menudes, entreteixides amb delicadesa amb la música i efectes sonors de’n Toni López, en Jordi López i en Claudi Llobet. A L’Endrapasomnis els infants es van endinsar en una història de fantasia i tendresa onírica, a La nena dels pardals la delicadesa la posen els protagonistes d’aquesta història inspirada en un conte homònim de Sara Pennyparker: una nena valenta i els seus pardals.

Segons explica la història aquests fets van succeir a la Xina de Mao Zedong, vora l’any 1958, en què una nena menuda, la Ming Li, que estimava els ocells, va desobeir l’ordre emesa pel dictador d’exterminar tots els pardals del país fent-los morir per eixordament, perquè segons deia es menjaven el gra de les collites. Amb el record de les paraules sàvies del seu avi i amb l’ajuda del seu bon amic, la Ming Li va realitzar una heroïcitat seguint el que li deia el cor, i no una ordre cruel i equivocada que no va tenir en compte la importància de cada espècie en el cicle de la vida, amb nefastes conseqüències pel país sencer. Es podria fer una analogia amb la importància de cada individu i les seves idees (els pardals i el seu vol en llibertat) contra la homogeneïtat de pensament que volen imposar els dictadors als pobles. No revelarem com va contravenir l’ordre del Gran Timoner, ni quines van ser les conseqüències d’aital disposició presidencial perquè ho descobriu des de la platea. No cal dir que la narració proporcionarà moments de gaudi estètic a petits i grans, riures i rialles amb el personatge del dictador, paraules i imatges que emocionen, i hi trobareu picades d’ullet per a totes les edats.

No us perdeu aquesta adaptació musico-teatral d’aquesta bella història sobre l’amor als animals, i un cant a la coherència amb el que hom sent que ha de fer, encara que això signifiqui anar a contracorrent: “No escoltis qui faci més soroll, escolta qui tu vulguis sentir”. Amb l’escenografia cuidada a que ens tenen acostumats la gent de Teatre al Detall, l’evocador i versàtil vestuari i una escenografia de luxe de Victor Peralta, i amb els preciosos dibuixos de l’il·lustradora Noemí Villamuza de teló de fons, amb tractament digital de Jorge Caballero i animació de Xavi Chamarro Estudi, que també s’han unit en aquest ocasió a aquesta feliç agrupació de talents.
Intèrprets: Txell Botey i Xavi Idàñez (Teatre al detall), músics: Toni López, Jordi López i Claudi Llobet (La tresca i la verdesca), direcció: Joan Maria Segura Bernadas, text: Jordi Palet Puig, escenografia i vestuari: Victor Peralta, disseny gràfic i il·lustració: Sergi Cugat Garriga, llums: Yuri Plana Llort, tractament del dibuix: Jorge Caballero i animació de les il·lustracions: Xavi Chamarro Estudi.

La nena dels pardals. Sant Andreu Teatre, fins el 19 de març.

Enllaç permanent Feu un comentari

Onze raons per a un món il·lustrat

Desembre 25, 2016 at 9:53 pm (crítica, inventaris) (, , , )

Publicat el 24.12.2016

El passat dimecres 14 de desembre vam assistir a la primera edició de la “La nit de l’àlbum – Barcelona”. La invitació deia el següent: “Els editors infantils independents de Barcelona ens hem unit per començar un nou camí tots junts, i fer-nos escoltar, donar visibilitat i rellevància social a l’àlbum il·lustrat” i la forma de fer visible i el tret de sortida d’aquesta unió va ser una festa, on van convidar a tots aquells que fan possible l’àlbum il·lustrat: autors, il·lustradors, traductors, llibreters, bibliotecaris, distribuïdors, mestres, promotors de lectura, lectors, personalitats i gent del sector.

La-gota-y-el-cerezo-Babulinka-Books

Converses informals a peu dret, pica-pica i un còctel de benvinguda, els convidats omplien la planta baixa del Valkiria Hub Space del Poblenou tot passejant-se entre l’exposició dels millors àlbums dels últims anys de totes les editorials que participen en aquesta iniciativa: A Buen Paso, Babulinka, Coco Books, Corimbo, Ekaré, Flamboyant, Juventud, Kalandraka, Libros del Zorro Rojo, Takatuka i Thule.

Durant la presentació oficial de l’acte, oficiada per Patric de San Pedro, de l’editorial Takatuka, i Mar González, de Babulinka Books, van parlar amb entusiasme de la il·lusió que sentien tots els editors per aquesta iniciativa, que vol principalment donar visibilitat a un sector amb important creixement en els darrers vint anys, el sector de l’àlbum il·lustrat. Van recordar la importància per a aquest creixement de la tasca de les llibreries especialitzades, i dels bibliotecaris i mestres que aposten pels àlbums il·lustrats com a eina de comunicació. És el moment de reivindicar un reconeixement social que encara no tenen i que els posi al mateix nivell que altres gèneres de la literatura.

Amb l’objectiu, doncs, de fer pinya, treballar conjuntament per posar en comú problemàtiques, i donar més visibilitat a la literatura infantil, en general, i a l’àlbum il·lustrat en particular, la Nit de l’àlbum és el tret de sortida d’una sèrie d’accions i projectes a desenvolupar amb llibreters, bibliotecaris, mestres i amants de l’àlbum il·lustrat, que es concretaran al llarg del 2017.

Album-il.lustrat

Editors participants a la festa de l’àlbum il·lustrat

Per cloure la presentació van llegir un manifest, redactat per a l’ocasió, i la celebració festiva va acabar amb el sorteig de lots d’àlbums il·lustrats. Podeu llegir el manifest sencer, de les 11 raons per a l’àlbum il·lustrat, 11 raons, una per cada editor convocant de la festa. En destaquem la 1a i la 10a: “Perquè qualsevol persona, a qualsevol edat, necessita de l’art, de la bellesa, per habitar el món” i “Perquè cal aturar-se per contemplar el món, per reconèixer les pistes i els detalls que amaguen les imatges. Un àlbum il·lustrat atura el temps, et convida a ser reflexiu”. Podeu llegir les onze raons, perquè un decàleg no era suficient, del manifest aquí.

 

Enllaç permanent Feu un comentari

La inhospitalitat del món es fa circ

Desembre 21, 2016 at 9:54 pm (crítica, inventaris) (, , , )

Publicat el 20.12.2016

Dissabte passat 17 de desembre es va estrenar el vint-i-unè Circ d’Hivern de l’Ateneu de Nou Barris. La imatge del seu cartell promocional és una imatge poètica tremendament evocadora. Sota el títol d’Invisibles una casa sense sostre ni parets acull una closca de cargol bover d’on en lloc del cos gelatinós del mol·lusc que surt quan plou, hi surten arrels eixutes.

Invisibles

Aquesta pirueta de conceptes és perfecta per a il·lustrar les imatges visuals que ens presenten aquest any sis artistes sota la direcció de Joan Arqué i Joan Ramon Graell.  Des d’un trapezi, una escala d’equilibris, una roda alemanya o el quadrant rus, i amb la música com a setè protagonista, l’obra va desgranant històries de viatges, fugides, migracions i pors.

Tomeu Amer brillant amb la roda alemanya, que amb la seva sola presència omplia l’escenari, clown i especialista també en escala d’equilibris. La trapezista Griselda Juncà ens va posar el cor en un puny dalt del trapezi, així com també el número de Jordi Serra, portador de mans i quadrant rus juntament amb Debi Cobos, especialista en tècniques aèries. Els músics Blai Joanet i Marc Sastre, que formen part de la companyia Espai Dual, completaven l’elenc i donaven el rerefons musical a les històries, especialment punyent aquella en què es podia veure el pas d’immigrants per una tanca de filferros, aprofitant l’estructura del quadrant rus.

Des de les diferents disciplines i tècniques anirem veient escenes de fugides personals o col·lectives, evocadores de la por, els perills i de les dificultats d’arrelar-se o de ser d’algun lloc. Una vela de vaixell fa de teló de fons, evocant el mar que s’arrisquen a creuar tantes persones fugint de la misèria. El nostre viatge amb Invisibles començava amb els protagonistes arrossegant maletes en el primer número, i acabava amb els flocs de neu caient sobre ells en la darrera escena, igual que sobre la casa sense sostre del cartell. Maletes i neu, símbols aquí de la inhospitalitat del món per aquelles persones que sovint, invisibles, no poden fer altra cosa que viure fugint.

Invisibles

El Circ d’Hivern és una de les produccions anuals de circ més importants a Catalunya i serà a la cartellera fins al 22 de gener. Circ contemporani per a tots els públics que explica històries que val la pena gaudir amb el seu llenguatge fascinant.

Ateneu de 9barris. Direcció: Joan Arqué i Joan Ramon Graell. Artistes: Tomeu Amer, Griselda Juncà, Deborah Cobos (Debi); Jordi Serra, Blai Juanet i Marc Sastre (música original). Escenografia: Roger Orra. Vestuari: Rosa Luego. Il·luminació i vídeo efectes: Adrià Pinar.

Enllaç permanent Feu un comentari

Inauguració Intervenció Fotogràfica a l’Horta Alliberada

Novembre 11, 2016 at 8:17 am (crítica, inventaris) (, , , )

Esteu tots convidats, santsencs i gent de les rodalies! “Barri que sembra, barri que s’arrela”. Perquè diguin el que diguin els de Gràcia, Sants és molt més que una estació ☺️ #somcooperació
Inaugurarem divendres a la tarda una intervenció fotogràfica a l’Horta Alliberada de Sants, fruit del treball al taller “Fotografía y activismo”.
14753664_10153828776651759_3744507471569808076_o-copia-copia

 

Com que no en tinc prou amb els que tinc, hem muntat un petit bloc que potser creixerà… Ara mateix està en fase de sembra ;)
https://barriquesembra.wordpress.com/

L@s alumn@s del taller “Fotografía y activismo” de Luz Sanz, de Al aire Producciones inauguraremos la primera intervención fotográfica del proyecto “Barri que sembra, barri que s’arrela”, con  en un evento con algun que otro parlamento breve, y con pica-pica y bebidas calentitas, el próximo Viernes 11 de Noviembre a las 19 hs.

La intervención fotográfica se hará dentro de l’Horta Alliberada del barrio de Sants.

Carrer de Càceres, 15, 08028 Barcelona, Espanya

Entrada libre y gratuita

Exponen de manera colectiva:

  • Sílvia Cabero Quesada
  • Arantxa Callejón Vila
  • Mayté Páez
  • Mariona Sanfeliu Salvà

Podéis encontrar más información del taller en el post “El origen: curso Fotografía y activismo

Enllaç permanent Feu un comentari

Un concertàs en favor d’un futur millor per als animals

Octubre 29, 2016 at 9:59 pm (crítica, inventaris) (, , , )

Publicat el 28.10.2016

El que es va viure a la Sala [2] de Apolo el passat dimarts 25 d’octubre al vespre va ser una festa, la festa de l’alegria i de la solidaritat. Es presentava l’àlbum ZOOXXI, en què han col·laborat diversos grups i artistes per donar suport a la campanya del mateix nom que proposa una reconversió dels zoos, començant pel de Barcelona, cap a un espai adaptat a una ètica del segle XXI pel que fa a la nostra relació amb els animals no humans.
9L7A0392
The Lazy Lies a la Sala Apolo | Foto: Luz Sanz

Sota l’impuls dels voluntaris de la campanya que formen el grup de treball d’art, el doble disc recopilatori reuneix cançons que fomenten valors com l’empatia, l’altruisme, la superació i el coratge davant les adversitats, entre les quals hi ha tres cançons escrites exclusivament per al disc. Una d’elles és el single de la campanya, compost i produït per Roger Gascon, “No tot és tan bonic com sembla”, en el qual han participat artistes com Cesk Freixas, Caïm Riba o Luthea Salom, components de Sidonie, Pinker Tones o Raydibaum i el cor Ol’ Green.

Després que obrissin la vetllada amb les presentacions i agraïments pertinents el coordinador i portaveu de la campanya ZOOXXI, Leonardo Anselmi (també portaveu de la plataforma PROU! que va aconseguir l’abolició de les curses de braus a Catalunya) i el mateix Roger Gascon, vocalista i músic del grup The Lazy Lies, amics, públic i simpatitzants vam poder gaudir de més de dues hores de bona música d’artistes compromesos amb el benestar animal.

Va engegar el concert l’energia vocal i la frescor de Natàlia Miró do Nascimento, cantant catalana de mare brasilera més coneguda com a Namina, ben acompanyada pel seu germà Àlex Miró a la guitarra elèctrica i Agnès Prats al violoncel, que van oferir un mini-set acústic que va fer posar la pell de gallina als assistents.

Tot seguit va pujar a l’escenari Steven Munar, que ens va oferir cinc cançons del seu extens repertori en format semi-acústic, amb les impecables frases de guitarra elèctrica de Patricia Serrano donant el contrapunt perfecte a la carismàtica i pausada veu del cantant anglo-mallorquí. L’himne “Break The Rules”, inclosa al disc de ZOOXXI, va tancar el seu set.

L’alegria contagiosa de la música de The Lazy Lies, quintet barceloní d’indie pop amb reminiscències dels anys 60, va fer pujar la temperatura del local. Amb les veus de Montse Bernad i Roger Gascon, van repassar el seu disc de debut davant un públic entregat que va corejar les tornades de les seves cançons i de la seva particular versió de “Ever Fallen In Love (With Someone You Shouldn’t’ve)?” dels Buzzcocks.

Mazoni va sortir a l’escenari acompanyat només de la seva guitarra acústica, però això no va ser cap impediment per aconseguir mantenir la temperatura de l’ambient, més aviat al contrari. Va oferir un intens concert de quatre cançons, encapçalades per la melòdica “Purgatori”, va regalar-nos un tema inèdit que sortirà en el seu proper àlbum, va seguir amb “La promesa” (cançó que tanca el CD doble de ZOOXXI), i va tancar el seu set de manera espectacular amb l’acompanyament improvisat a la pandereta de Xavi Mir, guitarrista de The Lazy Lies.

Finalment, va ser el torn de The Crab Apples, que van repassar les millors cançons dels seus dos primers discos amb una gran professionalitat i un gran so, tot i la seva joventut. L’energia de la guitarra de Laia Alsina i les seves cançons de tonalitats indie van posar un fantàstic punt i final per a un concert rodó.

El disc que es presentava, amb 26 cançons d’artistes d’estils variats, entre els quals trobem Love of Lesbian, Blaumut, Txarango, Niño de Elche, Inspira, Joan Dausà, La Troba Kung-Fú, Anna Roig i L’ombre de ton chien, Pau Vallvé o The Pinker Tones, ja està disponible per a la seva venda en CD físic i també en descàrrega digital aquí.

Entre el públic, personalitats del món de la cultura, com l’actriu Núria Gago, que posa veu al vídeo de la presentació del projecte a la web de la campanya, també membres de la política barcelonina, i molts amics i simpatitzants del projecte que vam poder gaudir d’una nit d’esperança. D’esperança, perquè cada cop més gent es preocupa i s’ocupa de fer d’aquest món un món millor per als animals no humans, començant pels que tenim al costat de casa, en ple centre de la ciutat.

ZOOXXI és una campanya impulsada per l’Associació Animalista Libera! i la Fundació Franz Weber. Després d’anys de treballar amb el món acadèmic, el fruit d’aquests estudis s’ha posat a l’abast de la ciutadania, que és qui ara es mobilitza en grups de treball per poder presentar a l’Ajuntament de Barcelona, a principis de l’any que ve, una Iniciativa Ciutadana (IC) per replantejar la finalitat dels zoològics i les necessitats reals dels animals, i treballar per a la seva reconversió cap a un model adaptat a l’ètica i els coneixements del segle XXI i canviar l’actual model, d’entreteniment i amb una finalitat comercial cap a un model totalment nou.

Enllaç permanent Feu un comentari

Què són avui en dia els Lladres de Temps?

Octubre 20, 2016 at 10:06 pm (crítica, inventaris) (, , , )

Publicat el 19.10.2015

Aquest diumenge la Companyia de Teatre Anna Roca porta Momo, de Michael Ende a la Factoria d’Arts Escèniques de Banyoles. La Mariona Sanfeliu ens explica per què no ens ho podem perdre. 

foto-simon

Momo de la cia Anna Roca

Per a tots aquells que estigueu familiaritzats amb l’obra de l’escriptor alemany sabreu que dins de l’obra Momo o l’estranya història dels lladres de temps i de la criatura que va tornar el temps robat als homes hi ha molts contes, moltes històries, molts personatges. I pels que no, no deixeu passar l’oportunitat de conèixer aquesta història meravellosa sobre el temps i l’ús que en fem.

La gran riquesa d’aquesta obra de crítica social és que sap fer arribar un conjunt de valors (l’escolta, el no judici, les relacions humanes, la solidaritat, el joc lliure, la imaginació…) i permet reflexionar sobre els perills d’una societat consumista i l’imperatiu de la productivitat i com això afecta a les relacions personals. Això, diu Anna Roca, és una de les coses que més la van animar a portar la història de Momo al teatre. Volia fer reflexionar, especialment als nens, sobre el fet que encara avui en dia correm el perill de ser abduïts pels “homes grisos” i que ens robin el temps, un toc d’alerta que, malauradament, no ha perdut actualitat.

Explicava la directora que d’una banda, la de Momo era una història que sempre havia volgut portar al teatre, i que d’una altra banda, tenia clar que volia fer una obra amb una escenografia característica, molt particular. Un dia les dues idees van confluir de forma natural: “Jo tenia molt clar que volia un jardí botànic abandonat, tenia molt clar que volia el públic a dins, que estigués respirant el que nosaltres respiràvem, i a partir d’aquí va néixer Momo”. La idea del jardí botànic circular li va recordar les velles ruïnes de l’amfiteatre abandonat de la novel·la, i va enllaçar amb la idea de tres actors presentant alguns dels personatges i de les històries del llibre, especialment la part de Momo i els homes grisos. I el propi escenari acompanya en tota la idea de fons de l’obra: el temps sembla aturat en aquest jardí botànic abandonat, les plantes enfiladisses comencen a senyorejar l’espai, se senten refilets d’ocells, i s’oloren fragàncies de naturalesa…

Com és marca de la casa, en aquest espectacle d’Anna Roca hi tenen el mateix protagonisme la paraula, la narració, la música i la manipulació d’objectes. Hi ha teatre d’ombres, hi ha personatges que són presentats amb els meravellosos titelles de materials reciclats de la Judith Torres, i hi ha música en directe.

Els tres actors es desdoblen en múltiples personatges, apareixent i desapareixent pels arcs de la glorieta com jugant a fet i amagar amb el públic. Amb un ritme àgil i vibrant, les evolucions i els canvis de veu dels actors Anna Roca, Jordi Gilabert i Marta Rius (que també canta i toca l’acordió), tenen al públic infantil enganxat a les banquetes, barrejant diferents llenguatges teatrals per a explicar un conte de contes, una història universal.

Expressament retallada, sense entrar en la part més onírica o metafòrica de la tortuga Cassiopea, el Mestre Hora i les flors horàries, Momo (1973) és un llibre posterior -però a vista d’ocell aproximadament coetani- amb les grans obres del s. XX Un mundo feliz (Huxley, 1932), 1984 (George Orwell, 1949) o Fahrenheit 451 (Ray Bradbury, 1953); totes elles són crítiques a un model de societat a on semblava que la humanitat s’estava dirigint; des de la distopia o des de la ciència ficció expressaven les pors, o podríem dir que alertaven, dels perills de la tecnificació, el control de l’individu o la uniformització del pensament.

Que avui en dia el concepte “lladres de temps” estigui associat en les primeres pàgines d’una cerca a Google amb totes aquelles activitats o hàbits que afecten a la productivitat, demostra que la història de Momo té una vigència indiscutible. Potser hauríem de començar a pensar qui són els homes grisos del nostre temps i si no serà que ens els hem ficat a les butxaques, a casa, al llit. Aquesta sèrie de fotografies ens pot donar una pista…

* Espectacle recomanat a partir de 8 anys.

* La companyia aporta un dossier pedagògic completíssim per a treballar a les escoles abans i després de l’espectacle.

Enllaç permanent Feu un comentari

Artistes catalans presenten el disc “ZOOXXI” a la Sala Apolo

Octubre 20, 2016 at 10:00 pm (crítica, inventaris) (, , , )

Publicat el 19.10.2016

El proper dimarts 25 d’octubre a les 20h del vespre tindrà lloc la presentació de l’àlbum ZOOXXI, a la Sala [2] de Apolo. El disc es presentarà amb un concert a càrrec de The Crab Apples The Lazy Lies, amb mini-sets acústics de MazoniSteven Munar i Namina.

Caïm Riba, posant la veu a “No tot és tan bonic com sembla”

Es tracta d’un doble recopilatori amb 27 cançons d’artistes i grups, que han volgut donar suport a una campanya que, sota el nom de ZOOXXI, proposa una reconversió profunda dels zoològics, començant pel de Barcelona, però amb vocació internacionalitzadora, en virtut d’un canvi de paradigma, d’una transformació profunda de la visió que es té dels animals que viuen en els parcs zoològics actuals. Totes les cançons del doble compacte, incloses les tres cançons compostes exclusivament per al disc, fomenten valors d’empatia, superació, altruisme, coratge davant l’adversitat i crítica social.

El disc ve encapçalat per la cançó “No tot és tan bonic com sembla”, el single de la campanya, que es va fer públic el passat mes de juliol, compost per Roger Gascon i interpretat per artistes com Cesk FreixasCaïm Riba i Luthea Salom, components de SidonieItaca BandThe Pinker Tones i Ol’ Green, entre d’altres.

Completen el disc 26 cançons d’altres artistes de diversos estils, entre els quals trobem Love of LesbianBlaumutTxarangoNiño de ElcheInspiraJoan DausàMazoniLa Troba Kung-Fú, Anna Roig i L’ombre de ton chien, Pau Vallvé, The Pinker Tones, i molts més.

ZOOXXI, campanya de l’Associació Animalista Libera! i la Fundació Franz Weber, porta ja més de 7 anys de treball amb el món científic i acadèmic, i compta amb el suport de personalitats en el camp científic com Carmen Maté, doctora en zoologia (etologia de primats) i exdirectora del zoo de Barcelona, Jaume Fatjó, etòleg i president del Comitè de Protecció Animal del Col·legi de Veterinaris de Barcelona, i prop de 20 científics que han completat els dossiers científics que recolzen la campanya. ZOOXXI s’organitza en 9 grups de treball: científic, sociològic, arxiu, comunicació, educació, art, activisme, esdeveniments i campanya, i la seva representació es realitza a través d’una plataforma de 21 personalitats representatives de les institucions, de la política, del món empresarial, acadèmic, dels col·legis professionals, de les organitzacions civils i mediàtiques.

L’objectiu és replantejar la finalitat dels zoològics i les necessitats reals dels animals, i treballar per a la seva reconversió cap a un model adaptat a l’ètica i els coneixements del segle XXI. És una proposta tècnica per transformar els zoos en un espai per protegir els drets dels animals en lloc d’utilitzar-los com ho fa l’actual model, com a forma d’entreteniment i amb una finalitat comercial. ZOOXXI impulsa una mobilització ciutadana que demanarà a l’Ajuntament de Barcelona a principis de l’any 2017 l’aplicació d’aquest programa a la ciutat a través d’una Iniciativa Ciutadana (IC) avalada per una recollida de signatures.

Ja es poden comprar les entrades des de la web de la Sala Apolo, aquí.

Enllaç permanent Feu un comentari

El somni d’un nit d’estiu versió youtuber

Setembre 16, 2016 at 10:03 pm (crítica, inventaris) (, , , )

15.09.2016

A l’Almeria Teatre s’hi està coent alguna cosa. Un grup d’alumnes del grup Joves III de l’Estudi Laura Jou han fet un treball de creació col·lectiva i ens el serveixen un joc escènic a partir d’una peça del text de William Shakespeare, Somni d’una nit d’estiu.
Foto-de-Laura-Jou

En aquesta obra, Sueño de una noche de verano versión de Deisy Portaluppi, presenciem els assajos previs a una representació ben particular: una youtuber de moda, famosa i rica, molt rica, ha aconseguit aplegar, a cop del talonari amb els diners del seu “papà”, un “potpourri” de persones i personatges, des d’actrius de Hollywood fins a una cantant de rap, una actriu de mètode, o una famosa ballarina de flamenc, i els ha demanat que representin pel seu canal una versió de la peça de Shakespeare.

D’aquesta barreja surrealista ja preveiem que no en sortirà res de bo, però assistim fascinats a una meta-representació de la tendència actual de fer un espectacle de qualsevol cosa, només perquè la immediatesa i els canals de comunicació de masses com Youtube ens ho permeten.

Els alumnes de l’Estudi Laura Jou, ajudats en la dramatúrgia per Ivan Morales, han fet un intel·ligent exercici de crítica social, i d’autocrítica col·lectiva: se’n riuen i juguen amb idees, preguntes i conceptes que ronden als estudiants d’art dramàtic mentre es preparen per a convertir-se en actors i actrius. Es pot fer qualsevol cosa per diners? I treballar per amor a l’art, sense cobrar? El teatre com a eina de canvi social més enllà de la seva forma estètica? I el teatre com un acte revolucionari? O amb commoure l’espectador ja seria suficient? Treballar amb mètode? Deixar-se posseir pels personatges? Podria ser que l’actor vulgui viure moltes vides per escapar de la seva pròpia vida gris?

Per acabar d’arrodonir la proposta en la (mal) anomenada realitat aquesta obra també té perfil a instagram: a @somnideisyportaluppi veureu com la suposada youtuber ha anat compartint el procés de gestació de l’obra amb hasthags com #lopeta #toomuch #deisyportaluppi o elmillor: #xikspir amb les interaccions dels personatges-actors que s’han apuntat al joc.

Aquesta peça singular, divertida, amb ritme, tracta d’una manera enjogassada temes actuals: la precarietat laboral dins del món de l’actuació, les pors, les aspiracions, la importància de la imatge, la fama en el món de la televisió i de les xarxes socials, i com no, l’amor, la passió, la traïció… Amb recursos com el teatre dins el teatre, amb picades d’ullet tan nostrades com Savall o la Lloll i la Gonyalons, les frases dels personatges de l’obra de Shakespeare, Hèrmia, Demetri, Titània la reina de les fades, Puck el follet, es barregen i interactuen amb l’acció dels assajos de l’obra; i amb una videoprojecció final veiem com la youtuber ha aconseguit fer realitat el seu somni de fer una vertadera obreta-de-merda per als seus incomptables seguidors. El gran tema shakesperià del somni i la realitat traslladat als nostres temps d’una forma més que original.

Direcció: Ivan Morales; ajudant de direcció: Gerard Oms; repartiment: Alba Encabo, Albert Salazar, Ángela Cervantes, Berta García, Carla Linares, David López, Gemma Sastre, Iraida Martos, Ivette Callis, Judit Cortina, Sara Diego, Roser Vilajosana.

Fins el 18 de setembre a l’Almeria Teatre

Enllaç permanent Feu un comentari

La dieta vegana no té riscos per als infants si es fa bé i es prenen complements vitamínics

Agost 21, 2016 at 10:45 pm (inventaris)

Avui no va de textos, avui va de vídeos: el reportatget que ens han fet pel Telenotícies Vespre de TV3 sobre alimentació vegana especialment pel que fa als infants.

Captura de pantalla 2016-08-22 a les 1.05.22

Captura de pantalla 2016-08-21 a les 22.06.19

La Teresa i el Tristán ens han vingut a entrevistar i grabar a casa mentre fèiem el dinar i dinàvem, i parlar una mica del veganisme arran de les polèmiques declaracions d’una diputada italiana sobre un cas del que se n’ha fet força sensacionalisme, d’una menor de 2 anys ingressada a la UCI que seguia una alimentació vegana. Aquí informació sobre el cas, als mitjans en trobareu molta més de la del titular sensacionalista ;)

En aquest vídeo de tot l’informatiu veureu la presentació i el clip, al minut 23.13 aprox.
www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-vespre/telenoticies-cap-de-setmana-vespre-21082016/video/5616048/

i aquí el clip:

La dieta vegana no té riscos per als infants si es fa bé i es prenen complements vitamínics

Captura de pantalla 2016-08-22 a les 0.08.57

Aquí el text que he compartit a les meves xarxes socials:

CAT (CAST más abajo):

Per acabar la meva setmana mediàtica avui hem sortit la Sara i jo a casa en un petit tall al TNvespre sobre ‪#‎veganisme‬ i‪#‎alimentaciovegana‬ especialment en nens. Els hi anàvem bé com a exemple perquè suplementem amb vitamina B-12, que és el que recomana el nutricionista que han consultat i entrevistat. Ens ho vam passar molt bé amb la Teresa i el Tristan per casa gravant com fèiem el dinar i dinàvem :)

I em vaig posar de gala, a banda de les ja arxiconegudes arracades “Abre las jaulas” solidàries del Santuario Gaia, la meva samarreta ‪#‎vegan‬ de la meravellosíssima AMAPOLA regal de l’Aurora Portillo ;)

Vam parlar moltes més coses del que surten, sobre assessorar-se amb un bon nutricionista que conegui la nutrició vegana, sobre santuaris, etc., però per donar una pinzellada en horari ‘prime time’ crec que ha quedat prou bé! Ha citat al principi el que li vaig comentar que el #veganisme és una filosofia de vida que “rebutja qualsevol explotació animal destinada al consum humà (…) i implica no comprar sabates ni bosses de pell, ni cosmètics d’origen animal*, així com anar al zoo o a espectacles en què participin animals” (*més que l’origen en els cosmètics el preocupant que vaig comentar és l’experimentació amb animals).
(Y por cierto, que el ternerito del que hablo en el corte que me hizo dar el paso al veganismo es obviamente Samuel!!! @ismaeldobarganes y @coque511! )

* * * CAST * * *
Y para terminar mi semana mediática hoy hemos salido en un pequeño corte en el TNvespre sobre ‪#‎veganismo‬ y ‪#‎alimentacionvegana‬especialmente en niños. Los íbamos bien como ejemplo porque en casa tomamos suplementos de vitamina B-12, que es lo que recomienda el nutricionista que han consultado y entrevistado. Nos lo pasamos muy bien con Teresa y Tristan por casa grabando como hacíamos la comida y comíamos :)

Y me puse de gala, aparte de las ya archiconocidos pendientes “Abre las jaulas ” solidarias del Santuario Gaia, mi camiseta #vegan de la maravillosísima AMAPOLA, regalo de Aurora Portillo ;)

Hablamos de muchas más cosas de lo que salen, sobre asesorarse con un buen nutricionista que conozca la nutrición vegana, sobre santuarios, etc., pero para dar una pincelada en horario ‘prime time’ creo que ha quedado bastante bien! Ha citado incluso lo que le comenté de que el #veganismo es espectáculos en que participen animales” (*más que el origen en los cosméticos lo preocupante que comenté es la experimentación con animales). (Y por cierto, que el ternerito del que hablo en el corte que me hizo dar el paso al veganismo es obviamente Samuel!!! @ismaeldobarganes y @coque511!) ‪#‎goVegan‬

Enllaç permanent Feu un comentari

Docu-mentalista. El poder d’una ment organitzada

Novembre 3, 2015 at 9:37 am (inventaris)

El poder d'una ment organitzada ;)

El poder d’una ment organitzada ;)

Enllaç permanent Feu un comentari

Documentalista, què és i què fa?

Octubre 16, 2015 at 12:51 pm (inventaris)

Començo una sèrie d’infografies senzillíssimes-inventaris sobre què és i què fa un@ documentalista:

01. 13-10-2015 Docu…què? #Documentalista #MarionaDocumentalista (Aviat aniré posant llistes -inventaris- de les coses q pot fer un@ documentalista

Docu...què? #Documentalista #MarionaDocumentalista (Aviat aniré posant llistes -inventaris- de les coses q pot fer un@ documentalista

02. 13-10-2015 Què puc fer per tu? ‪#‎MarionaDocumentalista‬ Qué és i què fa un@ ‪#‎Documentalista‬? Aviat + info… (Aviat aniré posant llistes -inventaris- de les coses q pot fer un@ documentalista ((cartells via @hellonotegraphy))

Què puc fer per tu? ‪#‎MarionaDocumentalista‬ Qué és i què fa un@ ‪#‎Documentalista‬? Aviat + info... (Aviat aniré posant llistes -inventaris- de les coses q pot fer un@ documentalista wink emoticon ((cartells via @hellonotegraphy))

Enllaç permanent Feu un comentari

Trobo una feina molt ben remunerada

Juliol 31, 2015 at 8:50 pm (inventaris)

Trobo

Trobo una feina interessant i molt ben remunerada, gràcies a tu…:
…perquè sé que si em llegeixes i te n’assabentes d’alguna feina que podria encaixar amb el meu perfil hi pensaràs, m’avisaràs o em passaràs el contacte.

Sí. Busco feina/feines/feinejar… En tinc però vull estar més ben remunerada, de manera que seguint aquella tradició espiritual de demanar a l’Univers el que vols, i manifestar el que vols que succeeixi, en positiu, com si ja estés passant, enlloc de dir-vos #buscofeina us dic que #trobofeina gràcies a proclamar-ho als quatre vents, per terra, mar i twitter.

En la meva bio d’instagram hi ha una adreça on resumeixo el meu itinerari professional https://about.me/marionas/ i dins del meu blog el CV està complet i actualitzat: https://inventariant.wordpress.com/curriculum-vitae/

Què sé fer? Doncs com a llicenciada en filosofia crec que he desenvolupat una bona capacitat d’abstracció, de síntesi i claredat expositiva en la redacció, i com a documentalista tinc experiència en la cerca, gestió i maneig de la informació en diferents fonts, suports i formats, en gestió de projectes i interlocució amb clients, així com en formació especialment en recursos d’internet i web social, de la que en soc una usuaria força activa.

Resumint? Escriure, redactar, resumir, organitzar, endreçar, catalogar, revisió i correcció de textos, webs, catàlegs… Puc ser el teu escrivent 2.0 o escrivent del segle XXI. Puc millorar la teva web, escriure el teu curriculum, traduir-lo; puc escriure un text bonic per a una celebració familiar, corregir un text que ja tens escrit. Escric per tu, escric per a tu. ​També ​​m’ofereixo com a facilitadora​ en temes dinformàtica i Internet. M’adapto a les necessitats.
Algú dirà que no és ni un dia ni un mitjà típic per a #trobarfeina, oi? 31 de juliol passades les vuit del vespre, a Instagram… No passa res. El món és dels valents. I a mi m’agraden els reptes!

Queda dit: trobo una feina interessant i molt ben remunerada gràcies a tu. Amb la teva ajuda.

S’agraeix difusió amb Rt i Reposts! (Lletres fetes amb #Notegraphy)

Enllaç permanent Feu un comentari

Blanca desvelada. La veritat damunt d’un escenari. Crítica de teatre

Juny 9, 2015 at 12:21 am (crítica, inventaris) (, , , )

Article publicat a Núvol el 08.06.2015

Mai deixarà de sorprendre’m el fet que hi pugui haver més veritat damunt d’un escenari quan es fa el fosc i comença la primera escena d’una obra de teatre que en la vida mateixa. Això és el que passa amb “Blanca desvelada”, un fenomen que s’està recomanant a través del boca-orella i per les xarxes socials amb gran entusiasme des que es va estrenar a La Badabadoc espacio creativo. Després d’estar uns dies en cartell a La Vilella, aquesta setmana encara es podrà veure a La Seca Espai Brossa, amb direcció de Montse Bonet.No us en diré pràcticament res de l’argument, ni de la sinopsi. Us parlaré de les reflexions que m’ha despertat veure aquesta Obrassa, en majúscula, i aquesta immensa actriu que és Alejandra Jiménez Cascón. Si podeu resistir-vos, no us llegiu el programa de mà abans de veure-la. Deixeu-vos sorprendre. Obriu la vostra ment.

Alejandra Jiménez Cascón a “Blanca desvelada”

És veritat que un bon decorat, una escenografia potent, postissos i vestuari poden ajudar a recrear la “veritat” d’un personatge per a fer-nos-el més versemblant, per exemple en el cas d’un Cyrano; però justament per això mateix, com més simples són els elements d’una peça teatral, més força trobo que té la veritat que hi emergeix. Un text i una actriu. Una sola peça de mobiliari en una estructura que emmarca l’espai. Efectes de so, música, i uns molt ben dissenyats jocs de llum. Però la resta ho posa l’actriu i autora del text. Alejandra Jiménez Cascón. Formada a Escuela Superior de Arte Dramático de Sevilla i a l’escola barcelonina Estudis de Teatre Berty Tovías, amb el mètode Jacques Lecoq, ha treballat com a actriu i monologuista, en una companyia pròpia i en la companyia Planeta impro en el món de la improvisació teatral, però també en el cinema i la televisió.

He descobert una bèstia de la interpretació, un monstre escènic. Ella sola interpreta dotze papers. Sense canvi de vestuari ni de decorat. Només la veu i el cos per a crear cada nou personatge que va apareixent a escena. Els accents, les respiracions, les mirades, la gestualitat corporal i l’expressivitat del seu rostre. No necessita res més.

image

El treball del cos i el moviment en aquesta obra és admirable

I aquí és on torno a la Veritat. En majúscules. Vaig veure més veritat damunt de l’escenari de la petita Sala Leopoldo Fregoli que en moltes grans peces i grans produccions. Alejandra, la de les mil Blanques, broda cada personatge, cada paper, amb la precisió de les puntaires que fan puntes de coixí. Les línies del patró són el text, el seu cos els boixets i la seva veu el fil que es va entreteixint per dibuixar el difícil disseny que és l’ànima de cada un dels personatges. Amb una transició de mig segon entre ells, a vegades, Alejandra salta de l’un a l’altre amb un canvi de mirada, o de postura, de veu. I aconsegueix que vegis un davantal, una brusa, un vestit de comunió, una pinta invisible estirant amorosament els seus cabells enredats. Que sentis el fred d’una presó. Veus en el cos àgil i petit de l’actriu la transfiguració miraculosa en una rodanxona “santera” cubana o una simpàtica iaia de dentadura bellugadissa.

I podria seguir explicant tot el que vaig veure i no hi era, com una llitera de massatge que veureu! Sí, la veureu, o una criatura recent nascuda, o un ciclista sevillà increpat per un taxista, o una parella amanyagant-se al llit, sí, veureu dos i només és una sola actriu. I la veritat. Sempre una veritat immensa en escena. Una veritat que fereix. Perquè el que diu ets tu, sóc jo. Podem ser qualsevol. Les vides que s’entrellacen les vas vivint, Alejandra Jiménez Cascón aconsegueix que empatitzis amb el seu dolor, amb les seves pors, amb el seu trànsit de l’odi i la por al perdó i la reconciliació.

image

Alejandra Jiménez Cascón fa un gran treball interpretatiu

Personalment em va tocar molt la idea dels monstres, de la por. De la soledat que s’enganxa i no marxa com no marxa la olor d’humitat. La tristesa (de vegades) de pujar una criatura sense companyia, de criar sola. I les culpes, i els errors. O la vivència dels propis errors amb culpa i no saber si prens les decisions correctes. I hi penso i em torna a tocar, i torno a plorar. Com vaig plorar el més discretament que vaig poder mentre l’Alejandra no deixava de dir veritats i interpretar cada història com si fos ella totes. La nena, la mare, la presa política, l’amiga, la carcellera. La massatgista, el xicot, la “santera”, la iaia. El poema fet cançó “Nanas de la cebolla” de Miguel Hernández mai us semblarà tan trist com cantat per la Carmen de l’Alejandra Jiménez Cascón. Magnífica veu per cert també d’aquesta artista completa.

Però no només això. Vaig veure més veritat en el seu joc teatral que en moltes converses que tinc cada dia. Més veritat en les seves llàgrimes i panteixos que en les tristeses que no confesso ni a familiars ni a amics. Més veritat que en moltes de les coses que ens diem cada dia. Més veritats que les que no gosem dir per no posar-nos en risc, o per no ferir a persones que estimem, o a persones que ni tan sols coneixem. Aquella que tenim dins els ulls quan mirem algú i ens encantaria etzibar-li les veritats a la cara però no deixem que passin del llindar de la gola. Per educació, o per protegir-nos, o per interès, o per por de les conseqüències que tindria revelar-la.

image

I un darrer apunt que també em va fascinar d’aquesta proposta teatral, i que diria que no he trobat en cap altra obra que hagi vist mai fins ara. El lligam entre les dues dones protagonistes, Carmen, i Blanca, que es va entenent a mida que avança l’obra, només s’explica si acceptes una certa dimensió màgica de l’existència. Inexplicable amb paràmetres racionals. Si has fet constel·lacions familiars sabràs de què parlo. Si has sentit a parlar de les herències que arrosseguem del nostre arbre genealògic també. Si coneixes el magnetisme dels somnis. Si has viscut mai la increïble experiència de sentir amb algú a qui acabes de conèixer una connexió familiar, com si de fet ja us haguéssiu conegut en un altre temps. I trobareu el sentit del joc que fa el títol amb la paraula “desvelada”, de desvetllar-se de nit, però també podria ser per la veritat finalment revelada.

Res més a dir-vos. Si us agrada el teatre, si us agrada el que us fa sentir que us dediquin una estona de la vostra vida a recrear-vos en altres vides que també podrien ser les vostres. Si us agrada que us punxin i que us sagni l’ànima en el refugi càlid de la quarta paret, no us deixeu perdre l’oportunitat de veure “Blanca desvelada”.

Us queden cinc oportunitats de veure-la a La Seca Espai Brossa des del proper dimecres 10 fins el diumenge 14 de juny. Tan de bo corrés la veu i prorroguessin perquè cada dia es quedés gent sense entrada.

Dramatúrgia i interpretació Alejandra Jiménez Cascón; Direcció Montse Bonet; Disseny de llums Natàlia Ramos; Disseny de vestuari i escenografia Mònica Gálvez; Construcció d’escenografia Ramon de los Heros; Creació de vestuari Ingrid Mor; Producció d’Aleteo Teatro / Natàlia Boronat; Segon tècnic de llums i so Enric Espinet; Gravacions Miquel Ferré; Estilista Marisol Balsas; Veu de Gabriel Joan Trilla; Suport tècnic Franco Maestrini; Gravació d’imatges i fotografia David Cuní i Silvina Kleinrok

Enllaç permanent Feu un comentari

Pallasses sense fronteres al Circ Cric

Juny 5, 2015 at 1:44 am (inventaris) (, , , , )

Article publicat a Núvol el 05.06.2015

Enmarcat dins del Festival Circ Cric que ofereix des de l’abril fins al juliol circ, música i teatre, el Circ Circ i l’Ajuntament de Sant Esteve de Palautordera, van organitzar enguany la segona edició del Festival Internacional de Pallasses, amb espectacles tant a dins del recinte del circ, com en diferents espais del poble.

Cia. Decopivolta Teatre al Festival Internacional de Pallasses - © Fotografia: FIP

Cia. Decopivolta Teatre al Festival Internacional de Pallasses – © Fotografia: FIP

Els passats dies 29, 30 i 31 de maig va tenir lloc la Segona edició del Festival Internacional de Pallasses, donant continuïtat a l’esperit del Festival Internacional de Pallasses d’Andorra, creat per Pepa Plana i Tortell Poltrona l’any 2007, i a la primera edició del festival de l’any 2014 organitzat aleshores conjuntament amb Almazen i el seu cicle Very Important Women. Amb una xarxa de festivals similars a Barcelona, Viena, Hèlsinki, Rio de Janeiro, Brasília, i Recife, aquest tipus de certamen es va consolidant com una oferta diferenciada de les propostes generalistes de circ, per tal de donar visibilitat al que ja s’anomena com “la comicitat amb mirada femenina”.

En un enclavament màgic enmig del Parc Natural del Montseny, pol d’atracció d’una inexplicable força tel·lúrica per la gran quantitat de persones, entitats i grups dedicats a les arts escèniques que es troben per la zona, les carpes del Circ Cric i els seu multiespai ofereixen un punt de trobada ideal pels amants del circ, especialment pensat per al públic familiar però no només per a aquest. El cartell dels tres dies de festival venia ben farcit: una exposició d’il·lustracions, teatre còmic, cabaret clown, animació, espectacles músico-teatrals, teatre d’ombres, circ, i pallasses, moltes pallasses amb els seus números, o presentant-ne fragments. Pels assistents que ho desitgessin es va dur a terme també un curs intensiu sobre la pallassa i el públic a càrrec de Caroline Obin.

A la plaça del poble

A la plaça de Sant Esteve Merche Ochoa (Premio Nacional de Circo 2014 del Ministeri de Cultura), ens va presentar juntament amb Núria Valerio el seu espectacle “La Cloti va al Circ”. Una història especialment pensada per als més petits en què una pallassa busca feina en un circ, i repassen així amb molta tendresa les diferents professions que hi tenen cabuda: l’acròbata, la maga, l’equilibrista, amb tota la determinació i motivació d’una aprenent digníssima que va ser molt aplaudida per tots els assistents.

Un moment de l’espectacle “La Cloti va al circ” © Mariona Sanfeliu

Un moment de l’espectacle “La Cloti va al circ” – Fotografia: Mariona Sanfeliu

Els exteriors de les carpes

Ja als exteriors de les carpes del Circ Cric, la Cia. Capicua va anar teixint la història d’Entredos, Premi del públic al Millor Espectacle de Teatre a la Fira Internacional de Teatre i Dansa d’Osca 2013. Amb una escenografia de factura pròpia on treuen tot el suc poètic d’un element aparentment tan poc del món del circ com és la corbata, amb un armari volador amb mil portes que feia les delícies de petits i grans, un llit empassa-persones i un sofà acordiònic amb mil possibilitats, els artistes van explicar una història sobre els encontres i desencontres de l’amor a dos (o a tres!) i de la relació entre allò que vivim en somnis i la realitat, tot plegat amb el deliciós vocabulari del llenguatge del circ (trapezi, cordes, equilibrisme), el teatre gestual, la dansa, i la manipulació d’objectes.

Cia. Capicua – © Fotografia: Jose Moya

Gran treball del gest en tots els seus components, a destacar l’expressivitat d’Oscar Valsecchi, a qui recentment vam poder gaudir com a actor i ajudant de direcció i moviment a L’art de la comèdia d’Eduardo de Filippo, amb direcció de Lluís Homar, que va triomfar la passada primavera al TNC; així com la bellíssima coordinació al trapezi de les germanesYolanda i Rebeca Gutiérrez, i un gran treball de l’acròbata Sira Bover. Un espectacle molt recomanable.

En carpa i en sala

Dins de les carpes van tenir lloc un caleidoscopi de pallasses on vam poder veure un tastet de la feina de pallasses de tot el món: tota la tendresa del riure més infantil del personatge de l’argentina afincada a Brasil Lily Curcio, amb la seva concertina; des de França Caroline Obin com a Proserpine desconcertava a grans i petits amb les seves armes de cowboy, camisa de dormir de iaia i sabates d’indi sioux; l’anglesa Rachel Ponsonby i la seva dona orquestra vestida com una institutriu va brillar sobre l’escenari; des de Burgos Las Pituister ens recordaven amb el seu humor blanc que “l’únic fi de l’existència és transformar-se per a perfeccionar-se” com deia la papallona del seu conte; i des de casa nostra el jocs de màgia de la pallassa Xicana (Anna Montserrat) van interactuar amb atrevides ajudants d’entre el públic infantil assistent.

La companyia valenciana Decopivolta Teatre (Mar Marcos i Laia Sales) va destacar especialment amb el seu fragment de l’espectacle “Doble cita”, on unes autoanomenades “professionals de la espera” no van deixar de jugar amb les paraules i de fer picades d’ullet als grans i amb una molt expressiva gestualitat i comicitat a l’abast també dels més petits.

Pepa Plana en un moment del muntatge “Giulietta” © Fotografia: Pepa Plana

I el colofó del festival el va posar Pepa Plana, Premi Nacional de Cultura 2014, amb el seu espectacle “Giulietta”, i la seva esbojarrada versió de Romeu i Julieta, de final inesperat. Grandíssimes dosis de complicitat amb la platea, i mostres de l’humor intel·ligentíssim de la seva pallassa. Molts jocs de paraules, molts gags i un domini sobrat dels elements del clown, com són la repetició, l’equivocació, la innocència, la broma, i sobretot… la rebel·lia.

Enllaç permanent Feu un comentari

Soc la curator 112a del Catalan Voices del DIPLOCAT

Mai 3, 2015 at 6:12 pm (inventaris)

Hola a tothom! Pels que tingueu twitter, durant aquesta setmana soc la curator número 112 del compte @CatalanVoices del DIPLOCAT (Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya), tuitejant en anglès per a una audiència internacional, parlant de la meva vida quotidiana, interressos… De moment el major èxit de favs i RTs se’ls han endut la Canica i la Mitsuko i un tuit sobre enciams plantats al carrer…! Si us ve de gust seguir el compte i si us vaga interactuar, fantàstic! :-) Aquí trobareu la meva presentació, en anglès, que reprodueixo a continuació!

Mariona_Sanfeliu

Hi there!

My name is Mariona Sanfeliu, I am 35 years old, and I am from Barcelona. My twitter handle is@marionaxs. I’ll try to give you a few hints of my life and endeavours.

I live with a ten years old foster child, who has been living with me since she was six. We are not alone, we have a lot of fun with our pets Canica (dog) and Mitsuko (cat). And I am vegan. It means I try to live in the most respectful way for other animals, and I aim to reduce their suffering by running a vegan lifestyle (not only in terms of food, but also in the way I dress, the toiletries I use…).

I am currently working on digital media as a sales assistant, for a Catalan digital news site (VilaWeb) and for a health and nutrition online magazine (Etselquemenges). I also write about theater and books for an online cultural website called NÚVOL (which stands for Network Updaters Volunteering OnLine). And I keep a blog called Inventariant (I like making inventories of anything).

Since I was a child I have been an avid reader, and I graduated in Philosophy at Barcelona University (UB) in 2002. Later I moved my focus towards the Information Management at Open University of Catalonia (UOC), an emerging field that has enabled me to work in libraries, archives, consulting firms, publishing and digital media. I have also been a member of UOCmeet, a community of graduates who meet to exchange their knowledge and experiences.

I am involved in several associations. First and foremost I belong to AFABAR (association for foster families in Barcelona) where I am currently the vice-president. I’m also committed with other associative projects such as Can Batlló, a collective cooperative self-managed space in La Bordeta quarter, which is run by the local community.

In my spare time I have participated in reading clubs, dancing schools, and choirs. And I have also devoted myself to leisure education for ten years and volunteered for an organization that works for homeless people, the Centre Obert Heura. And last but not least, my daughter and I belong toCastellers de la Vila de Gràcia (this incredible Catalan tradition that consists in build human towers called “castells”, included in the Representative List of Intangible Cultural Heritage of Humanity since 2010) with whom we travel around Catalonia and abroad.

I am glad and honored of being the 112th curator of CatalanVoices this week!

—-

I com a bona documentalista me’ls vaig guardar. Però com que “en casa del herrero cuchillo de palo”, em faltaria completar-los amb les imatges, que també les tinc. Queda pendent, però aquí us poso una part de la “chicha”, pendent de completar-la fins al diumenge!:

Tuit
Thanks @estersarquella! I’m both nervous and glad of being next @catalanvoices this week! Contenta de representar uns dies #Catalunya al món
Hello! I am excited to be a @catalanvoice broa​r​dcasting my ideas and lifestyle to the world this week! This is me: http://catalanvoices.com/2015/05/03/curator-112-mariona-sanfeliu/
Special shoutouts for our new followers @CatalanVoices and @LovelyJapan01. Nice to meet you:)
.@We_Japan @LovelyJapan01 nice to meet you too! Here in #Barcelona we have @CasaAsia, that promote relations among Asian & Spanish societies
@CatalanVoices That’s very interesting! Are you personally involved in @CasaAsia?
.@We_Japan @CasaAsia not really…! But I’ve heard a lot about it and it’s very known for Asia lovers here in Barcelona ^_^
@CatalanVoices I always wanted to visit Spain esp. #Barcelona and Alhambra.
.@We_Japan good choices! Just schedule it ;)
.@CatalanVoices @CasaAsia I see! It sounds so exciting. Now I wonder which Asian countries are covered there.
Let me introduce you our friends Mitsuko & Canica, street cat & shelter dog They remind me @muttscomics #MoochandEarl
How much is your country committed to animals rights? We have organizations like @FAADAorg (@movetheworld) @liberaONG
.@markhawthorne great! Here we have @APDACops that coordinates different police org (both local&national) #protectanimals cc @Nordic_Voices
I like to find faces in places. The #Iseefaces or #facesinplaces movement is spreading all over the planet #hairstyle
@CatalanVoices there’s a nice compilation of faces here: @FacesPics ! ;-)
.@vedereka @FacesPics .@vedereka @FacesPics thank you very much! Very funny descriptions… I’ll favorite it for my next spare time
Walking with Canica by the pond of La Espanya Industrial park, guarded by Neptune’s sculpture
In #Catalonia there’re over 70 shelters for abandoned pets.More awareness on this issue is needed. #SayNoToPetShops&PuppyMills #adoptdontbuy
Today is the Day of Cultural Associations commemorating 1st #Euterpe Festival #choirs http://bit.ly/1DPPfjQ @gencat http://bit.ly/1DPPfjQ
I’m proud to say that I was the first coworker in this Coworking Space in my quarter #Sants, called @lahormigoneracc
My afternoon walk ended in @CanBatllo, a cooperative space run by the local community. More info in: http://bit.ly/1tymSDO by @Marc_Pares
In our way to school. Somebody is growing lettuces in recycled plastic bottles, in the street! #CommunityGardening
@CatalanVoices Yayyyyy! Stunning!
.@M_BrokenLeg yes! really surprising! We saw it last week and it’s still there, happyly growing outdoors ;)
@CatalanVoices That can only happen in Barcelona!!!!
How does street #bicycleparkings work in your city? This is our system in #Barcelona pic.twitter.com/j2PdNRRv1A
@CatalanVoices I think that #barcelona (and Catalan cities) should improve this easy-usual but ugly parking system, don’t you?
@gildevic @CatalanVoices Something like this would be great http://memolition.com/2013/06/23/amazing-japanese-underground-bicycle-parking-systems-9-pictures-video/
.@mutsuda @gildevic I agree with you both! There are only a few of other parking systems in #Eixample quarter #bikes pic.twitter.com/ooyiQMTBYX
Today is the big day! Schoolchildren aged 8-13 singing a composition made expressly for #Cantania @lauditori project: http://bit.ly/1F3haE4
I have #multilingual thoughts depending on what I’m thinking about. Could be #catalan or #spanish, or #english! What about you? #languages
@CatalanVoices +#german
.@JimmyTrail then… #gràcies, #gracias, #thanks and #danke for answer! ;)
@CatalanVoices Me too! I am deaf, so I have also #multilingual thoughts in #catalan, #castellano, #english or #signlanguage! That’s great!
.@martavmaristany amazing! I studied #LSC (#LlenguadeSignesCatalana) in @agils_com and I enjoyed it a lot. It should be taught in schools!
@CatalanVoices Ha ha! The world is so small, “El món és un mocador”! The boss Joan of @agils_com is a good mate. I am a @DifuSord volunteer
.@martavmaristany @agils_com @DifuSord i tant, Marta, el món és un mocador! En Joan corria x allà i la meva professora va ser la Vanessa :)
Do you ever think about how many ants it would take to lift you?
.@WeRWorld You make me laugh thinking on it! Some ideas to figure it out: http://amzn.to/1KcK1DZ Hi from antipodeans!
Lunch time! I’ll show you a typical #vegan meal: veggie burgers, millet&onion puree, salad & strawberries+orangejuice
@CatalanVoices awesome and yummy. Enjoy!
.@daniel_julia thanks! Great benefits of a plant-based diet for our health, the environment & #protectanimals! #whatveganseat @markhawthorne
@CatalanVoices sure, i know @markhawthorne
Rob Dobson ‏@H2BCN 6h6 hours ago View translation
Curator #112 @CatalanVoices: Mariona Sanfeliu – http://bit.ly/1E1Fxfy
While they rest… I run! #afternoonIssues #busy #multipleTasks #friends #pets
I’m really greateful to @Alzheimer_Cat for his support group for relatives of #Alzheimer’s disease patients. Last day pic.twitter.com/8FYzIFV54c
Thanks a lot @CatalanVoices for your comments. Hug.
Twice a week we take part of @cvg_cat #Castellers (#HumanTowers) rehearsal. Here a Pillar of 5 http://bit.ly/1Ee6Hiu
I use to act as a #crutch: a person of lower stature than the bass who places his shoulder under bass armpit helping to support the weight.
This is a “pinya” (pinneapple) of a “#castell net” (Here more info in #english: http://www.m2stravels.com/blog/2014/01/20/catalonian-human-towers-handbook/ …) #HumanTowers pic.twitter.com/OGvOoRPjW8
@CatalanVoices I think that a better translation of “pinya” is pinecone
.@tonvaldi I think you are right! Certainly “pinecone” it’s easy to understand ;) Thanks! #pinya #castellers @cvg_cat pic.twitter.com/5tCxTrHPcf
In the previous #castle I’ve been a cap or gap filler in the base, and this is the “folre” that reinforce the trunk
In Xmas day 2011 we found a abandoned dog in the street; we warned authorities & followed his shelter destiny (1/2)
..going for a walk with shelter’s volunteers; was #adopted! We discovered a sad reality, the #CompassionFatigue http://bit.ly/1GPxkS2 (2/2)
My heart melt with all @HopeForPaws #rescue vídeos, I laugh & disc. #dogfriendly places with @_SrPerro, and learn a lot from @hablandoperro
Children already in the school… park time with Canica! #Barcelona #BarcelonaWithDog
Deeply sorrow… I recommend to read: “Zoos, pitiful prisons” by @peta I support #BoycottTheZoo and #protectanimals
There still are tailors and cobblers (shoemakers) who sew and repair shoes and handbags with a sewing machine #jobs
I want to have a @Fairphone, 1st ethical smartphone. Other way to produce & consume is possible! #superhero logo font
I forgot to say that this article is from the ethologist @Hablandoperro blog, in #spanish, but it has a link to a related video in #english
Yesterday I eated delicious and yummy (as usual) vegan meal from Vegetart in ViladeGràcia quarter
Today I’m going to have lunch yummy homemade meal at fresh air in a tipical city near Nuvol where I collaborate from time to time
Today homemade meal & @Vegetart #veggieburger #PicnicStyle in a public square in #Raval #Barcelona #whatveganseat
#Worthfollow @xavieraldekoa Africa Correspondent in @LaVanguardia #worthproject
I highly recommend this @IsaacUlam @lejosenmi album, revisiting traditional music #folklore #music #recommended https://www.youtube.com/playlist?list=PLWkRFupVomSBW1Dx4YKutpNgEK8OMWgNq
Sometimes #happiness is a game #dogsplaying #dogs #Barcelona cc @_SrPerro @Hablandoperro @melisatuya pic.twitter.com/SG5a0TqlTB
I like to find strange things, esp. urban details, like this leaf mark in a pedestrian crossing’s white stripe #city
Could we have a song like this for our #catalan #politicians? Would be great! #Municipals2015 @APMTV3 #MarvinGaye
My favourite paiting is “The Milkmaid” by Johannes #Vermeer. You can find it at @rijksmuseum #Amsterdam What’s yours?
.@mutsuda @rijksmuseum thanks! :D A #mustSee !
I used to #draw when I was younger. There are some of my #drawings (in catalan: “#dibuixos”) https://www.flickr.com/photos/inventariant/sets/72157606918006372/
Listen @petitdecaleril La figura del buit. It is #catalan lang. but #music is a lang. itself https://open.spotify.com/album/3grIsex3CbF3LJuXFu9xSJ/6ZcCFYXfcW2QvJiLxAP59q …?
Arts & crafts now for @FMplvila A neighbourhood festival in August http://www.barcelonayellow.com/bcn-events-articles/217-festa-major-de-gracia … #FestesdeGràcia Join us!
Happy ending: cinema night #BladeRunner at @PhenomenaExp with friends
Good morning from #Barcelona #Catalonia! Asphalt, green and blue
[quick plug] For anybody interested in Barcelona or Catalonia, a #FF for their English-tweeting #rocur account @CatalanVoices
.@peopleofyorks Thank you for the #FF!
There are 10 #AnimalSanctuaries in #Spain Last 3 in #Catalonia: @santuvacaloura,@MinoValleyFarm,@leonvegano_net (1/3)
@elvallencantado,@wings_of_heart,@refugiolacandel,@animalcompasion,@granjalabassa, @EH_asanctuary and @santuariogaia #protectanimals (2/3)
This @santuariogaia video shows their spirit https://www.youtube.com/watch?v=qoyswtFi3p4 #AnimalSanctuaries #AnimalShelters #protectanimals in #Spain (3/3)
My #coworkers say it’s #naptime #workwithdog #workwithcat #dogs #cats #yawn #yawning #yawningdogs #yawningcats #love
Related w/ #AnimalSanctuaries it recently launched @EduAnimalorg that aim to promote their respect & protection inside educational curricula
Talking about #VeganLifeStyle, you may know @amapolavegan Shop for #VeganShoes boots, purses, belts In #Barcelona Besides, it’s #dogfriendly
From #Horta to #Poblesec Interviewing #ElSobrinodelDiablo with @aidapallares & @tatianapaga for @calandriaNUVOL #cool
Best friday night ever: #ElSobrinodelDiablo guitar, voice & “cajón” box drum Xavi García from #Calamento in #PobleSec
Weekend! Going to the #PublicLibrary @bibvaporvell There cool #librarian @EbonyWhite runs cinema section & SpotifyLst http://bit.ly/1zMMDbu
#Barcelona has great #PrivateLibraries too. I was pleased to work with @SubiranaJaume & @el_fotograf in this #book http://bit.ly/1AMgvQi
Knowing those intimate and secret places with you was my pleasure. @SubiranaJaume @CatalanVoices
.@el_fotograf @SubiranaJaume & @marionaxs we are such a good team! Good vibrations, conversations, good feelings, good work for @bcn_llibres
What do you do at your #sparetime? I like to go the #theatre, watch movies, series, #read, write, hang out with friends… and you? #weekend
Amazing! #DaveMeinert The Pegasus Project https://vimeo.com/126378138 #adopt #AdoptDontShop #stoppuppymills Strong bond http://bit.ly/1DPjwnR
In our way to #Roses we find a car burning in petrol station. @mossoscat & @bomberscat do their job. Problem solved
The orange sun umbrella and the green turtle. In #Roses main beach @VisitRoses #Catalonia #CostaBrava
.@VisitRoses thanks for using my photo! ;)
.@hsc_roses thanks for using my photo! ;)
Our cat and dog Mitsuko & Canica play fighting in a quiet sunday morning. No hurries, play and enjoy, it’s weekend! https://www.youtube.com/watch?v=lq1iV9eGm6M
Look for: Aurora Portillo (#illustration) Blanca Martí (#scientificIllustration) and Jordi Santanach (#art objects)
Having lunch at #vegetarian #restaurant #TeresaCarles celebrating my birthday a few days later with part of my family
My sister Berta (right) who is psychologist and therapist specialized in #autism took part in #CharityRace @correblau
It’s worthknowing the @Wabotai & @iscolo alphabetisation project designed for #Africa. I explained it (in catalan) in http://wp.me/p9rKE-jh
Here you can see the workinproject pics of the #hopscotch #alphabetisation game #marelle #education #music #Africa
Endless work in @etselquemenges stand in @biocultura. They are launching 1st child health & nutrition journal EtsNen
Endless work in @etselquemenges stand in @biocultura. They are launching 1st child health & nutrition journal EtsNen
By the way… I want #Catalonia to be #thenextstateofEurope
A backlight selfie of my human family (at least for now) to say goodbye. Hope you enjoyed my week as I do! @marionaxs

Captura de pantalla 2015-07-31 a les 20.24.41

Enllaç permanent Feu un comentari

Un dia al circ, crònica de circ a Núvol

febrer 28, 2015 at 12:22 pm (inventaris)

Article publicat a Núvol el 27.02.2015

The big top, l’espectacle dels Raluy fa justícia als seus eslògans: “El circ més clàssic i familiar” i “Un circ català obert al món”. No en va, el passat 3 de febrer va guanyar el Premi Ciutat de Barcelona per “l’eficaç combinació artesanal de números propis i atraccions internacionals”.

Circ Raluy

Com a conductor de l’espectacle trobem al veterà Carlos Raluy, que amb la seva direcció precisa i destra va presentant acrobàcies, malabars, números aeris, mags i pallassos, alternant-se artistes de la nissaga Raluy amb artistes internacionals, per a transportar-nos durant una estona al món del “més difícil encara”. Un dels valors afegits d’anar-los a veure és gaudir dels voltants de la carpa: podreu visitar el Museu del Circ i fotografiar-vos davant dels carruatges del segle XIX i XX perfectament conservats que formen part de la seva comitiva itinerant.

En un detall de posada en escena molt ben trobat, és la cinquena generació de la família Raluy qui obre la funció: les joves germanes Kimberly i Jillian Giribaldi Raluy (tenen 16 i 14 anys) amb les seves talentoses acrobàcies dels “Jocs Icaris”. Altres membres de la nissaga els trobem en el número aèri de Jean-Christophe de Beauchamp i Kerry Raluy, en el de Louisa Raluy dins una esfera metàl·lica imponent, i en el molt destacable número d’inspiració ètnica de Rosa Raluy amb fletxes i llances en equilibri, homenatge a l’escultor Alexander Calder. En aquesta ocasió no vam poder veure el número dels patins de Niedzielai Emily Swider Raluy, ni les acrobàcies mans-a-mans dels ucraïnesos Golden Star, però vam poder gaudir d’altres artistes internacionals com el números del llaç i altres elements dels cowboys amb el francès Patrick Gruss Bouglione, o els malabars impossibles amb caixes que semblen surar en l’aire de William Giribaldi.

La serietat del Bigotis (una mena de carablanca per la seva serietat), la comicitat ingènua deBilin (l’august) i l’energia desbordant de Sandro (el contraaugust) formen el clàssic trio de pallassos que fan les delícies de grans i petits, amb números individuals o de transició compartits també amb Globó i les seves ampolles musicals.

El final amb els germans Carles i Lluís Raluy (que a banda de clown és matemàtic, alerta!) tocant la concertina a dues mans, i marxant junts d’esquena al públic mentre el cercle de llum es va tancant és un bonic final per a un espectacle rodó.

Enllaç permanent Feu un comentari

Els arquetips de Damià Bardera, crònica de literatura a Núvol

Desembre 11, 2014 at 10:45 am (inventaris) (, , , )

Article publicat a Núvol l’11.12.2014

Damià Bardera ha infantat una nova obra. Ha sortit a la llum el seu cinquè llibre de contes amb El Cep i la Nansa, de la mà del seu editor Francesc Mestres, padrí de tots ells des que sortí “i alguns contes per llegir-los d’amagat” l’any 2010. Comptant el primer llibre de poemes del 2008, a llibre per any i amb dos més ja escrits, Bardera té una prolífica progènie de sis obres, i presentava dimarts la seva darrera, Contes de propina, a la llibreria La Impossible de Barcelona.

Bardera_contespropina_2

Fotografia de Moisés Velarde

Va introduir l’acte en Quico Mestres, qui va reiterar, per a qui ho sentís de nou, el seu constant entusiasme i recolzament a l’obra barderiana. Van continuar els convidats a presentar la nova peça, en Jordi Nopca i en Matthew Tree, tots dos convocats en qualitat d’escriptors, no pas de periodistes o diguem-ne, mediàtics.

Nopca va voler destacar tres elements del llibre: el viatge (a través de l’espai, el temps i l’itinerari vital del narrador); la crueltat com a element més característic de la literatura de Bardera, amb la tendresa com a contrapunt o polaritat (però una tendresa no sentimental, va voler aclarir); i finalment l’excentricitat. Dels personatges, de les situacions, dels excessos, de l’onirisme o l’estrip. Una reflexió interessant per part d’un escriptor jove analitzant l’obra d’un altre escriptor jove la va fer Nopca quan va afirmar que “les connexions impensades és una de les qüestions que més m’interessen, especialment perquè això no em passa sempre”, i va posar exemples de relacions entre contes de Damià Bardera i Kafka, Lydia Davis o la llegenda del Gòlem.

També Matthew Tree trobava connexions en l’obra de Bardera, amb un escriptor nord-americà en el seu cas, Palahniuk, però tot i veure’n una certa semblança temàtica o d’atmòsfera, Tree en destacava la rotunditat amb què els textos de “Contes de propina” provoquen la incomoditat en el lector. La part fosca d’un mateix hi és retratada sense necessitat de recórrer a allò grotesc, que provoca fins i tot desmais de tant explícit com ho fa Palahniuk. En la literatura de Bardera la violència, la desolació, la crueltat, allò escatològic, el sadisme… vesteixen personatges físicament impedits, salvatges, o retardats, d’una naturalitat i una aparença de quotidianitat que és el que els fa especialment impactants. “Com un cop de puny al plexe solar”, va dir Tree.

Després de les dues elogioses presentacions, contingudes en la forma però entusiastes en el fons, Damià Bardera va enfilar els agraïments a l’editor, al corrector Josep Maria Fulquet present a l’acte, i a la Mireia i l’Olga de la llibreria La Impossible per acollir de nou la presentació d’un llibre seu. Tanmateix, com no podia ser d’una altra manera, el seu bagatge filosòfic va traspuar en les notes que havia pres dels seus dos convidats, i en un diàleg entre enjogassat i profund es va parlar de la referència constant a la infantesa, d’on Bardera diu que li agrada pouar a la recerca de vivències, records, traumes o sensacions, d’on ell en filtra aquesta cruesa inquietant de l’ànima humana. Es va parlar d’una certa “èpica escatològica”, en paraules de Matthew Tree, i de l’arquetip que ha d’emergir d’entre les boires de la seva ment per tal que escriqui: “Si no m’està emergint un arquetip, no escric. Ha de ser logos, ha de ser paraula viva” va dir Bardera.

Francesc Mestres obrint l'acte de presentació amb Jordi Nopca, Matthew Tree i l'autor. Fotografia de Moisés Velarde

Francesc Mestres obrint l’acte de presentació amb Jordi Nopca, Matthew Tree i l’autor. Fotografia de Moisés Velarde

I és que aquesta és una de les característiques més destacables dels textos de Bardera: la seva brutal versemblança amb situacions viscudes, amb personatges coneguts, sense autocensura, on el dolor i l’horror tenen “un deix metafísic”, com ell diu, profund, que des del microcosmos i les microcrueltats dels nens solitaris dels seus contes, o dels individus estranys i perversos que vagaregen per les seves històries, ens fan pensar, conscient o inconscientment, en els grans drames i les grans massacres perpetrades pels éssers humans, al llarg de la història de la humanitat, i a gran escala.

En aquest darrer llibre, de nou separats els contes en dues seccions, la segona part té un punt més surrealista; són antics poemes reconvertits a contes, i potser d’aquí la seva concreció, i alhora la seva llibertat narrativa, la seva poètica inversemblant. La primera però, conté un element nou en l’obra barderiana: un “Damià”, el nom propi, i unes referències presumptament biogràfiques que tenen una intencionalitat i una funcionalitat molt clares: la versemblança dels contes, el rerafons reconeixible i identificable els fa encara més frontals.

Enllaç permanent Feu un comentari

Inventari de petits plaers

Setembre 14, 2014 at 5:59 pm (inventaris) (, )

  • veure com dorm la Canica
  • sentir els seus petits esbufecs
  • notar el sol a la pell
  • abraçar-se amb algú que estimes i desitges quan el sol us ha escalfat la pell
  • capbussar-se en aigües netes
  • dutxar-se per treure’s la sal del mar
  • sentir la fresca dels vespres d’estiu
  • sentir la fresca dels matins de setembre que anuncien la tardor
  • amanyagar-se els cabells
  • que t’acariciïn els cabells
  • rascar-se els voltants d’una picada de mosquit
  • treure’t el rellotge
  • descordar-se el sostenidor
  • canviar sabates per sabatilles en arribar a casa
  • una migdiada
  • una migdiada acompanyada
  • menjar síndria
  • una galeta sucada en el te
  • menjar xocolata
  • la Canica adormida damunt meu
  • la Canica i la nena adormides damunt meu
  • tenir sexe amb algú que t’agrada
  • fer l’amor amb algú que estimes
  • parlar amb algú interessant
  • escriure’t coses interessants amb algú que encara no coneixes
  • pronunciar els noms de les figures retòriques, castellanes o catalanes
  • les floretes inesperades
  • els petits afalacs
  • les coses petites
  • els petits
  • els plaers
  • aquests i altres petits plaers

bonheurs

 

Enllaç permanent Feu un comentari

Organitzadors UOCmeet curs 2013-14

Juliol 31, 2014 at 12:30 am (inventaris)

Durant el curs 2013-14 vaig formar part de l’equip d’organitzadors de la trobada periòdica UOCmeet impulsada per la comunitat de graduats de la Universitat Oberta de Catalunya i que compta amb el suport de UOC Alumni.

Organitzadors

AleixCabreraAleix Cabrera

Llicenciat en Comunicació Audiovisual per la UOC i Llicenciat i Màster en Farmàcia per la UB.

Ha orientat la seva activitat professional a projectes i empreses amb la comunicació com a base: periodisme, gestió de xarxes i continguts, producció audiovisual, literatura infantil i creació de cursos de formació.

Blog | Twitter | Linkedin

MaiteCastelletMaite Castellet Homet

Licenciada en Filosofia i Ciències de l’Educacio per la UB, i Máster en direcció de Comunicació i Marketing per la UOC. Laboralment vinculada a la comunicació, les RRPP i el marketing des de fa més de 20 anys, i a diversos sectors: agències de comunicació, món editorial i ONG. Actualment té la seva pròpia empresa: Feel Art, un servei de Personal Art Shopper a Barcelona i Tenerife.

Linkedin

FXavierMedina

F. Xavier Medina

Doctor en antropologia social per la UAB. Director de l’àrea de Food Systems, Culture and Society dels Estudis de Ciències de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

President per a Europa de la International Commission on the Anthropology of Food and Nutrition (ICAF).

Twitter | Linkedin

OriolMiralbell

Oriol Miralbell

Doctor en Societat de la Informació i del Coneixement per la UOC, Master en Information Resources management per Syracuse University (NY-USA), sóc professor dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC en el programa de Turisme. He estat responsable de Sistemes d’informació Turística i de la Xarxa d’Oficines de Turisme a la Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya.

Facebook | Twitter | Linkedin

Toni MorenoAntoni Moreno Peleteiro

Profesional de la Gestió de Projectes TIC. Ha desenvolupat la seva carrera a Telefónica, a les àrees de Logística, Operacions i Sistemes d’Informació.

Actualment es cap de projectes de grans clients a Telefónica. Enginyer Tècnic en Informàtica de Gestió per l’UOC.

Linkedin

Mariona Santfeliu

Mariona Sanfeliu

Documentalista graduada per la UOC i llicenciada en Filosofia per la UB, he desenvolupat la meva carrera professional en l’àmbit de les biblioteques, la consultoria (Infonomia, Momentum), i en el sector editorial (a Grup62 en els dos darrers anys). M’apassionen les arts escèniques, la literatura i l’escriptura, així com les TIC i les possibilitats que obren les xarxes socials.

Blog | Twitter | Linkedin

– See more at: http://social.alumni.uoc.edu/uocmeet/organitzadors/#sthash.QjFLC0VW.dpuf

Enllaç permanent Feu un comentari

My book of gratitudes 2007-2009

Març 11, 2014 at 12:27 am (inventaris)

He trobat una petita joia. Una llibreteta groga que vaig anar omplint de coses a agrair… N’hi ha de molt “xorres” i d’altres de més trascendents… Doncs aquí la copio (la deixaré incompleta i aniré omplint en els propers dies). :) (I per cert, és bilingüe perquè és com jo soc)

GRACIAS, GRÀCIES…

  • [set 2007] por la herida del dedo, que se ha cerrado
  • por estar cogiéndole el gusto a cocinar
  • por estar aprendiendo a organizarme
  • por haber conocido a Jean Paul Wabotai, a Salvador, la obra de Louis Hay
  • por el taller de Pechú en Andanças’07
  • por el grup de gente del Cor Trobada (Nou)
  • porque a lo mejor pronto volveré a ser tía
  • porque algun día seré madre… seremos padres
  • porque con A nos queremos cada vez mejor
  • porque hoy he entregado un trabajo a tiempo
  • por el macbook
  • por la moto
  • por la cartera de documentos que me regaló papá
  • por la calefacción de casa

La gratitud no es una consecuencia de las cosas que nos suceden; es una ACTITUD que cultivamos con LA PRÁCTICA. Cuanto más agradecemos, más tenemos por agradecer.

  • por la lluvia
  • por las clases con Jean Paul
  • pel sopar; estava molt bo tot

Rose (Lost): “never toke question my blessings”

  • por la família “Som sis i més” (Nadeus & Co.)
  • per haver conegut el Subirana i amb ell el món de la poesia
  • perquè tinc dues feines no-monòtones!
  • [oct-nov 2007] 30/11/2007
  • no haver sigut jo i les cortines la causa indirecta de la caiguda de’n XRdV
  • per haver conegut a en Pasqual Maragall
  • per no tenir cap accident amb la moto malgrat conduir atabalada…!
  • per tenir companys de feina… encara que sigui en les 4 hores que faig de voluntària a la BGAB
  • per no haver xocat en un encreuament amb una moto que ha passat en vermell
  • [des 07] per lo meravellosament que em sento quan cantem “l’arise” del compàs anacrusa del 112 del Chorus del número 9è (O Thou…) del Messies de Haendel.
  • [3-12-07] gràcies per l’amistat i les converses sobre documentació amb en Llorenç (IEC)
  • Gràcies per lo fantàstic que està sent per l’A. el seu viatge a Florència (conversa amb el D.!)
  • [4-12-07] Gràcies per la meva mare i la meva germana
  • [5-12-07] Perquè l’A. ha tornat sa i estalvi!
  • [10-12-07] per l’aigua calenta que surt de l’aixeta de la biblioteca on treballo ara
  • perquè avui puc cantar mentre treballo!
  • [11-12-07] Gràcies per la vida
  • [14-12-07] Por los ratos con papá, enseñándole inglés
  • [15-12-07] Por los conciertos de Carlos Núñez & banda
  • Por la amistad con Carlos, Pancho…
  • Por el ratito cogiendo en brazos a la Gia, la hija de un mes de Cristina, ex bailarina de los Cl.gh
  • [17-12-07] Por los buenos ratos en el ensayo general del Mesías
  • Por el aria “But who may abide ” de alto o de contratenor (el año pasado: Robin Blaze)
  • [18-12-07] Por lo bonito que es cantar el Messies participatiu. Y más al lado de mamá.
  • [20-12-07] Per les classes de flauta de l’Abel
  • Perquè he vist a la Lia!

(continuarà)

Enllaç permanent Feu un comentari

Llibres llegits

febrer 23, 2014 at 5:53 pm (inventaris) ()

Primera aproximació, incompleta, perfeccionable, provisional, sense cap ordre més que el que m’he trobat en una llista de llibres feta per mi fa mil anys, cap al 2006, o el 2007, calculo; més els que vagi recordant sobre la marxa, no té cap ordre concret… només algunes agrupacions tenen un cert sentit…

  • El mundo de Sofía
  • L’art d’estimar, Erich Fromm
  • Las cosas de Clara (infantil)
  • El zoo de’n Pitus (infantil)
  • Elvis Karlsson (infatil)
  • ¡Elvis, Elivs! (infantil)
  • Si un matí d’estiu un nen, Roberto Cottroneo
  • La escafandra y la mariposa, Dominique Beauvy
  • Veig una veu, Oliver Sacks
  • El meu amic Friedrich (infantil)
  • I un dia serà demà (infantil)
  • El petit príncep, Saint-Exupery
  • Mecanoscrit del segon origen, Manuel del Pedrolo (escolar)
  • El procés, Frank Kafka
  • Ell castell, Frank Kafka
  • La metamorfosis, Frank Kafka
  • Noranta-tres, Víctor Hugo
  • Un món feliç, Alfous Huxley
  • Momo, Michael Ende
  • La historia interminable, Michael Ende
  • Cien años de soledad, Gabriel García Márquez
  • Todos los nombres, José Saramago
  • Ensayo sobre la ceguera, José Saramago
  • El pan de los años mozos
  • Prosa y circunstancia
  • Incerta Glòria, Joan Sales
  • Las ciudades invisibles, Italo Calvino
  • La vida sale al encuentro, José Luis Martín Vigil
  • Le guardián entre el centeno, Sallinger
  • Un lugar para mí (infantil)
  • Quan un toca el dos (infantil)
  • De qui és el bosc? (escolar)
  • Platero y yo (escolar)
  • Rinconete y cortadillo (escolar)
  • Los pazos de Ulloa, Emilia Pardo Bazán (escolar)
  • Teatre d’Àngel Guimerà (escolar)
  • L’auca del Sr. Esteve (escolar)
  • La plaça del diamant, Mercè Rodoreda (escolar)
  • Mirall trencat, Mercè Rodoreda (escolar)
  • La gesta dels estels, Salvat Papasseit (escolar)
  • Els fruits saborosos, Josep Carner (escolar)
  • Cementiri de Sinera, Àngel Guimerà (escolar)
  • Aquí descansa Nevares, Pere Calders (escolar)
  • Tirant el blanc (escolar)
  • Solitud, Víctor Català-Caterina Albert (escolar)
  • Allò que tal vegada s’esdevingué (escolar)
  • L’auca del Sr. Esteve (escolar)
  • Llibre dels fets (escolar)
  • Contes d’un filòsof
  • Del amor y otros demonios, Gabriel García Márquez
  • El hombre que era jueves, Chesterton
  • ¿Qué me quieres amor? Manuel Rivas
  • Fahrenheit 451
  • Siddaharta
  • 1984, George Orwell
  • Rebelión en la granja, George Orwell
  • K.L.Reich, Amat Piniella
  • El tercer hombre
  • Los jardines secretos de Mogador
  • El cielo protector, Michael Bowle
  • La hojarasca
  • Tan veloz como el deseo
  • Del amor
  • Grans esperances, Dickens
  • El mito trágico del ángelus
  • Condició de pare, Joan Barril
  • Tots els ports es diuen Helena, Joan Barril
  • Certes mentides, Joan Barril
  • La ciudad y los perros
  • Las tres preguntas, Bucay
  • Déjame que te cuente…, Bucay
  • El camino de las lágrimas, Bucay
  • El camino del encuentro, Bucay
  • Seguir sin ti, Bucay & Salinas
  • Juntos pero no atados, Jaume Soler i M. Conangla
  • Las mujeres que aman demasiado
  • Amar o depender
  • Descubre el secreto
  • El secreto
  • La última lección, Randy Paush
  • Paraules des del silenci, Laia de Ahumada
  • Carta de una desconocida, Stephan Sweig
  • Poesía completa, Mario Benedetti
  • Filosofia d’estar per casa, Xavier Rubert de Ventós
  • Pa negre, Emili Teixidor
  • Pedra de tartera, Maria Barbal
  • Cada dia penso en tu, Maria Barbal
  • El hombre que susurraba al oído de los caballos, Nicholas Evans
  • El médico, Noah Gordon
  • La doctora Cole, Noah Gordon
  • Las voces del desierto, Marlo Morgan
  • Fauna animal, Damià Bardera
  • Provisionalitat, Toni Sala
  • L’últim dia abans de demà, Eduard Márquez
  • El libro de las ilusiones, Paul Auster
  • La gatera, Muriel Villanueva
  • La mort, una Aurora, Kubbler-Ross
  • Les dues cares de la lluna, Asha Miró
  • El llenguatge secret de les flors, Vanessa Diffenbaugh
  • Algun dia ens ho explicarem tot, Daniela Krien

Enllaç permanent Feu un comentari

2013 in review

Desembre 31, 2013 at 7:03 pm (inventaris)

The WordPress.com stats helper monkeys prepared a 2013 annual report for this blog.

Here’s an excerpt:

A New York City subway train holds 1,200 people. This blog was viewed about 5,000 times in 2013. If it were a NYC subway train, it would take about 4 trips to carry that many people.

Click here to see the complete report.

Enllaç permanent Feu un comentari

Els meus escrits a Núvol, el digital de cultura

Desembre 28, 2013 at 4:35 pm (crítica, inventaris) (, , , , , )

Els meus escrits a Núvol, el digital de cultura… els inventario en un post, perquè me n’he adonat que si anava posant aquesta llista a cada nou post del blog, saltava com a “retroping” als comentaris de l’article de núvol en qüestió, i a banda de la feinada per a l’editor, quedava lleig i massa autoreferencial… ;) Així que els deixaré en un sol post que aniré actualitzant.

En ordre cronològic:

  1. 10.11.2012 – [TEATRE] Quin nom li posareu?
  2. 13.11.2012 – [TEATRE] El tinent d’Inishmore de Martin McDonagh al Versus
  3. 17.12.2012 – [CIRC] Mazùt, o acceptar el canvi des de “l’aquí i ara”
  4. 19.12.2012 – [MÚSICA] Carlos Núñez a Barcelona: doble ració
  5. 29.12.2012 – [MÚSICA] Cor de cors. L’Agrupació Cor Madrigal celebra 25 anys a L’Auditori
  6. 26.02.2013 – [TEATRE] Catalans, tenim una història
  7. 19.04.2013 – [LITERATURA] L’edició, unplugged
  8. 20.04.2013 – [TEATRE] Teatre antitotalitari
  9. 12.07.2013 – [CIRC] Matx de pallassos. Un combat molt lliure a l’Espai Lliure del Lliure
  10. 17.07.2013 – [TEATRE] “Dona sàpiens” de Les Xandrines al Teatre Alexandra
  11. 27.07.2013 – [TEATRE] Molt més que Mozart
  12. 15.09.2013 – [LITERATURA] Itineraris literaris exclusius per a Sketchcrawlers a La Setmana
  13. 13.12.2013 – [CIRC] Obres de Baró d’Evel, l’espectacle sinestèsic, crònica de circ a Núvol
  14. 18.12.2013 – [TEATRE] El Romeu i Julieta à la Propeller al Teatre Akadèmia
  15. 13.04.2014 – [CIRC] Maiurta. El plaer de transitar per l’art
  16. 03.07.2014 – [TITELLES] Quan Pinotxo es va fer gran
  17. 08.07.2014 – [TITELLES] Trípula, un viatge meravellós
  18. 26.09.2014 – [LITERATURA] Més contes de Paper de Vidre
  19. 02.10.2014 – [TEATRE] Airejant pensaments i secrets a la Sala Muntaner
  20. 11.12.2014 – [LITERATURA] Els arquetips de Damià Bardera
  21. 27.02.2015 – [CIRC] Un dia al circ
  22. 05.06.2015 – [CIRC] Pallasses sense fronteres al Circ Cric
  23. 09.06.2015 – [TEATRE] Blanca desvelada. La veritat damunt d’un escenari
  24. 08.06.2015 – [TEATRE] Quan l’oblit té nom de dona
  25. 19.10.2015 – [TEATRE] Què són avui en dia els Lladres de Temps?

Enllaç permanent Feu un comentari

Iniciant El camino del Clown amb Alain Vigneau. La escucha

Novembre 24, 2013 at 10:30 pm (inventaris)

Bienaventurados los fracturados porque dejan pasar la luz. Acabant un impressionant cap de setmana de tres dies en què he experimentat el misteriós poder terapèutic i reparador del Clown essencial, amb Alain Vigneau Costedoat transitant “El camino del Clown”, segon mòdul “La escucha”. Quin gran viatge… “Sólo ha sido un golpe de mar…”. Infinites gràcies Glòriacaminoclown.

Enllaç permanent Feu un comentari

Desconnectar per a connectar

Juny 17, 2013 at 10:38 pm (anecdotes, cabories, inventaris)

Desconnectar de la situació laboral d’un acomiadament inesperat per a connectar amb les coses vertaderament importants, com la família. Marxar lluny per veure més a prop el destí desitjat. Trobar-se aïllat del món sense cobertura i tallar el fil de la connexió immediata i indiscreta amb tothom per a descobrir a l’altra banda del silenci molts pensaments que són per a mi. Rodejar-te d’amics de fa poc temps per a descobrir vincles d’amistat amb companyes de feina que s’han anat forjant calladament, a foc lent, com moltes de les coses bones de la vida. Conduir en la solitud del seient del darrere adormit escoltant cançons infantils que emocionen, llàgrimes que llisquen d’ulleres fosques, i el bes del sol rogenc de la tarda en les retencions d’entrada a la ciutat d’on havíem fugit.

Retornar per començar a sortir. Sortir del pessimisme, sortir de la mal dita crisi, esquivar-la, vorejar-la, ignorar-la per deixar de viure-la. Buscaré alternatives, donaré veus, arribaré a més oïdes i més ulls. Lluitaré per a fer-me un lloc, per a fer un lloc en el món a la meva forma de veure’l, la compartiré, i aprendré d’altres. Com en les apories de Zenó en què el moviment no es pot explicar de forma racional,  em mouré per no sentir-me aturada,  o aniré més lenta i fins i tot em pararé per a sentir que estic viva, no ofegada dins una estructura que va massa ràpid i no es mira ni els peus.

Recordo ara del Dahma Neru el gran aprenentatge que vaig fer-hi: “Anicha”, la llei de la impermanència: tot passa. I tot torna, com els cicles de la naturalesa, però amb sort, havent après del cicle anterior. Això espero. Així serà.

naturalesa

Post scriptum: He caigut en la temptació d’escriure aquest post amb aquest infinitiu que s’ha posat taaant de moda en les xarxes socials. Algú recorda si és una figura retòrica de les que apreníem a l’escola? Estan entre les oracions impersonals i el subjecte el·líptic… però no és ben bé ni una cosa ni l’altra… Algun/a filòleg/a a la sala? Vull treure’m el D però ja…! Jo aquí posaria ‘filòleg/oga’ però ja m’imagino que no va així ;)

Enllaç permanent 3 comentaris

Projecte d’alfabetització Abecedari de J.P. Wabotaï i Isa Colomer

Juny 11, 2013 at 11:46 pm (cites, inventaris) ()

Avui us presento un projecte i unes persones.

Les PERSONES són en Jean Paul Wabotaï i la Isa Colomer.

  • En Jean Paul Wabotaï és un artista polifacètic nascut a Kinshasa (República Democràtica del Congo) i actualment resident a París. És cantant, autor i compositor, percusionista, coreògraf, pintor i pedagog. Ha viscut la seva trajectòria artística i vital implicant-se en projectes humanitaris des de 1993, i és un incansable ambaixador de la cultura congolesa per tot el món. Té divuit discos editats, entre ells sis àlbums per a infants. L’any 2003 a Barcelona va crear l’Associació Nens del Congo-Nens del Món i té en marxa diferents projectes per ajudar als nens i nenes del Congo. La característica principal de Jean Paul és la seva vitalitat, la seva alegria i la seva lluita contra les injustícies, que transmet sense parar en totes les seves formes d’art.
  • La Isabel Colomer, nascuda a Barcelona, és dissenyadora gràfica i il·lustradora. Va estudiar a l’Escola Massana, i havent treballat en diferents estudis de disseny gràfic, el 1995 crea el seu propi estudi amb Pilar Colomer: Colomer Disseny i Il·lustració. Des del seu estudi ha desenvolupat la imatge gràfica del projecte del que ara us parlaré, a banda de posar la seva veu també, com a apassionada del cant a capella que és, i cantant habitual de cors de gospel.

JPISA

El projecte:

L’any 2009 en Jean Paui i la Isabel van engegar un projecte essencial en les seves vides, juntant les seves professions i passions, la il·lustració i la música: el de fomentar l’alfabetització per mitjà de la música, la imatge i el joc, creant una cançó i un llibre il·lustrat amb l’ABECEDARI, en diferents llengües. Així va anar sorgint un abecedari rere l’altre, els primers van ser en castellà i en anglès publicats a l’editorial Larousse sota el segell Vox: “Abecedario” en castellà i “Alphabet” en anglès.

El projecte Alfabet Àfrica, en francès, sota el segell JPW Productions i l’ Associació Enfants du Congo-Enfants du Monde, va veure finalment la llum finalment l’any 2012 per a promoure l’educació informal a Àfrica i contribuir així al desenvolupament del continent. Igual que els anteriors, es tracta d’un material educatiu composat per un CD amb tres cançons i un pòster dissenyats per a aprendre l’abecedari d’una manera lúdica i divertida, i amb conceptes arrelats a la cultura de l’idioma en qüestió.

poster-alphabet-africa alphabet-africa-brazzaville

Actualment, TV Congo i DRTV, dos dels canals de televisió més importants de la República del Congo, difonen el vídeo del projecte tres vegades al dia, a més de les emissores de radio Micodec i Ràdio Congo. Els diners recaptats amb la venda de la col·lecció Abecedari 2.0 es destinarà íntegrament a la reactivació dels projectes recentment engegats Casa de la Pau i de l’Alfabetització a Brazzaville (República del Congo) i el projecte Caravane Alphabet Africa, que s’emmarquen dins dels Objectius del Desenvolupament del Mil·lenni de la UNESCO 2000-2015.

Difusió i promoció del projecte a casa nostra:

En motiu de la publicació de la versió en català, “El meu primer Abecedari” en el segell Estrella Polar, a la Galeria d’art Espai Garum de Lliçà d’Amunt (la sala d’art més petita del món, recentment ampliada a dos espais), dirigida per l’artista Màrius Gómez, s’hi estan exposant aquests dies les obres dels nostres dos protagonistes, per a fer difusió del projecte que us he explicat.

A l’Espai Garum (Anselm Clavé, 95, Llicà d’Amunt) s’hi exposen les il·lustracions d’Isabel Colomer presents en els quatre abecedaris sota el títol: “Abecedari, un projecte per a tots els nens del món” (fins el 30 de juny), a la foto, la Isabel amb Màrius Gómez davant de l’exposició.

IsaMarius

I al Nou Espai Garum (Anselm Clavé, 6) s’hi exposen (i estan a la venda) 26 quadres de 40×40 cm que mostren les lletres de l’alfabet a través d’un estil inspirat en l’art aborigen australià i l’estètica africana. Exposició Abecedari 2.0 (fins el 30 de juny)

wabotai_espai_garum_9892a projectes

Com bé diu el Màrius en el seu blog, el projecte Abecedari “traslladat a Catalunya (a Espanya, a Europa), amb una escolarització infantil del 100%, ofereix a particulars i a escoles la possibilitat d’aprendre l’alfabet per mitjà de la música, d’una manera lúdica i divertida. És un projecte educatiu alegre, informal, atemporal, innovador i intergeneracional”.

Aviat tindran llesta una sorpresa que us pot interessar a vosaltres, lectors catalanoparlants! però per anar fent boca, aquí us deixen el videoclip que van fer per a la versió francesa, l’Alphabet Africa, que el gaudiu!

ACTUALITACIÓ DEL POST: I aquí, la sorpresa pels lectors catalans! el vídeo de l’abecedari, amb la col·laboració de familiars i amics!

Ah! I per a que conegeu encara més a les persones i el projecte, aquí us deixo una estupenda entrevista que els hi van fer recentment a la televisió local vallesana VOT, Vallès Oriental Televisió, al programa Territoris, en el seu programa 159. (A tall d’anècdota personal, a mi em van fer emocionar en el minut 20:12, en que la mirada que es fan mentre expliquen junts el projecte parla de la connexió i sintonia que els ha permés tirar endavant plegats aquest preciós i tant encomiable projecte de vida, per a ells, i per al món. Isa i Jean Paul: sou llum!)

JPIsa2

Espero que us hagi agradat!

Mariona

Ah! EM PREGUNTEU QUE COM PODEU COL·LABORAR AMB EL PROJECTE?
Doncs comprant algun dels llibres de l’abecedari (el català a totes les llibreries catalanes, els altres a les de tot Espanya!) o alguna de les petites obres d’art de’n Jean Paul com són les pintures en acrílic (40 x 40 cm) amb les vint-i-sis lletres de l’alfabet representades amb elements poètics de la naturalesa: coloms de la pau, arbres, fulles, estrelles… Estan a la venda per 150€ i els diners es destinaran als projectes d’alfabetització que tenen a la República Democràtica del Congo.

Per a més informació:

 

ACTUALITZACIÓ: El 1er Alphabet Àfrica ja és una realitat!!!

Llegiu: Quan els somnis caminen

Enllaç permanent 4 comentaris

Aprenentatges

Juny 5, 2013 at 9:15 pm (inventaris) ()

Avui, per recuperar l’escriptura al blog, se m’ha acudit fer una llista de les coses que he après o he sabut fer durant un temps de la meva vida, encara que ara no en sàpiga tant o se m’hagi oblidat allò après. Segur que com allò que es diu que anar en bici no s’oblida, si en recuperés alguna d’elles, alguna cosa en deu haver quedat. (Aquesta vegada no faig l’inventari per ordre alfabètic, sinó aproximadament cronològic, aproximadament temàtic… ;)

  • parlar català i castellà
  • dibuixar
  • pintar
  • llegir
  • escriure lletra lligada
  • escriure ràpid
  • memoritzar conceptes
  • memoritzar poesies
  • recitar poesies
  • escriure poesies
  • jugar jocs d’equip
  • jugar sola
  • cantar de solista
  • cantar en un cor
  • cantar un fado al CAT
  • tocar la flauta dolça (soprano, contralt, tenor, baixa, i piccola)
  • tocar un xilòfon
  • tocar un yembé
  • tocar la guitarrra (acords i puntejat)
  • tocar unes castanyoles
  • fer trenes
  • nedar
  • bussejar
  • anar en bici
  • esquiar
  • saltar a corda
  • jugar a gomes
  • fer anar un diàbolo
  • fer malabars amb 3 pilotes
  • muntar a cavall
  • parlar anglès
  • parlar francès
  • parlar alemany
  • parlar portuguès
  • llegir italià
  • parlar esperanto
  • parlar llengua de signes catalana
  • ballar ballet clàssic
  • ballar dansa contemporània
  • ballar funky
  • ballar capoeira
  • ballar flamenc
  • tocar les “castañuelas” (una mica!)
  • ballar body weather
  • ballar salsa
  • ballar sardanes
  • ballar en un esbart
  • ballar danses africanes
  • ballar dansa del ventre
  • ballar danses de tot el món
  • fer ganxet
  • fer mitja
  • fer punt de creu
  • fer macramé
  • papiroflexia
  • marqueteria
  • modelatge amb fang
  • ceràmica amb torn
  • tai-chi
  • chi-kung
  • fer ioga (també bikram ioga)
  • cuina creativa
  • meditació vipassana
  • meditació zen
  • fer puzzles
  • localitzar constel·lacions
  • muntar mobles
  • conduir una moto
  • conduir un cotxe
  • interpretar mapes
  • reciclar
  • cuinar
  • servir cafès
  • recomanar llibres
  • llegir-ne
  • fer adormir nens
  • explicar contes
  • fer castells
  • fer webs
  • escriure blogs
  • a fer massatges
  • a escoltar
  • a compartir
  • a intercanviar
  • a desitjar
  • a somiar
  • a estimar

20130606-071738.jpg

I les que m’agradaria aprendre algun dia:

  • basc
  • gallec
  • àrab
  • japonès
  • xinès
  • a fer animacions stop-motion
  • a tocar l’harmònica
  • fer acroioga en parella
  • ballar roda cubana
  • reflexologia
  • fer un hort
  • conduir una autocaravana

autocaravana

Enllaç permanent 2 comentaris

La meva llista, per fi

gener 10, 2013 at 6:30 pm (inventaris)

Vist l’èxit aclaparador que ha suposat per a un molt bon amic, em decideixo, per fi, a llençar la meva petició a l’univers de com m’agradaria que fos el meu proper company de vida. Com que explica molt bé de què va aquest joc el propi Jaume en la seva entrada de l’estiu passat, aquí us deixo la seva versió de la idea, per si no s’entengués :)

A mi ne n’han sortit 110, de característiques. Sent que avui és 10-1 quedaria molt millor 101, ho sé, però no m’he atrevit a coartar la meva pròpia petició, i com diu el Jaume, “posats a demanar, fem-ho a l’engròs”!!! Aquí va l’inventari:

Accessible, actiu, adaptable, adult, agraït, alliberat, amable, amic, apassionat, atractiu , atrevit, barbut, bo, bromista, capaç, carinyós, ciclista, clar, coherent, compromès, comunicatiu, conscienciat, creatiu, crèdul, cuidador, curiós, curós, decidit, despert, destre, detallista, disponible, divertit, dolç, ecologista, emocional, enamorat, endreçat, energètic, enèrgic, energitzant, enginyós, engrescador, entusiasta, eròtic, escoltador, espiritual, espontani, excursionista, expressiu, fàcil, facilitador, feliç, fidel, flexible, fort, galant, generós, guapo, home, honest, humil, independent, intel·ligent, intrèpid, intuïtiu, juganer, lector, lleuger, lluitador, madur, màgic, masculí, meticulós, “motero” (no és imprescindible ;), musical, natural, “ninyero”, obert, optimista, organitzat, pallasso, parlador, participatiu, perseverant, petoner, planer, positiu, predisposat, realista, reflexiu, resolutiu, rialler, romàntic, sa, seductor, segur (d’ell mateix), sensible, sensual, senzill, sincer, solidari, somiador (una miconeta), sorprenent, tendre, tranquil, transparent, valent, viril, vital.

Que així sigui… o alguna cosa millor!

#Ynohasefaltadesirnadamás

@marionaxs

110

Enllaç permanent 4 comentaris

Resum del blog 2012 (2012 annual report)

gener 1, 2013 at 11:11 am (inventaris)

I ja que me’l fan automàtic… l’informe anual del meu any (menys blogger que altres anys, per cert)

https://inventariant.wordpress.com/2012/annual-report/

  • Resum general: 22 posts (3 menys que el 2011), 60 imatges (=2011!), equivalent a una per setmana (no està malament… ;) El que em resulta curiós és que el post amb més visites del 2012 sigui el de Sant Jordi de 2010…! què m’està volent dir això… algun avís d’estancament, potser…? ho trobo significatiu… M’agrada que el post de Saramago de 2008 segueixi rebent visites, i el post sobre  el paral·lelisme Baraka-Avatar del 2010 també. És tan xula aquella escena… :)

crunchy numbers

  • Posts més llegits, tots antics! ells t’ho posen el positiu: Your writing has staying power”! què macos… enlloc de dir que no tens tantes visites en els darrers escrits… segueixen amunt la crida del text “Ensayo sobre la ceguera”, les lletres del segon disc del grup Manel, la felicitació de Sant Jordi que era de la Generalitat, per cert, el Braka’s Balineses Monkey Chant in Avatar, i el meu inventari de declaracions d’amor platònic :-)

Postsmesllegits

  • La procedència de les visites manté al podi el cada any més i més exitós blackblocs.blogspot.com, twitter, on cada cop remeno més, més que no pas a la blogosfera, facebook, i la web sobre temes de creativitat: micelulacreativa.com

procedencia

  • En el llistat de posts més comentats està el vídeo Mira’ls, no són invisibles, una iniciativa per visibilitzar les persones que viu al carrer. Zed Isdead ha desaparegut definitivament ( ;-D ) i encapçalen el rànking de comentaris el Jaume i la Mercè, seguit de l’Aurora. Tot queda a casa ;)

comments

Aquí l’informe sencer. A veure com serà l’any 2013 a nivell de blog… Feliç any nou!

Enllaç permanent 2 comentaris

Ecoconsells senzillets i pràctics

Juliol 18, 2012 at 7:37 pm (inventaris)

Mireu-vos aquest vídeo. Des que l’he vist compto a dotze (twelve!) cada vegada que em rento les mans i agafo una tovalloeta de paper…! Funciona!!! què tonto… eh! ;D És la teoria del granet de sorra…

Enllaç permanent Feu un comentari

Llistat de les Ciutats Invisibles d’Italo Calvino

Juliol 15, 2012 at 9:07 pm (inventaris)

  • Diomira
  • Isidora
  • Dorotea
  • Zaira
  • Anastasia
  • Tamara
  • Zora
  • Despina
  • Zirma
  • Isaura
  • Maurilia
  • Fedora
  • Zoe
  • Zenobia
  • Eufemia
  • Zebeide
  • Ipazia
  • Armilla
  • Cloe
  • Valdrada
  • Olivia
  • Sofronia
  • Eutropia
  • Zemrude
  • Aglaura
  • Ottavia
  • Ersilia
  • Bauci
  • Leandra
  • Melania
  • Smeraldina
  • Fillide
  • Pirra
  • Adelma
  • Eudossia
  • Moriana
  • Clarice
  • Eusapia
  • Bersabea
  • Leonia
  • Irene
  • Argia,
  • Tecla,
  • Trude
  • Olinda
  • Laudomia
  • Perinzia
  • Procopia
  • Raissa
  • Andria
  • Cecilia
  • Marozia
  • Pentesilea
  • Teodora
  • Berenice

Enllaç permanent Feu un comentari

Consciència de felicitat

Mai 8, 2012 at 9:04 pm (anecdotes, cabories, inventaris) (, )

Avui, després de molts mesos sense escriure m’ha vingut de gust tornar a escriure al blog, per a mi, per a qui ho llegeixi, per als que estan subscrits a les quatre xorradetes que vaig explicant, i pels passavolants que caiguin en aquest post per atzar, per casualitat, o per alguna causalitat explicable, o inexplicable.

Enlloc de fer un post llarguíssim en que aniria saltant de temes, d’acumulació de coses per dir que tinc avui, faré un post d’estructura en arbre, amb ramificacions i hipervincles a mode de notes a peu de pàgina o digressions que estan relacionades però es desvien de la idea principal, però que en una lectura no seqüencial, l’enriqueixen i la complementen.

Avui com feia temps que no ho sentia he tingut un ATAC SOBTAT DE CONSCIÈNCIA DE FELICITAT. He estat conscient, de cop, que SOC FELIÇ. I el més curiós de tot ha estat el moment i el “motiu” d’aquest “adonar-se”, d’aquesta presa de consciència… no ha estat en cap moment especial, en cap situació especialment alegre, ni especialment emocionant… ni especialment res… tot al contrari, m’ha vingut en el típic moment de tornar a casa després de la feina, en què poses el pilot automàtic de les coses pendents que et queden aquell dia. Quan agafo la moto per tornar de la feina cap a casa m’acostuma a passar que la ment desplaça voluntàriament (per necessitat) tots els problemes, temes pendents, i possibles solucions laborals per centrar-se en els problemes, temes pendents i possibles solucions de la quotidianitat. Un dels meus mals vicis, perquè encara no he aconseguit que en aquests moments de transició no activar aquesta mena de “pilot automàtic” i fer anar el cap a mil quan el que hauria d’estar fent és centrar-me en la conducció i prou. Estic en procés d’interiorització d’aquella dita zen del “cuando comas, come, cuando peles patatas, pela patatas”, tot i que encara tot sovint no només pelo patates

Aleshores comença un procés de repàs mental de la propera cosa que faré (per exemple, recollir a la Sara a l’escola de música), del que caldrà fer en arribar a casa (passejar la Canica), del que caldria fer si tenim temps (compra, encàrrecs, endreça de la casa) i de les tasques del dia a dia que s’han de fer peti qui peti (la dutxa, el sopar, el dinar pel tupper del dia següent…, etc.). I ha estat en aquest precís moment, d’acumulació mental de tasques pendents, que m’he donat compte que cada una de les coses que tenia per a fer avui eren testimoni de la meva felicitat.

I he plorat d’emoció :-)

I perquè per a cada cosa que tenia per a fer, que es podrien veure com una feina feixuga, com una llista d’obligacions, se m’acudia la seva contrapartida positiva. Diguem que de cada cosa veia el got mig ple, enlloc de mig buit, enlloc de tasca pendent hi veia l’alegria de fer-ho, de poder-ho fer.

Vols fer l’exercici? Mira, si vols, la meva llista de tasques pendents d’avui, mira els temes genèrics, (força típics del dia a dia de la majoria de nosaltres) i busca el teu equivalent de cada una de les coses que explico, i busca-li també la seva vessant positiva, t’animes?

Segur que li trobes… i potser tu també descobreixes que… ETS FELIÇ!

20120509-082028.jpg

Més info sobre la imatge: Samsara – Sunyata, i sobre felicitat i zen)

Enllaç permanent 4 comentaris

El got mig ple

Mai 8, 2012 at 8:43 pm (anecdotes, inventaris) (, , )

Inventari de coses que avui tenia per fer, i la seva versió “got-mig-ple” (ve del proper post, “Consciència de felicitat“, sí, sí, del proper en el temps però que he volgut que quedi el darrer en publicar, i per tant, seqüenciament estaran al revés però a través dels hipervincles es pot saltar d’un a l’altre i entendre el context i el perquè d’aquesta llista curiosa):

de tasques domèstiques:

  • Passejar a la Canica : tinc un animal de companyia que és un amor i a banda de les obligacions que comporta… em dóna mil i una satisfaccions!
  • Cosir l’escut que em falta a la camisa de castellera de la Sara: em fa lluir i sentir l’orgull de gracienca fins i tot abans de ser-ho! ;)
  • Fer el sopar & dinar de l’endemà: podré gaudir de l’aprenentatge que faig cada dia cuiant per a dos, i tinc la sort que aquests dies que la Sara està amb la varicel·la i ens hem instal·lat a casa del meu pare, ell m’ajudarà a fer-lo o ens organitzarem i tindré menys feina que quan estem soles a casa

altres temes, de casa:

  • Penjar les fotos en els seus nous marcs que ja he muntat: em fa molta il·lusió vere-les cada dia a la sala i a l’entrada, quedaran maquíssimes
  • Revisar aquell llistat de coses pendents per fer de les que m’agraden i fer-ne alguna! Escriure al blog, buscar a la xarxa curiositats, informar-me d’actes i esdeveniments als que vull assistir…: tenir interessos i aficions, i gaudir-ne, un goig.

encàrrecs diversos, al carrer:

  • La compra: molt fàcil de veure el got mig ple: gràcies que tinc diners per pagar el que necessitem, i de tant en tant alguns petits capricis i tot
  • Anar al veterinari per posar-li el recordatori de la vacuna a la Canica: un complement més per a la seva salut

de temes laborals:

  • Adelantar alguna cosa de feina que m’enduc a casa (opcional i en funció del temps que em quedi!): tinc feina! I a sobre m’agrada!!!

i la llista de coses per a fer avui (o pròximament) que em bullia al cap hagués pogut seguir i seguir si no fos perquè, com us explico en el post Consciència de felicitat, m’he emocionat i de tanta emoció m’he concentrat en ella i he deixat de fer llistes mentals i he tret el pilot automàtic i m’he concentrat en gaudir del present, que en aquell moment era: conduir.

Enllaç permanent 1 comentari

No només pelo patates

Mai 8, 2012 at 8:34 pm (inventaris)

I aquí, a mode de recordatori, de “mea culpa”, o de “propósito de enmienda”… alguna de les coses que faig alhora enlloc de centrar-me en una sola de les activitats, just al contrari del que deia en el post “patates”, que és el meu propòsit des de fa anys, i estic en procés d’aprenentatge (la recordo i m’agrada com sona en castellà): “cuando comas come, cuando peles petatas, pela patatas”

Començo per un clàssic i després la llista es va sofisticant:

  • Mirar la televisió mentre esmorzen, dinem o sopem
  • Escoltar música mentre cuino
  • Llegir el diari mentre dino o esmorzo a la feina
  • “Fullejar” al Flipboard les novetats de les meves xarxes socials mentre dino, o mentre camino pel carrer, o mentre…
  • Escoltar el programa de ràdio “La competència” mentre dino a l’office de la feina
  • Respondre whatsapps, missatges, mails, mencions, tuits, mentre camino, o mentre estic a la feina, o fins i tot… xxxxt… no ho digueu a ningú, mentre espero amb la moto en un semàfor!! (ja vaig tenir un avís d’un urbano un dia, ja procuro no fer-ho, agent, li prometo)
  • Mirar un mapa (google maps) mentre condueixo cap a un lloc desconegut
  • Cosir mentre miro la televisió
  • Mirar la televisió mentre planxo
  • Fer fotos mentre gaudeixo d’un passeig, de la meva gosseta, de la meva filla..
  • Fullejar alhora un diari i mirar en les xarxes socials notícies, actualitzacions d’estat, i novetats dels meus contactes, subscrits…
  • Parlar amb algú i alhora anar responent whatsapps amb el mòbil en silenci per no molestar…
  • Mantenir més d’una conversa alhora pel mòbil
  • Treballar en algun tema a l’ordinador (a casa) i alhora mirar algun capítol d’una sèrie
  • Escriure tuits pre i post funció en una obra de teatre, un concert…
  • Tuitejar mentre miro un programa de televisió (sobre @operaentexans, per exemple, o sobre programes que em generen el hashtag “el33escultura”, “cinema” o “recomano”.)
  • Escriure aquest post mentre tinc un ull en el que tinc al foc pel sopar, jeje..
Tu també ets el rei o la reina del “multitasking”?

T’animes a explicar-me les teves superposicions? ;)

Enllaç permanent 1 comentari

Miniressenya-inventari del llibre “Un ós panda al pas zebra”

gener 19, 2012 at 9:21 pm (inventaris)

Com que tuitejar sobre un llibre no és fàcil de fer en 140 caracters, he fet un tuit-resum de l’inventari que faré ara, sobre la meva darrera lectura, “Un ós panda al pas zebra” de Roc Casagran, editat per Columna.

 

El tuit amb el mini-inventari:

www.twitter.com/marionaxs

L’inventari de micro-reflexions sobre el llibre:

Del llibre “Un ós panda al pas zebra”, una novel·la de @RocCasagran, faig un petit inventari del que m’ha agradat i el que no:

  • m’ha agradat l’argument clàssic de les vides creuades i les famoses casualitats (o no)
  • els personatges, senzills però amb matisos emocionals que els fan rodons, que creixen sota la mirada del lector
  • que aquests mateixos personatges i els successos són creïbles, veraços
  • l’ús que fa de tant en tant de frases de 3 paraules i el verb el·líptic, perquè donen un ritme àgil a la lectura, o marquen un canvi de ritme
  • l’expectativa d’un fet (la llàgrima que vessarà en Baljo 5 anys més tard, a l’estil del “confietor” de Cabré)

  • he de reconèixer que m’ha sobrat una mica el pseudo-assaig sobre el blanc i el negre que potser llegit seguit hagués tingut el seu ganxo però més per un blog, potser no com a final de capítol, no li he trobat el lligam a la idea respecte al personatge que ho escrivia..
  • m’ha agradat perquè m’ha fet riure
  • m’ha agradat perquè m’ha fet plorar
  • m’ha agradat perquè he vist reflectida la meva societat
  • perquè se’t posa un nus a la gola davant certes realitats que descriu prou bé…
  • i m’ha agradat molt el “anti-happy end”, molt més realista que el que et fa pensar tota la novel·la que passarà i no acaba passant.

…no dic el què, llegiu-la! Passareu una bona estona :-)

Enllaç permanent Feu un comentari

Resum 2011 – una selecció

gener 19, 2012 at 8:55 pm (inventaris)

Hola, hola,

vaig postejar el text automàtic que et “regala” wordpress on fan un resum del teu any com a blogger amb ells (2011 in review) perquè feien el que a mi m’agrada fer, inventaris, i a sobre maco, amb coloraines, i de forma automàtica… així que vaig pensar, perfecte, un bon resum de l’any.

Però trobo que la imatge del flash que han muntat és més aviat lletgeta, i que fa mandra clicar-hi… així que he capturat el que m’ha agradat més de l’informe anual que m’han fet, i faig un mini de resum del blog al 2011 en quatre imatges i 4 reflexions.

  • Resum general: 25 posts, 60 imatges, equivalent a una per setmana (no està malament… ;)

  • Com arriben preferentment els lector al blog, m’encanta aquest apartat: la crida del text “Ensayo sobre la ceguera”, Mafalda i Miquel Martí i Pol m’encanta, i em sembla curiós i graciós que hi arribi gent per “Guille”, “Mafalda” i per les lletres del grup Manel. Per cert, un dia us he de parlar de la meva relació amb Mafalda…
  • I atenció: homenatge a en Jaume que manté el gran i cada cop més gran blackblocs.blogspot.com, i les altres entrades són les clàssiques, 3 xarxes socials i una gran web sobre temes de creativitat: micelulacreativa.com

  • Re-homenatge al Jaume i els seus 15 comentaris, seguit de la meva mare ;-)

  • I finalment el top five: literatura, música, autoajuda per a gossos, dansa i declaracions d’amor platònic :-)

Voilà!

Si voleu veure l’informe sencer piqueu la imatge de l’anterior post, 2011 in review.

 

Enllaç permanent 1 comentari

2011 in review

gener 10, 2012 at 9:48 pm (inventaris)

The WordPress.com stats helper monkeys prepared a 2011 annual report for this blog.

Here’s an excerpt:

The concert hall at the Sydney Opera House holds 2,700 people. This blog was viewed about 8.500 times in 2011. If it were a concert at Sydney Opera House, it would take about 3 sold-out performances for that many people to see it.

Click here to see the complete report.

Enllaç permanent 1 comentari

Ordre restablert

gener 9, 2012 at 11:34 pm (cabories, inventaris)

Llevar-se el primer dilluns feiner després de festes amb energia i il•lusió. Enllestir l’esmorzar i el dinar mig preparat la nit anterior. Tenir madalenes a la cistella per poder-li oferir d’esmorzar. Aconseguir que se li passi el mal humor matiner i canvïi “el xip” per un de més alegre. Sortir només cinc minuts més tard del previst que acaben sent deu i al carrer gairebé un quart abans que obrin el cangur de l’escola, però que ens permet fer un mini passeget a la Canica tot esperant que obrin la porta. Ser el tercer petó del matí a la porta de l’escola, i tornar mentre es van apagant els fanals del carrer al nostre pas. Veure els directors de les caixes del carrer obrir els llums de l’oficina, obrir amb la clau. Ser testimoni així de passada de l’espera encaboriada de l’encarregat de la peixeteria que què deu pensar mentre prem l’automatisme de la persiana. Trobar-se els veïns dels matins al principi del seu trajecte, apressats o indiferents. Arribar puntual a la feina, amb una certa, fràgil, tranquilitat. Gaudir de la retrobada i els jocs infantils tot caminant, pel pur plaer de caminar jugant, o jugar caminant. Trencar la petita rutina retrobada amb una sorpresa a l’amiga que avui (ahir) feia anys, i dir-li així, a la nostra ma(dale)nera, com l’estimem.  Recollir i estendre roba abduiïda per la història bèstia d’una artista dissortada, a la caixa tonta, i deixar-se endur pel plor i tancar quan ja se’n té prou. Escriure el post des del llit, amb el mòbil. Esperar fer-ho encara millor l’endemà. Celebrar i gaudir d’allò quotidià.

Ordre restablert.

Enllaç permanent 3 comentaris

El tiqui-tiqui

Desembre 14, 2011 at 10:51 pm (inventaris)

Amb una parella que vaig tenir vam establir un terme per definir el fet del molt que m’agradava sentir-me acompanyada a casa, el fet de saber que mentre feineges, treballes, llegeixes, descanses… algú altre va fent les seves coses per la casa: era
“sentir el tiqui-tiqui”. Suposo que, tot i no ser el mateix, per això m’agrada tant sentir la Sara quan juga a la seva habitació mentre planxo a la sala o llegeixo al sofà…; sentir-la organitzar onatge fort i maremotos a la banyera de 3 pams, des de la cuina mentre faig el sopar per a dos…; com la meva gosseta Canica fa la seva “gimnàstica” al sofà o sentir des del llit la fressa curiosa a l’habitació del costat , quan mastega el seu pinso just abans d’anar a dormir. Per això també m’agrada que m’esclafi una miqueta quan se m’arrauleix al damunt per sobre l’edredó, a les cames, o se’m cola sota els llençols buscant l’eecalforeta del meu cos en les nits d’hivern. 
Tinc ganes de més tiqui-tiquis a casa… especialment els de l’altra mena. :) #horeconec

Enllaç permanent 2 comentaris

Tinc

Desembre 14, 2011 at 10:20 pm (inventaris)

un amor per sempre.

Enllaç permanent Feu un comentari

Canvis de paradigma en el sistema educatiu

Octubre 12, 2011 at 7:28 pm (inventaris) (, , )

Ho ha enviat una mare del grup de l’alumnes de la meva filla acollida.

M’ha agradat, el reprodueixo, a veure què us sembla

Enllaç permanent Feu un comentari

Canalla castellera

Setembre 26, 2011 at 11:13 pm (inventaris) (, )

Enllaç permanent Feu un comentari

Binta y la gran idea

Juliol 7, 2011 at 1:02 pm (inventaris) ()

Magnífic curtmetratge de Javier Fesser per a UNICEF.

Preciós i sorprenent com feia temps que no veia.

Gracias Aurora, eres una gran connectora :-)))

Enllaç permanent 2 comentaris

#seguimoscubriendo No culture no future

Juliol 1, 2011 at 10:57 am (inventaris) ()

Original campanya de protesta contra les retallades en cultura i educació!
més info a: http://www.tea-tron.com/txalotoloza/blog/2011/06/30/seguimoscubriendo-no-culture-no-future-bcn/

Enllaç permanent Feu un comentari

Curs per a millorar la creativitat personal, molt recomanable!

Juny 15, 2011 at 10:12 am (inventaris) ()

LAS NOCHES DE LA CREATIVIDAD
Curso nocturno de creatividad personal.

/// Un plan diferente para una noche de sábado ///

¿QUÉ ES?
Es un curso de creatividad que se realiza en horario nocturno de 4h. de duración que permite entender y disfrutar de la creatividad. Herramientas que te ayudarán a potenciar tu inteligencia creativa.

Es de carácter práctico y experiencial con ejercicios tanto individuales como grupales. Se realiza con grupos de hasta 20 personas.

Activo, dinámico y adaptable a las necesidades de cada persona.

PUEDEN ASISTIR todas aquellas personas que quieran descubrir, potenciar, explorar o mejorar su creatividad. Para personas con inquietudes creativas que quieran explorar nuevos campos o enfocar cambios de manera creativa y compartir una noche con gente entusiasta de la creatividad.

¿DÓNDE?

Cent 159, Local F de F

c/Consell de Cent 159


MÁS INFORMACIÓN:

http://www.facebook.com/event.php?eid=225378904140768

PDF informativo:

http://micelulacreativa.com/DOCS/LasNochesDeLaCreatividad.pdf

Inscripciones:
http://micelulacreativa.com/form_cursos.php

Mail de contacto:
info@micelulacreativa.com

Organiza:

Micelulacreativa, Divulgando la creatividad
http://micelulacreativa.com/

Enllaç permanent Feu un comentari

La unió fa la força

Mai 23, 2011 at 11:48 pm (inventaris) ()

Cito una gran amiga, i subscric la frase: “‎Solo no puedes… ¡con amigos sí!”. Una bonica metàfora que ara em quadra molt tant amb la meva vida personal com amb les movilitzacions que s’estan succeïnt arreu del món, #acampadabcn i tantes altres…

Enllaç permanent Feu un comentari

Palabrejas – paraulisques

Mai 20, 2011 at 11:59 am (inventaris)

  • ara
  • bing
  • bubok
  • chronories
  • delicious
  • ebook
  • google
  • hashtag
  • ikea
  • instagram
  • ipad
  • iphone
  • kotatsu
  • latitude
  • linkedin
  • mac
  • mahong
  • mindmap
  • picasa
  • picnick
  • quora
  • sclipo
  • seo
  • spotify
  • tasks
  • timeline
  • twitter
  • uoc
  • wiki
  • xing

Enllaç permanent 2 comentaris

Feliç Sant Jordi 2011! Inventari de llibres

Abril 23, 2011 at 12:16 pm (inventaris) ()

Avui, especial dia de Sant Jordi: foto de la senyera al baló d’enguany,  inventari de llibres que tinc a la tauleta de nit o pul·lulant per la casa per a ser llegits o rellegits:

amb més temps intentaré fer una mini-ressenya de cada un, i comentar el tema dels “libros viajeros” del bookcrossing que han posat a l’office de l’ajuntament, que també donarà per un post. Tot i que hi ha alguns llibres que parlen per si sols, oi? ;-)

   “Al llivre de sadt jodi”
 “Maternidades”, exposició de fotos de Bru Rovira
  “L’acolliment de la Maria”
  “Parada obligatòria” de Joan Barril
  “La escafandra y la mariposa” de Jean Dominique Bauby,relectura motivada pel fet de veure la peli recentment
  “1Q84” de Haruki Murakami
    “Momo” de relectura sempre, pendent fer un post amb les cites que més m’agraden






Enllaç permanent 4 comentaris

Inventari d’inventaris que vull fer

Abril 20, 2011 at 2:27 pm (inventaris)

  • coses intercanviades mercats d’intercanvis
  • coses per aprendre
  • coses per les que em sento orgullosa de ser catalana
  • coses que faré algun dia
  • coses que porto a la cartera
  • frases mítiques de pel·lícules
  • llibres que m’he llegit
  • llibres que tinc (que no són els que m’he llegit)
  • música associada a algun lloc/moment
  • urbantari
(imatge treta de http://laranya.wordpress.com/2008/08/27/inventari/ Gràcies!)

Enllaç permanent Feu un comentari

Recreació de la proclamació de la República Catalana, 2011

febrer 8, 2011 at 10:45 pm (inventaris)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Plaça Sant Jaume, dilluns 31 de gener de 2011

Enllaç permanent Feu un comentari

Inventari de barbuts i imberbes

gener 1, 2011 at 9:55 pm (inventaris)

Avui faig un inventari dels imberbes que em van agradar en la meva adolescència, i dels barbuts que m’agraden ara (tots són amors platònics, aixx… algun dia en coneixeré (i em lligaré) algun ;)

Inventari de… IMBERBES
L’actor Rob Morrow interpretant al Doctor Joel Fleishmann  a la sèrie Doctor en Alaska, que veia l’any 1996 a les dotze de la nit, a TV2, a casa tota sola a les fosques quan la meva mare i la meva germana ja dormien (sempre serà el primer, el meu primer amor platònic ;)
John Corbett, actor, interprentant a Chris Stevens, de la mateixa sèrie. Masculí, hippie i bohemi, delinqüent juvenil reconvertit a amant de la filosofia i locutor sensible. Com no m’havia d’agradar…
Robert Redford a la peli “El hombre que susurraba a los caballos”, la pel·lícula sobre el llibre de Nicholas Evans “El hombre que susurraba al oído de los caballos” que tant em va emocionar.
 

 

Bruce Springsteen, el rei, ai què dic, perdò, The Boss. Ho torno a dir? virilitat + chico malo + sensibilitat, especialment l’etapa del videoclip de Dancing in The Dark del concert on va pujar a una suposada fan (la Courteney Cox). Mereix menció especial per ser el meu ídol “oficial” d’infància i adolescència. 

Sergi López actor. De nou l’encarnació (per a mi) de la masculinitat sumada a una profunditat de mirada que fa posar els pèls de punta.


I ja de més gran, ara que ja en tinc trenta, em perden els barbuts de nas prominent i rínxols als cabells, o amb alguna de les tres coses… mira, tinc aquesta dèria… Ara, que si són músics o es dediquen a alguna cosa del món de l’art, ja em tenen morta…

Inventari de… BARBUTS
Enric Montefusco, el líder i cantant d’un dels meus grups descobriment d’enguany, bé, del 2010, Standstill. Per la barba, per la mirada entre misteriosa i fràgil…
David Otero, El Pescao, per la barba, els cabells, pel seu videoclip…
Guillem Gisbert, la barba, la mirada com trista, el nas, l’ukelele, el seu grup, la timidesa…
Lluís Vilamajor, tenor de prestigi i director de cors, he tingut la sort de conèixer-lo en persona per l’amistat d’una de les ex-directores de la meva ex-coral. Un encant d’home, amb molt de magnetisme també.
Jordi Rico, actor. L’únic ros, mira! D’ell m’atrau la barba (no sempre en porta!), els seus rínxols, la dolçor de la seva mirada, la seva veu, i els papers que ha anat triant al llarg de la seva carrera.
Julio Manrique, ehem, baveta caient… des del primer dia que el vaig veure en una sèrie, i darrerament pels seus treballs com a actor i com a director, se’m fa difícil descriure el seu magnetisme.
Oleguer Aymamí, músic, violoncel. Per la mirada, per com toca el violoncel tant per a música clàssica i barroca com per fer música popular, pel somriure, i pels rínxols.

inventariant

Enllaç permanent Feu un comentari

Paraules

Desembre 17, 2010 at 11:35 am (inventaris)

Inventari de paraules que s’anirà actualitzant a mida que se’m vagin acudint… 

  • sutaque: per la seva soronitat (accent, en portuguès)
  • borboleta: significa papallona, en portuguès també
  • bambú: per la seva sonoritat
  • among: pel seu significat (entre, però no entre dos elements sinó entre un grup de…)
  • haka: sona fort, enèrgica… com el ball maorí al que fa referència
  • rissotto: per la seva sonoritat + significat; només sentir-la ja fa venir salivera
  • nomás: m’encanta com sona i l’ús que en fan alguns sudamericans, m’encanten aquestes paraules que com aquesta no tenen una traducció clara en altres idiomes; amplia la meva Weltanschauung! :-)
  • mariposario: “El mariposario es un lugar cerrado donde se ha creado un ecosistema ideal para reproducir las mariposas en condiciones óptimas”.
  • stuff: però en el sentit familiar de coses: can I leave my stuff here?, puc deixar les meves coses aquí?
  • casum! expressió catalaníssima
  • txirrindula: bici en euskera
  • cachava: palo, bastón, se usa en cantabria
  • disgustoso: Desagradable, enfadoso, que causa disgusto.
  • pifostio: lío, follón, jaleo, “marrón”… (dedicado a mi au)

 

Publicat a l’antic bloc el 2/10/2007, actualitzat el 3/12/2007, el 24/01/2009, i el 17/12/2010

Enllaç permanent 5 comentaris

Mother and Child

Agost 31, 2010 at 10:26 am (inventaris)

Gran pel·lícula de Rodrigo García, fill de García Márquez, guionista de la serie In treatment, també boníssima.
No us la perdeu… Grandíssim guió, molt bons actors i actrius, bon muntatge, una fotografia molt dolça i una gran banda sonora.
Pel·lícula coral que narra les vides creuades d’un seguit de personatges molt ben dibuixats, amb els que t’identifiques de seguida, hagis passat o no per situacions similars. Emotiva, intimista, reflexiva i contundent, les seves històries no et deixen indiferent. Surts havent compartit amb els personatges silencis, esperes, esperances i il·lusions, però també tristeses, abandonaments, penes i desenganys. Com la vida mateixa. Una ficció que resulta ben real i que té efectes catàrquics en l’espectador. Per a mi, si més no, els va tenir. És d’aquelles pel·lícules que s’agraeixen. Us la recomano ben vívament.

Enllaç permanent Feu un comentari

FilmList (seen)

Agost 2, 2010 at 1:09 pm (inventaris) (, )

Actualització a 31/12/2014

Trasllado per fi un dels 21 inventaris que encara em queda per “traslladar” del meu ex-blog Inventariant

Publicat per primera vegada per inventariant el 15 Oct, 2006

(Pels que ja haguessiu vist aquest post: he afegit pelis. I a data d’avui 3/05/2008 afegeixo la data en què l’he vista, i si s’escau, sigles de amb qui l’he vista, i on -cine, casa, etc.-)

(((Actualitzada a 02/08/2010)))

TXT ORIGINAL:

Buf…! fa temps que ho volia fer aixo… una llista de les pelis que he vist

I ara només faig inventari de les pelis de les quals he anat guardant el paperet (aquells paperets que s’agafen a la sortida dels cines, amb info tècnica i artísitca… no tots els cines en tenen). Em faltaran un munt, de les que veus per la tele, del videoclub, o de les vistes al cine però de les que no hi ha paperet per endur-se… i … ahá…! Guardo des dels setze anys, aprox., les entrades dels cines! Ja he hagut de canviar la col·lecció de capsa, perquè ja no m’hi cabia. Un dia faré repàs i aniré afegint les que falten…

Per més informació de qualsevol de les películes consultar: The Internet Movie Database

  • 11 de septiembre
  • A Good Woman (2004)
  • A mi madre le gustan las mujeres
  • Abajo el telón
  • Abajo el telón [Cradle Will Rock, 1999]
  • Agua
  • Alta fidelidad (High fidelity, 2000)
  • Amélie
  • American beauty
  • American History X [1998]
  • Amores perros
  • Antonia’s Line
  • Asediada
  • Atlantis
  • Atrapado en el tiempo
  • Avatar
  • Aventuras en la gran ciudad
  • Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Enllaç permanent Feu un comentari

Gran PopArb 2010

Juny 27, 2010 at 7:04 pm (inventaris)

“Amb les entrades altre cop exhaurides i la intenció d’ampliar l’espai i millorar la infrastructura, tanca una de les edicions més exitoses del PopArb, que s’ha convertit en un dels festivals de música imprescindibles, gràcies a la qualitat de la programació i a la seva proposta de ‘certamen de petit comitè’, amb limitació d’aforament, en ple Monseny.”

De “Rendits a Mishima“, notícia a Vilaweb del diumenge 27.06.2010, per Bel Zaballa


Foto de Flickr de @underscore_web

Enllaç permanent Feu un comentari

Mario Alonso, la segona oportunitat

Juny 9, 2010 at 11:08 pm (inventaris)

Especialment adequat avui…
per recordar-me a mi mateixa de no caure en el “secuestro amigdalino”!


http://www.tv3.cat/videos/2896230/Mario-Alonso-la-segona-oportunitat

“Mario Alonso és metge especialista en cirurgia general i aparell digestiu. Però és moltes coses més, perquè és un home polifacètic i amb una energia contagiosa. Fa conferències sobre lideratge, comunicació, creativitat i gestió de l’estrès.”

Enllaç permanent Feu un comentari

Noms

Juny 3, 2010 at 7:48 pm (inventaris) ()

Publicat originalment en el blog antic el 8 Set, 2006)
Actualitzat a 15 de setembre de 2008, 12/10/08, 2/6/2010… 2016…

Aquest matí venint de la feina m’ha passat una cosa que m’ha sabut greu…: he vist a un antic company de la facultat, amb el seu bebé, que només havia vist en fotos, i com que no m’he enrecordat del seu nom, no l’he pogut cridar perquè s’aturés i poder parlar amb ell una estona, conèixer la seva peque… m’ha sabut tan greu… I aleshores he pensat… he de fer un post.. amb la llista dels noms de la gent que conec. I el faré no només de la gent que conec ara, sinó també de la gent que he conegut al llarg de la vida. Amics i no tant amics, familiars, coneguts, però tots gent amb qui hi he canviat més de dues paraules… Així quan em torni a passar , recorreré a aquest exercici de lluita contra l’oblit en forma d’inventari. Algú està buscant un nom per una criatura? Aquí teniu el meu “santoral” particular, a veure si us ajuda ;-)

Ah, els noms seran tal com les conec a les persones, vull dir que per mi Dolors, Loles i Lola són tres noms diferents.

I per suposat que l’aniré ampliant a mida que me’n vaig enrecordant de més noms! Si em coneixeu i no us trobeu… queixeu-vos!!! ;-)

A Elisa L P
Abel Elisabet Laia Pablo
Abigail Elsa Lamia Pachi
Adan Emma Laura Paco
Adrià Emmanuelle Lara Pancho
Adrian Enric Leandre Paola
Adriana Enric Llorenç Paquita
Àfrica Eric Lluís Patxi
Àgata Ermengol Llull Pau
Agnès Estefania Lluna Paula
Abel Ester Lola Paz
Abigail Esther Loles Pema
Adan Eulàlia Lourdes Pep
Adam Eva Lucas Pepe
Adrià Lucía Pia
Adrian F Luccía Pili
Adriana Fanny Lukas Pol
Àfrica Fátima Luís Pompeu
Àgata Federico Luli
Agnès Felipe Q
Águeda Fermin M Quelot
Agustín Fernando Mª Josep Quico
Aicha Ferran Mª Lidón Quim
Aída Fidel Mª Teresa
Aïda Fiona Mª José R
Aina Flàvia Magalí Rafa
Aitor Flor Magda Raimon
Alaitz Fran Mai Raja
Albert Francesc Manel Ramon
Alberto Francesc-Xavier Marc Raquel
Aleix Marcel Ribocho
Alejandra G Marcela Ricard
Alejandro Gabriel Marcelo Rijolé
Àlex Gastón Marco Antonio Rioco
Alfons Gemma Marçal Rita
Alicia Genís Marek Roberto
Alma Georgina Margarita Rocky
Álvaro Gerard Maria Rodrigo
Amel Gerardo Maria José Roger
Amparo German Maribel Romeu
Ana Gina Mariela Rosa
Andrea Gisela Marina Rosa Maria
Andreu Glòria Mariona Rosanna
Àngel Gonço Marisa Roser
Ángel Gorka Marisol Rosó
Àngela Griselda Marta Rubert
Àngels Guim Martín Ryan
Anna Gustavo Martina
Anne Christine Marwa S
Anne Sophie H Marwan Salma
Antoni Héctor Masumi Salva
Antonella Helena Mateu Salvador
Antònia Honorat Matthies Salvi
Araceli Mayadiisha Sandra
Arantxa I Mayka Sara
Ariadna Idaly Melani Sarah
Ariel Idir Melción Saray
Arlet Idoia Mercè Satoshi
Armand Ignasi Mercedes Selva
Arnau Ikra Meritxell Sergi
Arnim Ilenia Míguel Silke
Aroa Illias Mili Sílvia
Assumpta Imma Miquel Socorro
Asun Immanol Mireia Sophie
Aure Íñigo Míriam Sonoe
Aurora Iratxe Miren Sous
Axel Íria Misericòrdia Stipherson
Isa Mónica Susanna Su
B Isabel Mònica
Badr Isadora Montse Sumiko
Bàrbara Isidoro Montserrat
Begoña Isma Mustafa T
Bernat Israel Tabita
Berta Itziar N Tania
Bet Iván Nacho Tayson
Blanca Ivette Nastia Tere
Bruna Nat Teresa
J Natalia Tina Thaïs
C Jan Nahuel
Carles Janira Nausica Toni
Carlos Jaume Nayara Tresa
Carme Javi Nébel Tuli
Caroline Javier Nelson Turia
Carrrles Jean Paul Nerea Txené
Cecilia Jeray Nesma
Cesc Jezzabel Neus U
Chimo Jihane Neyfer Ulla
Clàudia Joao Nico
Climent Joel Nicole V
Conrad Joan Nika Valentina
Cristina Joan Ramon Nilo Vanja
Cristóbal Johesy Nizar Víctor
Jordi Norbert W Vladimir
D Jordina Noris
Dan Jose Nuni X
Dani José Ignacio Nur Xavi
Daniel Josep Nuri Xavier
Daniela Josep Lluís Núria Xell
David Josep M. Xènia
Devachita Juan O Xiomara
Desirée Juan Carlos Olga Xurxo
Dídac Juaquin Ona
Diego Judith Oriol Y
Doris Julieta Osayande Yamel
Dudu Julio Òscar Yaiza
Duna Junior Yolanda
Dudu Justino Yoli
E Yuma
Edmon K
Eduard Kaori Z
Elena Kate Zacharies
Eli Kenzo Zary
Elia Kervin Zoé
Kevin Zuleima

Enllaç permanent 3 comentaris

Lletres del disc de Manel “Els millors professors europeus”

Abril 4, 2010 at 9:33 am (inventaris)

Com que ara estic viciada de Manel, necessito escriure les lletres… i com que evidentment algú ja ho ha fet, només les acabaré d’omplir i completar-corregir, gràcies a Kumbaworld! :)
Teniu anècdotes de Manel? Heu anat a algún dels seus concerts? Ja fa temps que sé d’ells però no els he “descobert” fins ara… cachun… Més val tard que mai ;)
Disc de Manel “Els millors professors europeus”

01- en la que el bernat se’t troba
02- avís per navegants
03- ai, dolors
04- pla quinquenal
05- roma
06- captatio benevolentiae
07- nit freda per ser abril
08- al mar
09- els guapos són els raros
10- dona estrangera
11- ceràmiques guzman
12- corrandes de la parella estable

LES LETRES

01- En la que el bernat se’t troba
I ahir a la nit
vam conèixer tres dones altes i elegants,
i amb una em vaig posar d’acord
vam conversar, vam riure i hem fet l’amor
i m’ha parlat del seu país i de les coses que fa aquí
amb un castellà força extrany sorprenentment fluïd.Quin nas més gros que tens m’ha dit,
la dona alta des del llit,
hi a la paret ha assenyalat
un quadre verd que de nena havia pintat.

I què bonic, què bonic, què bonic, m’he dit
quina nena més dolça devia ser
quin plaer haver-la pogut conèixer fa molt de temps.

(xiulen… :)

Si tanques els dos ulls m’ha dit,
si et quedes quiet a dins el llit,
t’ensenyaré una cançó
que a casa em cantaven per anar a dormir.

Parla d’un bosc i d’un senyor
que hi viu aïllat entre oms i flors
i es protegeix dels mals humans
amb un exèrcit d’animals

I què bonic, què bonic, què bonic, m’he dit
i quina veu més fina que té
quin plaer haver-la pogut conèixer fa molt temps.

(trompa)

Però el Bernat m’ha dit
que t’ha vist per Barcelona,
que t’acompanyava un home molt alt,
que li has preguntat si encara ens freqüentàvem,
i que m’envies molts records.

Però el Bernat m’ha dit
que t’ha vist per Barcelona,
que t’acompanyava un home molt alt
i que li has preguntat si encara ens freqüentàvem
i que m’envies molts records.

Però el Bernat m’ha dit
que t’ha vist per Barcelona
que t’acompanyava un home molt alt,
que li has preguntat si encara ens freqüentàvem
i que m’envies molts, i molts records.

02- avís per navegants

Has vist que bé que he parlat?
Quin discurs tan ben travat?
Quins principis clars i ferms
dignes d’un home de seny?

Però un avís per a navegants:
fes-me cas els dies senars,
i els parells fes com qui sent
que a la platja hi xiula el vent.

Sembles franca quan em dius
atractiu entre atractius
i que estimes, en el fons,
les meves imperfeccions.

Però jo, que vinc de grumet,
els dies parells et crec,
que els senars, sota dels pins,
tan sols cantes rodolins.

03- ai, dolors

Ai, Dolors, porta’m al ball,
avui que ve tothom, avui és quan hi hem d’anar.
Ai, Dolors, vindré cap al tard
amb un cop de cotxe i t’esperaré a baix.
I, Dolors, avui entre els caps no hi haurà mirades de complicitat
ni, Dolors, cap dit despistat que fregui una esquena per casualitat.
Avui, Dolors, jo picaré un ritme amb les mans
mentre tu treus els tiquets de l’enèsim combinat.
Avui, Dolors, proposa un tema al cantant,
un que es rigui de tu i de mi i d’aquesta història que s’ha anat acabant.

Va, Dolors, que avui serem dos nens grans,
res de tonteries, res de ser especials.
Un-dos-tres, un-dos-tres cha-cha-chà,
taló-punta, taló-punta i torna a començar.
I, Dolors, ningú esperarà cap escena dolça davant cap portal,
ni, Dolors, cap gran veritat serà revelada quan es faci clar.
Avui, Dolors, mourem el cos al compàs
d’un tambor accelerat, d’una gran línia de baix.
Avui, Dolors, proposa un tema al cantant,
un que es rigui de tu i de mi i d’aquesta història que ja no és important.

Un que ens defineixi en tres acords,
un que ens expliqui a la posteritat,
un que conscientment sigui un punt i final,
Dolors, Dolors un que sembli impossible que pugui acabar.
Dolors un que sembli impossible que pugui acabar.
Dolors un que sembli impossible que pugui acabar.

04- pla quinquenal

05- roma

Si hagués nascut a Roma, fa més de dos mil anys,
viuria en un Imperi, tindríem un esclau,
i àmfores al pati plenes d’oli i vi,
i una estàtua de marbre dedicada a mi.

Si hagués nascut a Roma, fa més de dos mil anys,
no faria olor a xampú el teu cabell daurat,
oferiríem bous als déus, brindaríem amb soldats
i ens despertaria un carro pujant per l’empedrat.

(((ai com m’agraden aquests timbals aquí… buufff…)))
I els turistes es fan fotos on tu i jo vam esmorzar,
són les coses bones de passar a l’eternitat,
i una guia els ensenya el mosaic del menjador,
es retraten i passegen per la nostra habitació.

I ara un nen dibuixa a llapis a la sala del museu
el braçalet de maragdes que t’embolicava el peu,
i un submarista troba els nostres gots i els nostres plats,
són les coses bones de passar a l’eternitat.

06- captatio benevolentiae

07- nit freda per ser abril

08- al mar

Tu i jo hem sopat en bons restaurants,
tu i jo hem ballat a la llum d’un fanal,
tu i jo volàvem en un Ford Fiesta groc,
tu i jo hem cantat a la vora del foc,
tu i jo hem buscat coses similars,
tu i jo hem tingut el cap ple de pardals,
tu i jo dalt de la nòria,
tu i jo i la nostra història,
però tu i jo no ens hem banyat mai al mar, al mar, al mar…
al mar, al mar… al mar, al mar… al mar…

Plantem les tovalloles, convido a un gelat,
juguem amb alegria, esquivem passejants.
A l’horitzó es divisen les veles
d’uns nens que fan optimist a la cala del costat.
Dormo una estona, que bufa de mar,
així estirada se’t veu espectacular
llarga i blanqueta a la sorra llegint
intrigues de final inesperat.
És abusiva tanta calor.
T’incorpores i et poses bé el banyador,
amb un peu calcules com està l’aigua
i tot esta llest per tal que entrem al mar.

Així doncs si un dia vens i passes per aquí,
i si malgrat la feina trobem un matí,
no em perdonaria mai, no podria assumir,
no agafar-te amb la moto i que no féssim camí,
molt lluny d’aquí, a l’altra banda del món,
hi ha un xiringuito amb quatre pins al fons,
tu i jo asseguts a la barra d’un bar,
sona bona música i som davant del mar.

al mar, al mar…
al mar, al mar…
al mar… al maaaaaar…

porobom, porobom, porobom, porobooom…
porobom, porobom, porobom, porobooom…
porobom, porobom, porobom, porobooom…
porobom-bom-bom, porobomboromborobo

porobom, porobom, porobom, porobom…
porobom, porobom, porobom, porobooom…
porobom, porobom, porobom, porobom…
porobom-bom-bom, porobomboromborobó.

09- els guapos són els raros

Un home amb ulleres de pasta gruixudes passeja pel port nerviós.
Ja fa més d’una hora que a la seva dona l’espera el Doctor Ramon.
Que avui s’han omplert de coratge i han decidit operar-se el cos.
La dona es vol treure papada i l’home es farà fer un penis més gros.
Però, no saben que ser atractius també pot comportar viure en un malson.
I els dos canten de puta mare, molt millor que jo, que fan cant coral.
I ballen sardanes a Plaça Sant Jaume i ho fan de collons.

El Pepe és un noi que ha fet panxa i es passa el sant dia estirat llit.
Avui el rodegen tres metges i un jove becari amb un bisturí.
Amb un permanent delimiten l’essència greixosa que li extrauran.
I ell somia amb prendre un waikiki envoltat de senyores que marquen mugrons.
Però, el Pepe no sap que alguns ben plantats també viuen en un malson.
I el tio organitza trobades d’amics del 600, i en té un de vermell.
I quan puja al poble, els nens li demanen que els porti a fer un tomb.

No saben que els guapos són els raros.
Ho sap tothom, però no ho diu ningú.
Tampoc no s’agraden i tenen complexes per ser diferents.
I no saben que els guapos desafinen , no tenen swing i no ballen bé.
També es preocupen i tenen psicòlegs, i no passa res.

I no passa res.
I no passa res.

10- dona estrangera

11- ceràmiques guzman

12- corrandes de la parella estable

Enllaç permanent Feu un comentari

Ferreteria Bolibar. 100 anys obrint portes

Març 19, 2010 at 8:17 am (inventaris)

Ei amics!

esteu convidats a passar a veure l’exposició que entre la meva amiga il·lustradora Aurora Portillo i jo hem estat preparant pels aparadors de la Ferreteria Bolibar de Barcelona (Consell de Cent 43, cantonada amb Rambla de Catalunya). Aquest establiment barceolí tan nostrat fa cent anys! i els hi hem dissenyat i muntat l’exposició “Bolibar. 100 anys obrint portes” als mateixos aparadors de la botiga, després d’un temps de cerca documental i inventari in situ als magatzems de la rebotiga per part meva (Mariona Sanfeliu, documentalista, per servir-vos), amb ajuda de l’Aurora. Estarem encantades que la passeu a veure.

Bolibar és una ferreteria metal·listeria amb una tradició de servei de tres generacions, i es nota la seva professionalitat només passar per la porta. Segur que molts ja la coneixeu, però si no, us ho recomano, val molt la pena!

Avui divendres 19 de març de 2010 és la inauguració, s’ha convidat als amics i familiars de la botiga, però a l’Aurora i a mi també ens farà ilusió si veniu amics nostres, és clar! Ella ha preparat aquesta invitació, per enviar als seus amics, a banda de la oficial que han fet a la ferreteria, i que us poso més avall. Ens hi veiem?

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Mariona Sanfeliu, àlies Inventariant :-)

ps: em copio els agraïments de l’Aurora, perquè els subscric 100%: gràcies Marc, Chené, Ramon, gracias Juan Ramón, Margarita, ¡os quiero mucho!; gràcies també al Dani Segura, el fuster, per la paciència i bon rollo, al Jordi Bolibar, a la Bruna Bolibar, en Jaume i la Bet ;-) i a tot l’equip de treballadors que ens ho han posat tot molt fàcil i ha estat un plaer “colar-nos” en la seva quotidianitat laboral, i per suposat per l’Aurora. Por esta aventura que he tenido el placer de compartir contigo.

Enllaç permanent 3 comentaris

Baraka’s Balinese Monkey Chant in Avatar

febrer 6, 2010 at 2:49 am (inventaris) ()

L’escena en que es transfereix la consciència del cos de’n Jake Sully al del seu avatar (i l’intent anterior amb la Grace) m’ha recordat tremendament a l’escena dels cants rituals de Baraka, que em van quedar gravats a la memòria (amb la diferència de la paritat del món de Pandora ;)

He trobat poqueta cosa, però no soc la primera que n’ha parlat a la xarxa, mireu (d’on he tret la imatge, per cert, thanks!):

http://james-camerons-avatar.wikia.com/wiki/Consciousness_Transfer

Més informació sobre la transferència de consciència aquí:

http://james-camerons-avatar.wikia.com/wiki/Consciousness_Transfer

i algunes cosetes que m’he anat guardant al delicious sobre Avatar, per a mi, “LA” PEL·LÍCULA, en majúscules:

Apa, que ho disfruteu tant com jo…!

m:-)

ps: m’encantaria que anéssiu afegint links interessants sobre avatar, els que vingueu a petar a aquest post, gràcies!

Enllaç permanent 1 comentari

Thalassa, 20 anys

Novembre 20, 2009 at 10:17 pm (inventaris)

Felicitats, Thalassa!

“Thalassa” celebra vint anys solcant els mars

Oferim una edició especial del programa del mar per commemorar-ne l’aniversari: repassem els millors moments d’aquestes dues dècades i tornem a veure tres grans reportatges.

http://www.tv3.cat/actualitat/139319/Thalassa-celebra-vint-anys-solcant-els-mars

Enllaç permanent Feu un comentari

M’agrada

Octubre 14, 2009 at 8:42 pm (inventaris) (, )

(escrit originalment el 14/08/2006) Actualitzat el 14/10/2009 i el 23/2/20014

M’agrada…

  • l’olor a terra mullada…
  • que em rasquin, sobretot a l’esquena…
  • llegir, tot el que em passi per davant dels ulls…
  • els nens…
  • les escales…
  • dibuixar al grafit, al pastel, al carbó… (aquí una mostra)
  • anar amb moto per la ciutat…
  • les esteles dels avions al cel…

  • les coses d’Ikea. M’agrada passejar-hi, i comprar-m’hi mobles, bols, capses, coixins… i muntar-ho després a casa seguint les instruccions…
  • fer muntatges de fotos…
  • les vies de tren…
  • dormir i dormir i dormir…
  • quan el mar i el cel s’ajunten…
  • anar als concerts del Carlos Núñez & banda
  • la dansa… ballar i veure ballar
  • mirar les escultures de la meva ciutat
  • fer ceràmica, torn
  • Les sèries de televisió, començant per la meva mítica Doctor en Alaska (Northern Exposure)
  • les fotografies retocades del Chema Madoz, m’encanten…
  • la Mafalda
  • Els reportatges del Canal 33, com els Horitzons, Km33
  • La pintura dels germans Santilari, i l’hiperrealisme en general
  • La poesia de Mario Benedetti
  • Els quadres de Vermeer
  • si he de plorar, que sigui als autobusos o al metro
  • i m’encanta m’encanta… i no sé perquè, quan posen banderetes als autobusos :-)

  • els sorollets de l’E.T. (faré un post amb un inventari de les frases mítiques d’E.T.)
  • els sorollets del Wall-e
  • l’olor de les castanyes fetes a les brases

i moltes coses més… ja aniré augmentant la llista :-)

actualitzat: 16, 22 i 31 d’agost de 2006, i el 14/10/2009

—-

23/2/2014

Y esta es otra lista de cosas que me gustan, hecha vete tu a saber cuándo, y que quedó medio oculta entre mis papeles, que estoy tirando, vaciando, podando… para quedarme con menos, para cargar menos. Quizá porque era más personal, pero aquí va. Total, este blog es mío y solamente lo leo yo…

  • besar entre la frente y la nariz a Berta
  • el chocolate
  • los libros
  • los bolsos y las bolsas
  • los niños
  • las fotografías
  • Dr. en Alaska
  • los masajes
  • las carícias
  • hedon, en general
  • los escarabajos negros y relucientes
  • el olor de madera
  • el olor a tierra húmeda
  • la lluvia
  • una tostada de bimbo durita, con una gruesa capa de Nutella encima
  • el olor del pegamento Pritt
  • los estuches raros
  • el olor de un fósforo recién apagado
  • Benedetti
  • Vermeer
  • el olor del limpiador de cristales Ajax
  • l’olor del meu antic parvulari, Arimon

Enllaç permanent 2 comentaris

Invents encara no inventats

Octubre 6, 2009 at 4:23 pm (inventaris) ()

(o això crec, és clar…)

Post escrit el 24/01/2008, es va actualitzant amb noves idees i d’altres que agafo “prestades” ;)

A dalt els més recents, com els correus

  • uns prismàtics que s’aguantin com unes ulleres, que et deixin les mans lliures
  • una targeta de plàstic que serveixi per a tot, caixers, carnets de punts, del CAP… ;)
  • pegatines o pintura fluorescent pels endolls que mai saps trobar quan estàs a les fosques i els necessites!
  • un bar-karaoke per a corals, amb més de dos micros i cançons a veus!
  • una càmara de fotos amb entrada per a auriculars, per poder sentir bé els vídeos
  • cigarrets però d’herbes no tan nocives com el tabac i sense nicotina, ja liats
  • un botó de zapping en el comandament a distància, amb el temps de canvi programable
  • un sistema eficaç per marcar els mitjons i poder així aparellar-los correctament després de passar per la rentadora, o en el seu defecte, algun sistema per mantenir les parelles unides durant el rentat
  • l’e-rebost: poder saber online i en temps real què hi tinc al rebost (o rebost + nevera + congelador). Segur que això està previst en el futur de la domòtica… :-) Tinc ganes que arribi i tingui un preu raonable
  • un sistema d’aprenentatge d’idiomes online, diari, però que tingués la clau per MOTIVAR a fer els 10-15 minuts d’exercici diari, o el temps que fos.
  • un tupper amb una tapa que no es separi d’ell, però que alhora sigui fàcilment apilable i fàcil de netejar (que pugui anar al rentaplats)
  • un sistema d’embalatge dels paquets d’arròs, sucre, cigrons, etc. que es permeti tornar-lo a tancar un cop obert (ja existeix, la llàstima és q no no està generalitzat…)
  • un expenedor de dentífric a l’estil del dels sabons en crema, que pitges pel broc i surt el sabó
  • un “ploròdrom” on poder plorar tranquilament, en un ambient acollidor i on trobar consol, potser en altres persones…, potser en tu mateix…; amb la mateixa idea un “abraçòdrom”
  • i l’invent dels invents, com diu el mutsu: un “trobador universal” de coses perdudes. De petita m’imaginava que podia tornar els mobles transparents i buscar com amb una mena d’infrarojos les nines, arrecades, bales, etc. que perdia per l’habitació…

Enllaç permanent 7 comentaris

Tardor

Setembre 22, 2009 at 10:39 am (inventaris)

arc iris

Enllaç permanent Feu un comentari

Inventari gràfic de l’estiu 2009

Setembre 8, 2009 at 6:33 pm (inventaris)

(avís: post molt bilingüe)

XVII Festival de Blues, Jazz i Gospel de Roses

Roses, Catalunya (del 16 al 18 de juliol de 2009)

Taller de gospel amb l’artista Jean-Paul Wabotaï

2009_07_16-18_Rosestallericoncerts (43)

Festival Danzas sin fronteras

Ávila, Espanya (29 de juliol al 2 d’agost)

Danzas Sin Fronteras es un espacio de encuentro multicultural a través de las danzas y las músicas tradicionales de diferentes pueblos del mundo.

2009_07_28_DanzasSinFronteras (40)

Andanças 2009

Carvalhais, Portugal (del 3 al 9 d’agost)

Tendo por base a cultura participativa, o Andanças é um festival de dança e música popular de todo o mundo, onde a aprendizagem cultural é ilimitada e transborda para outras áreas, em que quem toca e quem dança se junta para formar um colectivo que é muito mais que a mera soma das partes.

2009_08_03_Andanças09 (170)

18 Encuentro Anual de la Red Ibérica de Ecoaldeas

Ecoaldea Sámara; Requena, Valencia (del 19 a 23 d’agost)

2009_08_19_SamaraRIEcoaldeas (33)

Concierto de Carlos Núñez en el Festival de Cap Roig (teloners: Bikimel)

11 d’agost de 2009

2009_08_11_FestCapRoig_Bikimel2

2009_08_11_FestCapRoig_CarlosNunez (1)

Thriller Masivo Barcelona

Bailando el Thriller de Michael Jackson con 700 personas como homenaje (más info aquí)

IMG_1700

ESPAÑA-MICHAEL JACKSON

(entre el minuto 1.01 y el 1.20 se me ve.  Minuto 1.18 (momento q canta: “Cause this is thrilleeeer!”) se me ve bastante bien: la segunda por la derecha, en segunda fila, entre un chico que va de gris y una chica de marron; camiseta blanca y pantalones cortos negros. A ver si me veis! :-DDD

Borredà

1 al 3 de setembre 2009

borreda

HairVision, Compañía Sienta la cabeza

Sant Adrià de Besos, 4/9/2009

green

Resumint…: UN ESTIU GENIAL! :-)

Enllaç permanent 1 comentari

El món fàntastic d’Albert Khan. Una visió del món

Juliol 13, 2009 at 5:59 pm (inventaris)

No fa gaires dies vaig veure un documental de la BBC al canal233 (on sinó..?) que em va fascinar:

tractava d’un banquer milionari i filàntrop francès que va decidir destinar part de la seva fortuna a crear el que ell mateix va anomenar “l’Arxiu del planeta”.  Sospitant que el canvi de segle i les seves modernitats estaven a punt de fer caure en l’oblit un munt de vells costums i formes de vida, va voler deixar constància de la vida cultural i quotidiana de la humanitat de principis de segle XX.

Va enviar fotògrafs a fotografiar i filmar arreu la vida cultural col·lectiva del planeta. Khan creia que veure les altres cultures ajudaria a comprendre’ns millor, que retratant documentalment el món ajudaria a crear una cultura de pau, que les imatges de la vida quotidiana de les altres cultures farien que el pacifisme s’arrelés en les persones.

Per desgràcia el projecte no va tenir ni ha tingut mai la rellevància pública que volia que tingués el seu creador, i en pocs anys les guerres mundials van sepultar i condemnar a l’oblit les seves bones intencions, així com bona part dels escenaris i els protagonistes del que ara per ara és la major col·lecció de fotografies antigues a color (tècnica de l’autocrom).

Un inventari visual de la vida quotidiana de la humanitat que com a creadora del blog inventariant no puc deixar de ressenyar, lloar, i admirar.

France_3

England_4

Italy

Benin_1

Aquest és el resum del programa:

El món fàntastic d’Albert Khan. Una visió del món

“Entre el 1908 i el 1930, el milionari banquer i filantrop francès Albert Khan va decidir enviar un equip de fotògrafs arreu del món amb l’objectiu de documentar la vida al planeta. Gràcies a la seva immensa fortuna personal, els fotògrafs de Khan van poder viatjar a més de 50 països plasmant l’espai natural i cultural del món conegut fins aleshores.
A més de convertir-se en testimonis d’alguns dels esdeveniments més destacats de l’època, aquests artistes també van fotografiar els detalls més íntims del dia a dia de molts personatges anònims.

Un segle després, el públic encara pot continuar meravellant-se amb el remarcable, màgic i fascinant món fotogràfic d’Albert Khan.”


Més informació:

www.albertkahn.co.uk/

Entrada a la wikipedia (en anglès)

Enllaç permanent Feu un comentari

La vida son tres flores que se riegan a diario

Juliol 1, 2009 at 4:07 pm (inventaris) ()

ei gent…

que la vida són quatre dies i no sabem quin serà el que farà quatre…

em permeto un mini-inventari de recomenacions que m’han vingut avui al cap en saber de la mort d’Adrián Herrero, de vint-i-sis anys, un ballarí argentí boníssim que feia d’ajudant de la professora Marbelys del programa Fama A Bailar.

adrianherrero

T’agradi o no el programa si t’agrada el ball veure’l ballar era un gust… un plaer pels ulls…

descansi en pau :’-((

  • viviu cada dia com si fos el darrer…
  • no deixeu converses pendents…
  • feu el que us agrada…
  • difruteu del que feu…
  • penseu perquè feu el que feu…
  • seguiu els vostres somnis…
  • compartiu…
  • balleu…
  • canteu…
  • rieu…
  • feu riure…!

Us proposo que completem la llista entre tots…

quines recomenacions em faríeu, faríeu als altres…?

m :”-)
ps: aquí podeu llegir-lo i veure’l en el seu blog del MySpace, hi ha coses

ps: la foto l’he agafada del fotolog Diario de un Escapista. Gràcies

Enllaç permanent 1 comentari

Homenatge al punt volat

Juny 1, 2009 at 8:37 pm (inventaris) ()

Com que la buscava i no la trobava… la faig jo:

inventari de paraules amb ela geminada (el dígraf composat  per dues eles amb un punt volat al mig, tant nostrada com la ce trencada). Més info a can wiki sobre el punt o  sobre la ela geminada. Al teclat està damunt del tres!

Merci víctor per la idea ;)

ela

  • al·legació
  • al·legar
  • al·legoria
  • al·leluia
  • al·lèrgia
  • al·licient
  • al·literació (merci jordi!)
  • al·locució
  • al·lot
  • al·lucinació
  • al·lucinar
  • al·lusió
  • al·ludir
  • al·luvió
  • ampul·lós
  • anul·lació
  • anul·lar/anular
  • apel·lació
  • apel·lar
  • aquarel·la
  • axil·la
  • Al·là
  • bagatel·la
  • bèl·lic
  • bel·ligerant
  • Brussel·les
  • cal·ligrafia
  • cal·ligrama
  • camamil·la/camamilla
  • cancel·lació
  • cancel·lar
  • capil·lar
  • caravel·la
  • cavil·lar
  • cel·la
  • cel·lofana
  • cèl·lula
  • cel·lular
  • cel·lulitis
  • cel·lulosa
  • circumval·lació
  • ciríl·lic
  • clorofil·la
  • col·laboració
  • col·laborador
  • col·laborar
  • col·lapse
  • col·lapsar
  • col·lateral
  • col·lecció
  • col·leccionar
  • col·leccionista
  • col·lecta
  • col·lectiu
  • col·lectivitat
  • col·lega
  • col·legi
  • col·legial
  • col·liri
  • col·lisió
  • col·locació
  • col·locar
  • descol·locar
  • col·loqui
  • col·loquial
  • constel·lació
  • corol·la
  • cristal·lí
  • cristal·litzar
  • Compostel·la
  • damisel·la
  • destil·lar
  • el·lipse/el·lipsi
  • el·líptic
  • estel·lar
  • excel·lent
  • excel·lència
  • excel·lentíssim
  • expel·lir
  • fal·làcia
  • fal·lera
  • fal·lus
  • fil·loxera
  • flagel·lar
  • franel·la
  • fregitel·la
  • fumarel·la
  • gal·lès
  • gal·licisme
  • gal·lo
  • gel·laba
  • goril·la
  • hel·lènic
  • idil·li
  • il·legal
  • il·legible
  • il·legítim
  • il·lès
  • il·lícit
  • il·limitat
  • il·localitzable
  • il·lògic
  • il·luminació
  • il·luminar
  • il·lusió
  • il·lús
  • il·lusionar
  • il·lusionista
  • il·lusori
  • desil·lusionar
  • il·lustració
  • il·lustrador
  • il·lustrar
  • il·lustre
  • infal·lible
  • instal·lació
  • instal·lar
  • intel·lecte
  • intel·lectual
  • intel·ligència
  • intel·ligent
  • intel·ligible
  • interpel·lar
  • legionel·la
  • libèl·lula
  • mal·leable
  • maquiavèl·lic
  • maxil·lar
  • medul·la
  • metàl·lic
  • metal·lúrgia
  • metal·lúrgic
  • mil·lenni
  • mil·lenari
  • mil·lèsim
  • mil·ligram
  • mil·límetre
  • miscel·lània
  • mol·lusc
  • mortadel·la
  • Marcel·lí
  • novel·la
  • novel·lista
  • fotonovel·la
  • telenovel·la
  • nul·litat
  • ombrel·la
  • oscil·lar
  • pal·li
  • pal·liar
  • pàl·lid
  • empal·lidir
  • paral·lel
  • paral·lelament
  • paral·lelisme
  • parcel·la
  • passarel·la
  • pel·lícula
  • penicil·lina
  • pol·len
  • pol·linització
  • pol·lució
  • pol·luir
  • protocol·lari
  • pul·lular
  • pupil·la
  • pusil·lànime
  • putxinel·li
  • ral·li
  • rebel·lió
  • rebel·larse
  • recol·lecció
  • recol·lectar
  • recol·lector
  • repel·lent
  • repel·lir
  • satèl·lit
  • salmonel·la
  • sibil·lí
  • sigil·lós
  • síl·laba
  • monosíl·lab
  • polisíl·lab
  • sol·lícit
  • sol·licitar
  • sol·licitud
  • taral·larà
  • taral·lejar
  • taral·lirot
  • tessel·la
  • til·la
  • til·ler
  • titil·lar
  • tortel·lini
  • tranquil·litat
  • tranquil·lament
  • tranquil·litzar
  • vacil·lar
  • varicel·la
  • vel·leïtat
  • vil·la/vila
  • xarel·lo
  • xinel·la
  • xitxarel·lo

Agraïments:

blog dÒscar Bagur: http://www.menorcaweb.net/oscarbagur/tipografia/arxius.htm i pàgina http://usuaris.tinet.org/aragones/ortocat/elageminada.pdf

Enllaç permanent 4 comentaris

Inventari de paraules-porta

Mai 20, 2009 at 12:02 am (inventaris)

Aquest post havia de caure un dia o un altre…:

és un inventari de les paraules o cadenes de paraules que segons les estadístiques de wordpress han fet que algú arribi al meu blog des d’algun cercador, i que per tant, han estat com una porta d’entrada al meu blog. N’hi ha de lògiques, n’hi ha de divertides… ;)

  • catalanisme
  • cites escriptura
  • el barbarisme de dentifric
  • facebook
  • fotos facebook
  • frases de louis hay
  • “frases” + louse hay
  • imagenes de facebook
  • insomni
  • inventariant 2
  • insomni
  • invents molt importants
  • mafalda
  • mente sana psicologia positiva
  • miquel marti i pol
  • miquel martí pol
  • oliver sacks el hombre que confundio a s
  • pelicula inspirada en ensayo sobre la ce
  • philippe decouflé,sombreros
  • una noche la soledad se ira sin avisar
  • veure programa horitzons
  • wall e
  • wall e eva
  • wall.e
  • walle
  • wall-e

Enllaç permanent 2 comentaris

Taller de Muñeiras a la Casa de Galícia

Març 30, 2009 at 6:03 pm (inventaris)

Taller de Muñeiras a la Casa de Galícia.
– dia: dissabte, 21-2-09
– hora: de 16:00 a 19:00 h
– lloc: Casa de Galícia, Rambles 35-37, de Barcelona. Sala per a unes 50-60 persones, bona per ballar.
– preu: 12 €
– professora: Montse Rivera, de Leilia

– VA SER FANTÀSI! JA SÉ BALLAR MUÑEIRAS!!! :)

Enllaç permanent 2 comentaris

…de lo que puedas dar

gener 2, 2009 at 5:28 pm (cites, inventaris) ()

Enllaç permanent 4 comentaris

Inventari de noms populars de carrers

Agost 30, 2008 at 3:12 pm (inventaris) ()

Manllevo aquest inventari d’una pàgina web dels taxistes de Barcelona: una llista dels noms populars de carrers i places de Barcelona.

http://www.taxidebarcelona.com/mat_nomenclatura.htm

Enllaç permanent Feu un comentari

Drawings

Juliol 29, 2008 at 11:53 pm (inventaris) (, , )

Inventari visual d’alguns dels dibuixos que he anat fent al llarg de la meva vida.

(Més a http://www.flickr.com/photos/inventariant/ Àlbum “dibuixos“)

young mother

young mother

fet a classe d’anglès, fa molts anys… avorrida perquè el professor havia marxat i no tornava:

Michael Jordans arm

Michael Jordan’s arm

d’un anunci de cotxes tot-terreny:

fisherman

fisherman

un exemple de la meva afició per ballar i per dibuixar ballarins:

Ballerina foot

Ballerina foot

un exemple de retrat:

Laughing gipsy woman

Laughing gipsy woman

Enllaç permanent 2 comentaris

Inventaris

Juliol 29, 2008 at 3:37 pm (inventaris) ()

Fins que acabi de fer el “trasllat” de les entrades del blog antic, aquí està l’enllaç a tots els inventaris que vaig escriure. :-)

Enllaç permanent Feu un comentari

Frases Louis Hay

Mai 22, 2008 at 9:58 am (inventaris) ()

Frases Louis Hay

  • La vida refleja todos mis pensamientos. Mientras mis pensamientos son positivos, la vida sólo me aporta buenas experiencias.
  • Mi mente es una herramienta y puedo emplearla como desee.
  • Estoy perfectamente preparada para todas las sitaciones que me plantea la vida.
  • Ahora creo mi vida del modo que quiero que sea.
  • Aprendo fácilmente mis lecciones en la vida.
  • Todas las experiencias son oportunidades para aprender y crecer.
  • La vida me apoya. Sólo me trae experiencias buenas y positivas
  • El jardín está empezando a florecer y llega gente nueva a mi vida. Van a llegar experiencas nuevas a tu vida, es conveniente que estés abierta y receptiva a todas ellas. Ten expectativas positivas, sabes que todo está bien y que estás a salvo.
  • Fluyo fácilmente con el cambio. Siempre voy en la mejor dirección.
  • Abro la puerta para que lo bueno fluya en abundancia en mi vida.
  • Elijo pensamientos que me hacen sentirme bien. Sentirme bien hace que conserve mi salud.
  • Pido lo que quiero conseguir. Sé que todo lo que necesite siempre estará a mi alcance.
  • Disfruto de cada minuto de todo lo que estoy haciendo ahora.
  • Dejo ir el pasado con alegría. Estoy en paz.
  • Contemplo mi pasado, presente y futuro con amor.
  • Vivir en gatitud y reconocimiento constante aporta cosas buenas a mi vida.
  • Mis ingresos aumentan constantemente.
  • Mis talentos unicos hacen que sea una persona interesante.
  • Nutro mi cuerpo con alimentos y bebidas saludables y hago ejercicio de formas divertidas.
  • Tengo la vivienda perfecta. Es segura y sólo alberga pensamientos positivos.

Enllaç permanent 1 comentari

Persones que segurament mai coneixeré (actualitzat)

gener 21, 2008 at 7:42 am (inventaris) ()

Original: 3/11/2006 a Inventariant

Avui faré un inventari una mica “tontorrón”: de persones que per una raó o per una altra m’agradaria conèixer, encara que sàpiga que no els coneixeré mai. Rollo que et quedes tancat en un ascensor i com que els bombers en tenen per hores deicideixes asseure’t a terra, tranquilitzar-te, i com que aquestes situacions deuen unir molt, et comences a explicar la vida amb un desconegut. Fantasia-ficció, jeje

Algunes raons són més frívoles, altres més profundes…

  • el Boris Izaguirre (demano perdó als castellanoparlants, però és que als catalans, i especialment als barcelonins, ens surt posar l’article determinant? definit? davant dels noms i no ens fa l’efecte de despectiu que es veu que sí que fa als castellanoparlants). Em sembla una persona encantadora, i molt interessant.
  • el Xavier Sardà (li preguntaria si tot el que fa ho sent o d’alguna manera juga un paper, i en el fons és conscient de determinats “circs” que sembla que potencïi, si és feliç…, com si ha trobat…)
  • la Rosa Maria Sardà (em sembla la tieta especial, rara, aventurera i divertida que seria divertit tenir)
  • el Bruce Springsteen (no sé què li diria, superat el xoc inicial -soc springsteeniana, encara que no una seguidora boja-, però aguna cosa se m’acudiria, segur. M’encantaria parlar de com diferents poden ser les vides d’una persona nascuda a New Jersey, als EEUU, i una nascuda a Barcelona. I com d’iguals, també, no?
  • el Nelson Mandela (tampoc sé que li diria, suposo que m’agradaria xuclar la seva humanitat, escoltar les seves experiències vitals, conèixer el seu món…)
  • la Leonor Waltling (sota d’aquesta aparença de fragilitat sembla haver-hi un gran món interior, sembla una persona molt amiga dels seus amics, que no s’ha deixat endur per la “voràgine” de la fama… li preguntaria com s’ho ha fet, i si se sent bé en aquest món. Sembla com si li agradés actuar però no necessàriament ser coneguda… el tipus de persona que és gelosa de la seva intimitat, i que es deu cansar una mica d’estar sempre perseguida pels focus, per lès càmares, pels “fans”… Jo li diria “tia, tens sort de fer el que t’agrada, és genial si trobes l’equilibri entre disfrutar-ho i haver-ne de patir les conseqüències de la fama, i tal”.
  • la Scarlett Johansson (aclariré que la trobo una tia guapíssima, súper sexy, i molt bona actriu, però el que m’agradaria conèixer d’ella és la seva forma de pensar, si és una tia intel·ligent -ho sembla- i no només intel·ligència de “coco” sinó la intel·ligència emocional. M’encantaria saber com va portar la separació dels seus pares a una edat semblant a la que tenia jo quan els meus es van separar. Com és això de tenir els pares vivint a diferents ciutats. Com és això del seu actor, del ser famós, d’estar en pòtsers a les cases de tanta gent, de ser un objecte de desig. De com ho porta i si tot això no li fa pedre el cap… De com és tractar amb un geni vivent (i molt estrambòtic) com Woody Allen… etc.)
  • el Miguel Bosé, per ser una persona atrevida, enigmàtica, que se’l veu molt segur de si mateix, i sembla que hagi de ser un gran amic dels seus amics… M’agrada d’ell el seu atreviment, que exerceix amb una naturalitat encomiable…!
  • la Carme Ruscalleda. Ahir la sentia parlar a la ràdio de la seva afició a ballar sardanes, i em va fer venir ganes d’aprendre’n i fruir de la “joia” que ella diu que sent quan balla… em va encantar la seva vitalitat i la manera de ser tan positiva que transmet. Ma mare l’ha coneguda un dia que va anar al Sant Pol i diu que és igual que quan la veus a la tele, autèntica i sincera :-)

Hi ha més gent, ja l’aniré pensant i ampliaré l’inventari. Ja veieu que em tira el tema del “famoseo”, però m’agradaria aclarir que no sóc una friky d’aquest tema, eh, i que mai he assaltat un famós per dir-li “tio, ets guay”, tot i que a vegades he tingut temptacions, pq tinc força poca vergonya… jaja. Em controlo perquè sé que sovint la gent que m’acompanya es moriria de vergonya si ho fes…!

Continuarà… :-)

Enllaç permanent 3 comentaris

MusicList

Agost 12, 2006 at 3:13 pm (inventaris) (, )

bufff… interminable…! a l’espera de comprar-me un iPOD he d’anar passant a MP3 els CDs i els cassets…Sí! encara en tinc de cassets, un muntarró!!!

M’AGRADA TOT DE:

  • Bruce Springsteen, the boss, està clar, no?
  • Carlos Núñez, el meu Bruce particular i accessible
  • Pancho Álvarez, de CN’s banda, toca el bouzuki i molts més instruments
  • Els Ocumé, els dos CDs que tenen
  • David Broza, tots, en els tres idiomes
  • Cesaria Evora, no la conec prou, però m’agrada
  • Pedro Guerra, la major part dels albums
  • Manolo Garcia, Arena en los bolsillos, genial
  • Las Hijas del Sol, tots
  • Presuntos Implicados, el Gente
  • Diana Krall
  • Loqua Kanza
  • Manu Dibango
  • Marlango, només conec el primer, i m’agrada
  • Bebe, que en tregui un altre…
  • Sergio Makaroff, és total…

BSOs:

  • Amelie
  • Los chicos del coro
  • Circ du Soleil: Alegria, Dralion
  • Northern Exposure (I i II)
  • The Schindler’s List
  • Lluvia en los zapatps
  • Hable con ella

algunes de…

  • versions dels d’OT… ho sento…
  • Goran Bregovic
  • Sade
  • Enya, no massa, que cansa
  • Lorena McKennit, 3/4 del mateix…
  • Rosana
  • Rosario
  • Kiko Veneno
  • Amancio Prada, A dama e o cabaleiro
  • Sabina
  • Luis Eduardo Aute
  • Luz Casal
  • Mecano

hi ha molta més música que m’agrada… un altre dia repassaré en els cassets, què trobo que encara valgui la pena. Ah, i amb calma, també, miraré d’anar posant enllaços a webs de foros, o de webs oficials dels artistes, pq no hagueu de fer la cerca a sant google… jeje

ps: Ja m’he comprat l’iPOD! (de fet, me l’ha portat el meu cunyat des del Japó, un nanoiPOD de 4G!!! Ole ole!)
Actu 22/08/06, 31/8/06

Enllaç permanent Feu un comentari

%d bloggers like this: