Pallasses sense fronteres al Circ Cric

Juny 5, 2015 at 1:44 am (inventaris) (, , , , )

Article publicat a Núvol el 05.06.2015

Enmarcat dins del Festival Circ Cric que ofereix des de l’abril fins al juliol circ, música i teatre, el Circ Circ i l’Ajuntament de Sant Esteve de Palautordera, van organitzar enguany la segona edició del Festival Internacional de Pallasses, amb espectacles tant a dins del recinte del circ, com en diferents espais del poble.

Cia. Decopivolta Teatre al Festival Internacional de Pallasses - © Fotografia: FIP

Cia. Decopivolta Teatre al Festival Internacional de Pallasses – © Fotografia: FIP

Els passats dies 29, 30 i 31 de maig va tenir lloc la Segona edició del Festival Internacional de Pallasses, donant continuïtat a l’esperit del Festival Internacional de Pallasses d’Andorra, creat per Pepa Plana i Tortell Poltrona l’any 2007, i a la primera edició del festival de l’any 2014 organitzat aleshores conjuntament amb Almazen i el seu cicle Very Important Women. Amb una xarxa de festivals similars a Barcelona, Viena, Hèlsinki, Rio de Janeiro, Brasília, i Recife, aquest tipus de certamen es va consolidant com una oferta diferenciada de les propostes generalistes de circ, per tal de donar visibilitat al que ja s’anomena com “la comicitat amb mirada femenina”.

En un enclavament màgic enmig del Parc Natural del Montseny, pol d’atracció d’una inexplicable força tel·lúrica per la gran quantitat de persones, entitats i grups dedicats a les arts escèniques que es troben per la zona, les carpes del Circ Cric i els seu multiespai ofereixen un punt de trobada ideal pels amants del circ, especialment pensat per al públic familiar però no només per a aquest. El cartell dels tres dies de festival venia ben farcit: una exposició d’il·lustracions, teatre còmic, cabaret clown, animació, espectacles músico-teatrals, teatre d’ombres, circ, i pallasses, moltes pallasses amb els seus números, o presentant-ne fragments. Pels assistents que ho desitgessin es va dur a terme també un curs intensiu sobre la pallassa i el públic a càrrec de Caroline Obin.

A la plaça del poble

A la plaça de Sant Esteve Merche Ochoa (Premio Nacional de Circo 2014 del Ministeri de Cultura), ens va presentar juntament amb Núria Valerio el seu espectacle “La Cloti va al Circ”. Una història especialment pensada per als més petits en què una pallassa busca feina en un circ, i repassen així amb molta tendresa les diferents professions que hi tenen cabuda: l’acròbata, la maga, l’equilibrista, amb tota la determinació i motivació d’una aprenent digníssima que va ser molt aplaudida per tots els assistents.

Un moment de l’espectacle “La Cloti va al circ” © Mariona Sanfeliu

Un moment de l’espectacle “La Cloti va al circ” – Fotografia: Mariona Sanfeliu

Els exteriors de les carpes

Ja als exteriors de les carpes del Circ Cric, la Cia. Capicua va anar teixint la història d’Entredos, Premi del públic al Millor Espectacle de Teatre a la Fira Internacional de Teatre i Dansa d’Osca 2013. Amb una escenografia de factura pròpia on treuen tot el suc poètic d’un element aparentment tan poc del món del circ com és la corbata, amb un armari volador amb mil portes que feia les delícies de petits i grans, un llit empassa-persones i un sofà acordiònic amb mil possibilitats, els artistes van explicar una història sobre els encontres i desencontres de l’amor a dos (o a tres!) i de la relació entre allò que vivim en somnis i la realitat, tot plegat amb el deliciós vocabulari del llenguatge del circ (trapezi, cordes, equilibrisme), el teatre gestual, la dansa, i la manipulació d’objectes.

Cia. Capicua – © Fotografia: Jose Moya

Gran treball del gest en tots els seus components, a destacar l’expressivitat d’Oscar Valsecchi, a qui recentment vam poder gaudir com a actor i ajudant de direcció i moviment a L’art de la comèdia d’Eduardo de Filippo, amb direcció de Lluís Homar, que va triomfar la passada primavera al TNC; així com la bellíssima coordinació al trapezi de les germanesYolanda i Rebeca Gutiérrez, i un gran treball de l’acròbata Sira Bover. Un espectacle molt recomanable.

En carpa i en sala

Dins de les carpes van tenir lloc un caleidoscopi de pallasses on vam poder veure un tastet de la feina de pallasses de tot el món: tota la tendresa del riure més infantil del personatge de l’argentina afincada a Brasil Lily Curcio, amb la seva concertina; des de França Caroline Obin com a Proserpine desconcertava a grans i petits amb les seves armes de cowboy, camisa de dormir de iaia i sabates d’indi sioux; l’anglesa Rachel Ponsonby i la seva dona orquestra vestida com una institutriu va brillar sobre l’escenari; des de Burgos Las Pituister ens recordaven amb el seu humor blanc que “l’únic fi de l’existència és transformar-se per a perfeccionar-se” com deia la papallona del seu conte; i des de casa nostra el jocs de màgia de la pallassa Xicana (Anna Montserrat) van interactuar amb atrevides ajudants d’entre el públic infantil assistent.

La companyia valenciana Decopivolta Teatre (Mar Marcos i Laia Sales) va destacar especialment amb el seu fragment de l’espectacle “Doble cita”, on unes autoanomenades “professionals de la espera” no van deixar de jugar amb les paraules i de fer picades d’ullet als grans i amb una molt expressiva gestualitat i comicitat a l’abast també dels més petits.

Pepa Plana en un moment del muntatge “Giulietta” © Fotografia: Pepa Plana

I el colofó del festival el va posar Pepa Plana, Premi Nacional de Cultura 2014, amb el seu espectacle “Giulietta”, i la seva esbojarrada versió de Romeu i Julieta, de final inesperat. Grandíssimes dosis de complicitat amb la platea, i mostres de l’humor intel·ligentíssim de la seva pallassa. Molts jocs de paraules, molts gags i un domini sobrat dels elements del clown, com són la repetició, l’equivocació, la innocència, la broma, i sobretot… la rebel·lia.

Anuncis

Enllaç permanent Feu un comentari

Maiurta. El plaer de transitar per l’art, crítica de circ a Núvol

Abril 14, 2014 at 4:28 pm (crítica) (, , )

Article publicat a Núvol el 13.04.2014

En el recentment remodelat Mercat de les Flors la petita carpa de Los Galindos, una tenda en forma de iurta mongola s’alça com un bolet dins la sala Maria Aurèlia Capmany. Marcel Escolano, Bet Garrell i Marc Vila ens ofereixen un espectacle de petit format de circ familiar en què comparteixen amb nosaltres la seva trajectòria a través d’un personatge que fa de pallasso, de malabarista, de trapezista i d’acròbata, però tot això en només nou metres quadrats.

 

Com recorda la cita del director de teatre, cinema i òpera britànic Peter Brook que emmarca la porta de la sala MAC, només calen un espai buit, un actor travessant-lo i un espectador, perquè l’acte teatral tingui lloc. En el circ, a més d’aquests elements s’afegeix un element nou: el risc. El perill del trapezista, el més difícil encara de l’equilibrista… A Maiurta hi ha però un risc sense perill, bromista, gamberro, que juga amb l’humor fent viure a l’espectador l’amenaça de ser esquitxat, embrutat amb farina, fent-lo així enfrontar-se a les seves petites pors. Maiurta és la possibilitat de l’impossible, de baixar de la xarxa sense haver-ne pujat mai, de meravellar-se de les delicades peripècies d’una ballarina de ballet amb puntes de metall…

Molts personatges del circ tradicional aniran apareixent com per art de màgia de les creacions de Marcel Escolano amb farina i aigua (en un homenatge i record a la seva infància com a fill de forner), teixint imatges breus, poètiques (meravellós el joc amb el llum que penja de la part més alta de la iurta) subratllades per la música original i suggerent de Marc Vila, que amb instruments exòtics i poc comuns, i d’altres fets amb andròmines o material reciclat, dialoga i juga tant amb el pallasso com amb l’espectador.

En paraules del propi Escolano, a Maiurta ha creat un espai de joc, un conte sense història, un circ sense proesa. Amb un humor que fa emocionar des de la tendresa, crea un espai de trànsit (perquè marxarem quan s’obrin les llums) i d’estada (perquè ens conviden a quedar-nos). I perquè transitant per l’art, en l’acte de presenciar qualsevol art escènica, una part de nosaltres es queda en l’escenari. S’hi queda el ressò dels nostres riures i dels nostres “oooh”, i el ressò de la màgia de compartir emocions amb el desconegut que ens ho dóna tot des del centre de la pista, amb la persona de la butaca mig il·luminada que tenim al davant, a l’altra banda de l’escenari, o amb el de la cadira del costat.

“Maiurta”. Mercat de les Flors. Fins el 13 d’abril.  Dins el cicle “Circ d’ara mateix”

Músic Marc Vila Pallasso Marcel Escolano Escriptura Marcel Escolano Creació musical Marc Vila Direcció Bet Garrell Producció Los Galindos Tècnic muntatge i llum Nathan WallaceAndròmines Helios. Amb el suport Institut Català de les Empreses Culturals, Roca Umbert – Fàbrica de les Arts / Circ Cric

Enllaç permanent Feu un comentari

Els meus escrits a Núvol, el digital de cultura

Desembre 28, 2013 at 4:35 pm (crítica, inventaris) (, , , , , )

Els meus escrits a Núvol, el digital de cultura… els inventario en un post, perquè me n’he adonat que si anava posant aquesta llista a cada nou post del blog, saltava com a “retroping” als comentaris de l’article de núvol en qüestió, i a banda de la feinada per a l’editor, quedava lleig i massa autoreferencial… ;) Així que els deixaré en un sol post que aniré actualitzant.

En ordre cronològic:

  1. 10.11.2012 – [TEATRE] Quin nom li posareu?
  2. 13.11.2012 – [TEATRE] El tinent d’Inishmore de Martin McDonagh al Versus
  3. 17.12.2012 – [CIRC] Mazùt, o acceptar el canvi des de “l’aquí i ara”
  4. 19.12.2012 – [MÚSICA] Carlos Núñez a Barcelona: doble ració
  5. 29.12.2012 – [MÚSICA] Cor de cors. L’Agrupació Cor Madrigal celebra 25 anys a L’Auditori
  6. 26.02.2013 – [TEATRE] Catalans, tenim una història
  7. 19.04.2013 – [LITERATURA] L’edició, unplugged
  8. 20.04.2013 – [TEATRE] Teatre antitotalitari
  9. 12.07.2013 – [CIRC] Matx de pallassos. Un combat molt lliure a l’Espai Lliure del Lliure
  10. 17.07.2013 – [TEATRE] “Dona sàpiens” de Les Xandrines al Teatre Alexandra
  11. 27.07.2013 – [TEATRE] Molt més que Mozart
  12. 15.09.2013 – [LITERATURA] Itineraris literaris exclusius per a Sketchcrawlers a La Setmana
  13. 13.12.2013 – [CIRC] Obres de Baró d’Evel, l’espectacle sinestèsic, crònica de circ a Núvol
  14. 18.12.2013 – [TEATRE] El Romeu i Julieta à la Propeller al Teatre Akadèmia
  15. 13.04.2014 – [CIRC] Maiurta. El plaer de transitar per l’art
  16. 03.07.2014 – [TITELLES] Quan Pinotxo es va fer gran
  17. 08.07.2014 – [TITELLES] Trípula, un viatge meravellós
  18. 26.09.2014 – [LITERATURA] Més contes de Paper de Vidre
  19. 02.10.2014 – [TEATRE] Airejant pensaments i secrets a la Sala Muntaner
  20. 11.12.2014 – [LITERATURA] Els arquetips de Damià Bardera
  21. 27.02.2015 – [CIRC] Un dia al circ
  22. 05.06.2015 – [CIRC] Pallasses sense fronteres al Circ Cric
  23. 09.06.2015 – [TEATRE] Blanca desvelada. La veritat damunt d’un escenari
  24. 08.06.2015 – [TEATRE] Quan l’oblit té nom de dona
  25. 19.10.2015 – [TEATRE] Què són avui en dia els Lladres de Temps?

Enllaç permanent Feu un comentari

Obres de Baró d’Evel, l’espectacle sinestèsic, crònica de circ a Núvol

Desembre 13, 2013 at 10:12 am (crítica) (, , , , , )

“Obres”, de Baró d’Evel Cirk Cie., l’espectacle sinestèsic

/ 13.12.2013

Detalls, fragments, idees, traços, pinzellades, Obres, el nou espectacle de Baró d’Evel està concebut com una visita d’obres a un espai en construcció. Una visita itinerant que ens permet veure part del seu procés creatiu, alhora resultat de recerques recents i embrió de futurs treballs.

El nou muntatge de la companyia francocatalana Baró d’Evel, Premi Nacional de Circ de Catalunya de l’any 2010, es desenvolupa en diversos espais del Mercat de les Flors, aprofitant les obres de remodelació que s’hi estan fent. Els afortunats que tinguin entrades per a veure aquest experiment recorreran en els propers tres dies una ruta per les seves entranyes, les sales, els espais polivalents, les escales, camerinos i passadissos.

Veiem pertot la petjada de Mateu-Decourtye i el seu especial univers: en el cavall mig dona o dona mig cavall, l’omnipresència de l’animalitat que ens habita, en els moviments animalescos dels ballarins que recordem de La sort du dedans, en les gotes musicals que a Mazùt tenien un protagonisme destacat; en els diàlegs molt de l’estil d’en Blaï Mateu: mig metafilosòfics, mig pragmàtics, mig mitològics i multilingüístics: en català, francès, italià o senzillament en gramelot. La veu de Camille Decourtye desperta emocions i malgrat no tenir tanta presència com en altres de les seves obres t’arriba a l’ànima i et fa vibrar. Per una bonica circumstància temporal no fa d’amazona dels cavalls Bonito i Shengo, que també apareixen en escena, però la seva connexió amb ells genera moments màgics en l’espectacle. Completen el repartiment d’aquest calidoscopi fragmentari els artistes convidats: Lali Ayguadé (ballarina), Noémie Boissou (màstil xinès i contorsió), Piero Steiner (actor), Julian Sicard (acròbata), Ricardo Martell (serigrafia), i Mado & Tino (músics).

A “Obres” hi ha música, pintura, dansa, contorsió, acrobàcia, teatre, animals, criatures, molta poesia visual i molts sons; sentireu sons per tot arreu, i notareu olors, i paladejareu pintura, terra i aire. Som davant d’un espectacle sensorial i sinestèsic: un galop fet de sorra, una mirada en unes mans, l’aigua com a instrument sonor, el fred lluminós del carrer, l’escalfor fosca sota els focus, gotes musicals que marquen el camí com senyals lluminosos d’un passadís d’avió.

Les pintures d’aire ancestral de l’artista Bonnefrite, responsable de les imatges i la identitat visual de Baró d’Evel, presents arreu, acaben de conformar el retaule multidisciplinar d’aquest espectacle total.

I per si en voleu encara més, el programa complementari als espectacles que ofereix el Mercat de les Flors als espectadors interessats en aprofundir en les obres que programa comptarà aquest divendres 13 amb un especial Baró d’Evel: a les 19h de la tarda el crític i analista de circ Jordi Jané impartirà la conferència “Baró d’Evel: l’herència i la conquesta” amb el posterior debat amb Bet Miralta i Jordi Aspa de la Cia. Escarlata Circus. En finalitzar l’espectacle, a les 22h, la companyia conversarà amb la moderació de la periodista Bàrbara Raubert i amb el mateix Jané.

Baró d’Evel Cirk Cie. “Obres”. Mercat de les Flors. Del 12 al 15 de desembre

Direcció artística: Camille Decourtye, Blaï Mateu Trias. Col·laboradors: Bonnefrite. Equip artístic: Lali Ayguade, Noémie Bouissou, Camille Decourtye, Blaï Mateu Trias, Ricardo Martell, Julian Sicard, Piero Steiner, Mado & Tino. Equip tècnic: Boris Billier, Marc Boudier, Adèle Grépinet, Laurent Jacquin, Nadine Nay, Fanny Thollot. Producció & difusió: Marie Bataillon, Marie Dubois.

[[L’inventari dels meus escrits a Núvol, el digital de cultura, aquí.]]

Enllaç permanent Comentaris tancats a Obres de Baró d’Evel, l’espectacle sinestèsic, crònica de circ a Núvol

Matx de pallassos, crònica de circ a Núvol

Juliol 12, 2013 at 11:31 am (cabories, crítica) (, , , )

Matx de pallassos. Un combat molt lliure a l’Espai Lliure del Lliure
. Barcelona. / 12.07.2013

Publicat a Núvol

Avui es lliura al Teatre Lliure un combat important. Un matx de pallassos deixen K.O. l’avorriment, la grisor, i el desencís, i n’ha sortit vencedora l’alegria. Els dos grups de pallassos contrincants i els presentadors han fet gaudir el públic d’una gran vetllada de riure i de descompressió. Els dies 11 i 12 de juliol el públic del Grec té l’oportunitat de veure’s les cares amb el seu propi sentit del ridícul. Tranquils, no en sereu protagonistes si no ho voleu, però podreu assaborir un plat de teatre efímer, únic i irrepetible, una amanida d’improvisacions amb direcció i dramatúrgia de Jaume Mateu(Tortell Poltrona) i Montserrat Trias, de la mà de deu pallassos de categoria, el bo i millor delclown del país.

Jaume Mateu i Montserrat Trias fan ‘Matx de Pallassos’ al Teatre Lliure fins avui

Dos equips a banda i banda del ring competeixen per la puntuació del públic, formats per Jordi MartínezAlba SarrauteLola GonzálezPere HostaMerche OchoaClaret Clown,Cristi Garbo, i el mateix Tortell Poltrona, i amb l’acollida i la dinamització de Pep Callau iSabanni com a presentadors i àrbitres del combat, amenitzat amb la també improvisada banda sonora i efectes sonors del músic Lluís Rodríguez. Dues hores i escaig d’un espectacle que parteix d’una idea original de la companyia brasilera Jogando no Quintal que ja s’ha explorat amb èxit de públic de la mà del Circ Circ, i que aquí a l’Espai Lliure ens ha permès als espectadors imbuir-nos de la màgia dels pallassos, gaudir de la rapidesa mental dels artistes i esprémer una mica el nostre propi enginy. Com deia Callau, viure el moment, i deixar-nos travessar per les emocions d’abraçades de més de deu segons, amb tot el públic dempeus. Si voleu saber què poden arribar a dir vuit pallassos sobre la felicitat dels unicorns, o el descobriment de la molècula de la Cuentina sota un ficus, no us perdeu “Matx de pallassos”. I prepareu-vos per un final èpic digne de tot bon combat. Avui divendres última funció.

Matx de pallassos. Amb Jaume Mateu i Montserrat Trias. Espai Lliure. teatre Lliure. 11 i 12 de juliol. Festival Grec 2013

12.07.2013

A Núvol escric sobre allò que em fascina: les arts escèniques, especialment el teatre i la dansa, però també el circ i la música, gràcies a la proposta de creació col·lectiva amb esperit wiki del projecte “Núvol.com, el digital de cultura” de Bernat Puigtobella. Aquests són els articles que porto publicats fins ara:

10.11.2012 – [TEATRE] Quin nom li posareu?
13.11.2012 – [TEATRE] El tinent d’Inishmore de Martin McDonagh al Versus
17.12.2012 – [CIRC] Mazùt, o acceptar el canvi des de “l’aquí i ara”
19.12.2012 – [MÚSICA] Carlos Núñez a Barcelona: doble ració
29.12.2012 – [MÚSICA] Cor de cors. L’Agrupació Cor Madrigal celebra 25 anys a L’Auditori
26.02.2013 – [TEATRE] Catalans, tenim una història
19.04.2013 – [LITERATURA] L’edició, unplugged
20.04.2013 – [TEATRE] Teatre antitotalitari
12.07.2013 – [CIRC] Matx de pallassos. Un combat molt lliure a l’Espai Lliure del Lliure

[[L’inventari dels meus escrits a Núvol, el digital de cultura, amb els enllaços respectius, aquí.]]

Enllaç permanent Feu un comentari

Mazùt de Baró d’Evel Cirk Cie, crítica teatral publicada a Núvol

Desembre 19, 2012 at 4:28 pm (crítica) (, , , , )

El 17.12.2012 em van publicar la meva tercera crítica teatral a Núvol, aquesta vegada d’un espectacle a mig camí entre el teatre i el circ d’una companyia francocatalana que m’agrada molt: Baró d’Evel Cirk Cie.

Aquí la teniu: Mazùt, o acceptar el canvi des de “l’aquí i ara” i aquí la transcric:

En el deliciós espectacle Le sort du dedans la companyia Baró d’Evel Circk feia passar l’espectador dins la seva petita carpa circense a través d’uns tubs sonors, un espiral t’engolia dins el que seria una magnífica estona de circ, música, dansa entre humans, un cavall, i un contrabaix. Enguany Mazùt es presenta com una proposta més teatral. El ball d’un cavall a l’inici, el lent caminar d’una gossa al final. Instint i cor. Treballada simbiosi de circ, dansa, música i arts plàstiques que arrossega a l’espectador per les emocions, els sentits i la intuïció més que no pas per la raó.

Un espectacle que reflexiona sobre l’animalitat que rau en tot ésser humà i la seva acceptació.

Dos intèrprets en escena, Blaï Mateu Trias, i Camille Decourtye, omplen l’escenari amb un desplegament profús de la seva corporalitat: la dansa, l’acrobàcia, la gestualitat, la veu, tot es posa al servei d’una narració imprecisa. Assistim a una lenta transformació, a un canvi (Mazút en rus i en grec vol dir “canvi”, però també “petroli”, d’aquí l’ambientació en una fàbrica i l’element negre que impregna les teles al principi i al final de l’obra). La mutació dels personatges inicials, reconeixibles, racionals, quadriculats, un home i una dona que treballen amb taules, cadires i papers, i que poc a poc van alliberant la seva animalitat. Es van embolicant, són engolits literalment pels papers, necessiten cada cop més espai vital, es desmunten, es despentinen, es mimetitzen l’un en l’altre, es confonen el seu gènere masculí i femení, es complementen també en una recerca per tot l’espai, una recerca de no se sap què, no saben cap a on, ni fins quan: “No sabem perquè però continuem, oi?” s’interpel·len l’un a l’altre, i alhora interpel·len a l’espectador atent.

Mazùt té moments de gran lirisme, com el dels dos protagonistes esgotats per la recerca respirant acompassadament, gairebé musicalment, o com el so de les gotes omplint l’escena; de monotonia i fatalisme en alguns passatges, ritme i color en d’altres. Per aquesta meravella de recurs escènic poc vist, Baró d’Evel Circk Cie ha comptat amb l’ajuda de l’enginyer de gotes Thomas Pachoud i del conseller de rítmica i música Marc Miralta. Grans aportacions per a un espectacle on la música, la il·luminació, l’aigua, els sons de les gotes i també els fets amb el propi cos, així com també els silencis, acompanyen el misteri i la poesia intimista de tota l’obra.

També té moments pertorbadors, com la gota d’aigua incessant que l’atribolada cantant acaba integrant en el seu repertori bucal fins a trobar-li la gràcia, almenys durant una estona, per acabar amb un esgarip desesperat i un udol, o la màscara de pintura blanca que empastifa el rostre d’ell, sense que ni tan sols se n’adoni, fins que l’altre, ella, li fa notar. Talment com a la vida mateixa: suportem càrregues imposades i mirem d’integrar-les abans que ens esclafin, vivim amb màscares que només els qui més ens estimen i coneixen ens poden ajudar a reconèixer.

El mot ‘Mazùt’ vol dir ‘canvi’ en rus i en grec.

Al llarg de els seus personatges es transformen, muten, evolucionen. Interactuen entre ells o fan solos dansats, ballats i cantats. La presència tranquil·la d’una gossa evoca la seva pròpia animalitat. I la figura mítica del cavall esdevé la metàfora de l’instint, de la força, de la bèstia que ens habita. Aconsegueixen amb una bellesa inusual i corprenedora una de les coses que es proposen: portar a l’espectador a endinsar-se i gaudir de l’«aquí i ara».

La companyia ha treballat aquesta peça en col·laboració amb artistes catalans, com la companyia Mal Pelo, grup creatiu format per Maria Muñoz i Pep Ramis, que han aportat la seva trajectòria en l’aproximació al moviment basat en el fons i no tant en la forma, i el seu enfocament surrealista de la dansa, amb l’animalitat com un dels seus interessos principals. I també francesos, com el dissenyador Bonnefrite, responsable de les imatges i la identitat visual de Baró d’Evel. Gràcies a aquest darrer artista l’espectador ha tingut la possibilitat d’endur-se a la sortida un exemplar imprès al moment del cartell de l’obra. La cua era llarga i els somriures de complicitat i admiració a la sortida del teatre, molts.

Autors i intèrprets: Camille Decourtye i Blaï Mateu Trias / Col·laboradors: Benoît Bonnemoison – Fitte, María Muñoz – Pep Ramis (Mal Pelo) / Il·luminació: Adèle Grépinet / So: Fanny Thollot / Vestuari: Céline Sathal / Consell rítmica i musical: Marc Miralta / Enginer de gotes: Thomas Pachoud / Producció: Marie Bataillon, Marie Dubois

Al Mercat de les Flors, del 13 al 16 de desembre de 2012

[[L’inventari dels meus escrits a Núvol, el digital de cultura, amb els enllaços respectius, aquí.]]

Enllaç permanent Feu un comentari

%d bloggers like this: