Tenir un nadó endreça i desendreça alhora

Endreça les prioritats de la vida, com a primer canvi significatiu quan neix la criatura. Coses que abans et semblaven molt importants passen a segon terme, bàsicament el que eren les teves estones d’oci desapareixen gairebé per complet. En el meu cas anar el teatre! La veritat és que l’enyoro, però ara mateix no és important. També fas un ràpid aprenentatge de com aprofitar les estones en què el nadó dorm, i a prioritzar, de nou, les tasques més importants sobre les més supèrflues… A vegades, ai las, cal triar entre dutxar-se o dormir, o entre dutxar-se i alimentar-se, i us asseguro que segons el dia una dutxa proporciona més salut mental que omplir el pap, a banda de ser una estoneta (generalment curta) d’un plaer ben senzill i relaxant.

I endreça també les amistats… Perquè tenir criatures t’aparta d’alguns amics i t’apropa a nous… Ja ho havia experimentat amb la nena d’acollida amb qui vaig viure 8 anys, que quan tens nens alguns amics es queden pel camí, i que també en fas de nous.

I tenir un nadó desendreça, òbviament, desendreça la casa, que sovint és la primera damnificada de la falta de temps (especialment la cuina), desendreça els horaris (fas ben bé el que pots amb la gestió del temps) i el ritme el marca el bioritme del teu fill o filla; i desendreça el cos, que pren dimensions desconegudes durant l’embaràs, i en el postpart et canvien algunes proporcions, especialment si fas lactància exclusiva i a demanda! ;)