Un mar de núvols suaus i núvols de tempesta. Teatre

Juny 1, 2017 at 10:20 pm (crítica) (, , )

Publicat a Núvol el 1.06.2017

El passat 27 de maig es va estrenar l’obra “Compartint famílies. Simpòsim Mundial de Famílies Mar de Núvols” al Centre Cultural Albareda. L’espectacle tracta el tema de l’acolliment familiar i s’ha estrenat coincidint amb la Segona Setmana de l’Acolliment impulsada per l’actual Govern, a través de l’Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció (ICAA), que tindrà lloc a Badalona del 29 de maig al 2 de juny.

Aquesta peça singular de teatre amateur ha estat creació conjunta d’un grup de mares i pares acollidors i s’ha gestat gràcies a l’impuls d’una mare acollidora, Gemma Julià, que és alhora creadora escènica: actriu, dramaturga i directora i des de 2008 l’ànima de la Cia. La Prodigosa. La idea de muntar un espectacle sobre l’acolliment amb el col·lectiu de mares i pares d’acollida va néixer amb la intenció de compartir, reconèixer i donar valor a l’experiència i coneixement de les famílies acollidores i mostrar al públic tot el que posa en joc l’acolliment i, en paraules de Julià, “celebrar l’oportunitat personal i social que ofereix”.

L’acolliment familiar és una mesura administrativa de protecció de la infància que atorga la guarda d’un menor a una família durant un temps, sense que existeixi finalitat adoptiva. Nadons, infants i adolescents de qui la seva família biològica no en pot tenir cura i que la família acollidora es compromet a cuidar, educar i fer-se’n càrrec temporalment, fins que pugui tornar a ser atès adequadament per la seva família biològica, o es decideixi una mesura més adient.

És doncs des de l’experiència de vida que dóna el fet d’acollir un menor tutelat en el si d’una família que sis valents, sis mares i pares acollidors de cinc famílies amb diferents modalitats d’acolliment han donant forma, dirigits per la Gemma Julià, a una obra que explica d’una manera amena i divertida les vivències, pensaments i sensacions que travessen a aquelles persones que decideixen teixir la seva família amb un menor acollit.

L’obra té dos registres, un més clown i caricaturesc, en què uns doctors de bata blanca de noms estrafolaris presenten el simpòsium i els resultats de la seva recerca en el Gran Diccionari de l’Acolliment, alternant-se amb els testimonis dels subjectes d’estudi del simpòsium, els pares i mares acollidors, els quals desdoblats en els seus alter-ego, expliquen anècdotes i situacions de vida basats en fets reals viscuts pels actors. Narrades amb la combinació perfecta de tendresa i suspens, amb un ritme teatral ben orquestat i temporalitzat fa que no es perdi en cap moment la trama del simpòsium i les seves conclusions, a mida que anem coneixent les vivències dels acollidors i els seus acollits.

El dia de l’estrena la platea la formàvem un públic divers, des de tècnics de les institucions encarregades de vetllar perquè l’acolliment familiar sigui una realitat per a milers de famílies i menors, famílies acollidores amb els seus menors acollits, passant per familiars o amics, fins a persones interessades en l’acolliment però sense relació directa amb cap família acollidora. La reacció a l’obra va ser tan càlida com comprensiva amb els nervis i entrebancs dels sis actors i actrius que en molts casos pujaven per primera vegada a un escenari, amb més mèrit pel fet de tractar un tema tan especial. Cada frase dels testimonis era alè de vida, veritats profundes que desfermaven emocions, vivències autèntiques i sinceres, reconeixibles, especialment per aquells qui hem viscut o estem vivint a casa l’experiència intensa i a vegades aclaparadora de l’acolliment familiar. Riures, llàgrimes i molts aplaudiments sincers i emocionats va ser la collita d’aquest primer dia d’estrena, que de ben segur es repetirà en la segona i, de moment, darrera funció prevista pel proper dissabte 3 de juny al mateix Centre Cultural Albareda.

Tant si ja coneixíeu la realitat de l’acolliment familiar a Catalunya com si no, tant si coneixeu famílies acollidores o menors tutelats, que visquin en un centre de menors o en família extensa (avis, tiets) o aliena (família acollidora), us recomanem vivament que aneu a veure aquesta obra honesta i colpidora, perquè no us deixarà indiferent, perquè no us deixi indiferent, i entre tots fem de l’acolliment familiar una realitat més present, més real i més estesa a casa nostra.

L’actual govern està impulsant una sèrie de mesures per a donar a conèixer i promocionar l’acolliment, com campanyes de publicitat, o la creació de la Setmana de l’Acolliment que anirà recorrent diferents ciutats realitzant actes de difusió i de conscienciació sobre el fet que Catalunya té al voltant de 7000 menors tutelats, dels quals gairebé 3000 viuen en centres, ja que no hi ha suficients famílies que s’ofereixin a acollir-ne, especialment en casos de grups de germans, amb malalties o d’edats superiors als vuit anys. Esperem que aquesta obra de teatre ajudi a fer arribar també aquest missatge, i aconsegueixi el seu objectiu de difondre la singularitat de l’acolliment familiar.

Compartint famílies. Simpòsim Mundial de Famílies Mar de Núvols

Direcció i dramatúrgia: Gemma Julià, Cia. La Prodigosa. Actors: Teresina Fons, Joan Gimeno, Francesca Ruiz, Goretti Salvadó, Albert Solsona, Heike Tellmann. Espai escènic i vestuari: Jorgina Belda. Selecció musical: Teresa Graell. Disseny d’il·luminació: Esteve Berenguer. Disseny gràfic i il·lustració: Maria Vidal. Fotografia i vídeo: Anastasi Rinos. Premsa i comunicació: Cristina Serrat. Community manager: Esmeralda Elizalde

Enllaç permanent Feu un comentari

Quan Pinotxo es va fer gran, crítica a Núvol

Juliol 3, 2014 at 10:22 am (crítica) (, , , )

Article publicat a Núvol el 3.07.2014

“Us heu preguntat què se’n va fer del Pinotxo un cop es va haver fet gran?” Aquest és l’original punt de partida de l’espectacle L’ombra de Pinotxo, de Néstor Navarro i Carolina Llacher, una coproducció de Teatre Obligatori i La Puntual, en col·laboració amb el Grec 2014 Festival de Barcelona, dins de les propostes del MiniGrec.

A la petita però molt acollidora sala de putxinel·lis de Barcelona La Puntual es va poder gaudir ahir l’estrena d’un espectacle tendre i intel·ligent, deliciós en imatges i àgil i amè tant en seva proposta visual com per la història narrada.

La conegudíssima figura de Pinotxo agafa tota una nova dimensió, ja que se’ns presenta d’adult, vivint en l’època de la segona Revolució Industrial, recorrent mig món exercint la professió del seu pare Geppeto, titellaire, i descobrint els nous invents de l’època: el gramòfon, la bombeta, el telèfon. Ens trobem en el seu taller, per això en un cartell es pot llegir “Marionetes Pinotxo”, i ell mateix ens explica la seva història, amb puntuals i simpàtiques interrupcions del seu amic El Grill, una marioneta de mà. Com van explicar a la roda de premsa, l’obra té una segona capa de sentit com a autobiografia poètica del propi titellaire, Néstor Navarro, fill del també titellaire i fundador de La Puntual Eugenio Navarro.

Així doncs, titelles, narració oral a la manera de les rondalles explicades vora el foc i ombres xineses són els elements que composen la peça, i amb elles es van enfilant imatges d’una sensibilitat infinita. Des de les andròmines que veiem damunt de l’escenari, el taller del Pinotxo de trenta anys, al –magnífic– titella de fils de qui no desvelarem la identitat, passant per les precioses escenes de les ombres xineses, l’espectacle que presenten a La Puntual, on ofereixen una programació estable de putxinel·lis des de l’any 2005, té una factura exquisida.

Com a prova del seu encert cal dir que els nens presents a la sala se’l miraven embadalits, alguns s’espantaven amb els dolents del conte, i d’altres hi participaven i es queixaven transportats per l’escena: “Es mullarà! Jo no vull que es mulli”, se sentia dir a una veueta preocupada entre el públic. Amb moments deliciosos tant per a petits (com quan Gepetto pensa el nom pel seu nou i especial titella) com per als grans (atents als jocs de paraules o detalls d’actualitat), el titellaire Néstor Navarro ens convida a compartir amb ell un viatge meravellós pels records de Pinotxo. La vertadera història de Carlo Collodi escrita en el segle XIX era més cruenta que la que han preparat Carolina Llacher (a la direcció) i Néstor Navarro (de qui és la idea original), tanmateix, però conserva la vivor del conte, i la història del nas que creix amb les mentides manté la seva força per a tot aquell qui la vulgui escoltar. Qui en conegui la història reconeixerà els personatges de la guineu, el gat, el Gran Tauró (no era una balena!), la Fada Blava, i molts d’altres.

Rebla el clau una música escaient i evocadora, i l’únic que potser es podria millorar són els temps un pèl llargs de les transicions entre escenes, en algun cas, a les fosques, especialment pensant en els més petits, molt impressionables. Un espectacle que farà les delícies de petits i grans, o més ben dit, que farà grans als petits, perquè aprendran, còmplices i partícips de les aventures de Pinotxo, i traurà uns quants anys del damunt als grans, seduïts per sentir-se, per una estona, de nou infants.

La Puntual. Del 2 al 13 de juliol, de dimecres a diumenge. Als matins hi ha funcions escolars. Idea original i titellaire: Néstor Navarro; Direcció: Carolina Llacher; Dramatúrgia: Raquel Loscos; Música Original; Octavi Rumbau; Construcció Marioneta: Martí Doy i Néstor Navarro; Il·luminació: Quico Gutierrez; Assistència Tècnica i Invents: Joan Gorro; Ombres i decorats: Jordina Salvany; Productor: Eugenio Navarro.

Amb l’entrada de l’espectacle teniu entrada gratuïta a l’exposició «Metamorfosis» del CCCB, que repassa l’obra de quatre figures essencials del cinema d’animació; només cal presentar l’entrada a les taquilles.

Enllaç permanent Feu un comentari

Trobada de famílies acollidores

Octubre 28, 2013 at 11:50 am (anecdotes, cites) (, )

És poc comú que es parli en els mitjans de comunicació de l’acolliment familiar desvinculat de les males notícies relacionades amb els infants tutelats. Per això m’agrada que RTVCardedeu de la Xarxa ens fessin aquest mini reportatge d’una de les nostres trobades semestrals (d’AFABAR), que vam fer un parc municipal de Cardedeu.

http://www.laxarxa.com/noticia/trobada-de-families-acollidores

Captura de pantalla 2013-10-28 a les 12.47.46

“Cardedeu ha estat aquest diumenge escenari d’una trobada molt especial. I és que famílies d’acollida d’arreu de Catalunya s’han reunit en una de les dues trobades anuals que organitza l’Associació de Famílies Acollidores de Barcelona.

L’acollida de nens i nenes és un tema encara força desconegut. Les famílies d’acollida es troben amb situacions similars i processos comuns. Per això els és molt útil poder compartir-ho amb d’altres famílies en la seva mateixa situació.

A la trobada hi han assistit una trentena de famílies de poblacions com Barcelona, Sant Cugat, Mataró, Esplugues o Cardedeu.”

Enllaç permanent Feu un comentari

La gestió del temps d’oci i els nens

Setembre 20, 2012 at 4:40 pm (cabories) (, , , , )

Inauguro etiqueta: microreflexions del dia a dia.

Avui, la gestió del temps d’oci i els nens

“Mama, aquest cap de setmana tenim alguna cosa a fer?” crida des del llit la nena de 8 anys a la seva mare- “Ui sí! tenim un munt de propostes interessants a fer…! ja veuràs, anirem a un taller de cinema per a nens que hi ha a…”. “Ohh… vaja, jo que volia dormir…”. Microreflexió del dia que em faig: Ostres tu… si ja té la percepció que té l’agenda super plena a la seva edat potser que frenem una mica, que estem a principis de curs…! Ok, missatge rebut, Sara! ;)

Enllaç permanent 3 comentaris

%d bloggers like this: