Inventari de petits plaers

Setembre 14, 2014 at 5:59 pm (inventaris) (, )

  • veure com dorm la Canica
  • sentir els seus petits esbufecs
  • notar el sol a la pell
  • abraçar-se amb algú que estimes i desitges quan el sol us ha escalfat la pell
  • capbussar-se en aigües netes
  • dutxar-se per treure’s la sal del mar
  • sentir la fresca dels vespres d’estiu
  • sentir la fresca dels matins de setembre que anuncien la tardor
  • amanyagar-se els cabells
  • que t’acariciïn els cabells
  • rascar-se els voltants d’una picada de mosquit
  • treure’t el rellotge
  • descordar-se el sostenidor
  • canviar sabates per sabatilles en arribar a casa
  • una migdiada
  • una migdiada acompanyada
  • menjar síndria
  • una galeta sucada en el te
  • menjar xocolata
  • la Canica adormida damunt meu
  • la Canica i la nena adormides damunt meu
  • tenir sexe amb algú que t’agrada
  • fer l’amor amb algú que estimes
  • parlar amb algú interessant
  • escriure’t coses interessants amb algú que encara no coneixes
  • pronunciar els noms de les figures retòriques, castellanes o catalanes
  • les floretes inesperades
  • els petits afalacs
  • les coses petites
  • els petits
  • els plaers
  • aquests i altres petits plaers

bonheurs

 

Anuncis

Enllaç permanent Feu un comentari

El got mig ple

Mai 8, 2012 at 8:43 pm (anecdotes, inventaris) (, , )

Inventari de coses que avui tenia per fer, i la seva versió “got-mig-ple” (ve del proper post, “Consciència de felicitat“, sí, sí, del proper en el temps però que he volgut que quedi el darrer en publicar, i per tant, seqüenciament estaran al revés però a través dels hipervincles es pot saltar d’un a l’altre i entendre el context i el perquè d’aquesta llista curiosa):

de tasques domèstiques:

  • Passejar a la Canica : tinc un animal de companyia que és un amor i a banda de les obligacions que comporta… em dóna mil i una satisfaccions!
  • Cosir l’escut que em falta a la camisa de castellera de la Sara: em fa lluir i sentir l’orgull de gracienca fins i tot abans de ser-ho! ;)
  • Fer el sopar & dinar de l’endemà: podré gaudir de l’aprenentatge que faig cada dia cuiant per a dos, i tinc la sort que aquests dies que la Sara està amb la varicel·la i ens hem instal·lat a casa del meu pare, ell m’ajudarà a fer-lo o ens organitzarem i tindré menys feina que quan estem soles a casa

altres temes, de casa:

  • Penjar les fotos en els seus nous marcs que ja he muntat: em fa molta il·lusió vere-les cada dia a la sala i a l’entrada, quedaran maquíssimes
  • Revisar aquell llistat de coses pendents per fer de les que m’agraden i fer-ne alguna! Escriure al blog, buscar a la xarxa curiositats, informar-me d’actes i esdeveniments als que vull assistir…: tenir interessos i aficions, i gaudir-ne, un goig.

encàrrecs diversos, al carrer:

  • La compra: molt fàcil de veure el got mig ple: gràcies que tinc diners per pagar el que necessitem, i de tant en tant alguns petits capricis i tot
  • Anar al veterinari per posar-li el recordatori de la vacuna a la Canica: un complement més per a la seva salut

de temes laborals:

  • Adelantar alguna cosa de feina que m’enduc a casa (opcional i en funció del temps que em quedi!): tinc feina! I a sobre m’agrada!!!

i la llista de coses per a fer avui (o pròximament) que em bullia al cap hagués pogut seguir i seguir si no fos perquè, com us explico en el post Consciència de felicitat, m’he emocionat i de tanta emoció m’he concentrat en ella i he deixat de fer llistes mentals i he tret el pilot automàtic i m’he concentrat en gaudir del present, que en aquell moment era: conduir.

Enllaç permanent 1 comentari

Quan pelis patates, pela patates

Mai 8, 2012 at 8:28 pm (anecdotes) (, )

Estic en procés d’interiorització d’aquella dita zen que diu més o menys així: “cuando camines, camina, cuando peles patatas, pela patatas” (i a mi m’agrada versionar-la com a “cuando comas, come” perquè és la cosa que comptades vegades faig sola, sense fer res més alhora!).

Desconec ara mateix si hi ha una font de la frase (sembla ser que és un proverbi zen) però em sembla un resum perfecte de la idea de centrar-se en el present, l’aquí i l’ara, tant propi de disciplines orientals (des de les arts marcials a la meditació passant per l’art de l’origami) i que és la base de qualsevol exercici de meditació.

Ja fa temps que la vaig sentir citar, en els inicis del meu flirteig amb la meditació vipassana, cap al 2008, i es confirma amb els anys com una de les idees cabdals que vull tenir com a base de la meva vida: viure sempre en l’ara i aquí. No en el passat ni en el futur, en l’ara i aquí, en el present, que d’altra banda és l’única cosa que tenim.

Una primera conseqüència d’aquesta actitud se’n deriva que vius amb més intensitat el present, l’assaboreixes més, en frueixes tots els seus colors i sabors, i s’esvaeixen (si més no, minven) els patiments i les angoixes pel futur o pel passat, perquè et fas plenament conscient que malgrat que el passat hagi condicionat el present que vius, no l’ha determinat; i també que el present que visquis, la qualitat i la direcció de les teves decisions són la llavor del teu futur, i que per tant, està a les teves mans crear, des del present, el futur que vols.

I una segona conseqüència molt important també és que el fer les coses amb plena consciència demana centrar-te en allò que fas, en comparació amb el famós “multitasking” que especialment les dones tant fem i que durant un temps em feia sentir orgullosa. I centrar-te en el que fas acostuma a voler dir que les fas millor que quan fas mil coses alhora. I això també et fa la vida més plaent.

Enllaç permanent 1 comentari

Diari 1996 1a part

Novembre 18, 2010 at 10:07 am (anecdotes, cites) (, , , )

He retrobat uns textos que vaig escriure amb setze anys, i els trobo macots i ben escrits… així que faig una auto-cita, i tal qual estaven, sense modifcar-ne res,  els “elevo a públic”, com deia en Genís Roca en una entrevista que tenim com a materials en el Postgrau que estic cursant (Llibre, literatura i lectura en la societat de l’informació).

De passada serà un petit homenatge a la meva coral, el Cor Trobada, que possiblement deixaré en breu, i que tantes alegries m’ha donat al llarg d’aquests anys. Us estimo molt a tots, nens… us enyoraré un muntarró dels grans… però no ens deixarem de veure, eh! Visca el Cor Trobada!!!

“Dijous, 15 de novembre de 1996

Avui ha estat un dijous plujós i com cada dijous he anat a disfrutar les meves dues horetes d’assaig amb la coral. Ha començat a ploure a mitja tarda i em sembla a mi que quan més ha descarregat ha estat l’estona d’anar cap a la coral, perquè he entrat a la classe de música gairebé regalimant, amb els camals dels pantalons ben rexops…! I això que duia paraigües…! (Bé,…un d’aquests meravellosos paraigües plegables que ara van de tort, ara et quedes amb el pal a la mà, i que a la mínima bufada un pèl vigorosa se’t capgiren fent un “flop” delator).

Després dels exercicis de tècnica de veu per escalfar (molt útil en aquesta època de l’any en què qui més qui menys arrosseguem els símptomes d’un refredat tardà…) hem començat l’assaig. Avui érem pocs, i hem format un petit semicercle a la banda esquerra de la classe, davant del piano. Ostres tu, gairebé m’adormia cantant “Blue Moon”, com que ja l’hem cantat tantes vegades, doncs surt sola; era talment com “tararejar” inconscientment una cançoneta lleugera mentre feineges distretament… però aquesta dolça inconsciència no pot durar eternament, i el Toni (el director), ens ha despertat amb uns horribles acords al piano desafinats expressament, que han fet saltar a més d’un de la cadira, i hem hagut de prendre’ns-ho amb més serietat si volíem ser dignes de l’ofici que professem, una coral.”

Cor Trobada 1996

Cor Trobada 2010

ps: em reconeixeu en les fotos? Pista: al setze portava 8-) ulleres! ;-)

Enllaç permanent 6 comentaris

M’agrada

Octubre 14, 2009 at 8:42 pm (inventaris) (, )

(escrit originalment el 14/08/2006) Actualitzat el 14/10/2009 i el 23/2/20014

M’agrada…

  • l’olor a terra mullada…
  • que em rasquin, sobretot a l’esquena…
  • llegir, tot el que em passi per davant dels ulls…
  • els nens…
  • les escales…
  • dibuixar al grafit, al pastel, al carbó… (aquí una mostra)
  • anar amb moto per la ciutat…
  • les esteles dels avions al cel…

  • les coses d’Ikea. M’agrada passejar-hi, i comprar-m’hi mobles, bols, capses, coixins… i muntar-ho després a casa seguint les instruccions…
  • fer muntatges de fotos…
  • les vies de tren…
  • dormir i dormir i dormir…
  • quan el mar i el cel s’ajunten…
  • anar als concerts del Carlos Núñez & banda
  • la dansa… ballar i veure ballar
  • mirar les escultures de la meva ciutat
  • fer ceràmica, torn
  • Les sèries de televisió, començant per la meva mítica Doctor en Alaska (Northern Exposure)
  • les fotografies retocades del Chema Madoz, m’encanten…
  • la Mafalda
  • Els reportatges del Canal 33, com els Horitzons, Km33
  • La pintura dels germans Santilari, i l’hiperrealisme en general
  • La poesia de Mario Benedetti
  • Els quadres de Vermeer
  • si he de plorar, que sigui als autobusos o al metro
  • i m’encanta m’encanta… i no sé perquè, quan posen banderetes als autobusos :-)

  • els sorollets de l’E.T. (faré un post amb un inventari de les frases mítiques d’E.T.)
  • els sorollets del Wall-e
  • l’olor de les castanyes fetes a les brases

i moltes coses més… ja aniré augmentant la llista :-)

actualitzat: 16, 22 i 31 d’agost de 2006, i el 14/10/2009

—-

23/2/2014

Y esta es otra lista de cosas que me gustan, hecha vete tu a saber cuándo, y que quedó medio oculta entre mis papeles, que estoy tirando, vaciando, podando… para quedarme con menos, para cargar menos. Quizá porque era más personal, pero aquí va. Total, este blog es mío y solamente lo leo yo…

  • besar entre la frente y la nariz a Berta
  • el chocolate
  • los libros
  • los bolsos y las bolsas
  • los niños
  • las fotografías
  • Dr. en Alaska
  • los masajes
  • las carícias
  • hedon, en general
  • los escarabajos negros y relucientes
  • el olor de madera
  • el olor a tierra húmeda
  • la lluvia
  • una tostada de bimbo durita, con una gruesa capa de Nutella encima
  • el olor del pegamento Pritt
  • los estuches raros
  • el olor de un fósforo recién apagado
  • Benedetti
  • Vermeer
  • el olor del limpiador de cristales Ajax
  • l’olor del meu antic parvulari, Arimon

Enllaç permanent 2 comentaris

%d bloggers like this: