Conte “Port Adriano” pel Premi Núvol de contes 2019

Agost 31, 2019 at 9:00 pm (escrits)

A la una, a les dues i a les… i a les… i a les tres, crida en Ramon. Xof! Després d’uns segons de dubte i vacil·lació, la Maria, la més petitoia dels tres infants, es capbussa a les aigües netes i tranquil·les color turquesa de la badia. A l’estiu a Mallorca la temperatura de l’aigua és ideal, ni molt freda ni massa calenta, però a ella li sembla geladíssima, i en un tres i no res neda cap a la zodiac i s’hi enfila agafant-se de les cordes i picant fort amb els peuets a l’aigua per tornar-hi a pujar. Li reclama al Pare una tovallola amb urgència, amb el banyador taronja regalimant i tota ella tremolant de fred malgrat l’escalf del sol, mentre sent el veredicte, la puntuació de la seva tirada: un set i mig! N’està molt i molt orgullosa, de si mateixa, perquè ha millorat la seva marca anterior, i amb una gran riallada es col·loca en posició per veure el següent en saltar, ben tapadeta amb la tovallola, xuclant-ne una de les puntes xopes com faria amb un xumet, perquè fer-ho li porta bons records i perquè li agrada el gust de salat.

Ara li toca el torn al cosí, en Ton. És el més gran dels tres, i el més alt, i per això, tot i que el germà aquest darrer cop ho ha fet força bé, sovint el cosí és qui guanya perquè és clar, és qui millor se sap tirar de cap. El pare sap que aquella sana competició estival per veure qui entra amb el millor angle, qui esquitxa menys, qui ho fa amb les cames més alineades amb el tronc, ha esdevingut un ritual inexcusable de cada estiu, i no els fa pas cap mal. Ans al contrari, els anima a ser millors nedadors. El premi s’ho val! Una moneda de cent pessetes per a comprar-se un gelat rosa en forma de peu, o de coet amb gust de cola, o per a fer un futbolí amb els amics.

També és un ritual per a aquell simpàtic retaule d’un adult i tres marrecs anar tot el camí fins al port esportiu on hi tenen la zodiac amb totes les finestres de l’Alpha Romeo baixades, saltant els petits de seient en seient, sense cinturó (insensats!) i cantant les cançons del cassette de “Nostálgicos Carrozas” a tot drap. “Si yo tuviera una escooooba” s’esgargamellen alegres els quatre a l’uníson, mentre el cotxe agafa la baixada final des de la qual ja es divisa Port Adriano. Com els gossos de Pàvlov les tres criatures s’esveren per l’ànsia de saber que els espera una tarda de mar i sol i jocs i aventures i llibertat. La llibertat de viure el present com només els infants saben fer. Sense horaris, sense preocupacions, sense passat i sense futur, gaudir sempre i en tot moment de l’ara i aquí.

* * *

En Ramon aparca el cotxe apressat i puja les escales de tres en tres fins a la tercera planta. Els localitza al fons de la saleta dels avis que soparan en el segon torn.

— Avui tampoc, Maria? No ha dit res el Pare? Perdona que arribi tan tard. La feina, ja saps, sempre hi ha temes per tancar…

— Res, Ramon, no ha dit res de res —li respon— Només que avui tota l’estona somreia, com si estigués molt a gust, o com si estigués recordant alguna cosa que el feia feliç. Però no ha dit ni una paraula. Tenia els ulls humits, i diria que li ha caigut una llagrimota ara poc abans que arribessis… Significarà alguna cosa? No sé què dir-te… Què fem aleshores…? Hem de prendre una decisió…

— Avisarem al doctor que no ens programin més sessions, doncs. Que la família hem acordat que el Pare no segueixi amb l’assaig del tractament experimental. Crec que no ens queda més remei que acceptar que per a ell la cura de l’Alzheimer no arribarà a temps.

– Si almenys poguéssim fer-li saber que ho hem intentat…

Un petó, pare. Demà tornarem. Passejarem pel jardí, com fèiem abans. T’estimem.

Enllaç permanent Feu un comentari

De bateries i bombolles de plaer

Juny 16, 2019 at 7:25 pm (escrits) (, , , )

El noi que branda el cap i martelleja amb els dits la porta del metro, nerviós, o bé és músic, o un cul inquiet. Bateria, confirmat. Dues baquetes treuen el cap per la cremallera mig oberta de la motxilla. Ell continua tocant l’instrument imaginari que només ell sent fins que les portes s’obren i baixa, rabent, cap a l’escala de l’esquerra, en direcció al seu destí. Avui no hi havia cap músic a l’intercanviador del metro, i a la Júlia li ha sabut greu. Li ha sabut greu perquè l’arpista, el trompeta, la cantautora amb la seva guitarra o el cantant amb veu de Serrat de l’intercanviador del metro generen una mena de bombolla de plaer. Una bombolla dins la qual gaudir una estona mentre camines apressada, o apressat, cap a la feina, amb el cap emboirat per pensaments.

#contesturcs #contesgrafics #contesinteractius

VEG_FishBoat8_IN18

These recently-caught fish are being untangled from the fishing net, ready to be served as food at tourist restaurants. Goa, India, 2018. Moving Animals Archive

* * *
Crèdits de la imatge

Contes curts il·lustrats amb imatges de fotògrafs com Aitor Garmendia (“Fotógrafo para la liberación animal”), o de l’arxiu de www.movinganimals.org, amb una frase o un enllaç per a saber-ne més. Activisme subtil? Se’n podria dir així.

Imatge de l’arxiu de  https://www.movinganimals.org/
https://www.movinganimals.org/fishing-industry-archive/

“Una dieta vegana es probablemente la manera más eficaz de reducir el impacto sobre el planeta Tierra, no solo los gases de efecto invernadero, sino la acidificación global, la eutrofización, el uso de la tierra y del agua” Joseph Poore, investigador de la Universidad de Oxford, 2018.

“OCÉANOS QUE ESTÁN MURIENDO – Más del 30 por ciento de las áreas de pesca del mundo ya han llegado más allá de sus límites biológicos -o necesitan una acción dramática que les devuelva su equilibrio – y poblaciones marinas enteras están al borde del colapso.  Extensas redes arrastran trillones de peces desde los océanos. Entre las especies “objetivo” se encuentra la “captura fortuita”, es decir, animales que no se pretenden pescar pero que son capturados por las redes “accidentalmente”. Hablamos de ballenas, delfines, marsopas, tiburones, estrellas de mar, esponjas, tortugas e incluso aves marinas que se zambullen en el mar, como los albatros. (…) La industria que cultiva peces en granjas hace poco para proteger a los peces que viven en libertad, ya que el alimento para peces de granja está compuesto por sus primos que fueron arrastrados desde los océanos. Y a menudo también (agravando el problema), su alimento incluye soja, que se cultiva en tierras deforestadas.”

Cita y texto extraído del Kit de inicio al veganismo de Million Dolar Vegan

Enllaç permanent Feu un comentari

Les rutines i els flashbacks

Juny 4, 2019 at 9:00 pm (escrits) (, , )

En un cert sentit les rutines reconforten. El mateix horari, les mateixes parades, el mateix vagó de metro, situar-se estratègicament a la porta convenient per la sortida de la parada de destí… Creuar-se amb les mateixes persones, viatgers o treballadors. Les dues noies del carro dels pòsters, que sempre xerren i fan cua per agafar l’ascensor; el senyor que recull les escombraries en bosses transparents, sempre amb un somriure; els mateixos músics, alterns però habituals, de l’intercanviador… Però aquell cop, una novetat va salpebrar la monòtona placidesa de les rutines.

Aquell cop en sortir del vagó del metro, el darrer de tot el comboi, va coincidir amb la marxa del metro del sentit contrari, del que ja en cuejaven els darrers vagons, a tota velocitat. La fressa, la olor, la fosca del túnel il·luminada només un moment pel comboi i l’aire que li va aixecar els cabells enrere: la Neus va tenir un flashback al tren de la bruixa del parc d’atraccions de la infantesa. Va somriure, i va agafar la mateixa escala de cada dia, avui una mica diferent.

“Elephants used for riding are often tied and severely beaten as calves in a process called Phajaan, or “the crush”, to break their spirits and control them. Elephants are intelligent and sociable animals, but across the world many are forced to spend their lives alone in chains. (…) Amber Fort is one of India’s biggest tourist attractions, forming part of the ‘cultural triangle’, and attracting thousands of global tourists every single day. However, it is infamous for its use of elephants, where over 100 elephants, many of whom are blind and lame, are forced to haul tourists up and down the steep fort. Jaipur, India, 2018”

Imatge de l’arxiu de  https://www.movinganimals.org/

https://www.movinganimals.org/elephant-riding-archive/

 

Estas vacaciones no montes en elefante

“Las actividades con elefantes, reclamo para turistas en el Sudeste Asiático, esconden una atroz realidad: familias enteras de elefantes asesinadas en la selva para robar sus bebés, que serán cruelmente adiestrados para realizar acciones contra su voluntad, como pasear sobre sus lomos, pedir limosna, jugar al fútbol o pintar.

Es posible visitar parques nacionales para ver a los elefantes en su hábitat, así como apoyar la labor de los santuarios, donde son protegidos de la explotación y el maltrato, y en los se puede disfrutar de la observación de la vida social en libertad de estos fascinantes animales.”

Texto de la periodista Lucía Arana para El Caballo de Nietzsche: https://www.eldiario.es/caballodenietzsche/vacaciones-montes-elefante_6_276882318.html

Lee más sobre lo que viven los elefantes que usa la industria del turismo en:

http://turismo-responsable.com/s37

Enllaç permanent Feu un comentari

L’escala ineficaç

Mai 27, 2019 at 9:37 pm (escrits) (, , , , )

La Lluïsa se sent incòmoda quan trepitja una cinta transportadora i se la troba parada, però segueix, tota digna malgrat sentir-se ridícula per culpa d’aquesta fallada de la tècnica, i per culpa també de la seva falta d’atenció al senyal d’avís, vermell com un nas de clown. Incòmoda i estúpida se sent també quan comença a pujar graons d’una escala mecànica aturada, però no es pot fer enrere perquè altres incauts l’han seguida com indefensos xais en direcció a l’escorxador i senten la mateixa incomoditat que ella sent, fent gambades en uns graons més alts del normal d’una estúpida i ineficaç escala mecànica aturada.

#contesturcs #contesgrafics #contesinteractius

La imatge és del fotògraf «Aitor Garmendia / Tras los Muros».

Sabíeu que en alguns escorxadors fan servir ovelles amb un esquellot per aconseguir que les pobres ovelles espantades surtin del camió i les guiïn cap la mort, aprofitant-se de la seva innocència? La crueltat humana no té límits… Omnívors, atreviu-vos a veure d’on venen els cossos que mengeu… Mireu el compte d’Aitor Garmendia @traslosmuros. És una de les penes més grans que sentim molts vegans: que no ens hagi caigut la bena dels ulls abans, no haver-ho sabut abans. Tan de bo aquests contes i imatges arribin a algú que vulgui mirar i prendre la decisió de deixar de consumir cossos d’animals.

El seu text de la primera de les fotos: “Esta oveja vive desde hace años en un matadero junto con un carnero. Reciben el nombre de ‘mansos’. Ambos son forzados a guiar a los corderos —muchos en estado de lactación aún— a la zona de sacrificio.
Los corderos con apenas semanas de vida son arrebatados a sus madres, introducidos en un camión y enviados al matadero. Allí, confiando en sus congéneres adultos, son conducidos a la zona de sacrificio. Decenas de veces al día estas ovejas son forzadas, con el objetivo de facilitar el manejo de animales en el matadero, a ‘traicionar’ a sus pequeños.
Aproveché el paro que realizaban los operarios para el almuerzo y me quedé en las cuadras. Quería condensar en una foto la desolación de estas ovejas.
Logrado o no mi objetivo, que la historia que acompaña a esta foto no quede en el olvido.
Salud y libertad.”

* * *
Crèdits de la imatge

La imatge és del fotògraf «Aitor Garmendia / Tras los Muros». “A través de fotografías y pequeños reportajes, obtenidos en las entrañas de la industria de explotación animal, el proyecto ofrece imágenes para la reflexión y el debate que ponen en entredicho la relación que hemos construido con el resto de animales.”

Havia pensat il·lustrar cada conte curt amb algún dibuix meu, que ja tingués fet o fet per l’ocasió, però se m’ha acudit que enlloc d’això aniré triant imatges de fotògrafs com ell que s’autodefineix “Fotógrafo para la liberación animal”, o de l’arxiu de www.movinganimals.org, amb una frase o un enllaç per a saber-ne més. Activisme subtil? Se’n podria dir així.

Enllaç permanent Feu un comentari

El nen del patinet

Mai 19, 2019 at 6:40 pm (escrits) (, , , , )

A cada parada, el nen els avança amb el seu patinet. En la lentitud hostil amb què l’autobús avança a onades intermitents per la carretera de Sants la Núria es descobreix imaginant que el senyor de boina i bufanda ben tancada damunt del coll, que camina amb pas ferm amb els braços a l’esquena, aquest senyor que acaba de passar el nen del patinet, aquest senyor podria ser el seu pare. Per edat, per complexió, per actitud, podria ser-ho, però no l’és. El pare a hores d’ara ja l’hauran posat a dormir a la residència, on l’Alzheimer l’ha reclòs cada cop una mica més endins, en un mutisme només trencat per frases inconexes i paraules esparses, que li arranquen les filles a base de fer-li preguntes, abraçades i petons.

#contesturcs #contesgrafics #contesinteractius

One of the main tourist spots in North India, the town of Varanasi features incredibly crowded and narrow streets, where hundreds of street animals must coexist with the busy footfall and traffic. Many of these street animals suffer from malnutrition, disease and horrific injuries.
Varanasi, India, 2018
MovingAnimals.org

Si estàs pensant en la companyia d’un gos, un gat o una fura, no els compris, CONSIDERA ADOPTAR. He trobat aquesta web on surt molta informació i un directori de protectores de Catalunya. I aquí llistats oficials de la Generalitat.

* * *
Crèdits de la imatge

La imatge que acompanyarà els contes que aniré publicant sempre estarà treta de la pàgina movinganimals que conté un arxiu d’imatges gratis per a l’activisme en defensa dels drets dels animals. Havia pensat il·lustrar cada conte curt amb algún dibuix meu, que ja tingués fet o fet per l’ocasió, però se m’ha acudit que enlloc d’això aniré triant imatges aleatòriament, de les 12 categories de l’arxiu, i posaré una frase amb un enllaç per a saber-ne més. Activisme subtil? Se’n podria dir així. 

“By documenting animals around the world, we hope to raise awareness of their suffering by providing free-to-use images and footage for organisations, activists, media desks, and social media platforms.” www.movinganimals.org

Enllaç permanent Feu un comentari

%d bloggers like this: