poema mig en sèrio mig en conya escrit (amb el meu assus nou) dins del tren BCNPlaça Catalunya – Ocata, dedicat al conductor de tren de la renfe que em va obrir les portes quan ja les havia tancat… :-)
“Oh conductor, el meu conductor
no sé quines implicacions pel meu futur tindrà el teu gest;
no sé quines giragonses farà el destí del teu tren,
del vagó on he entrat gràcies a la teva benvolença
i potser també al meu gest de prec.
Gràcies a seguir el cor i la intuïció, i no el manual
o el que devies aprendre a l’escola de conductors:
que no es poden tornar a obrir les portes per cada noia
que et mira a pel retrovisor amb cara de pena i d’esperança.
no sé què hagués passat si no hagués trobat lliure l’ascensor,
si l’accident del carrer aragó hagués provocat més retenció,
si no hagués trobat aparcament a la rambla,
si la vigilant no s’hagués estat parlant amb el venedor de la guixeta
i no m’haugés avisat que baixant per l’escala del fons “…a veces te ve el conductor”;
si no hagués demanat a tres persones “em deixa passar, si us plau?” a les mecàniques
si elles no s’haguessin apartat
si hagués volgut forçar les portes enlloc d’esperar que se’m tanquessin al nas
i llençar la llambregada brutal… amb les mans en forma de prec… tot musitant “si us plau, si us plau…”
Oh, conductor, el meu conductor
no sé què em depararà el futur a partir d’ara
no sé què hagués passat si no m’haguessis obert les portes
només sé que has unit els nostres destins amb el teu gest
només sé que se m’obria el cor encongit mentre veia sortir la plataforma
només sé que se m’omplia d’il·lusió perquè no perdia el tren.
Espero que hagis interpretat el meu gest d’agraïment abans d’entrar
perquè aquesta és una d’aquelles coses que fan el dia dia més amè
i que et fan creure en les persones.”
inventariant
ps: quan vaig baixar del tren vaig anar al davant del tren i li vaig donar les gràcies en gestos; aleshores va obrir la porta de la cabina i quan li vaig dir q era la noia de la parada de plaça catalunya em va dir: “Ah, eras tu? De nada mujer; es que me has llegado al corazón”. Què bonic :-) I em va pitar el tren al marxar i tot. Quina ilu em va fer ;)
No té res a veure amb el tema del post però el títol del poema m’ha recordat aquesta escena de la pel·lícula “El club de los poetas muertos”.
Apa, perquè ploreu una miqueta, que sempre va bé :-)
Què cabr… la música va directe a la jugular…)
26 Oct 2006, 00:51
Curiós on n’hi hagi, el que més em crida l’atenció és que matassin als xamans, no els hi podrien haver oferit una altra professió? Sempre hi ha algú que acaba pagant el “pato” pero les desicions de la vida, i això passa a la vida moderna, com a les tribus africanes del congo occidental.
26 Oct 2006, 19:25
jajaja M’ha agradat aquesta catalanització tan graciosa de l’expressió castellana “X donde lo haya”, chat! ;)
Exacte, a vegades hi ha gent que paga el pato de les decisions que altres no saben prendre d’una manera “civilitzada”, o humana… menys dràstica, en definitiva…!
27 Oct 2006, 01:43
Doncs jo crec q ho dic molt a això por donde lo haya, no està tan mal dit, no??
27 Oct 2006, 11:30
jajaja! en castellà sí, és clar! el que no sé si en català… però buenu, en realitat parlem una mena de castelà o castalà tots, eh… parlo per mi i crec que per bastants barcelonins com jo… a les balears practiqueu bastant el bilingüisme del dia a dia, com es veu en el teu blog, eh ther ;-) (perdona que en l’anterior missatge t’he canviat el nom!)
per cert, molt bones les fotos que tries (no sé si ja t’ho havia dit)
salutacions bloggaires
29 Oct 2006, 21:27
Doncs no, jo mai xerr (parlo) en castellà aquí a Mallorca, però el blog es distint, pq sé que hi ha gent que no entén el català o mallorquí, i em llegeix. Però referent a ficar expressions castellanes, doncs sí, serà que som de poble… ;)
Una abraçada!!!!
i salutacions bloggaires
01 Nov 2006, 16:00
Interessant, sí, encara que jo no solc mirar documentals. Però aquí estàs tu per resumir-los. :-)
01 Nov 2006, 20:30
I m’encanta parlar-ne’n Charleeze, perquè em tenen fascinada, i amb el blog he trobat una manera ideal de compartir aquesta fascinació! :D
més salutacions bloggaires, ther! (jo no soc de poble però també dic moltíssimes castellanades! ;)