Les festes del Kinousaure, crítica de cinema infantil a Núvol

Article originalment publicat a Núvol el 8.1.2024

Pack Màgic ha programat durant el mes de gener un cicle de cinema per a infants.

Tots els diumenges de gener als cinemes Girona i Zumzeig s’ofereixen sessions de cinema per a infants amb propostes complementàries per a fer més interessant l’experiència iniciàtica d’anar a una sala de cinema, sobretot per a qui sigui la seva primera vegada. Ja fa set edicions que un petit dinosaure-cinematògraf guia a les més menudes a endinsar-se en la foscor de les sales de projecció i en les experiències que ens proporciona el setè art. És un dels projectes del Pack Màgic, que fou premi Pantalles 2021 (Premis Núvol), una “distribuïdora de cinema infantil, tranquil i en català”, pensat per a famílies i per a la comunitat educativa i que forma part de la cooperativa d’iniciativa social Drac Màgic.

Una imatge de Yuku i la flor de l’Himàlaia

La forquilla d’edat recomanada va dels dos anys (crec que és poc realista, la meva opinió personal és que ho veig més aviat a partir dels quatre) fins als dotze (potser els dotze d’ara no són “els d’antes” i ho deixaria fins als deu, tot i que cada família es coneix les seves criatures) i enguany la companyia de teatre El Gecko con botas aporten l’animació abans i després de la projecció. Els arqueòlegs Damian i Diana es proposen filmar per primer cop un Dinosaure i n’expliquen l’aventura amb teatre d’ombres i titelles, i com les històries a la vora del foc que contaven a les coves els nostres avantpassats podrien considerar-se precursores del cinema, sent les ombres projectades a les parets les primeres imatges en moviment que narraven històries.

El petit de la casa i jo vam anar a veure la primera projecció, Yuku i la flor de l’Himàlaia, una pel·lícula d’animació d’Arnaud Demuynck i Rémi Durin, guanyadora de diversos premis l’any que es va estrenar, el 2022. Una bonica faula sobre els contes, el poder de la cooperació i del dol per la pèrdua d’un ésser estimat, amb una ratolineta com a protagonista. La Yuku s’embarca en una missió molt perillosa per l’amor cap a la seva àvia: li ha de portar una flor de la muntanya més alta de la terra, la flor de l’Himàlaia, abans que el talp cec la vingui a buscar (versió adaptada de la Parca). Per aconseguir-ho haurà de fer un camí ple d’obstacles, que superarà gràcies a la força que li dona la música del seu ukelele, les cançons i endevinalles i les amistats que farà pel camí gràcies a elles. Reeixirà en la seva comesa i l’àvia en agraïment abans de morir li traspassarà un llegat molt i molt especial: l’art d’explicar històries.

En aquesta ocasió els petits espectadors van poder participar d’un petit karaoke i veure uns petits esquetxos de teatre d’ombres. En les següents els infants podran gaudir de la il·lustradora Marta Castro dibuixant en directe durant la projecció dels tres curtmetratges agrupats sota el títol L’illa dels ocells (diumenge 14 de gener), un pintacares molt especial i espacial amb pintures que brillen en la foscor (Astres immòbils, diumenge 21 de gener) o aventures detectivesques per desxifrar un mapa a Nina i el secret de l’eriçó (diumenge 28 de gener).

Amb sessions a les 12h i a les 17 h, no us perdeu l’ocasió de veure’ls tots! Són doblats al català i s’exhibeixen amb subtítols, i per si us pregunteu per què, la raó és doble: fomentar la lectura i fer-lo accessible a infants amb dificultats auditives. Bravo!

Un viatge meravellós, crítica a Núvol

Article publicat a Núvol el 8.07.2014

Una tela de globus “estàtic”, un gas molt especial, dos artistes, un públic molt atent, i altes dosis d’imaginació, són els ingredients necessaris per un espectacle deliciós: Trípula, dels Farrés Brothers i cia. En un escenari inusual, dins el que sembla un hangar d’aeroport, els germans Fabrice i Philippe Montgolfier, descendents directes per part de tieta dels inventors del globus aerostàtic original, Joseph i Etienne Montgolfier, ens conviden a volar amb ells en un viatge al·lucinant per terres llunyanes, mons perduts i mons imaginaris, durant el qual viurem tota mena d’aventures i descobrirem éssers prodigiosos, animals misteriosos, i llocs increíbles.

Tot és possible gràcies a una “altra” tecnologia punta feta d’andròmines, cordes, teles, llums i ombres. Molt teatre gestual, marionetes, ombres xineses, i molta molta imaginació, amb jocs de paraules a l’abast de petits i grans i divertidíssimes picades d’ullet al públic adult. Com expliquen ells mateixos, la companyia Farrés Brothers. han creat un espectacle a partir de conèixer el projecte “Iglús de vent”, de Jordi Enrich, que buscava donar noves vides a vells globus aerostàtics en desús, i els ha obert “un camp dʼexploració teatral inèdit en el recorregut de la companyia”. El van presentar en el Temporada Alta (Salt) el desembre del 2013 i ara aterren al Grec per enlairar-se amb tots aquells que els vulguin acompanyar.

Jo em vaig quedar encisada una bona estona en el món de les cabòries, i vaig tenir por de no saber sortir del mar de dubtes… però gràcies a la prodigiosa conducció del pilots de la nau, i de la perícia dels seus valerosos ajudants, vam poder arribar sans i estalvis a bon port. Si encara hi sou a temps, no us perdeu aquest espectacle fresc i enjogassat!

Teatre Lliure, Sala Fabià Puigcerver. 7 i 8 de juliol. Creació: Jordi Palet, Pep Farrés i Jordi Farrés; Text: Jordi Palet; Interpretació: Jordi Farrés i Pep Farrés; Direcció: Jordi Palet i Puig; Escenografía i disseny de titelles: Jordi Enrich, Alfred Casas, Farrés brothers i cia.; Música: Jordi Riera; Il·luminació: Jordi Llongueras; Producció: Farrés brothers i cia; Veu en off: Pere Arquillué